Entre els Mediadors d'Assegurances hi ha la falsa creença que la distribució d'assegurances a través d'entitats financeres resulta més econòmica, però un breu anàlisi de costos rebat aquesta afirmació. El primer factor a tenir en compte és el cost de recursos humans dedicats a les entitats financeres a vendre assegurances: La banca té a Espanya un dels Convenis Col·lectius més generosos amb els seus empleats, els quals compten amb retribucions i beneficis socials molt amplis, generalment molt majors que els que tenen els empleats dels Mediadors d'Assegurances i molt millors que els fixats en el Conveni de Mediació.
En segon lloc, cal comptar amb la repercussió en l'activitat de la part proporcional del cost de les oficines bancàries, majoritàriament situades a peu de carrer, als llocs més transitats de ciutats i pobles, i dotades d'un mobiliari i instal·lacions modern i car. És clar que aquestes oficines són molt més costoses que les generalment utilitzades pels Mediadors d'Assegurances.
En tercer lloc, cal citar la despesa en tecnologia, en què tots dos canals de distribució d'assegurances tenen uns costos similars. Tampoc cal oblidar que bancs i caixes en moltes ocasions no són els 'fabricant dels productes, la qual cosa origina un cost extra a la bancassegurances. Per contra, el servei post-venda, molt més intens en la Mediació, origina uns costos més grans de temps i diners a Corredors i Agents.
En resum, és evident que la distribució directa, a través del telèfon o Internet, suposa un abaratiment en general dels productes, però no està tan clar que un producte venut a través de la bancassegurances compti amb uns costos menors que el mateix venut a través de la Mediació.
Font: Carta del mediador
