Not�cies TE-SIS Solucions

Prohibida la discriminaci� per discapacitat en la contractaci� d'assegurances

2010-07-29T09:00:00+01:00

El Ministeri de Sanitat i Pol�tica Social va presentar al Consell de Ministres del 23 de juliol un informe sobre l'Avantprojecte de Llei per adaptar a la normativa espanyola deu lleis que protegirien els drets de les persones amb discapacitat i adaptar-les a la Convenci� Internacional de l'ONU. Entre altres adaptacions, figura la prohibici� de la discriminaci� per discapacitat en la contractaci� de tot tipus de b�ns i serveis, amb particular �mfasi en la contractaci� d'assegurances. D'aquesta manera, no es podr� denegar l'asseguran�a a les persones amb discapacitat per aquest motiu, ni se'ls podran imposar condicions m�s costoses que a la resta de la poblaci�.

D'altra banda, el Consell de Ministres ha rem�s a les Corts Generals el Projecte de Llei de RC amb un r�gim espec�fic per danys que puguin causar accidents en qu� puguin involucrar materials radioactius que no siguin subst�ncies nuclears. Segons la norma, els titulars de les instal.lacions nuclears estaran obligats a establir una cobertura de RC per danys nuclears de 1.200 milions d'euros.

Liberty segueix donant suport al Mediador en la seva �ltima campanya publicit�ria

2010-07-29T09:00:00+01:00

Liberty ha posat en marxa una nova campanya publicit�ria amb el mediador com a protagonista en dos nous espots de TV i nou falques de r�dio. La campanya, que estar� vigent fins a final d'any, ressalta el tracte personalitzat ofert per la Mediaci� en l'atenci� al client. Per Pau Robles, director de M�rqueting del Grup, "l'actuaci� de Corredors i Agents �s primordial per con�ixer les necessitats del client i oferir un servei de qualitat. Hem refor�at la l�nia argumental de la campanya anterior 'Uneix-te a la lluita contra les m�quines 'perqu� reflecteix molt b� la nostra cultura de client en el qual proximitat i comprom�s s�n dos pilars b�sics".

Entre sis mesos i un any per disposar de tel�fon d'atenci� gratu�t a Catalunya

2010-07-29T09:00:00+01:00

Despr�s de l'aprovaci� de la nova Llei de Consum de Catalunya, que obliga les Corredories a comptar amb un tel�fon gratu�t d'atenci� d'incid�ncies i reclamacions a disposici� dels seus clients, l'Ag�ncia Catalana del Consum informa que les grans empreses tindran sis mesos per adaptar-se a la nova Llei, que entra en vigor el 23 d'agost, i les Pimes comptaran fins amb un any per a la seva adaptaci�.

Avui acaba el termini de la primera declaraci� negativa en Prevenci� de Blanqueig

2010-07-15T09:00:00+01:00

Corredors i Corredories que operin en Vida tenen fins avui mateix per realitzar la declaraci� negativa corresponent al primer semestre del 2010 davant el Servei Executiu de la Comissi� de Prevenci� de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monet�ries (Sepblac) consistent en acreditar que en aquest per�ode no s'han realitzat cap operaci� per import superior a 30.000 euros que el seu client l'hagi abonat en efectiu, xecs o altres documents al portador lliurats per entitats de cr�dit (excepte les objecte d'abonament o c�rrec al compte del client). L'incompliment d'aquesta comunicaci� semestral suposa una infracci� greu que pot derivar en multes de 60.001 euros.

Les Corredories catalanes, obligades a tenir un tel�fon gratu�t d'atenci�

2010-07-15T09:00:00+01:00

Una altra c�rrega m�s per les Corredories catalanes. Quan el Parlament de Catalunya va aprovar la nova Llei de Consum de Catalunya , en la qual es recull l'exig�ncia per a les empreses que presten serveis b�sics, entre elles les d'assegurances, de disposar d'un tel�fon gratu�t d'atenci� d'incid�ncies i reclamacions, no es especificava a quin tipus d'empreses es referia el text legal. Doncs b�, aquesta redacci� va plantejar a l'Ag�ncia Catalana del Consum si les Corredories d'Assegurances s'inclo�en en aquesta definici�, la resposta ha estat positiva, de manera que hauran de tenir un tel�fon gratu�t a disposici� dels seus clients.

Reale, autoritzada a operar en Vida

2010-07-08T09:00:00+01:00

El BOE del 1 juliol va autoritzar, a proposta de la DGSFP, al'entitat Reale Vida i Pensions, SA d'Assegurances l'acc�s a l'activitat asseguradora en el ram de Vida i la inscripci� en el Registre administratiu d'entitats assegurades preveu l' article 74 del text ref�s de la LOSSP.

La primera DEC semestral ser� la del segon semestre de 2010

2010-07-08T09:00:00+01:00

Despr�s de la publicaci� la setmana passada de la not�cia �ltims dies perqu� Corredors i Corredories presentin la DEC anual, nombrosos corredors es van dirigir a aquesta redacci� per saber si havien de lliurar la DEC del primer semestre de 2010. Doncs b� la disposici� final segona del Reial Decret en el seu punt 2 diu que "la informaci� semestral corresponent al segon semestre de 2010 que han de subministrar els corredors d'assegurances i reassegurances, i els agents vinculats i els operadors de bancassegurances vinculats, a la DGSFP" a partir de l'1 de gener de 2011. Per tant, el primer semestre d'aquest any no queda afectat per la norma.

D'altra banda, el BOE l'1 de juliol va incloure una s�rie de correccions d'errors del Reial Decret 764/2010, de 11 de juny, que desenvolupa la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediaci� d'assegurances i reassegurances privades en mat�ria d'informaci� estadisticocomptable i del negoci, i de compet�ncia professional. Les correccions no afecten a cap element substantiu del RD.

�ltims dies perqu� Corredors i Corredories presentin la DEC anual

2010-07-01T09:00:00+01:00

Segons el que disposa l'article 7 de la Secci� II del recent Reial Decret sobre informaci� comptable i formaci� de Mediadors, la remissi� de la DEC anual sobre l'exercici 2009 a l'DGSFP ha de realitzar abans del pr�xim 10 de juliol. La remissi� de la informaci� semestral regulada tamb� en el citat RD es remetr� abans del 15 de setembre, la relativa al primer semestre del per�ode, i abans de l'1 de mar� de l'any seg�ent al per�ode que es refereixi, la relativa al segon semestre d'aquest per�ode. El RD recorda que la manca de remissi� de la DEC 'ser� constitutiva d'infracci� administrativa'.

El Consell General elabora recomanacions per als contractes d'Agents

2010-07-01T09:00:00+01:00

La Comissi� d'Agents del Consell General, presidida per Jos� Luis Nieto, ve treballant en els �ltims mesos en l'elaboraci� d'unes recomanacions per incorporar en els contractes d'ag�ncia, sobre la base de la conveni�ncia d'incloure algunes cl�usules que permetin una millor regulaci� contractual i major seguretat jur�dica entre les parts contractants. La Comissi� vol fer arribar als Agents Col.legiats aquestes recomanacions i preveu una convocat�ria de vocals de Agents de Col.legis per a l'�ltim trimestre de l'any, on s'abordaran els problemes dels Agents i la incorporaci� d'aquestes recomanacions als contractes d'Ag�ncia. La Comissi� d'Agents del Consell General, presentar� aquestes recomanacions en el Ple que se celebra avui.

Els Agents Vinculats andalusos s'uneixen en una Associaci�

2010-07-01T09:00:00+01:00

Una desena d'Ag�ncies vinculades d'Andalusia formen part ja de ASVAN, l'associaci� que reuneix a aquests professionals en aquesta zona. L'associaci� es va constituir el 2009, amb la participaci� de cinc Ag�ncies fundadores, per poder defensar interessos comuns davant l'Administraci� i les asseguradores, aix� com unir esfor�os i mitjans per complir amb els requisits legals que exigeix la normativa i millorar la qualitat de servei que presten al client.

El passat 22 de juny es va celebrar a Loja (Granada) l'Assemblea General en la qual es van sumar nous membres de diferents prov�ncies, de manera que ja s�n una desena, cosa que, segons ASVAN, suposa una representaci� del 30% de totes les ag�ncies vinculades de la Comunitat. Juntament amb l'Associaci� Catalana d'Agents de Vinculats, s�n les �niques entitats d'aquest tipus que hi ha actualment a Espanya.

ASVAN qualifica l'Assemblea celebrada de tot un �xit d'assist�ncia ja que hi va haver representaci� de gaireb� totes les prov�ncies en les que hi ha Agents Vinculats i molt inter�s per part d'altres Ag�ncies que encara que no van poder assistir. En l'acte, es van nomenar delegats provincials a Sevilla, C�rdova, Cadis, M�laga i Almeria, i es va desenvolupar una sessi� de treball en qu� es va planificar el pla d'activitats, reunions i actes que es van a dur a terme durant la resta del any l'associaci� i la seva junta directiva, amb l'objectiu primordial de 'divulgar la figura de l'Agent Vinculat ja que es tracta del gran desconegut del mercat assegurador per part del consumidor que no �s conscient del valor afegit que pot rebre sent un Agent Vinculat seva Mediador de confian�a'.

Fonts de ASVAN confirmen que 'en els propers anys s'espera un gran increment del nombre d'Ag�ncies Vinculades en ser una figura molt avantatjosa per als Mediadors i per als clients. La figura de l'Agent Vinculat est� en auge en el sector i hi ha Agents Exclusius i Corredors que estan actualment tramitant la seva autoritzaci� com Vinculats davant la DGSFP o la Conselleria d'Economia de la Junta d'Andalusia '. Des de 2006, s'han autoritzat a Andalusia al voltant de 50 Agents Vinculats o Societats d'Ag�ncia d'Assegurances Vinculats '. para difundir sus actividades. L'associaci� ha creat una web per difondre les seves activitats.

Agrumescu defensar� els interessos dels Mediadors de Conca

2010-06-24T09:00:00+01:00

La setmana passada es va presentar l'Agrupaci� Provincial de Mediadors d'Assegurances de Conca (Agrumescu), que neix com una organitzaci� empresarial integrada dins de CEOE-Cepime, l'objectiu �s que aquest sector tingui un lloc en el marc empresarial de la prov�ncia i es reconegui la seva professionalitat. El president de Agrumescu, Carlos Garc�a, va apostar per 'una formaci� constant i cont�nua per al nostre sector'.

Lozano: 'Els Mediadors s�n imprescindibles en el mercat assegurador'

2010-06-24T09:00:00+01:00

Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, no nom�s veu futur en la tasca dels Mediadors sin� que considera 'absolutament imprescindible' que els ciutadans puguin accedir als millors productes asseguradors, definint a Corredors com 'peces fonamentals' del sector. Durant la seva intervenci� en el I Congr�s Nacional Corredors i Corredories d'Assegurances de Fecor, celebrat la setmana passada a Tarragona, Lozano va oferir la col.laboraci� de l'Administraci� per portar davant l'Ag�ncia Espanyola de Protecci� de Dades dels casos documentats d'utilitzaci� d'informaci� dels rebuts d'assegurances per part de la banca.

A m�s de Lozano, els m�xims representants de 14 associacions regionals de corredors van debatre sobre el perqu� d'associar, la distribuci� multicanal, el futur del sector i la imatge del Corredor. Aix� mateix, Ana Mu�oz, presidenta en aquell temps de Fecor; Mart�n Navazo, president de Adecose, i Jos� M � Campabadal, president del Consell General, van reiterar la necessitat que les diferents associacions consensu�n q�estions d'inter�s com� a defensar davant l'Administraci� nacional i comunit�ria 'per fer-nos sentir amb una sola veu'. Entre els acords del Congr�s, destaca la creaci� d'una 'marca blanca' per integrar a la federaci� als Corredors que no pertanyin a cap associaci�. A m�s, Fecor va crear un Dec�leg del Corredor; prometre donar suport a les den�ncies de males pr�ctiques en el sector, especialment, en la bancassegurances; va abordar el relleu generacional en la Corredoria. El Congr�s va comptar amb una pon�ncia sobre la situaci� econ�mica nacional a c�rrec de Crist�bal Montoro, responsable econ�mic del PP. Finalment, un Ple Extraordinari va elegir la nova Junta de Fecor que encap�ala com a president David Sanza.

TE-SIS Seguros, certifica la seva compatibilitat amb l'Office 2010

2010-06-10T09:00:00+01:00

A partir de la revisi� alliberada el passat dilluns 7 de Juny, TE-SIS Seguros, ja pot treballar amb les edicions de 32 i 64 bits d'Office 2010. Aquesta �ltima, requereix la instal�laci� d'un controlador d'acc�s a dades de 64 bits el qual oferim a trav�s de l'acc�s a clients del nostre web, pr�via sol�licitud per part del client interessat i sense cap cost, ja que �s de distribuci� totalment gratu�ta.

Allianz patrocina el F�rum Mediasegur de Fundaci� inade

2010-06-10T09:00:00+01:00

Manuel Zapata, director comercial de Allianz, i Valent� Lorenzo, president del Patronat de Fundaci� Inada, han rubricat un acord pel qual l'asseguradora es converteix en soci col�laborador de Fundaci� Inada, col�laborant en les activitats del F�rum Mediasegur de la fundaci� per contribuir al coneixement de la Ger�ncia de Riscos i l'asseguran�a Privat. A m�s, ciutadans i professionals del sector podran accedir al portal de Allianz, a trav�s del web de Fundaci� Inada, i beneficiar-se de serveis de la companyia.

D'altra banda, les companyies de Grup Allianz a Espanya-Allianz Assegurances, F�nix Directo i Eurovida-van obtenir 865.100.000 d'euros en primes en el primer trimestre, un 4,1% menys que un any abans. Allianz Assegurances va arribar als 767 , 1 milions, 0,1% m�s; F�nix Directo, 14,2 milions, un 1,4% menys, i Eurovida, 84 milions, un 31,3% menys. El resultat operatiu del grup va arribar als 100 milions i el resultat no operatiu va ser de 3,3 milions, situant el benefici net en 68.800.000, un 26,5% m�s.

Per rams, en Actuacions arribar 421.400.000 en primes, un 4,2% m�s, en particulars, 88 milions, el 6,8% m�s, en Empreses, 158400000, un 7,4% menys, i en Vida, 197400000, un 19,3% menys. Els seus clients van augmentar un 5,1% i les seves p�lisses, un 4,9%. Per Vicent Tard�, president i conseller delegat de Allianz Espanya, 'els resultats han estat molt positius, especialment en No Vida on hem crescut un 1,5% enfront d'un decreixement sectorial del -2%. A m�s, un ram com Actuacions, molt important en la nostra cartera, ha tingut un comportament molt superior a la mitjana del sector, ja que va cr�ixer un 4,2% enfront d'una caiguda sectorial del 1,7% '.

Quin cost t� la distribuci� d'assegurances a trav�s de la banca?

2010-06-10T09:00:00+01:00

Entre els Mediadors d'Assegurances hi ha la falsa creen�a que la distribuci� d'assegurances a trav�s d'entitats financeres resulta m�s econ�mica, per� un breu an�lisi de costos rebat aquesta afirmaci�. El primer factor a tenir en compte �s el cost de recursos humans dedicats a les entitats financeres a vendre assegurances: La banca t� a Espanya un dels Convenis Col�lectius m�s generosos amb els seus empleats, els quals compten amb retribucions i beneficis socials molt amplis, generalment molt majors que els que tenen els empleats dels Mediadors d'Assegurances i molt millors que els fixats en el Conveni de Mediaci�.

En segon lloc, cal comptar amb la repercussi� en l'activitat de la part proporcional del cost de les oficines banc�ries, majorit�riament situades a peu de carrer, als llocs m�s transitats de ciutats i pobles, i dotades d'un mobiliari i instal�lacions modern i car. �s clar que aquestes oficines s�n molt m�s costoses que les generalment utilitzades pels Mediadors d'Assegurances.

En tercer lloc, cal citar la despesa en tecnologia, en qu� tots dos canals de distribuci� d'assegurances tenen uns costos similars. Tampoc cal oblidar que bancs i caixes en moltes ocasions no s�n els 'fabricant dels productes, la qual cosa origina un cost extra a la bancassegurances. Per contra, el servei post-venda, molt m�s intens en la Mediaci�, origina uns costos m�s grans de temps i diners a Corredors i Agents.

En resum, �s evident que la distribuci� directa, a trav�s del tel�fon o Internet, suposa un abaratiment en general dels productes, per� no est� tan clar que un producte venut a trav�s de la bancassegurances compti amb uns costos menors que el mateix venut a trav�s de la Mediaci�.

El 97,7% del personal de les asseguradores, amb contracte fix

2010-05-27T09:00:00+01:00

En el sector assegurances es d�na una de les taxes de treball temporal m�s baixes entre els diferents sectors econ�mics d'Espanya, ja que en 2009 un 97,7% del personal en plantilla de les asseguradores tenia contracte fix, mentre que en el total nacional de tots els sectors, la taxa era del 74,9%, gaireb� 23 punts menys, segons ICEA.

La reserva matem�tica en Vida augmenta en 1.242.000 el primer trimestre

2010-05-27T09:00:00+01:00

Entre gener i mar�, la reserva matem�tica de les asseguradores de vida va augmentar en 1.242.000 d'euros: 871 milions per assegurances amb garantia d'inter�s i 371 milions per p�lisses vinculades a actius. Les primeres van suposar 5.800 milions, i els interessos i revaloracions, 1.725.000, al que cal restar els rescats, amb 3.280 milions, i la resta de prestacions, per valor de 3.003.000. Segons ICEA, les entitats gestionen un volum d'estalvi de 145.301.000, 5% m�s que un any abans. M�s de dues terceres parts es concentren en assegurances individuals, que van cr�ixer un 8%. Les assegurances col.lectius van baixar l'1%.

La xarxa de Zurich vendr� el producte de Subsidis de Previsi� Mallorquina

2010-05-27T09:00:00+01:00

Zurich Assegurances i Previsi� Mallorquina arriben a un acord per comercialitzar el producte integral de Baixa per Malaltia. L'objectiu que es persegueix �s, d'una banda, ampliar l'oferta de productes per a la xarxa d'Agents Zurich a trav�s de la col.laboraci� amb una entitat l�der en aquesta classe de productes i de l'altra, complementar i fomentar la venda dels productes de Accidents per a aut�noms empresaris i directius que la companyia ha llan�at recentment en el marc del programa 'Five Star '.

El producte inclou les modalitats de baixa per malaltia, per malalties greus, intervenci� quir�rgica i dieta per hospitalitzaci�. Van signar l'acord, per Zuric, Juli�n L�pez, Jordi Pag�s, Rosa de O�a i Xavier Soledad, i per part de Previsi� Mallorquina, Javier Dale, Ram�n Balaguer i Miguel �ngel Blanca.

Pal�ncia acull la XIII Trobada de la Mediaci� de Castilla y Le�n

2010-05-20T09:00:00+01:00

Miguel �ngel Rodrigo, president del Consell Auton�mic de Col�legis de Mediadors de Castilla y Le�n, obrir� la XIII Trobada de la Mediaci� de Castilla i Lle� que se celebrar� el 4 de juny a Carri�n de los Condes (Pal�ncia). La jornada comptar� amb les confer�ncies de Dalmau Mosegui, advocat; Jorge Campos, director de IMAF, i Jes�s Mart�nez de Rioja, director del diari Expansi�n. La cloenda anir� a c�rrec de Jos� Maria Campabadal, president del Consell General. La jornada finalitzar� amb una visita a la Vila Romana de La Olmeda i un dinar a l'Hotel-Monestir de San Zoilo.

La policia de Castell� demana la col.laboraci� als Mediadors per destapar fraus

2010-05-20T09:00:00+01:00

La Comissaria Provincial de Castell� reclama la col�laboraci� del Col�legi de Mediadors castellonenc per destapar casos d'estafa a l'asseguran�a, ja que preveu un repunt en el nombre de casos de simulaci� de delicte i de les quantitats que es reclamen al llarg d'aquest any, una tend�ncia que sol donar-se en els per�odes de crisi. Aix� ho va explicar el comissari cap provincial, Jorge Manuel Mart�, en una confer�ncia a Col�legi. Mart� va recordar que la Policia, en moltes ocasions, ha de acusar el delinq�ent de simulaci� de delicte perqu� no pot fer-ho per estafa, que comporta una pena major. Per aix�, va demanar col�laboraci� als mediadors.

Reale crear� un Consell Consultiu Territorial de Corredors

2010-05-13T09:00:00+01:00

Reale crear� un Consell Consultiu Territorial de Corredors perqu� els representants de les diverses regions analitzin amb els professionals serveis, productes i possibles mancances de l'entitat en la seva relaci� amb els corredors, segons va revelar Antonio Garrido, director del canal Corredors de Reale, al VI Espai E2000 celebrat la setmana passada a M�rcia. Garrido va dir que el Consell celebrar� la seva primera reuni� a finals de maig.

Inade diu que assessora al 70% de corredors en prevenci� del blanqueig

2010-05-06T09:00:00+01:00

El 30 d'abril, entra en vigor la Llei de Prevenci� del Blanqueig de Capitals i Finan�ament del Terrorisme que afecta els corredors d'assegurances. Inade informa que, segons dades del web del Servei Executiu de la Comissi� de Prevenci� del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monet�ries, dependent de la Secretaria d'Estat d'Economia, a 31 de desembre de 2009, figuraven en el seu cens, en la categoria de corredors d'assegurances, 641 empreses. D'aquesta informaci�, Inada assenyala que assessorava en aquesta data a set de cada deu corredors que ja havien posat en marxa la seva pol�tica de prevenci� del blanqueig de capitals.

L'enviament telem�tic de la DEC �s obligatori per als corredors

2010-05-06T09:00:00+01:00

La DGSFP s'ha dirigit a aquesta redacci� per recordar que corredors i corredories d'assegurances estan obligats a presentar telem�ticament seus Declaracions Estad�stic Comptables (DEC) a l'�rgan de control, i no es tracta d'd'una opci� volunt�ria, com per error es va publicar ahir a una not�cia de Carta del Mediador.

Liberty inverteix un 15% m�s en la formaci� dels seus Mediadors el 2009

2010-04-29T09:00:00+01:00

Liberty incrementar el 2009 un 15% la inversi� destinada a la formaci� dels seus corredors i agents, respecte a un any abans. L'asseguradora va impartir un total de 66.481 hores a trav�s del seu programa de formaci� a c�rrec de consultors externs, especialistes t�cnics de la central i mitjan�ant sessions directes dels Directors Comercials de zona. Per Josu� Sanz, director de la Unitat de Mediadors i Socis del Grup, 'volem desenvolupar i enfortir el potencial dels mediadors amb els que treballem i els formem perqu� puguin desenvolupar un pla de negoci fort i s�lid amb el de realitzar una gesti� enfocada en un servei integral del client'.

Els corredors ja poden enviar en l�nia seus comptes a la DGSFP

2010-04-29T09:00:00+01:00

Corredories i Corredors d'Assegurances ja poden realitzar l'enviament telem�tic voluntari de comptes anuals, a trav�s de la Seu Electr�nica de la DGSFP.

Els Mediadors de Reale ja compten amb l'oferta de l'entitat en Vida i Pensions

2010-04-29T09:00:00+01:00

Amb data 27 d'abril, el Ministeri d'Economia i Hisenda ha autoritzat per a l'exercici de l'activitat asseguradora en el ram de Vida, a Reale Vida i Pensions, societat constitu�da per Reale Assegurances en el passat any a efectes de reprendre l'activitat en aquest segment. L'entitat pret�n aix� fomentar la seva estrat�gia de disposar d'una oferta global per a clients i mediadors.

En una primera fase el portfoli de productes estar� compost per quatre productes de Vida Risc (Vida Essencial, Temporal Anual Renovable, Temporal a Termini i temporal Mixt) i tres productes de Vida Estalvi (Estalvi Prima peri�dica, Estalvi Prima �nica i PIAS). En el segon semestre, s'incorporaran a l'oferta PPA, Assegurances Col�lectius de Risc i Plans de Pensions. La distribuci� i comercialitzaci� d'aquests productes es gestionaran a trav�s de la xarxa de distribuci� de Reale.

TE-SIS Seguros ja est� preparat per generar la DEC 2009

2010-04-26T09:00:00+01:00

Durant el curs d'aquesta setmana s'emetr� una actualitzaci� de TE-SIS Seguros que, entre altres millores i correccions, inclou l'actualitzaci� al nou format d'enlla� amb l'aplicaci� per la Declaraci�n Estad�stico-Contable 2009 de la DGS. Si �s usuari amb manteniment, senzillament apliqui l'actualitzaci� quan el sistema ho sol�liciti i posi's en contacte amb nosaltres si necessita assessorament espec�fic.

La DGSFP presenta la nova regulaci� de la formaci� i la DEC

2010-04-23T09:00:00+01:00

Entre els temes que la DGSFP abordar� amb els representants del sector el 26 d'abril en la pr�xima Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions est� l'esborrany de Projecte de OM per la qual s'estableixen obligacions pel que fa a la remissi� telem�tica de la DEC de Corredors de assegurances i reassegurances. A m�s, el departament que dirigeix Ricardo Lozano far� un informe oral sobre l'estat de tramitaci� del Projecte de RD pel qual es desenvolupen determinats preceptes de la Llei de Mediaci� en mat�ria d'informaci� estadisticocomptable i del negoci, i de formaci�, aix� com del Projecte de Resoluci� de la DGSFP per la qual s'estableixen els principis i requisits b�sics dels programes de formaci� per als Mediadors d'Assegurances, Corredors de Reassegurances i altres persones que participin directament en la Mediaci� de les assegurances i reassegurances privades.

Marsh: El 20% d'empreses contaminants ja t� segur Mediambiental

2010-04-08T09:00:00+01:00

Un 20% de les empreses afectades per la Llei de Responsabilitat Mediambiental ja compta amb una asseguran�a de Responsabilitat mediambiental, encara que la xifra augmentar� exponencialment abans que finalitzi l'any, segons les dades presentades en la jornada organitzada per Marsh sobre Responsabilitat Mediambiental, i en la qual va participar, entre altres, Ignacio Machetti, director general del Consorci de Compensaci� d'Assegurances. Des de 2007, any en qu� es va introduir el principi de 'qui contamina, repara 'a Espanya, les empreses han invertit ja 25 milions d'euros en contractar assegurances espec�fics per a complir amb la Llei

Segons Ram�n Canosa, director de la Unitat de Medi Ambient de Marsh, 'la contractaci� s'est� accelerant conforme s'aproxima el 30 d'abril, que acaba el termini donat al Govern per fixar la data de contractaci� obligat�ria d'una garantia financera (aval, asseguran�a o reserva t�cnica) per part dels sectors potencialment m�s contaminants '. Canosa creu que aquest mercat es duplicar� en menys de 3 anys. 'El mercat assegurador espanyol t� actualment capacitat per oferir fins a 200 milions d'euros per risc, la qual cosa indica la bona salut d'aquest incipient ram'.

GTG constata que el 90% d'assegurances de RC Construcci� no s'adapta a la LOE

2010-04-08T09:00:00+01:00

El 90% de les assegurances de RC per a constructors i promotors immobiliaris a Espanya no s'adapta a la normativa vigent de la seva activitat empresarial, segons un estudi realitzat per �rea Group Consulting per a la Corredoria GTG. Segons l'informe moltes de les p�lisses subscrites s�n 'ineficients 'per no complir amb les obligacions exigides en la Llei d'Ordenaci� de l'Edificaci� 38/1999, (coneguda com LOE). Afegeixen que en molts dels contractes apareixen cl�usules del tipus 'queden excloses les reclamacions derivades de l'article 1.591 del Codi Civil 'o' no es garanteixen les reclamacions regulades en la Llei d'Ordenaci� de l'Edificaci�', de manera que els professionals es troben desprotegits davant nombroses situacions.

Les xarxes de Aviva Vida i Pensions i Preventiva distribuiran productes d'ambdues

2010-04-08T09:00:00+01:00

Aviva Vida i Pensions, l'entitat del Grup Aviva que distribueix a trav�s de Mediadors, i Preventiva han arribat a un acord pel qual la primera distribuir� a trav�s de la seva xarxa de mediadors les assegurances de Decessos de Preventiva, que al seu torn incorporar� al seu oferta les assegurances de Vida i Pensions de Aviva Vida i Pensions. Gr�cies a aquesta alian�a, ambdues empreses s'incorporen a segments de negoci en els que encara no estaven presents, oferint una �mplia gamma de productes, capa�os d'adaptar a tot tipus de necessitats.

Segons Amador Moreno, director general de Aviva Vida i Pensions, 'aquest acord ens permet posar a disposici� dels nostres mediadors un servei addicional de poder oferir al client. Un producte nou, per� que compta amb una experi�ncia contrastada de 65 anys d'Preventiva en Decessos '. Mentrestant, per a Luis Poblacions, director general d'Preventiva, 'aquest acord suposa la incorporaci� d'un canal no habitual en Preventiva que incrementar� la nostra capacitat de distribuci�. A m�s, l'alian�a a Espanya amb un grup l�der a la UE refor�ar� l'oferta de la nostra xarxa. Ambdues entitats es beneficiaran de sinergies de xarxes i productes '.

D'altra banda, Preventiva va organitzar el 25 de mar� una jornada institucional comercial en qu� va informar a la seva for�a de vendes sobre la seva situaci� actual i les previsions fins al 2012. Es va parlar del desenvolupament de l'�rea tecnol�gica per a un �s m�s din�mic dels seus sistemes inform�tics, la reestructuraci� i els plans de futur de la distribuci�, i del rellan�ament d'alguns productes. Preventiva d�na aix� els primers passos de la seva nova etapa, liderada per Luis Poblacions, el seu nou director general. Antonio Fern�ndez-Huerga, president, va tancar la jornada explicant la postura de l'entitat davant de possibles adquisicions i acords de distribuci�.

Els Agents amb poca cartera podrien passar a ser Auxiliars Assessors

2010-04-08T09:00:00+01:00

Les dades de ICEA s�n contundents: Els Agents amb m�s activitat (m�s de 300.000 euros de negoci) nom�s suposen el 13% del total i aconsegueixen el 77% de les primes del canal, amb uns 811.000 euros per agent de mitjana. Aix� suposa que el 87% dels Agents, o b� estan en una fase inicial de l'activitat (amb plans de carrera), o b� alternen l'asseguran�a amb una altra activitat (concessionaris, gestories, assessories i un llarg etc�tera de professions).

Per a aquests agents amb poca cartera la nova figura de l'Auxiliar Assessor es planteja com una oportunitat per dues raons: La primera �s que la nova figura t� menys requeriments legals per operar i de formaci�, i la segona �s que aquests agents aconseguirien alliberar-se de les exig�ncies de producci� que els imposen les companyies, cada vegada amb m�s pressi�.

Aix� tamb� vol dir que els corredors tenen l'oportunitat d'augmentar notablement les seves xarxes comercials, amb sistemes de franqu�cies basades en l'Auxiliar. De moment, ja s�n diverses les Corredories que estan muntant aquestes xarxes i que en webs de selecci� de personal inciten als Agents a passar-se al seu model comercial.

aquest tema, la DGSFP publica a la seva web un nou criteri sobre els funcions dels A uxiliares externs, en aquest cas aquells dependents d'Agents Exclusius del ram de Decessos.

Disponible la nova versi� de la DEC de Corredors al web de la DGSFP

2010-03-25T09:00:00+01:00

La DGSFP ha publicat la nova versi� de la DEC anual de corredors i corredories per al'exercici 2009 per a l'enviament de la documentaci� corresponent per canal telem�tic.

Al nou auxiliar nom�s li queda el tr�mit parlamentari

2010-03-25T09:00:00+01:00

L'aprovaci� del nou auxiliar assessor dep�n ja nom�s de l'aprovaci� de les Corts, ja que el Consell de Ministres del 19 de mar� va aprovar la remissi� a les Corts Generals del Projecte de Llei d'Economia Sostenible.

La DGSFP estudia si Ocaso va modificar les p�lisses de Decessos de Zuric

2010-03-25T09:00:00+01:00

Segons ha pogut saber aquesta redacci�, el Departament de Reclamacions de la DGSFP est� estudiant si les condicions t�cniques de les noves p�lisses d'Ocaso difereixen en ess�ncia de les cedides per Zurich, despr�s de l'acord de trasp�s de la cartera d'aquest ram de Zurich a Oc�s. Pel que sembla, aquesta asseguradora de Decessos hauria modificat les condicions d'assegurats, la major part d'ells d'elevada edat, i hauria canviat unilateralment la posici� mediadora d'algunes corredories.

Tamb� s'ha denunciat davant la DGSFP que Ocaso presumptament va generar rebuts a nom de persones diferents del prenedor, alguns d'aquests errors podrien estar relacionats amb els venciments naturals de les p�lisses, de manera que Ocaso podria fins i tot haver arribat a cobrar dues vegades pel mateix per�ode d'asseguran�a.

Fundaci� Inada: Com vendre en l'entorn actual?

2010-03-18T09:00:00+01:00

Fundaci� Inada va iniciar el 11 de mar� les seves activitats de 2010, amb un esdeveniment a Vigo emmarcat al F�rum Mediasegur, sota el t�tol 'Com vendre a l'entorn actual?'. Els ponents van ser Alfredo Perucho (consultor de m�rqueting), Iv�n Lorenzo (enginyer de la Universitat de Vigo) i Antonio Alonso S�nchez (director general de l'Escola Europea de Negocis), amb la presentaci� a c�rrec de Valent�n Lorenzo, president de la Fundaci�. L'objectiu de la sessi� de treball va ser l'aplicaci� d'eines com la investigaci� de mercats, comunicaci� o preu, producte i la seva distribuci�.

A m�s, la publicaci� 'El m�rqueting que genera ingressos', d'Iv�n Lorenzo, inicia la s�rie de publicacions que configuraran la 'Col.lecci� de la Fundaci�'. El treball serveix de guia senzilla per a les Pimes ja que de la seva lectura s'aprenen habilitats per realitzar una correcta investigaci� de mercats, dissenyar una campanya publicit�ria, presentar el producte, fixar el seu preu i distribuir-lo perqu� arribi en les millors condicions al client.

Reale i Asoccex col.laboraran en formaci� i desenvolupament de productes

2010-03-18T09:00:00+01:00

La nova Junta Directiva de Asoccex va celebrar el 10 de mar� a C�ceres la seva primera reuni�, despr�s de la qual va signar un acord amb Reale per 2 anys per a desenvolupar conjuntament accions de formaci�, desenvolupament de productes i de les noves l�nies de negoci Agroreale: Agroseguro i Transportista Ingegral. Francisco Alc�ntara, president de Asoccex, i per Rafa al Calder�n, director del Canal de Corredors de Reale, van rubricar l'acord ressaltant les excel � lents relacions hist�riques entre ambdues.

La DGSFP aclareix punts dels contractes i condicions dels agents

2010-03-18T09:00:00+01:00

La DGSFP publica un nou criteri sobre els drets dels agents d'assegurances exclusius amb contractes anteriors a l'entrada en vigor de la Llei 9 / 1992, de 30 d'abril, de mediaci� d'assegurances privades, en relaci� amb la possibilitat de convertir-se en agents d'assegurances vinculats. El criteri aclareix diversos punts sobre els continguts i durada dels contractes dels agents, i les seves condicions.

Nombrosos Corredors atrapats en la dissoluci� de Mercuri

2010-03-18T09:00:00+01:00

La dissoluci� de Mercuri, ordenada per la DGSFP despr�s de les seves greus d�ficits patrimonials, deixa en una situaci� de gran incertesa a nombrosos Corredors que operaven amb l'entitat. Mercuri distribu�a priorit�riament a trav�s de Corredors i Corredories d'Assegurances, a m�s de les empreses de viatges del grup Marsans. Els Mediadors que tenen cartera amb l'entitat viuen moments de neguit, tot i que els contractes estan garantits pel Consorci de Compensaci� d'Assegurances.

En aquest sentit, conv� recordar la gran efic�cia en la liquidaci� i dissoluci� d'entitats asseguradores que ha demostrat sempre la Comissi� Liquidadora d'Entitats Asseguradores (CLEA), ara integrada en el Consorci. Sobretot tenint en compte el farrag�s que pot resultar una dissoluci� d'una asseguradora per l'altre model legal: El concurs de creditors; modalitat a la qual es va acollir en el seu moment Centre Assegurador i que va resultar molt m�s lenta i complicada per a clients i Mediadors.

AXA obrir� 30 Ag�ncies i contractar� 400 comercials aquest any

2010-03-11T09:00:00+01:00

Entre els objectius estrat�gics d'AXA per a aquest any, �s millorar l'efectivitat de la seva xarxa i ampliar-la, segons va revelar ahir Javier de Agust�n, conseller delegat a Espanya. Aix�, el grup crear� 400 llocs de treball en les seves ag�ncies i obrir� 30 noves oficines a 2010. L'any passat va contractar altres 400 persones i va obrir 45 Ag�ncies. Tot aix� est� emmarcat en un pla a 3 anys per contractar un total de 1.200 comercials. Dels 3.249 milions en primes que AXA va captar el 2009, el 41,7% va ser a trav�s d'Agents i el 38,6%, de Corredors, els seus dos canals principals. AXA va tenir un benefici net de 172 milions d'euros en 2009, un 2,4%, i va augmentar la seva r�tio de solv�ncia en 42 punts fins al 172%.

Pont Grup va vendre un 30% m�s de p�lisses el 2009

2010-03-04T09:00:00+01:00

La corredoria Pont Grup va vendre un 30% m�s de p�lisses el 2009 que un any abans, fins arribar als 250.000 clients. Entre elles, 122.000 p�lisses de Motos de Sovag, i 22.000 assegurances d'Internet Hannover.

Willis interm�dia la p�lissa de Vida i Accidents de l'EMT

2010-02-25T09:00:00+01:00

Willis Iberia ser� la mediadora en la p�lissa de Vida i Accidents que l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Madrid va treure a concurs a finals de 2009. EMT �s la major empresa de transport urb� de superf�cie d'Espanya. La p�lissa cobreix mort, mort per accident, invalidesa permanent absoluta i asseguran�a de rendes temporals en cas d'invalidesa permanent total per a tots els 8.000 treballadors de la plantilla.

Llei �mnibus: Els Col.legis donaran altes i baixes telem�ticament

2010-02-25T09:00:00+01:00

La Llei �mnibus tindr� un esc�s impacte en els Col.legis de Mediadors d'Assegurances, al contrari del que passar� en els Col.legis amb col.legiaci� obligat�ria, com s�n els d'arquitectes i advocats, on veuran com aquesta col.legiaci� obligat�ria i altres aspectes preceptius, deixen de ser-ho , obrint-se el mercat. Segons fonts del Consell General de Col.legis de Mediadors, l'�nic impacte ressenyable de la nova Llei en aquestes institucions �s l'obligaci� que tindran de tramitar les altes i baixes de col.legiats per via telem�tica.

AXA Espanya culmina la integraci� de Winterthur

2010-02-18T09:00:00+01:00

AXA Espanya inicia una nova etapa despr�s de que la integraci� de Winthertur en qu� has estat la major operaci� corporativa del sector assegurador espanyol en la seva hist�ria. Henri de Castries, president mundial del Grup AXA, va visitar la seu de l'entitat Madrid per felicitar els equips que han treballat en la integraci�, tant per la forma en qu� s'ha desenvolupat com pel temps en qu� s'ha fet. En la seva opini�, 'ara AXA �s una companyia molt m�s forta del que serien AXA i Winterthur per separat'.

L'�xit de la integraci� d'AXA i Winterthur resideix, segons Javier de Agust�n, conseller delegat d'AXA Espanya, en tres eixos: 'rapidesa, transpar�ncia i pragmatisme. Durant tot el proc�s s'ha mantingut una visi� �nica com a companyia gr�cies a una gesti� transversal en la qual tots els passos han estat planificats'. A m�s, destaca que 'la comunicaci� i la transpar�ncia han perm�s gestionar la incertesa generant comprom�s i confian�a de clients, empleats i distribu�dors en una nova AXA. El proc�s ha estat marcat per un clima de pau'.

La comissi� mitjana del Corretatge va ser del 10,5% el 2008

2010-02-11T09:00:00+01:00

Corredors i Corredories d'assegurances i reassegurances intermediar primes per 11.883 milions d'euros en 2008 (10.760 milions en asseguran�a directa), segons dades de la DGSFP. Les comissions cobrades van ser de 1.252,9 milions, fet que suposa un 10,54% de les primes, i els honoraris, a penes 23,27 milions, el que representa un 0,19% de les primes.

La branca amb m�s comissi� va ser de nou Decessos, amb un 26,38% de les primes, que arriba a un impressionant 44,48% en el cas de Nova Producci�. Els seg�ents rams amb m�s comissi� s�n Llar (20,09%) i comunitats (19,04%). A l'altre extrem, els tres rams que aporten menys comissi� s�n Vida (6,24%); Incendis (6,77%) i Malaltia (8,71%).

En el cas dels honoraris professionals, els rams on tenen m�s pres�ncia s�n P�rdues Diverses i, en general, en tots els Multiriscos, per� amb nivells molt baixos en tots els casos.

Els salaris en Mediaci� van cr�ixer un 1,4% el 2009

2010-02-04T09:00:00+01:00

La Comissi� Mixta del Conveni de Mediaci� ha aplicat la revisi� salarial del seu art. 42. Aix�, un cop constatat l'IPC de 2009 en el 0,8% i que la pujada de les taules salarials 2009 va ser del 1,4%, la taula final consolida i millora el poder adquisitiu dels treballadors un 0,6% per sobre l'IPC final. La taula de 2010 s'incrementa un 1% respecte a la de 2009. La pujada afecta a aquests conceptes: Sous base, complement per Experi�ncia, complement d'adaptaci� individualitzat, complement PAE i plus funcional d'inspecci�. Tamb� s'actualitza la compensaci� per menjar per a 2010 i les dietes. CCOO ha proposat una revisi� del pagament per quilometratge.

D'altra banda, AEmes, representant de la Mediaci� en el Conveni, ha iniciat el proc�s electoral per renovar els seus c�rrecs a l'Assemblea del 3 de mar�, despr�s de finalitzar el mandat de l'actual Junta Directiva. El termini de candidatures estar� obert fins al 9 de febrer.

Els Mediadors intermediar el 42,4% de les primes el 2008

2010-02-04T09:00:00+01:00

Segons es despr�n de l'avan� de l'informe de Mediaci� de la DGSFP, els Mediadors intermediar 25.484 milions d'euros el 2008, el que suposa el 42,4% de l'asseguran�a espanyola. Per la seva banda, els operadors de bancassegurances van captar 20.623 milions, �s a dir, el 34,3% del sector. A continuaci� se situen les oficines d'entitat (15,3%) i la resta de canals (8%).

El nombre d'agents inscrits a la DGSFP fins al 10 febrer 2009 era de 96.972, dels quals nom�s 244 eren Agents Vinculats i 88 operadors de bancassegurances. El total de Corredors controlats per la DGSFP que van tenir activitat el 2008 puja a 2.889, dels quals 333 operen amb tres entitats o menys.

L'auxiliar ha de figurar en un registre i tenir m�s formaci�

2010-02-04T09:00:00+01:00

La nova redacci� de l'avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible reconeix que l'auxiliar podr� assessorar al client, una cosa llargament reclamat per la mediaci�. No obstant aix�, la DGSFP ha introdu�t nous requisits en la figura, com que s'ha d'inscriure en un registre p�blic a fi de permetre o que compti amb m�s formaci� de la fixada fins ara. Malgrat aquestes noves obligacions, els representants dels mediadors semblen moderadament satisfets amb els canvis. No aix� Amaef que segueix criticant que es doti de capacitat d'assessorament al auxiliar.

La mesura que tots aplaudeixen �s la supressi� en l'Avantprojecte de l'obligaci� d'informar, a petici� del client, sobre els costos d'adquisici� de determinats assegurances (veure Aseguranza de febrer).

L'asseguran�a creixer� un 2% aquest any

2010-01-28T09:00:00+01:00

Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta d'Unespa, preveu que aquest any, l'asseguran�a creixi un 2%, sustentat per el ram de vida, que podria augmentar entre un 5,5% i un 6%, i amb una menor contracci� que el 2009 a No Vida, per la millora en les assegurances d'empresa i en Autos, encara que aquest ram continuar� en negatiu. El 2009, l'asseguran�a va cr�ixer un 1,2%, fins als 59.884 milions d'euros. El motor del creixement va ser Vida, que va augmentar en primes un 5,8% (28.163 milions) i en estalvi un 5,6% (143.796 milions). Per contra, No Vida va caure un 2,6% (31.721 milions), per els descensos d'Autos (-5,4%) i Altres Ramos (-8%), mentre que van tenir creixement positiu Salut, amb un 5,1% , i Multiriscos, amb un 3,1%.

Aon preveu que el risc pol�tic es mantingui igual al 2010

2010-01-28T09:00:00+01:00

Aon Risk Services ha publicat el Mapa de Risc Pol�tic 2010, que inclou com a novetat un �ndex de Inseguretat al Subministrament d'Aigua i Aliments. Segons l'entitat, la inestabilitat pol�tica i financera seguir� sent una de les caracter�stiques del panorama empresarial en 2010, com a conseq��ncia de la crisi. Per Javier Valero, assessor de Aon Credit, encara que 'al final de 2009 marca l'inici de la recuperaci� que repercutir� en una percepci� positiva del risc, aquest any es mantindran elevats nivells de risc pol�tic '. Mariano Vila, director de Risc Pol�tic de Aon , confirma que 'el risc pol�tic va originar el 2009 un important volum de reclamacions de cr�dit '.

Reale llan�a una nova asseguran�a b�sica de la Llar

2010-01-21T09:00:00+01:00

Reale llan�a 'Reale Llar Essencial', una asseguran�a b�sica de la Llar que retorna l'import de la prima anual si es retarden els terminis de reparaci�. El producte ofereix 17 garanties b�siques, de contractaci� �nica i conjunta, amb la qual protegir habitatge i patrimoni enfront de reclamacions de tercers per danys i perjudicis, amb una suma assegurada per RC de 150.000 euros.

El Consell General crea un servei de gesti� de Protecci� de Dades

2010-01-21T09:00:00+01:00

El Consell General llan�a un servei de gesti� a la seva web per a procedir a l'alta, modificaci� i cancel.laci� de les bases de dades dels Col.legis de Mediadors i col.legiats, que permet la connexi� directa amb la pr�pia plataforma de l'Ag�ncia de Protecci� de Dades, convalidant amb car�cter general els processos en qu� intervingui el col.legiat obligat. Totes les obligacions legals de mediadors i Escola en Protecci� de Dades podran realitzar-se aix� des de la nova plataforma del Consell, amb un cost b�sic de 200 euros m�s IVA.

El Consell General formular� aquest mes legacions sobre l'Auxiliar

2010-01-14T09:00:00+01:00

El Consell General presentar� aquest mes a la DGSFP seus legacions a l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible. La seva proposta proposa canvis en les necessitats de formaci� de l'auxiliar, aix� com en el seu control i registre per part del Mediador.

D'altra banda, el Consell General ha elaborat un formulari electr�nic mitjan�ant DMO 2.0, aplicaci� dels equips inform�tics dels corredors adherits al Preblac, amb el que declaren (negativament) que no s'han produ�t operacions sotmeses a control i vigil�ncia. Aix� mateix, se'ls ha rem�s un fitxer amb instruccions, un recordatori de l'obligaci�-a complir abans del 15 de gener-i una demostraci� gr�fica de les plantilles a complimentar per comunicar-se amb l'Preblac.

Finalment, Adecose va convidar a la seva Junta Directiva al president del Consell General, Jos� M� Campabadal. Les dues organitzacions van acordar seguir cooperant en els problemes que afecten la Mediaci�. En la reuni�, van abordar assumptes legislatius, com la futura Directiva de Mediaci�, la regulaci� del Auxiliar i l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible.

Marsh va comprar HSBC Insurance Broker

2010-01-07T09:00:00+01:00

Marsh va adquirir HSBC Insurance Broker per 135 milions de lliures esterlines, import abonat en efectiu i accions del Grup Marsh & McLennan. La transacci�, subjecta a les aprovacions reguladores pertinents, finalitzar� previsiblement el primer trimestre de 2010. Paral.lelament, Marsh ha tancat una alian�a estrat�gica amb HSBC per accedir preferentment als clients corporatius i privats del banc. Segons Dan Glaser, president i CEO mundial de Marsh, 'ens sentim especialment satisfets amb l'acord amb HSBC, perqu� ens permetr� aprofitar les seves relacions i xarxa global per a generar negoci'.

El Corretatge catal� intermediar 905 milions en primes el 2008

2010-01-07T09:00:00+01:00

Els 223 corredors i les 418 Corredories controlades per la Generalitat de Catalunya intermediar 904,7 milions d'euros en primes el 2008, el que suposa un increment del 6% respecte a 2007, segons les dades de les DEC lliurades en la Direcci� General de Pol�tica Financera i Assegurances. La nova producci� va cr�ixer encara m�s, un 20,8%, fins als 268,6 milions, degut sobretot a l'espectacular creixement de Vida, que va pujar un 86,6%. No obstant aix�, No Vida va seguir copant la major part de les carteres d'aquests Mediadors, en concret, el 81,2%. El Corretatge catal� va perdre pres�ncia en Autos, on les primes intermediades van caure un 4,8%, el que va portar a perdre 2,5 punts en la quota de les carteres, fins a representar el 42,55%. El segon ram de No Vida, va ser RC (9,55%); el tercer Multirisc Industrial (8,3%), i el quart, Llar (7,5%).

En el seu informe, la Generalitat destaca un fort augment en les hores de formaci� de Corredors i Corredories, que van arribar a 94.559, un 42,1% m�s. Finalment, detalla la distribuci� geogr�fica de les empreses supervisades: de 641 a Catalunya, el 68,9% radica a Barcelona, el 19,5% a Girona; el 6,1% a Lleida, i el 5,5% a Tarragona. El 95,45% d'elles s�n Societats Limitades.

L�mit de 15.000 euros de prima per informar de costos d'adquisici�

2010-01-07T09:00:00+01:00

La DGSFP posar� un l�mit a la possibilitat que el client demani els costos d'adquisici� de les seves assegurances en 15.000 euros de prima per p�lissa, una quantitat similar a la que est� vigent a Fran�a. Aquesta quantia suposa que seran molt pocs els nostres clients puguin exercir aquest futur dret, que recull l'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible (veure Aseguranza de desembre) i que la mesura afectar� sobretot als grans brokers. No obstant aix�, l'�rgan de control continua les seves negociacions amb els representants de la mediaci� sobre aquest tema. A m�s del l�mit de prima, �s tamb� per definir a qu� es refereix l'Administraci� quan parla de 'costos d'adquisici�', on, a m�s de les comissions dels Mediadors, podrien figurar els emoluments dels empleats bancaris, la publicitat de marca i producte , serveis de consultoria, i diversos conceptes m�s.

Feli� 2010!

2009-12-31T09:00:00+01:00

2009 ja s'acaba. Es tanca un cicle i un altre comen�a. Res de nou per altra banda. Per al sector assegurador no ha estat tan mal any despr�s de tot, per� el que estem a punt d'estrenar marcar� un punt d'inflexi� en les gr�fiques de progressi� econ�mica del pa�s. Tot sembla indicar que no ser� un any f�cil, per� per fi es veu la llum al final del llarg t�nel de la crisi que tots, en major o menor mesura, estem travessant. 2010 �s un any rod�, un any per apostar fort, per reafirmar, per aspirar profund i omplir els pulmons d'esperances renovades i noves oportunitats. L'equip de TE-SIS Solucions l'acompanyar� tamb� en 2010, com sempre, en els moments millors i tamb� en els m�s dif�cils, perqu� apreciem la seva confian�a i ens agrada continuar sent el seu millor aliat. Per aix� treballem dur per tal d'oferir interessants novetats que aviat estaran disponibles a TE-SIS Seguros i que contribuiran a augmentar la seva productivitat i a gestionar millor el seu temps.

Feli� any a tothom!

Helvetia continuar� amb el seu 'creixement rendible' el 2010

2009-12-23T09:00:00+01:00

Sota el lema 'Hi ha crisi Aprofita!', Helvetia va organitzar la seva Convenci� anual a Saragossa entre el 13 i 15 desembre, esdeveniment que va comptar amb la pres�ncia de Stefan Loacker, director general de Grup Helvetia, qui va ressaltar 'l'excel lent contribuci� d'Espanya a els bons resultats del grup al tancament del primer semestre'. Juan Alberto Belloch, alcalde de Saragossa, va inaugurar l'esdeveniment en el que els directius de l'asseguradora van analitzar els objectius tra�ats en 2009 i van con�ixer els reptes per a 2010: Continuar amb la pol�tica de 'creixement rendible' fixada en el Pla Estrat�gic 2007-2010.

Jos� Mar�a Paagman, director general de Helvetia Espanya, va manifestar la seva satisfacci� pel bon treball realitzat i va valorar molt positivament la tasca dels seus directius, als quals va animar a seguir amb el mateix entusiasme i dinamisme. 'El grup est� obert a noves adquisicions a Espanya sempre que es presenti una bona oportunitat'.

El 97% dels Corredors rebutja la DEC semestral

2009-12-23T09:00:00+01:00

Amb gaireb� 700 vots ja emesos, l'enquesta que realitza E2000 a la seva web sobre la nova obligaci� que els Corredors remetin a la DGSFP una DEC semestrals, presenta resultats aclaparadores. El 97% dels que han votat (669 vots) es manifesten en contra de la nova obligaci� i nom�s el 3% (22 vots) est� a favor.

'DKV Integral Sense Barreres', cobreix a persones amb S�ndrome de Down

2009-12-17T09:00:00+01:00

DKV llan�a una cobertura sanit�ria especial pensada per a persones amb S�ndrome de Down i les seves fam�lies: 'DKV Integral Sense Barreres', que garanteix l'assist�ncia m�dica completa a la xarxa de serveis sanitaris de DKV a nivell nacional, incloent l'assist�ncia prim�ria, l'assist�ncia hospital�ria i extra hospital�ria aix� com les urg�ncies en territori nacional i assist�ncia sanit�ria en casos d'accidents laborals i de tr�nsit, amb una indemnitzaci� per dia d'hospitalitzaci�, al costat dels complements habituals de Serviplus Salut, com l'assessorament m�dic a dist�ncia 24 hores, la segona opini� m�dica en cas de malaltia greu, o la cirurgia refractiva l�ser.

Agrupaci� M�tua llan�a una nova gamma de Multirisc Llar

2009-12-17T09:00:00+01:00

Agrupaci� M�tua llan�a una asseguran�a Multirisc Llar amb tres modalitats en base a l'�s de l'habitatge amb tal d'adaptar a les necessitats dels clients, permetent la contractaci� de garanties d'�ltima generaci�, amb cobertura per a inform�tica a la llar; bricolatge, animals, esfondrament total de l'edifici i danys per caiguda d'arbres, fanals i grues. 'Flexihogar' respon a la contractaci� b�sica amb alguns capitals limitats; 'Plushogar' �s la f�rmula m�s est�ndard, adre�ada a un ventall m�s ampli de clients i usos d'habitatges, les cobertures poden ser ampliades, i 'Totalhogar', amb major cobertura, est� dissenyada per a habitatges principals i inclou autom�ticament determinades garanties, ampliacions i l�mits de capital i possibilitat de capitals superiors.

santaluc�a regala una mensualitat per baixa sinistralitat en Salut

2009-12-17T09:00:00+01:00

santaluc�a comercialitzar� a partir de l'1 de gener dos noves assegurances de prestaci� de serveis del mercat: Assist�ncia Sanit�ria i Reemborsament. El primer �s una p�lissa personal d'atenci� sanit�ria i serveis m�dics amb total cobertura a Espanya i proporciona l'acc�s m�s r�pid a la medicina privada. Reemborsament de despeses ofereix lliure elecci� de metges i Centres a nivell mundial, reemborsament santaluc�a fins al 80% dels despeses incorregudes en medicina ambulat�ria, hospitalitzaci� i intervencions quir�rgiques amb un capital m�xim de 150.000 euros a Espanya i 30.000 euros a l'estranger per gaudir de la millor atenci� m�dica. Per recompensar els clients en ambdues modalitats, l'entitat regalar� una mensualitat de prima per baixa sinistralitat.

Segons Maurici Canal, responsable de Salut i S�niors, 'santaluc�a aposta per ampliar l'oferta dels seus productes del ram Salut, oferint una resposta competitiva, �gil i de qualitat davant de qualsevol necessitat sanit�ria'.

MGS congela el 2010 les tarifes de les seves assegurances de Salut

2009-12-10T09:00:00+01:00

Conscients de les dificultats del context econ�mic actual, M�tua General d'Assegurances (MGS) vol ajudar els seus assegurats en Salut congelant les tarifes per a 2010, mantenint durant tot l'exercici les tarifes de 2009. Segons l'entitat 'tot i que els costos de les prestacions sanit�ries es van incrementar el 2009 al voltant d'un 4%, MGS no repercutir� aquest augment en el preu de les assegurances de Promedic Salut i Promedic Salut Mixt'.

Nom�s el 15% dels Agents va vendre m�s de 100 p�lisses el 2008

2009-12-10T09:00:00+01:00

Els Agents Exclusius i Vinculats comercialitzar el 28% del total de primes del sector el 2008 (uns 16.570 milions d'euros), segons ICEA. La seva quota en Vida �s del 15% del mercat, mentre que en No Vida arriba al 40%. Aix� mateix, un 45% d'Agents Exclusius va vendre m�s d'una p�lissa al mes i un 15% va superar les 9 p�lisses mensuals (m�s de 100 l'any), a entitats el canal principal �s el Agencial. L'estudi d'ICEA constata que els agents amb pla espec�fic de carrera obtenen r�tios de productivitat m�s elevats: Un 60% genera m�s d'una p�lissa al mes, enfront del 30% de la xarxa tipus general sense formaci� espec�fica.

La DGSFP interv� La Corona

2009-12-03T09:00:00+01:00

La DGSFP ha acordat substituir els �rgans d'administraci� de la Corona i ha nomenat Gabriela G�nzalez-B� i Ra�l del Bosc com a administradors provisionals independents de l'asseguradora. Segons el Ministeri d'Economia i Hisenda, 'amb aquesta mesura es pret�n salvaguardar els interessos dels assegurats i garantir el compliment dels contractes, dins de les actuacions desenvolupades en l'expedient de mesures de control especial obert davant la deficit�ria situaci� patrimonial de l'entitat '. Afegeix que 'la decisi� ha estat motivada per irregularitats comptables i defici�ncies significatives de control intern 'per la qual cosa cal 'introduir canvis en la gesti�'. No obstant aix�, la mesura no comporta la suspensi� de contractaci� de noves assegurances ni la prohibici� de pr�rroga dels ja vigents, 'per la qual cosa l'asseguradora podr� continuar amb el desenvolupament normal del seu negoci '.

D'altra banda, la Generalitat de Catalunya va intervenir la m�tua de previsi� social Agrupaci� Ben�fica Humanit�ria de la Gu�rdia Urbana de Barcelona.

L'Ag�ncia de Subscripci� podr� treballar per a diverses entitats

2009-12-03T09:00:00+01:00

L'avantprojecte regula diversos aspectes de les ag�ncies de subscripci�, el m�s cridaner �s que en els nous articles i els modificats es fa refer�ncia diverses vegades a les 'entitats asseguradores amb les quals opera una ag�ncia de subscripci� ', el que obriria la porta normativa a les ag�ncies de subscripci� operaran per a diverses asseguradores.

Els requisits per obtenir l'autoritzaci� els seg�ents: a) Ser societat mercantil els estatuts prevegin dins de l'apartat corresponent a l'objecte social, la realitzaci� d'activitats com ag�ncia de subscripci�. b) Presentar i atenir-se a un programa d'activitats en qu� s'indiquin els riscos que es van a subscriure, per a qu� asseguradores i en quins termes adjuntant els poders atorgats, la seva estructura organitzativa i procediments de control intern. c) Indicar les aportacions i participacions en el capital social dels socis que hauran de reunir expressament els requisits expressats en l'article 14. d) Estar dirigides efectivament per persones que reuneixin les condicions necess�ries d'honorabilitat, qualificaci� o experi�ncia professionals establertes en article 15. e) Disposar d'un compte separada de la resta de recursos econ�mics de la societat en la qual �nicament es gestionin recursos econ�mics en nom i per compte de l'entitat asseguradora que ha subscrit el poder. f) Disposar d'una asseguran�a de RC professional o qualsevol altra garantia financera que cobreixi en tot el territori de l'Espai Econ�mic Europeu les responsabilitats que poguessin sorgir per neglig�ncia professional amb la quantia que es determini reglament�riament. L'asseguran�a de RC cobrir� com a m�nim un 1, 5 milions d'euros per sinistres i, en suma, dos milions per a tots els sinistres d'un determinat any.

Veure Avantprojecte aqu�

Els Auxiliars Externs, autoritzats a realitzar m�s funcions, amb formaci�

2009-12-03T09:00:00+01:00

L'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible aprovat pel Govern modifica alguns aspectes de la Llei de Mediaci�, per exemple el seu article 8 sobre Auxiliars externs que entra en vigor el 2012. La redacci� explica que 'els mediadors poden subscriure contractes mercantils amb auxiliars externs que col.laborin amb ells en la distribuci� d'assegurances actuant per compte d'aquests mediadors i podran realitzar treballs de captaci� de la clientela, aix� com funcions auxiliars de tramitaci� administrativa, sense que impliquin l'assumpci� d'obligacions. Nom�s podran prestar assist�ncia en la gesti�, execuci� i formalitzaci� de contractes o en cas de sinistre en el sup�sit que acreditin, l'auxiliar-assessor persona f�sica, i almenys la meitat de les persones que integren l'�rgan de direcci� de les persones jur�diques , tenir coneixements adequats, i no inc�rrer en cap de les incompatibilitats de l'apartat 5 (subjectes a les mateixes que el mediador amb qu� col.laborin en la distribuci�) '.

A m�s, inclou que 'els Mediadors d'assegurances reassegurances comprovaran abans de la celebraci� del contracte amb l'auxiliar-assessor el compliment dels requisits del par�graf anterior. La DGSFP establir� les l�nies generals i principis b�sics que hauran de complir els programes de formaci� dels auxiliars externs pel que fa al seu contingut, organitzaci� i execuci�, i els auxiliars externs no tindran la condici� de mediadors, ni podran assumir funcions reservades per aquesta Llei als referits mediadors, i desenvoluparan la seva activitat sota la direcci�, responsabilitat i r�gim de capacitat financera del mediador d'assegurances per al qual actu�n '.

L'apartat 3 diu que els mediadors 'portaran un llibre registre en qu� s'anotaran les dades personals dels auxiliars externs, amb indicaci� de la data d'alta i, si s'escau, la de baixa, que quedar� sotm�s al control de la DGSFP. Els auxiliars s'han d'inscriure en el registre administratiu d'auxiliars-assessors amb les seves dades de n�mero de registre, dates d'alta i baixa i mediadors a qui auxilien. En el cas de persones jur�diques, a m�s s'indicaran els noms de les persones f�siques que integrin la direcci�, responsables de la mediaci�. L'auxiliar no podr� iniciar la seva activitat fins que la DGSFP li hagi inscrit en el Registre '.

Canvia aix� l'apartat 4 de l'article 13: "Els Agents Exclusius, persones f�siques i, almenys, la meitat de les persones de la direcci� de les societats d'ag�ncia exclusives, tindran els coneixements necessaris per a l'exercici del seu treball, en funci� de les assegurances que intervinguin. Aix� mateix, aquelles persones que participin directament en la mediaci� sota la seva direcci� hauran d'estar en possessi� dels coneixements necessaris per a l'exercici del seu treball i no han de inc�rrer en cap de les causes d'incompatibilitat previstes a l'article 19 d'aquesta Llei '.

Veure Avantprojecte aqu�

El client podr� demanar al Mediador quina �s la seva comissi� a partir de 2014

2009-12-03T09:00:00+01:00

L'Avantprojecte de Llei d'Economia Sostenible afegeix un nou apartat g) a l'article 42.1 de la Llei de Mediaci�: 'Abans de celebrar un contracte d'asseguran�a, el Mitjancer haur�, com a m�nim, proporcionar al client la informaci� seg�ent: g) A la intermediaci� de contractes d'assegurances diferents del de vida i en assegurances que cobreixin risc sobre la Vida, haur� de desglossar-se, a petici� de la clientela, la part de la prima corresponent als costos d'adquisici�, en els termes que reglament�riament s'estableixin. Perqu� el client pugui exercir el dret d'informaci� sobre els costos d'adquisici�, els mediadors i asseguradores hauran de notificar-li el dret que li assisteix a demanar aquesta informaci�. Aquesta modificaci�, entrar� en vigor per a totes les p�lisses subscrites o renovades a partir de l'1 gener 2014'.

Veure Avantprojecte aqu�

Es poden consultar a la web de la DGSFP les reclamacions contra Mediadors

2009-11-26T09:00:00+01:00

La DGSFP permet a la seva web informar-se sobre l'estat de tramitaci� d'alguns expedients de la seva compet�ncia. En una primera fase, es poden consultar queixes o reclamacions davant asseguradores o Mediadors, i sol.licituds d'autoritzaci� i inscripci� d'asseguradores espanyoles, encara que l'�rgan de control treballa per estendre aquesta possibilitat a nous �mbits. En el primer semestre, es van presentar 4.210 queixes o reclamacions davant asseguradores o Mediadors.

Les Corredories ja poden certificar la seva gesti� de qualitat

2009-11-26T09:00:00+01:00

L'11 de novembre es va publicar la norma UNE 66927:2009 Sistemes de gesti� de la qualitat, guia per a l'aplicaci� de la Norma UNE-EN ISO 9001:2008 en l'activitat de Corredoria d'Assegurances, que pret�n proporcionar a les Corredories un document orientatiu i �til per a la implantaci� d'un sistema de gesti� de la qualitat que, fidel a la Norma UNE-EN ISO 9001, s'adeq�i seu contingut a les peculiaritats de l'activitat de la mediaci� i idiosincr�sia professional.

Adecose, promotora de la norma, ha col.laborat amb Aenor en un grup de treball que durant gaireb� un any ha treballat per consensuar el document definitiu. En el grup de treball van participar tamb� representants del Consell General, asseguradores, consultories de riscos, i consultores de qualitat, sota la coordinaci� de Joan Gay�, representant de corredoria Centre d'Assegurances i Serveis a la directiva de Adecose. L'associaci� difondr� entre els seus socis els aspectes pr�ctics de la norma en el seu objectiu per contribuir a una major professionalitzaci� del sector.

D'altra banda, Adecose ha intensificat la seva relacions internacionals, amb reunions amb Copaprose, la Federaci� Mediterr�nia de Brokers d'Assegurances (FMBA), i el Bipar, que analitzar� la futura Directiva de Mediaci�.

Allianz supera els 200 milions de benefici net fins a setembre

2009-11-19T09:00:00+01:00

El resultat operatiu del Grup Allianz a Espanya va cr�ixer un 3,8% fins al setembre, fins als 297,5 milions d'euros, gr�cies a 'un estricte control de costos, prudent pol�tica de subscripci� i eficient gesti� de sinistres'. El benefici net es va situar en 203,3 milions, un 8,6% menys que un any abans 'pel diferent efecte del resultat extraordinari, �s a dir, plusv�lues i minusv�lues realitzades en la cartera d'inversions', segons expliquen des de l'entitat. El grup va sumar primes per 2.250,1 milions, gaireb� igual que els 2.270,4 milions d'un any abans.

Per companyies, Allianz Seguros va obtenir 1.982,5 milions (davant de 2.058,2 milions al setembre 2009), per la negativa evoluci� del 4,7% en Autos. F�nix Directo va arribar als 47,5 milions, un 2,1% m�s, i Eurovida, amb 220,1 milions, creix significativament un 32,9%, per l'impuls de Vida Estalvi. Per rams, el grup cau un 4,4% en Autos; creix un 5,4% Particulars; decreix un 7,6% en Empreses, i augmenta un 9% en Vida. El grup creix tant en clients com en p�lisses (66.372 i 45.536, respectivament), fins i tot en Autos. La r�tio combinat en No Vida se situa en un "excel�lent nivell del 90,1% '.

Per Vicente Tard�, president i conseller delegat d'Allianz Assegurances, 'malgrat la situaci� econ�mica, el resultat operatiu va cr�ixer un 3,8%, el que demostra la fortalesa de la nostra activitat asseguradora. A aix� se suma la satisfacci� d'haver incrementat el nombre de p�lisses i clients. La confian�a que, dia rere dia, els assegurats dipositen en Allianz, ens impulsa a seguir desenvolupant la nostra estrat�gia de qualitat i innovaci�. Aquests s�n temps molt dif�cils i �s fonamental estar a prop dels clients, per aix� la nostra �mplia xarxa de mediadors juga un paper fonamental i compta amb tot el nostre suport'.

L'AIE de Corredors, un primer pas cap a la concentraci�

2009-11-19T09:00:00+01:00

Tant fonts administratives com del mercat coincideixen a valorar excessiu el nombre d'Associacions d'Inter�s Econ�mic (AIE) que han creat els corredors en els �ltims anys. Es tracta d'un "paraig�es" jur�dic que facilita que els Corredors comparteixin alguns serveis, per� sense perdre la seva identitat individual, �s a dir, una f�rmula de concentraci� sense cedir el control dels seus propis negocis. En principi, sembla una f�rmula v�lida per donar un primer pas en la concentraci� sobretot de petits Corredors, per� tots els experts coincideixen que, amb el pas dels anys, l'AIE ha de derivar cap a altres formes de concentraci� m�s efectives, que integrin negocis i estructures, i que realment aporti sinergies a la uni� d'aquests Mediadors.

Segons fonts del mercat, una de les funcions que s'haurien de potenciar �s poder contractar o crear els serveis de backoffice per optimitzar els seus negocis. Per aix� �s vital que les companyies tinguin a b� de potenciar aquesta "creaci�" d'un mateix codi de fitxers per poder treballar de forma pr�ctica, similar a com fa la Banca.

La DGSFP vol regular la comercialitzaci� de Plans de Pensions

2009-11-12T09:00:00+01:00

La DGSFP vol regular la comercialitzaci� dels Plans de Pensions per millorar la protecci� als clients. El seu director general, Ricardo Lozano, va explicar en la Trobada del Sector Assegurador organitzat per Deloitte i ABC que l'actual Llei de Regulaci� dels Plans i Fons de Pensions no inclou 'regles de comercialitzaci� ', que s�n necess�ries per' millorar la seguretat jur�dica' d'aquests productes i generar 'm�s confian�a 'en el sector. Una nova llei regular� qui pot vendre plans de pensions i la informaci� que s'ha de proporcionar als clients.

El director general de la DGSFP, que considera que 'l'explicaci� de la pujada de les primes �s una assignatura pendent en el sector', assenyala que la reforma de la Llei del contracte d'asseguran�a, que actualment dissenya el Ministeri de Just�cia en col.laboraci� amb el Ministeri d'Economia, buscar� millorar la informaci� que es facilita als clients. Tamb� traslladar� a la Uni� Europea la inquietud del sector perqu� Solv�ncia II 'no posi en pitjor situaci� al sistema assegurador europeu quan la crisi no li ha suposat un problema'. Lozano va anunciar que aprofitar� la implantaci� de la nova norma a Espanya per a introduir millores en el govern corporatiu de les asseguradores.

ARAG cobreix contra impagaments als propietaris de locals

2009-11-05T09:00:00+01:00

ARAG llan�a una ampliaci� de la seva asseguran�a 'ARAG Lloguer' un any despr�s del seu naixement. Aquesta asseguran�a, que cobreix amb diverses garanties al propietari d'un habitatge, podr� ser contractat a partir d'ara tamb� pels propietaris de locals destinats a �s comercial, d'oficina o despatx. Segons Jordi Figuerola, responsable del Departament de Productes, 'aquest producte respon a la creixent demanda dels propietaris per comptar amb major protecci� a l'hora de llogar els seus locals en �poca de recessi�'. ARAG Lloguer inclou noves garanties com el pagament de fins a 6 mensualitats en cas que el llogater deixi de pagar el lloguer.

DKV remodela el seu model comercial

2009-11-05T09:00:00+01:00

DKV Seguros ha empr�s la remodelaci� de la seva Direcci� General Comercial per adaptar-se a les noves necessitats del mercat i oferir un servei m�s directe, �gil i especialitzat a clients i mediadors. La renovaci� inclou aspectes com l'organitzaci�, retribuci� i incentivaci�, resultats econ�mics, coneixement del negoci i difusi�. Sota el control de Pere Orbe, amb Jos� Lu�s Monta��s com a adjunt, s'han reunificat i transformat els canals de la direcci�. El canal de M�rqueting Directe es denominar� canal de Negoci Directe, amb Jos� Luis Hern�ndez com a director; Grans Comptes es transforma al Canal Aliances, sota direcci� de Javier Formariz, i s'unifiquen xarxa Pr�pia i de Previsi� sota el nom de Xarxa Exclusiva, que juntament amb la Xarxa Externa s'integren en el nou canal Mediaci�, responsabilitat de Carles Vi�as.

A m�s, de la direcci� general depenen 3 unitats transversals - Grans Comptes, amb Formariz; Internacional, amb Maria K�hnel, i Immigrants amb Jos� Antonio Garc�a-i 4 unitats de suport: M�rqueting, amb Jos� Luis De la Torre; Formaci� Comercial amb M � Jes�s Mu�oz; Administraci� Comercial amb Jos� Luis Monta��s, i Sistemes Comercial amb Jos� Manuel Santiago. Es mantenen 7 direccions territorials. Segons Obre 'amb aquesta profunda reestructuraci� volem deixar encaminat l'�rea Comercial cap al model que entenem millor respon a les exig�ncies del futur'.

D'altra banda, DKV va signar un acord de formaci� amb el Col�legi de Mediadors de Cant�bria, pel qual es formaran espais on intercanviar experi�ncies i estudiar diferents �mbits del sector. A m�s s'estableix la col.laboraci� de l'asseguradora en accions del Col�legi amb motiu del Dia de l'asseguran�a.

Nova estructura a Reale per adaptar-se al nou model de negoci

2009-11-05T09:00:00+01:00

Amb motiu de la transformaci� del seu model de negoci, Reale estrena nova estructura amb el fins ara director de Desenvolupament Corporatiu, Ignacio Mariscal, com a director general de Negoci, que engloba la gesti� t�cnica, comercial i de sinistres. Jos� Ram�n L�pez, continua com a director general de Recursos i Mitjans, i Mar�a �ngeles Garralda, directora general, es responsabilitza de la constituci� de la nova companyia de Vida i Pensions, que estar� operativa a partir de maig de 2010.

D'altra banda, Reale va inaugurar la seva nova oficina de Tortosa, una de les 8 sucursals que la companyia t� a Catalunya. La sucursal abasta quatre comarques del sud de Tarragona i presta servei de 5 ag�ncies Reale, 20 agents exclusius i 7 corredors, 'el que garanteix una �mplia representativitat territorial'. �s a la zona m�s c�ntrica, a l'Avinguda de la Generalitat, 62, 'per aix� consolidar el seu posicionament, refor�ar la seva imatge de marca i oferir m�s comoditat als mediadors i clients'.

Zurich crea un club per als seus millors agents de Vida

2009-10-29T09:00:00+01:00

Zurich ha llan�at +Vida Zurich Club, una proposta de valor espec�fica per als seus agents, dins del concepte HelpPoint, que oferir� a aquest canal solucions i eines espec�fiques per al negoci de Vida. L'asseguradora ha creat aquest 'nou i exclusiu club per l'elit dels especialistes en Vida', amb la finalitat que motivi, identifiqui i il�lusioni a tots els agents. Aix�, els agents podran gaudir de condicions preferents en productes de vida, condicions exclusives en els productes de Risc i campanyes de m�rqueting espec�fiques per ajudar-los a millorar les vendes. A m�s, l'agent podr� participar en reunions amb directius per debatre les seves necessitats, i podran participar en esdeveniments exclusius. Finalment, Zurich ha establert un reconeixement econ�mic per als millors agents.

Groupama crea un club de mediadors d'Empreses i Transports

2009-10-29T09:00:00+01:00

Per potenciar el ram d'Empreses i Transports, Groupama ha creat un club d'agents i corredors, Groupama Business Club, destinat a consolidar a escala nacional una xarxa de mediaci� especialitzada en la comercialitzaci� i gesti� d'assegurances per a empreses, amb especial atenci� als productes de Transports. La companyia asseguradora ha elaborat un pla espec�fic de formaci� i desenvolupament per a tots els mediadors que entrin a formar part del club, que es posar� en marxa el 2 de gener de 2010. Fernando Losada, subdirector general del Canal Tradicional, assenyala que 'volem incrementar la nostra quota en Empreses i Transports. Per complir aquest objectiu la nostra xarxa de mediadors �s un pilar fonamental'.

'la Caixa' liderar� tamb� Salut, despr�s de comprar Adeslas

2009-10-22T09:00:00+01:00

'la Caixa' passar� tamb� a ser l�der de l'asseguran�a de Salut a Espanya, despr�s de comprar Adeslas. A trav�s de SegurCaixa Holding (integrat a Criteria), la caixa �s tamb� l�der de Vida en Pensions, i ha comen�at a operar tamb� en No Vida, fins i tot desembarcant a Autos.

L'asseguran�a d'Autos es desploma un 6,2% fins al setembre

2009-10-22T09:00:00+01:00

Els ingressos per primes del sector assegurador van cr�ixer un 0,6% interanual en el tercer trimestre, fins als 44.158 milions d'euros, segons informa Unespa. No Vida va decr�ixer un 2,9%, com a conseq��ncia de la caiguda en la recaptaci� de l'asseguran�a d'Autos, que cau 6,2% (8.865 milions). No obstant aix�, Salut va augmentar un 5,2% (4.572 milions), i Multiriscos, un 3,3% (4.515 milions). La resta de rams de No Vida tamb� presenta una evoluci� negativa, caient un 7,6%. Les millors not�cies v�nen del ram de vida, l'estalvi gestionat va sumar 142.621 milions, un 5,3% m�s que un any abans i un 4,7% des de principis d'any. A m�s, les seves primes van arribar als 20.333 milions, un 4,9% m�s.

Helvetia llan�a el seu nou producte per a empreses

2009-10-08T09:00:00+01:00

Helvetia llan�a Helvetia Empreses, producte que, seguint les tend�ncies m�s avan�ades del mercat en garanties i primes, es caracteritza 'per la seva competitivitat, car�cter innovador, flexibilitat i amplitud de cobertures '. Segons l'entitat, compta amb primes molt competitives i una estructura m�s flexible adaptada a les necessitats de cada negoci. Les garanties b�siques abasten: Incendi, fen�mens atmosf�rics, despeses d'extinci�, salvament, desbarrament, reconstrucci� de documents, permisos i llic�ncies, danys per actes vand�lics, accions tumultu�ries i vagues, xoc de vehicles, caiguda d'aeronaus, ones s�niques, fonaments, transport de b�ns sinistrats i detriment de b�ns salvats.

A m�s, es poden contractar riscos optatius, com danys per aigua, trencaments, danys el�ctrics en instal�lacions fixes i en aparells el�ctrics, danys est�tics i reconstrucci� de jardins, p�rdua de lloguers, desallotjament for��s, assist�ncia a empreses, defensa jur�dica, reclamacions, p�rdua de beneficis, RC, robatori i espoliaci�, avaria de maquin�ria fixa i m�bil, equips electr�nics, deteriorament de mercaderies o trencament de dip�sits.

Asseguran�a de Vida sense declaraci� m�dica de Groupama

2009-10-08T09:00:00+01:00

Groupama ha llan�at Groupama Vida Xpress, una nova asseguran�a de vida per a persones d'entre 20 i 65 anys que nom�s hauran de respondre a dues preguntes per a la seva contractaci� sense necessitat de declaraci� m�dica. Creat per preservar la capacitat econ�mica de la unitat familiar davant d'un possible mort o invalidesa, el producte permet escollir entre un capital assegurat de 15.000, 30.000, 45.000, 60.000 o 90.000 euros, a m�s d'optar pel pagament anual de primes o el semestral, adaptant-se a les diferents necessitats i perfils de clients. Amb l'objectiu d'agilitzar els processos d'informaci� i contractaci�, el producte ja est� operatiu a la web de l'asseguradora, permetent que la seva xarxa d'agents i corredors pugui cotitzar i contractar a trav�s del portal de mediadors.

Generali fusiona Vitalicio i Estrella per cr�ixer "molt i aviat"

2009-10-01T09:00:00+01:00

Els consells d'Estrella i de Vitalicio, les dues filials de Generalitat a Espanya, van aprovar la seva fusi�. La nova Generali Espanya comen�ar� a operar el juny de 2010, amb Jaume Anch�stegui com a conseller delegat; Eduardo Samitier, director general t�cnic; Santiago Vila, director general comercial, i F�lix Bonet, conseller delegat de l'AIE que gestionar� els serveis comuns. La seu ser� a Madrid, per� seguiran a Barcelona els centres tecnol�gics, Log�stic, central de compres i Sinistres. Les unitats de Vida i No Vida es repartiran entre Madrid i Barcelona. Segons Anch�stegui, "les sinergies no s�n excessives", sin� com "un salt endavant", per "cr�ixer molt i aviat" a Espanya, tant org�nicament com mitjan�ant adquisicions i acords de bancassegurances.

Agents Exclusius que nom�s capten "carteres familiars"

2009-09-24T09:00:00+01:00

El Mediador Enric Aval Ventura s'ha dirigit a aquesta redacci� per queixar-se de la proliferaci� en el mercat d'Agents Exclusius, "la capacitat de producci� es limita al seu cercle familiar i amistats i que, un cop esgotat el mateix, i sense capacitat comercial per ampliar els seus clients, abandonen el seu temporal actuaci� en l'asseguran�a i deixen a l'entitat amb una 'cartereta' de p�lisses fetes per comprom�s familiar amb escassa o nul�la professionalitat". En la seva opini�, "l'Administraci� ha de controlar que el nombre d'Agents Exclusius no sigui excessiu" i lamenta que aquest tipus de Mediaci� "no beneficia l'assegurat, indefens davant el comprom�s familiar o d'amistat davant l'Agent". Tamb� critica els baixos preus als que aquest tipus d'agents temporals ven les seves p�lisses, el que origina situacions de infraasseguran�a, i insta al mercat a tenir nom�s Agents Exclusius ben formats i aut�ntics professionals.

Les Corredories catalanes van intermediar 904 milions el 2008

2009-09-24T09:00:00+01:00

La Direcci� General de Pol�tica Financera i Assegurances de la Generalitat de Catalunya ha publicat un avan� de les DEC de 2008 de Corredors i Corredories supervisades pel Govern catal�. Segons l'informe, els 639 mediadors computats van intermediar 903,7 milions d'euros en primes el 2008, que van suposar comissions per 107,4 milions. A m�s, van aconseguir 1,1 milions en ingressos financers, de manera que el seu total d'ingressos va ascendir a 108,5 milions.

Per la seva banda, el total de despeses va sumar 84,7 milions (50,8 despeses de personal; 10 milions comissions a col�laboradors; 524.000 euros en formaci�, i 23,3 milions en altres despeses). El benefici conjunt per l'activitat de corredoria d'assegurances va ser de 20,9 milions i el benefici per altres activitats de 3,5 milions. El ram majoritari on operen aquests mediadors �s Autos, que copa el 42,5% de les primes intermediades. Seguit de Multirisc Industrial (8,3%), Llar (7,5%) i Assist�ncia Sanit�ria (6,4%). Els corredors i corredories analitzats comptaven l'any passat amb 1.608 col�laboradors i 1.319 empleats.

Caser i Vitalicio busquen Agents

2009-09-17T09:00:00+01:00

Caser est� buscant candidats per formar part del seu equip com Agent Exclusiu. Aix�, ofereix "desenvolupar adequadament la carrera professional com Agent Exclusiu, que li faculti per a la ger�ncia d'una de les nostres properes oficines comercials", amb un pla de carrera i suport permanent en formaci�, captaci� de clients i desenvolupament del negoci. Exigeix com a m�nim un any d'experi�ncia laboral "en un camp relacionat" i BUP, Batxillerat i COU o nivell d'estudis superior.

Tamb� Vitalicio reclama candidats per Agent d'assegurances i inversions i assessor comercial a Madrid. Ofereix programa de formaci� personal, amb titulaci� acreditada, pla de carrera i possibilitat de promoci� interna. Demana graduat escolar i ESO o nivell d'estudis superior, i valora l'experi�ncia com a comercial.

Les devolucions de rebuts arriben al 15%

2009-09-17T09:00:00+01:00

Des que s'ha accentuat l'augment de l'atur, "els llistats de rebuts retornats pels bancs s�n brutals", segons explica Jos� Ruiz, expresident del Col.legi de Mediadors d'Alacant en diversos diaris de la regi�. I ho confirma Eusebi Climent, actual president col�legial: "Fins ara, les devolucions suposaven un percentatge m�nim, ara arriben al 15% del total de rebuts. A m�s, constaten que augmenta el nombre d'assegurats que deixen de pagar la p�lissa, "encara que companyies i Mediadors ens estem posant les piles". Ruiz avisa d'un important augment de vehicles que circulen sense assegurar i alerta contra la picaresca: "Mentre es notifica i s'anul�la p�lissa, el prenedor es beneficia d'una situaci� de l'impagament i indefinici� durant no menys de tres mesos. Els assegurats deixen de pagar la p�lissa, encara que acaben abonant durant el mes de gr�cia que concedeix la legislaci� actual en cas de patir un sinistre i haver de fer front davant terceres persones ".

Servei per prevenir el blanqueig de capitals per 270 euros/any

2009-09-10T09:00:00+01:00

El Consell General de Colegis de Mediadors llan�a un servei perqu� els seus corredors col�legiats puguin prevenir el blanqueig de capitals i complir la Llei 36/2006, que exigeix als corredors i corredories el registre i designaci� de representants en el fitxer especial del Servei de Prevenci� de Blanqueig de Capitals del Banc d'Espanya, crear un �rgan de control i comunicaci� interna, l'elaboraci� d'un manual de procediment, formaci� espec�fica sobre el tema, comunicacions peri�diques als �rgans de control del Banc d'Espanya, informes anuals i auditories externes a la mat�ria. Per desenvolupar els serveis externs, el Consell ha arribat a un acord amb consultores especialitzades i acreditades en prevenci� del blanqueig de capitals i en formaci� amb el Cecas, que regularan la mat�ria en les empreses de mediaci� per 270 euros/any.

La Mediaci� aposta per una major transpar�ncia

2009-09-10T09:00:00+01:00

L'acord assolit pel Consell General, Adecose, Fecor i, finalment, AEmes, per acceptar la DEC semestral de Corredors i Corredories, s'interpreta en el sector com una aposta sectorial per la transpar�ncia en la Mediaci�. Des que Ricardo Lozano comanda la DGSFP, el pilar m�s important sobre el qual s'han basat les actuacions administratives ha estat la recerca constant d'una major transpar�ncia de l'asseguran�a davant els seus clients i la societat en general. Fins i tot des de l'�rgan de control es va criticar espec�ficament a la Mediaci� asseguradora com un dels subsectors amb m�s mancances en transpar�ncia. Ara, les organitzacions m�s representatives de la Mediaci� responen amb una actitud responsable i accions concretes, que beneficiar� assegurats, entitats i els propis Mediadors.

Les reclamacions asseguradores creixen un 27% fins al juny

2009-09-03T09:00:00+01:00

El Servei de Reclamacions de la DGSFP ha rebut 4.476 reclamacions, consultes i queixes en el primer semestre, el que suposa un increment del 27%. Del total, 2.641 (el 59%) van donar lloc a procediments de reclamaci�. D'aquests, 2.430 s�n per contractes d'assegurances, 156 per Plans i Fons de Pensions; 31 per Mediaci� i 24 per bancassegurances. Les reclamacions en assegurances pugen un 22,3%; en Plans de Pensions, un 225%, i en Mediaci�, un 47,61%.

MGS presenta la seva Asseguran�a Integral de Ca�a-Pesca

2009-09-03T09:00:00+01:00

M�tua General d'Assegurances (MGS) llan�a l'asseguran�a integral de Ca�a-Pesca, que neix amb vocaci� de contemplar les preocupacions dels aficionats d'aquests esports i es caracteritza sobretot per la seva flexibilitat. Aix�, gr�cies a l'ampli ventall de garanties, el client a m�s de trobar l'adequada protecci� a les seves necessitats, complir� amb les exig�ncies legals de cobertura d'aquests esports. Es poden ajustar les cobertures amb diferents opcions de contractaci�, assegurant nom�s ca�a o pesca, o de forma combinada. A m�s, pot complementar les garanties principals de RC i Protecci� Jur�dica amb opcionals de danys a gossos propis o l'arma, accidents personals, o RC de danys de gossos de ca�a fora del seu exercici.

AIG Europe es converteix en Chartis

2009-09-03T09:00:00+01:00

AIU Holdings va presentar a l'agost oficialment a Chartis, la nova marca que englobar� les operacions d'Assegurances Comercials i Industrials, Assegurances Generals a l'estranger i operacions de clients privats. Amb aquesta acci�, pret�n alinear totes les seves comunicacions sota un mateix emblema que reflecteix el seu car�cter com a organitzaci� i el que �s capa� d'aconseguir per als seus clients, diferenciant de la resta de companyies. Segons l'entitat, la personalitat i atributs de la marca tracten d'aconseguir una major vinculaci� amb els seus clients i s�n capacitat emprenedora, cultura local i perspectiva global, i confian�a i transpar�ncia.

Decessos esquiva la crisi

2009-09-03T09:00:00+01:00

El nombre de setembre de Aseguranza inclou un ampli dossier sobre decessos, ram que sembla esquivar la crisi gr�cies al seu comportament antic�clic i que ha sabut adaptar-se a les noves necessitats dels assegurats, oferint nous serveis i cobertures m�s enll� del sinistre en si. Les asseguradores tradicionals segueixen sent les principals comercialitzadores d'aquesta asseguran�a pel seu saber fer i especialitzaci� i esperen tancar l'exercici en valors similars als de 2008, segons expliquen directius d'Almudena, DKV, MGS, Nortehispana, Ocaso, Previsora Bilbaina i santaluc�a.

Poden informar aqu� de com llegir aquest reportatge

Els agents tenen un any m�s per ser aut�noms dependents

2009-09-03T09:00:00+01:00

El termini per registrar els nous contractes de treballadors aut�noms dependents (els que el 75% dels seus ingressos o m�s provenen d'una sola empresa) finalitza el proper 5 de setembre per a tots els sectors amb dues excepcions: Els aut�noms que treballin per a empreses del sector del transport o els Agents d'Assegurances. En ambd�s casos, el registre de contractes es retarda un any fins al 5 de setembre de 2010. La patronal d'asseguradores Unespa ha rebutjat en diverses ocasions que els agents es regeixin per aquesta norma, ja que tenen una norma espec�fica, la Llei de Mediaci�. La negociaci� d'Unespa amb el Ministeri de Treball no va arribar a cap port. En qualsevol cas, es preveu que sigui m�nim el nombre d'Agents d'Assegurances que passin a ser aut�noms dependents, ja que les exig�ncies de la figura (per exemple, que no tinguin local al p�blic o que no tinguin empleats) no quadra amb la gran majoria de situacions dels Agents.

TE-SIS Seguros �s compatible amb Windows 7 i sistemes operatius de 64 bits

2009-08-31T09:00:00+01:00

Des de la darrera revisi� de TE-SIS Seguros, alliberada en agost de 2009, l' aplicaci� est� preparada per instal�lar-se i funcionar perfectament en equips basats en Windows 7, el nou sistema operatiu de Microsoft, que substitueix al pol�mic Windows Vista.

De la mateixa manera, tamb� s'ha reprogramat part del codi de TE-SIS Seguros per fer-lo compatible amb els processadors i sistemes operatius de 64 bits de Microsoft, cada vegada m�s presents en els equips nous.

Com el sistema gestor de bases de dades sobre el que es recolza TE-SIS Seguros �s Microsoft SQL Server i aquest permet aprofitar al m�xim les posibilitats dels nous processadors multi-nucli, el rendiment de TE-SIS Seguros augmenta considerablement si el servidor de dades empra processadors amb aquesta tecnologia o varis processadors f�sics.

Son molt poques les solucions de gesti� integral per a corredories, agents i mediadors capaces, a dia d'avui, d'adaptar-se i aprofitar totes aquestes novetats tecnol�giques.

Nova versi� 1.6.1 de TE-SIS Seguros i TE-SIS Agenda disponible

2009-07-30T09:00:00+01:00

Els nostres clients amb contracte de manteniment ja poden treballar amb la nova versi� de TE-SIS Seguros que inclou, com a millores m�s destacables, l'actualitzaci� al nou format d'enlla� amb l'aplicaci� per a la Declaraci� Estad�stic-Comptable 2008 de la DGS, aix� com els enlla�os corresponents als diferents sistemes de confecci� d'algunes comunitats aut�nomes, actualitzaci� autom�tica a trav�s d'Internet, la possibilitat de treballar amb m�ltiples exercicis simult�niament i moltes novetats m�s...

Faci clic aqu� per a obtenir una llista detallada dels canvis i millores incorporades en aquesta nova versi�.

Marsh & McLennan lidera de nou el r�nquing mundial de brokers

2009-07-30T09:00:00+01:00

Marsh & McLennan Companies (MMC) va liderar un any m�s el r�nquing mundial de brokers en 2008, amb uns ingressos de 11.516 milions de d�lars per serveis de consultoria de riscos i corredoria d'assegurances, segons l'estudi anual realitzat per la revista Business Insurance. Segons �lvaro Milans del Bosch, conseller delegat de Marsh a Espanya, "estem orgullosos de que les xifres avalin el nostre lideratge. Despr�s de m�s de 100 anys d'hist�ria, MMC segueix sent el consultor de riscos i broker d'assegurances de refer�ncia a tot el m�n, gr�cies a la seva aposta constant per la innovaci�, el servei al client i al nivell de professionalitat dels seus empleats. Els nostres ingressos mundials per serveis de corredoria van cr�ixer un 34,5%, el que unit als esfor�os en control de costos i l'increment del flux de caixa, ens situa en una magn�fica posici� per seguir creixent i realitzar noves adquisicions".

AIG es converteix en Chartis

2009-07-30T09:00:00+01:00

AIU Holdings avan�a cap a la seva conversi� en companyia independent creant la marca Chartis, que inclour� les operacions d'Assegurances Comercials i Industrials, Assegurances Generals a l'estranger i operacions de Clients Privats. A partir d'avui, les carteres de AIG i AIU Holdings, comen�aran una transici� cap a la nova identitat, sota la qual es prestar� serveis a m�s de 40 milions de clients en m�s de 160 pa�sos i jurisdiccions. Kristian P. Moor ser� el president i CEO de la nova marca, que tindr� seu a Nova York i va comptar amb unes reserves estatut�ries excedents de 32 bilions de d�lars a tot el m�n en 2008. Moor ha estat vicepresident executiu de AIG i president i CEO de AIG Property Casualty Group, amb responsabilitat en el negoci industrial i personal per Danys i RC als EUA i Canad�. A m�s, AIG ha creat una societat instrumental (special purpose vehicle, SPV) en la qual inclour� les accions de AIU Holdings.

L'asseguran�a creix un 13% a Catalunya el 2008

2009-07-30T09:00:00+01:00

El sector assegurador va cr�ixer a Catalunya un 13% en primes el 2008, segons va explicar Francisco Arregui, president de la Uni� Catalana d'Entitats Asseguradores, durant la presentaci� de la Mem�ria de l'Asseguran�a a Catalunya 2008. Vida va cr�ixer un 2,3% en l'estalvi gestionat, enfront del 1,9% nacional, en la seva major part pel transvasament d'inversions des d'altres productes a l'asseguran�a d'estalvi. L'asseguran�a catal� indemnitzar per valor de 8.200 milions d'euros, consolidant el seu pes del 20% del total de l'asseguran�a nacional.

La DEC semestral, aparcada fins al setembre

2009-07-30T09:00:00+01:00

Els integrants de la Junta Consultiva d'Assegurances -Consell General i Aemes, amb Adecose, Amaef i Fecor com a convidats- celebrada el 27 de juliol no van aconseguir consensuar una posici� comuna sobre una possible DEC semestral de Corredors, que, segons la DGSFP, seria m�s senzilla i simple. Aemes considera que aquesta nova DEC suposa un augment de c�rregues administratives, encara que el supervisor vol pal�liar el que les dades del sector es coneguin amb m�s d'un any de desfasament.

Tampoc no es va arribar a un acord respecte a la modificaci� de la Resoluci� de Formaci�, al detectar diverg�ncies sobre la convalidaci� autom�tica del T�tol de Actuari amb la del Grup A. Els integrants de la Junta es tornaran a reunir al setembre i abordaran tamb� el tema dels auxiliars, que va quedar pendent.

D'altra banda, la DGSFP ha penjat al seu web un nou criteri sobre Agents vinculats, sobre la possibilitat que realitzin tasques de Mediaci� des de l'estranger.

Nova instrucci� de la Generalitat que demana l'informe del Servei d'Atenci�

2009-07-23T09:00:00+01:00

La Direcci� de Pol�tica Financera i Asseguradora de la Generalitat de Catalunya va editar una instrucci� el 17 de juliol, reiterant l'obligaci� de Corredors i Corredories de lliurar un informe sobre el Servei d'Atenci� al Client amb la DEC 2008, just un dia despr�s que a Carta del Mediador n � 251, l'empresa de prestaci� de Serveis d'Atenci� al Client, Selfos, q�estion�s que aquesta obligaci� fos preceptiva, ja que consideren que no est� protegida per cap normativa en vigor. En la nova instrucci�, la Generalitat insisteix en els seus arguments exposats en Carta del Mediador n � 249, reflectint que la seva petici� est� suportada per normes en vigor sobre la mediaci� asseguradora.

�ltims dies per lliurar la DEC de Corredors

2009-07-23T09:00:00+01:00

El proper divendres 31 de juliol acaba el termini perqu� Corredors i Corredories entreguin �nicament per via telem�tica la DEC 2008. La DGSFP t� preparat ja el seu projecte perqu� la DEC sigui semestral, encara que ser� m�s senzilla que l'anual, amb menys dades a aportar. L'�rgan de control presentar� el dilluns 27 de juliol a la Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions el seu projecte perqu� els membres de la Junta donin la seva opini�. En la reuni�, tamb� es presentar� la nova Resoluci� de Formaci� de Mediadors (veure l'actual), que no inclou canvis significatius, per� que tindr� un major rang jur�dic.

La DGSFP no demana cap informe del Servei d'Atenci� a la DEC

2009-07-16T09:00:00+01:00

Sobre les informacions aparegudes a la Carta del Mediador n � 248 i n � 249, en les quals s'informa sobre la petici� de la Generalitat de Catalunya d'adjuntar un informe sobre el Servei d'Atenci� al Client o Defensor de l'Assegurat a la DEC 2008; Selfos s'ha tornat a adre�ar a aquesta redacci� per a "aclarir la confusi� existent entre Corredors i Corredories" i reiterar que "el lliurament de l'esmentat informe no �s obligatori, ja que no est� recollit en cap normativa sectorial". Aix�, reiteren que "en els articles que esmenta la Generalitat a Carta del Mediador n � 249, en cap s'exigeix lliurar un informe a la Generalitat i, segons l'article 35F de la Llei de r�gim jur�dic de les administracions p�bliques i del procediment administratiu com�, els ciutadans tenen dret 'A no presentar documents no exigits per les normes aplicables al procediment de qu� es tracti, o que ja es trobin en poder de l'Administraci� actuant'."

D'altra banda, Selfos tamb� vol recordar que "ni la DGSFP ni els �rgans competents en Mediaci� d'altres Comunitats Aut�nomes demanen l'esmentat informe". Segons fonts de la consultora, la publicaci� de la not�cia en Carta del Mediador va suscitar una allau de consultes per part de Mediadors, que "creien obligat�ria l'entrega de l'informe, per l'opini� expressada per la Generalitat a Carta del Mediador n � 249", per aix� Selfos vol evitar confusions i recalca que "no �s obligatori".

Danys Propis, el sinistre m�s freq�ent en Autos

2009-07-09T09:00:00+01:00

Danys propis va ser la garantia d'asseguran�a d'Autos amb el rati de freq��ncia de sinistralitat m�s elevat en el primer trimestre, assolint el 39,2%, mentre la resta de garanties no va superar el 10%, segons ICEA. Autocars �s el tipus de vehicle amb taxes de freq��ncia m�s elevades.

Les primes de Decennal es van desplomar gaireb� un 30% el 2008

2009-07-09T09:00:00+01:00

Les primes de l'asseguran�a decennal el 2008 van assolir els 255 milions d'euros, un 29,9% menys que un any abans, suposant el 17,1% del ram Altres danys als b�ns i el 0,8% de No Vida, segons ICEA.

El Consorci assumir� el 75% del causat per "Klaus"

2009-07-09T09:00:00+01:00

El BOE del 4 de juliol va incloure la Llei 6 / 2009 que modifica l'Estatut del Consorci de Compensaci� d'Assegurances, amb dues novetats b�siques: La reducci� del rec�rrec per liquidaci� d'assegurances, que passa del 3 per mil a 1,5 per mil; i la supressi� de les funcions del Consorci com Fons de Garantia de les assegurances obligat�ries del ca�ador i de viatgers. D'altra banda, el Consorci va mantenir una forta negociaci� amb les entitats sobre la seva responsabilitat d'indemnitzaci� en els sinistres esdevinguts a principis d'any per la tempesta "Klaus". El Consorci ja t� en el seu web un mapa definitiu de zones afectades, que s�n les que van patir ratxes de vent extraordinari de m�s de 135 km/h, fet que, segons el Consorci, suposa prop del 75% dels 400.000 sinistres declarats per la tempesta, que podrien sumar en conjunt uns 500 milions d'euros.

La DGSFP vigila que no s'imposin terminis i preus a tallers

2009-07-09T09:00:00+01:00

El Servei de Reclamacions de la DGSFP ha detectat tres "males pr�ctiques" en Autos que han de ser vigilades pels serveis d'inspecci�. La primera �s imposar temps i preus/hora per reparacions en tallers concertats "que no afavoreixen el bon servei a l'assegurat". La segona, condicionaments a menors de 25 anys i grup professionals a la contractaci� d'altres assegurances, sobretot de Vida amb la mateixa entitat per subscriure Autos. La tercera es refereix a convenis de liquidaci� de sinistres entre entitats, on tercers perjudicats en sinistres pateixen la peritaci� dels danys per l'entitat del perjudicat, aplicant limitacions de Danys Propis, quan ha de ser indemnitzat com Tercer.

AXA actua davant la pedregada a �lava

2009-07-09T09:00:00+01:00

AXA, primera entitat d'Autos a �lava amb una quota del 25% i m�s de 34.000 vehicles assegurats, va posar en marxa un dispositiu especial per atendre i reparar els vehicles dels seus clients afectats per la forta pedregada registrada l'1 juliol. Aix�, va instal�lar un centre m�bil de peritatge i reparaci� a Vit�ria, va ampliar la seva xarxa de tallers fins al centenar per agilitzar terminis de lliurament, va oferir taxi gratu�t al client que deix�s el seu cotxe al centre m�bil, i va posar en marxa un tel�fon 24 hores.

DAS promou entre els Mediadors la Defensa Jur�dica

2009-07-02T09:00:00+01:00

DAS ha iniciat els "Esmorzars DAS", en els que, amb format de col�loqui, busca explicar les cobertures i productes dissenyats especialment per ajudar els clients dels Mediadors a fer front a la crisi.

La Generalitat creu que la seva petici� est� emparada en la normativa vigent

2009-07-02T09:00:00+01:00

En resposta a la informaci� apareguda a Carta del Mediador n � 248, sobre la petici� d'un resum de l'informe anual del Servei d'Atenci� al Client o Defensor del Client a Corredors i Corredories, la Direcci� General de Pol�tica Financera i Assegurances de la Generalitat de Catalunya ha declarat a aquesta redacci� que: "La petici� es troba recolzada pels articles 42, 44, 45 i 46 de la vigent Llei de Mediaci�, els quals obliguen els Mediadors a disposar d'uns determinats mecanismes d'atenci� de les reclamacions dels clients i informar de la seva exist�ncia. Aix� mateix, l'art. 48 la Llei i els art. 7 i 17 l'Ordre ECO 734/2004 faculten l'�rgan de supervisi� a sol�licitar aquest informe. La Llei de Mediaci� tamb� estableix l'obligatorietat de disposar de serveis i procediments per atendre les queixes dels consumidors no nom�s a Corredories, sin� tamb� a Corredors ".

Segons la Generalitat, "els oficis enviats a Corredors i Corredories recorden, d'acord amb l'Ordre ECF / 350/2008, l'obligatorietat d'enviament de la DEC anual, i d'acreditaci� i vig�ncia de la p�lissa de RC professional i capacitat financera; aspectes necessaris per conservar la inscripci� al Registre. En el mateix ofici, tamb� es requereix l'informe sobre el Servei d'Atenci� al Client o Defensor del Client, per� en cap moment s'assenyala que es revoca l'autoritzaci� en cas que no s'envi�". El Departament d'Economia i Finances nega tamb� haver enviat cap escrit en el qual digui que no t� dret a sol�licitar l'esmentat informe i que nom�s es demana per raons d'oportunitat.

AXA crea el primer PPA on no es pot perdre mai

2009-06-25T09:00:00+01:00

AXA presentar Pensions Privilege, que combina un PPA i t�cniques actuarials i d'immunitzaci� financera dels variable Annuities. �s el primer producte de previsi� que permet al client triar el tipus d'inversi� (quatre carteres: Defensiva Europa, fins a un 20% en monetari; Conservadora Global, entre el 15% i el 35% en renda variable; Auda� Europa, entre el 40 % i el 60% en renda variable europea; i Europa Dividend, els mateixos percentatges en actius emesos per empreses europees d'elevada capitalitzaci�), garantint el capital invertit. La subscripci� o trasp�s des d'un altre PPA o Pla de Pensions �s a partir de 3.000 euros. Per Luis M � S�ez de J�uregui, director de Vida, Pensions i Serveis Financers de AXA, "�s molt important agafar el primer tren de la pujada perqu� hist�ricament els sis primers mesos de recuperaci� del mercat solen registrar els guanys m�s significatius".

La Generalitat demana un informe sobre el Servei d'Atenci� a la DEC

2009-06-25T09:00:00+01:00

La Generalitat de Catalunya est� obligant a les Corredories d'Assegurances sota la seva supervisi� a incloure en la pr�xima DEC 2008 un informe sobre les activitats desenvolupades aquest any pel seu preceptiu Servei d'Atenci� al Client. Aquesta obligaci� no figura en cap llei o normativa del sector. L'�nica legislaci� al respecte �s l'Ordre ECO 734 que exigeix incorporar un informe en la mem�ria de la societat de les Corredories que es lliura en el Registre Mercantil. La pr�pia DGSFP no demana l'informe i la Generalitat, tot i sabent tot aix�, ha enviat a Corredors cartes informant que si no lliuren l'informe, se'ls pot anul�lar la clau administrativa.

Per aix�, el prove�dor de Servei d'Atenci� per Corredories Self ha enviat dos escrits a la Generalitat denunciant aquesta petici�. Un d'ells ja ha estat contestat i en ell es reconeix que l'Administraci� catalana no t� cap dret a demanar l'informe, per� que els resulta molt �til per saber qu� fan els Corredors i fins i tot prendre mesures en funci� de les reclamacions.

Divina Pastora absorbir� Cisne

2009-06-18T09:00:00+01:00

La intervenci� de Cisne Assegurances per la DGSFP toca a la seva fi. La seva cartera ser� previsiblement absorbida per Divina Pastora aquest estiu i la societat, liquidada.

L'ESO compleix els requisits de formaci� pr�via en els grups A i B

2009-06-18T09:00:00+01:00

El BOE d'ahir 17 de juny va recollir l'Ordre EDU/1603/2009, de 10 de juny, per la qual s'estableixen equival�ncies amb els t�tols de Graduat en ESO i de Batxiller regulats en la Llei Org�nica 2 / 2006, de 3 de maig. La import�ncia de la nova norma per a la Mediaci� d'Assegurances �s que aclareix d'una vegada per totes la formaci� equiparable a ESO i Batxillerat a efectes de complir els requisits de formaci� previs per a l'acc�s als Grups A i B, establerts en el punt 1 de la Resoluci� de Formaci� de la DGSFP.

El ram de Salut creix en primes malgrat caure en clients

2009-06-10T09:00:00+01:00

L'asseguran�a de Salut va recaptar 1.636,8 milions d'euros en primes en el primer trimestre, el que suposa un 6,3% m�s que un any abans, tot i que el nombre d'assegurats (10,2 milions) ha caigut un 1,73% des que va comen�ar l'any, segons ICEA. Assist�ncia Sanit�ria i Reemborsament van cr�ixer gaireb� el mateix en primes, i on m�s van caure els assegurats va ser en la modalitat de subsidi (-7,56%). La sinistralitat va cr�ixer un 11,2% respecte a mar� de 2008. Assist�ncia Sanit�ria sense Administracions P�bliques suposa el 65,71% del ram; Administracions P�bliques, el 22,17%; Reemborsament, el 7,9%, i Subsidis, el 4,2%.

Hi haur� nova Directiva de Mediaci� a partir del 2010

2009-06-10T09:00:00+01:00

Karel van Hull, director d'Assegurances i Pensions de la Direcci� General de Mercat Interior de la Comissi� Europea, va assegurar en el III F�rum Europeu de Mediadors organitzat per Bipar, que a partir de 2010 hi haur� una nova Directiva de Mediaci�, segons va informar el butllet� del Consell General. En la trobada, Manel Vila va rebre la Medalla d'Honor del Bipar, en concloure la seva presid�ncia de la instituci�, que ser� ocupada per l'holand�s, Jaap Meijers. A m�s, l'Assemblea de Bipar va reformar els seus Estatuts.

Comen�a la negociaci� del Conveni de Mediaci�

2009-06-04T09:00:00+01:00

Aemes va comunicar als sindicats que est� disposat a parlar d'algunes peticions formulades per ells en la reuni� anterior de la Mesa de Negociaci�. Entre elles, la durada del conveni, on poden barrejar una vig�ncia �mplia depenent del resultat de la negociaci�, sobretot en mat�ria retributiva. Tamb� estan disposats a negociar l'ampliaci� de l'acumulaci� de lact�ncia, que actualment �s de 10 dies i els sindicats reivindiquen fins a 15 dies. I a realitzar algun increment en l'asseguran�a de Vida. Pel que fa a igualtat d'oportunitats, accepten adaptar el conveni a la normativa vigent. En canvi, Aemes no vol canvis en el c�mput anual de la jornada.

Caser: "�s un moment ple d'oportunitats per a la Mediaci�"

2009-06-04T09:00:00+01:00

Sota el lema "La crisi com a oportunitat", Caser va celebrar el seu VII Convenci� anual de Mediadors al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. Ignacio Mart�n, director del Negoci d'Agents i Corredors, va destacar que el sector est� abordant la crisi amb solidesa i va animar a veure com una oportunitat: "El nivell de solv�ncia �s elevat i es mantindr�. �s el moment d'estar m�s a prop del client, oferint els millors productes. Les claus per superar amb �xit la situaci� passen per cercar la rendibilitat amb austeritat i professionalitzaci� de les xarxes ". Ram�n Nadal, director t�cnic d'Assegurances Generals, va presentar Cauci�, el nou ram en el que comen�aran a operar," l'�nic que faltava per completar l'oferta d'assegurances d'empreses. �s un bon moment per entrar, ja que permet captar clients solvents a taxes competitives".

Tamb� va anunciar una nova oportunitat, l'LPS, per la qual els seus col�laboradors podran cobrir riscos a la UE. Valent�n Garc�a, director de Diversificaci�, va dir que "l'estrat�gia de creixement se centra en l'extensi� a nous productes, canals, mercats geogr�fics i segments; i diversificar en altres negocis amb productes del negoci tradicional". Com a exemple va citar les resid�ncies de la tercera edat i Assist�ncia en Autos i llar. Com a ponent convidat va intervenir Jos� M � Campabadal, president del Consell General, que va afirmar que "els clients s�n els que defineixen el mercat, escullen entre baixos preus i alta qualitat, i es mostren oberts a buscar alternatives". Per �ltim, Ignacio Eyries, director general de Caser, va citar els resultats de 2008, destacant la pres�ncia de l'entitat en els r�nquings i el creixement per sobre de la mitjana del sector.

Estad�stiques d'Assegurances

2009-05-28T09:00:00+01:00

Assegurances Vida. Cr�ixer un 1,68% en el primer trimestre, fins als 138.400 milions d'euros. L'estalvi gestionat en Individual augmentar un 2,35%, i les provisions t�cniques del col lectiu, el 0,39%. M�s de 400.000 persones t� contractat un PPA, que van cr�ixer un 27,7% des del gener, gestionant m�s de 4.000 milions d' euros. Els PIES, per la seva banda, van cr�ixer des de principis d'any un 7,69%. En l'asseguran�a de Depend�ncia, es van comptabilitzar 794 assegurats.

Impost sobre Primes d'asseguran�a. La recaptaci� va ser l'abril de 119 milions d'euros, el que suposa una caiguda del 7%. Els ingressos acumulats fins a l'abril s�n de 463 milions, la qual cosa representa un 7,2% menys que un any abans.

CCAA. La Comunitat de Madrid va canalitzar el 22,39% de les primeres en 2008, segons ICEA. A Catalunya es van facturar el 20,18% de les primes. Andalusia, tercera en el r�nquing, va aportar el 13,67%. Catalunya, amb una pujada de la facturaci� per primes del 10,87%, presenta el creixement de negoci m�s important excl�s la dada conjunt de Ceuta i Melilla, on va cr�ixer el 31%. Els ingressos van baixar a la Comunitat Valenciana (-3,38%) i Gal�cia (- 0,01%).

Composici� de Cartera. Per Agents i Corredors, les assegurances d'Autos suposen el 34% i 40% de les primes del seu negoci, respectivament, seguits per Vida i multiriscos, segons ICEA. Els operadors de bancassegurances comercialitzen majorit�riament Vida, on tenen el 87% de les primes. En el negoci del comer� electr�nic i la venda telef�nica, les assegurances d'Autos s�n els m�s comercialitzats.

La DGSFP vol m�s dades a la DEC de Corredors

2009-05-28T09:00:00+01:00

El passat dilluns, Laura P. Duque, sotsdirectora d'Ordenaci� del Mercat de la DGSFP, es va reunir amb els representants de les principals organitzacions de Mediadors per traslladar la seva intenci� d'ampliar les dades sol�licitades a Corredors i Corredories inclosos en la preceptiva Declaraci� Estad�stic Comptable. Els representants dels Mediadors van acollir amb cautela la proposta i es van comprometre a estudiar-la. Segons diverses fonts del sector, els Mediadors no volen que la DEC es carregui excessivament de continguts i acabi suposant als professionals massa feina administrativa per omplir i enviar.

L'OCU recomana portar sempre el justificant de l'asseguran�a

2009-05-21T09:00:00+01:00

Des de fa diversos mesos �s possible circular sense portar a sobre el justificant de pagament de l'asseguran�a de Autos. Els agents de Tr�nsit poden consultar al Fitxer informatiu de Vehicles Assegurats (FIVA), per comprovar si el vehicle t� l'asseguran�a en regla. No obstant aix� si, per la ra� que fos, no const�s l'exist�ncia de l'asseguran�a, o no fos possible en el moment connectar amb aquest fitxer informatitzat per obtenir la informaci�, el conductor haur� de presentar el justificant: si no el t�, podr� ser sancionat, i a m�s tindr� l'obligaci� de presentar aquest document en el termini de cinc dies. Per tant, l'Organitzaci� de Consumidors i Usuaris (OCU) recomana incloure sempre el justificant del pagament de l'asseguran�a en la documentaci� del vehicle.

L'atur impulsa pagaments anticipats de Plans de Pensions

2009-05-21T09:00:00+01:00

Segons Expansi�n, el fort augment de l'atur va disparar les prestacions dels pagaments anticipats dels Plans de Pensions, que van augmentar un 55% el 2008, fins a 76 milions d'euros, enfront del 29% en 2007.

DGSFP: "Part d'Exclusius han de passar a Vinculats i Corredors"

2009-05-14T09:00:00+01:00

En la seva intervenci� en el F�rum Roberto Hertogs, organitzat la setmana passada per E2000 a Pamplona, �ngel Hern�ndez Sanch�n, cap del Servei de Mediadors d'Assegurances de la DGSFP, va insistir que el nombre d'Agents Exclusius que hi ha �s "excessiu" i va dir que "aquest n�mero ha de donar un tomb en favor d'Agents Vinculats i Corredors, el nombre hauria d'augmentar". Hern�ndez creu que el nombre de Exclusius a Espanya no t� parang� amb la resta de pa�sos de la UE. Tamb� va ressaltar el fet que un de cada tres Corredors tingui una cartera inferior a un mili� d'euros en primes interm�dies.

Respecte a aquest tema, comentar tamb� que la DGSFP ha incl�s en la seva web un Guia per emplenar formularis del Registre d'Agents Exclusius i la seva tramesa telem�tica.

M�s informaci� al proper n�m. d'Aseguranza

Estad�stiques d'assegurances i pensions

2009-05-07T09:00:00+01:00

Rankings Vida. En el primer trimestre, Bansabadell Vida es converteix en l�der en primes, amb 953 milions d'euros, segons ICEA. Li segueixen VidaCaixa i Santander Assegurances. En estalvi gestionat, VidaCaixa mant� el lideratge, amb 16.400 milions; seguida de Santander Assegurances i Mapfre Vida.

Assegurances d'Enginyeria. Va facturar 767 milions d'euros en 2008, un 10,7% menys; degut al decreixement de les modalitats de Decennal (-29,9%) i Construcci� (-9,5%), tot i que la resta de modalitats presentar alces superiors al 5%, segons ICEA.

Compliment web. Quatre mesos despr�s de la Llei de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informaci�, encara hi ha algunes obligacions amb limitat grau de desenvolupament entre les asseguradores. Aix�, nom�s un ter� de les 100 primeres asseguradores tenen en les seves webs un nivell mitj� d'accessibilitat, amb importants difer�ncies en funci� del canal de distribuci� predominant, segons ICEA.

Estalvi financer. Segons Inverco, l'estalvi de les fam�lies va caure un 12% en 2008, situant-se en 1,68 bilions d'euros, per a "les variacions negatives en les valoracions dels actius de renda variable i, la reducci� dels tipus d' inter�s i els menors fluxos d'estalvi de les fam�lies". Les assegurances suposen el 9%, amb 144.116 milions, mentre els fons de pensions equivalen al 6% del total, amb 106.403 milions.

Fons de Pensions. Van obtenir una rendibilitat mitjana del 5% a l'abril, segons Mercer, la qual cosa situa la rendibilitat acumulada en l'any en el 2 , 1%. La rendibilitat interanual �s del -5,1%.

Nova Carta de Serveis de la DGSFP

2009-05-07T09:00:00+01:00

La web de la DGSFP inclou una Carta de serveis a trav�s de la que manifesta la voluntat de prestar els seus serveis complint els compromisos de qualitat i efic�cia que s'hi especifiquen. El seu comprom�s d'actuaci� s'orienta principalment a millorar la qualitat del servei als ciutadans, proporcionant informaci� anticipada sobre les seves actuacions.

Podeu consultar el document clicant aqu�

D'altra banda, Expansi�n va informar que la DGAFP estudia modificar el sistema de valoraci� d'inversions en Pensions per suavitzar les seves p�rdues, permetent valorar la inversi� en renda fixa a venciment en lloc de a preu de mercat.

Les primes d'Autos cauen un 7,3% en el primer trimestre

2009-04-30T09:00:00+01:00

L'asseguran�a espanyola va ingressar primes en el primer trimestre per 16.426 milions d'euros, un 1,2% m�s que fa un any, segons estimacions de ICEA donades a con�ixer per Unespa. En Vida, l'estalvi gestionat va arribar als 138.586 milions, un 3,3% m�s respecte, amb un augment del 1,8% en el que va d'any. En No vida, Salut va cr�ixer un 5,7% i multiriscos un 4,7%, mentre que l'asseguran�a d'Autos, mesurat en ingressos per primes, va caure un 7,3%, llastrat per l'actual crisi del sector de l'autom�bil.

Els Corredors van recaptar 1.488 milions en comissions el 2007

2009-04-30T09:00:00+01:00

Segons les dades de la DEC 2007 enviades a la DGSFP, el Corretatge d'Assegurances va recaptar 1.488,26 milions d'euros en comissions aquell any, d'un volum de primes interm�dies de 14.854,79 milions, la qual cosa suposa que la comissi� mitjana va representar el 10,02% de les primes. Els corredors van aconseguir amb el seu 12,24% de comissi� mitjana millorar el percentatge de les Corredories, que assoleixen un 10,4%.

L'�rgan de control crida l'atenci� sobre un fet molt curi�s: Mentre que Corredors i Corredories declarar intermediar l'esmentada xifra, les entitats asseguradores per a les quals treballen van dir que nom�s intermediar 8.697,25 milions, cosa que, segons la DGSFP, "posa de manifest una significativa difer�ncia no justificada respecte al mateix dada indicada pels propis Mediadors ".

El volum de negoci de cartera mitjana per Corredor va ser de 94.706 euros en Vida i 651.891 euros en No Vida: mentre que en Corredoria, la cartera mitjana va ser de 2.163.991 euros en Vida i 4.578.389 euros en No Vida. Els col�laboradors en el Corretatge distribuir el 9,54% de la cartera dels Corredors i el 27,87% de les Corredories. En nova producci�, la cartera mitjana per Corredor va ser de 26.143 euros en Vida i 147.902 euros en No Vida i en Corredories, de 1.143.072 euros en Vida i 1.344.572 euros en No Vida. Els col laboradors van captar el 12,16% de la nova producci� dels Corredors i el 27,59% de les Corredories.

Not�cies de tecnologia i Internet en el sector assegurador

2009-04-16T09:00:00+01:00

Amaef AIE. Llan�a el seu nou NewsLetter, que presenta les evolucions de la plataforma tecnol�gica Sicoef�. Segons l'associaci�, "a m�s d'una imatge renovada, destaca l'important enfocament comercial i de gesti� que, a nivell funcional, consoliden Sicoef� com la m�s important soluci� global a la distribuci� bancassegurances, aportant flexibilitat i rendibilitat a la seva estrat�gia de creixement, fidelitzant clients i consolidant el negoci assegurador com la principal l�nia de suport de les entitats financeres". Per 2009, preveuen m�s de 1.000.000 de registres d'informaci� intercanviats entre entitats usu�ries; m�s de 300.000 ofertes d'asseguran�a i serveis, i m�s de 100.000 p�lisses subscrites.

RRHH. Agrupaci� M�tua va seleccionar Cezanne Software per a agilitzar la gesti� dels seus recursos humans. L'entitat plantejava la necessitat de planificar i gestionar els seus recursos humans amb independ�ncia de la seva n�mina, requeriment que cobreix amb la soluci� de ADP de Cezanne. A m�s, realitza una gesti� �ptima de la formaci�, selecci� i avaluaci� dels seus empleats, per fidelitzar el seu capital hum�. Per a Francesc Rodr�guez, director de RRHH de la m�tua, "preten�em millorar el rendiment de la nostra gesti� de RRHH, utilitzant una tecnologia capa� de racionalitzar tots els processos del negoci relacionat amb les persones, des de la selecci� fins a la planificaci� dels costos de personal, passant pel desenvolupament de pol�tiques de compensaci� i la gesti� per compet�ncies".

Posicionament web. Segons l'estudi trimestral de posicionament web d'asseguradores en buscadors de Seoluci�n, Mapfre i L�nia Directa s�n les m�s ben posicionades. Mapfre lidera el r�nquing de visibilitat i tots els par�metres analitzats: �ndex de Saturaci�, �ndex de popularitat i �ndex Alexa (web m�s visitada). L�nia Directa, tot i haver disminu�t lleugerament la seva visibilitat, es consolida en segona posici�. Segurosbroker, Direct Seguros i Pelayo, segueixen a la zona mitjana del sector, mentre Mutua Madrile�a i santaluc�a assoleixen nivells de visibilitat al voltant del 20% duplicant els seus indicadors de fa tres mesos.

Autoritzacions per a operar en rams

2009-04-16T09:00:00+01:00

El BOE va publicar diverses Ordres de la DGSFP que autoritzen a Cajamar Assegurances Generals a operar a Accidents, Malaltia (exclosa Assist�ncia Sanit�ria), Incendi i elements naturals, altres danys als b�ns, RC General, p�rdues pecuni�ries, Defensa Jur�dica i Assist�ncia; a Assegurances Generals Rural a operar a RC de Vehicles Mar�tims, Lacustres i Fluvials; i a Umas a operar a Defensa Jur�dica i Decessos.

Pepepoliza comen�a a comercialitzar Autos i Motos

2009-04-16T09:00:00+01:00

Pepepoliza, companyia sorgida de la uni� de Globalia i Mapfre, ha comen�at ja la comercialitzaci� d'assegurances a trav�s de la web www.pepepoliza.com. La seva oferta inclou assegurances d'Autos i Motos, i obsequiar� als seus nous assegurats amb un viatge, que dependr� del cost de la p�lissa i pot incloure nits d'hotel, vols o combinacions d'ambd�s.

Spanair distribuir� assegurances d'Europ Assistance a trav�s de la web

2009-04-16T09:00:00+01:00

Europ Assistance i Spanair han arribat a un acord de distribuci� d'assegurances a trav�s de la web www.spanair.com que contempla dues vies. La primera, durant la contractaci� del viatge, on el passatger podr� optar a la modalitat de cancel�laci� (vols dom�stics) i de cancel�laci� m�s assist�ncia (vols internacionals). La segona, consisteix en un sistema din�mic de contractaci� a trav�s del qual el client podr� escollir l'asseguran�a que m�s s'adapti a les necessitats del seu viatge, podent en tot moment canviar els l�mits de les cobertures, aix� com afegir o donar de baixa les mateixes.

DKV, l�der en satisfacci�, fidelitat i prescripci�, segons Stiga

2009-04-16T09:00:00+01:00

Les assegurances m�diques de DKV Seguros s�n els productes que m�s confian�a generen en els consumidors, segons l'�ndex de satisfacci� dels consumidors espanyols ISCCE de l'empresa d'estudis de qualitat Stig. L'�ndex valora la satisfacci�, fidelitat i prescripci� de sectors del mercat i les marques amb millors puntuacions en cadascun. DKV encap�ala el segment d'assegurances de Salut i millora la valoraci� mitjana del subsector amb un �ndex ISSCE de 40 sobre 100, respecte al 30,73 del conjunt d'assegurances de Salut. En fidelitat, la del conjunt de Salut �s de 82,85 i la de DKV, de 85,5, que a m�s obt� r�tios de 82 en satisfacci� i 92 a prescripci�, mentre que el sector rep 79,82 i 86,20, respectivament.

Constitu�da la Comissi� Negociadora del Conveni de Mediaci�

2009-04-16T09:00:00+01:00

Aemes, en representaci� de la patronal i els sindicats CCOO, UGT, Fasga SPS i ELA STV, en representaci� dels treballadors, van constituir formalment, el 14 d'abril a Madrid, la Mesa de Negociaci�n del Conveni General de Mediaci� en Assegurances Privades per a 2009. En la propera reuni� de la Mesa, prevista per al 28 d'abril, es presentaran cadascuna de les plataformes.

Aix� �s el comprador d'assegurances de Vida

2009-04-16T09:00:00+01:00

Var� de 39 anys, casat, treballador per compte d'altri, sense titulaci� espec�fica i resident en una capital de prov�ncia: Aquest �s el perfil del comprador d'assegurances de vida, que subscriu principalment assegurances de Risc amb una prima anual inferior a 300 euros i un capital assegurat que no supera els 18.000 euros, segons un estudi de ICEA. Per tant, Risc segueix acumulant gaireb� un 60% de les contractacions totals. En Estalvi, s'observa un descens en els Unit/Index Linked i un augment de PPA i PIES. Segons l'estudi, el pes de les p�lisses amb capitals elevats (m�s de 60.000 euros) ha baixat del 22% el 2007 al 17,3% el 2008.

Cau una xarxa d'estafes a asseguradores d'Autos

2009-04-08T09:00:00+01:00

La Gu�rdia Civil ha desarticulat una xarxa criminal a Catalunya que va estafar un mili� d'euros a asseguradores d'Autos. Fins a 25 persones han estat detingudes per declarar falsos sinistres en cotxes de gamma alta per cobrar indemnitzacions. A m�s, s'ha evitat l'estafa d'altres 400.000 euros. L'organitzaci� delictiva importava vehicles d'alta gamma des d'Alemanya en aparent bon estat de conservaci�, per� amb molts quil�metres; els taxaven a un preu major del real, que seria la refer�ncia per fixar la indemnitzaci� en cas de sinistre. Despr�s els posaven a nom d'altres persones i poc temps despr�s, denunciaven el seu robatori a l'asseguradora. El cotxe apareixia desballestat. Cobraven la indemnitzaci� i compraven a la companyia de nou els cotxes a molt baix preu, per� despr�s els arreglaven amb les peces tretes pr�viament.

AIG assegurar� els vehicles de l'Ex�rcit de Terra

2009-04-08T09:00:00+01:00

AIG Europe va guanyar per 4,42 milions d'euros el concurs p�blic de RC Obligat�ria i Volunt�ria per als 28.000 vehicles de l'Ex�rcit de Terra, incloent garanties d'ocupants, Assist�ncia en Viatge i Llunes. Per Luis Santos, director de L�nies Personals, "�s un orgull disposar de la confian�a de les Forces Armades".

Marsans posa a la venda Assegurances Mercuri

2009-04-08T09:00:00+01:00

Expansi� va revelar dilluns que Gerardo D�az Ferr�n, president de la CEOE i de Marsans, i el seu soci Gonzalo Pascual, volen vendre Assegurances Mercuri i han encarregat l'operaci� a Banesto, proc�s encara en una fase inicial. Segons el diari, el preu podria estar al voltant de 70 milions d'euros. L'entitat est� especialitzada en assegurances d'Autobusos i Camions, amb una quota del 30%, i va facturar 54,4 milions el 2008. Com a candidats a la compra, es citen a Mapfre, AXA, Allianz, Mutua Madrile�a , Zurich, L�nia Directa i Pelayo.

Productes i cobertures de Mapfre i Liberty

2009-04-08T09:00:00+01:00

Mapfre. Incorpora la cobertura d'Osteopatia a les seves assegurances de Salut, oferint als seus clients diverses sessions a l'any a trav�s del quadre m�dic concertat. A m�s, els seus productes comptaran amb estudi gen�tic de l'obesitat, l�ser verd d'�ltima generaci� per a tractaments de varius i pr�stata, crioconservaci� de c�l�lules mare del cord� umbilical i reemborsament de despeses per adopci� nacional i internacional. Aix� mateix, ofereix descomptes en balnearis, tractaments termals i medicina est�tica. D'altra banda, gr�cies a l'acord amb Mapfre Quavitae, les persones grans amb les seves assegurances de Salut tindran preus especials en resid�ncies, centres de dia i ajuda a domicili i altres prestacions.

Liberty. Amplia les cobertures per Accident amb "Liberty Accidents Individuals", adre�at a protegir la qualitat de vida en el desenvolupament de la professi� i la vida privada. Compta amb una �mplia gamma de garanties, i en cas d'invalidesa absoluta, cobreix despeses per condicionar habitatge i autom�bil. S'amplia tamb� l'�s de motocicletes i a m�s activitats esportives. Amb el sistema modular de contractaci� autom�tica, ofereix diferents modalitats de cobertura adaptades a les necessitats del client en funci� de la seva activitat. T� l'opci� de pagament fraccionat i una prima proporcional al risc de la professi� de l'assegurat, i actualitza la suma assegurada de les garanties principals d'acord a l'IPC. A m�s, es pot triar facultatius per Assist�ncia Sanit�ria i disposa de f�rmules progressives d'indemnitzaci� d'invalidesa permanent. Aix� mateix, va llan�ar "Liberty Accidents Expatriates", p�lissa 24 hores amb cobertura de repatriaci� per a estrangers afincats a Espanya.

santaluc�a: "El Govern hauria d'intervenir unes 20 asseguradores"

2009-04-08T09:00:00+01:00

En una �mplia entrevista concedida a El Economista , Jes�s Priego, director general de santaluc�a, afirma que "podria haver m�s de 20 entitats amb problemes de solv�ncia. Aix� s�, de mida no massa elevada i amb pres�ncia en determinades assegurances molt precises que no auguren una durada llarga. I, probablement, altres continu�n en el mercat, per� ho estaran a trav�s de consultores". Priego afegeix que la seva entitat aguantar� la crisi "molt b�, perqu� tenim una estructura francament resistent i molt distribu�da. Aquest any tindrem f�cilment 1.200 milions d'euros en ingressos, amb una cartera de 8 milions d'assegurats. La nostra estructura comercial t� una base reticular molt forta". Tamb� ressalta la "falta de mitjans" per intervenir de la DGSFP i diu que una compra o fusi� amb Ocaso podria ocasionar problemes amb Compet�ncia per "posici� dominant en Decessos".

D'altra banda, santaluc�a va rebre el Premi Computing a les comunicacions, pel seu projecte de Telefonia IP (ToIP), que va ser recollit per Manuel Rufo i Javier Molera, responsables del departament de telecomunicacions.

Reale desenvolupar� les assegurances generals de la CAI

2009-04-08T09:00:00+01:00

Reale ha signat un acord amb la CAI per al desenvolupament del seu negoci d'assegurances generals. L'alian�a, estructurada a trav�s de l'entrada de Reale en el capital de CAI Assegurances Generals, permetr� a aquesta ampliar la seva gamma de productes i serveis, que oferir� a 250 oficines amb acc�s a m�s de 635.000 clients.

D'altra banda, Reale consolida la seva pres�ncia i aposta per Catalunya, amb l'obertura de la seva nova oficina a Sabadell, al carrer Alguersuari i Pascual n � 149, al centre de Sabadell, que est� decorada amb els mateixos criteris est�tics de tota la seva xarxa d'oficines. Aquesta sucursal va tancar 2008 amb una facturaci� propera als 16 milions euros (10,3 milions en Autos i 5,6 milions en Diversos).

L'asseguran�a directe de Autos va cr�ixer un 1% el 2008

2009-04-08T09:00:00+01:00

ICEA quantifica en 1.124 milions d'euros el facturat en 2008 per les entitats d'asseguran�a directa d'Autos, tan sols un 1% m�s que el 2007.

La DGSFP inunda de nous criteris seva web

2009-04-08T09:00:00+01:00

La DGSFP ha intensificat la seva tasca aclaridora publicant en la darrera setmana 12 nous criteris interpretatius de la Llei de Mediaci�. Aix�, clarifica la participaci� d'una associaci� com auxiliar extern, en la intermediaci� d'una asseguran�a col�lectiva per als seus associats; i aclareix la normativa vigent aplicable a p�rits; sup�sits de canvi de Mediadors en una p�lissa de consolidaci� de quantitats anticipades per a l'habitatge, i la compet�ncia de l'Administraci� en la inscripci� d'una AIE de Mediadors.

El gruix dels criteris es refereix als Corredors d'Assegurances. Aix�, explica les incompatibilitats d'una Corredoria de ser simult�niament administrador i director t�cnic de Corredoria i membre del Consell d'una asseguradora; que el soci de la Corredora tingui al mateix temps participacions en Ag�ncia Exclusiva, i que la Corredoria sigui al mateix temps Agent Exclusiu. A m�s, aclareix les relacions amb asseguradores en mat�ria de comunicacions i drets econ�mics; recorda l'obligatorietat d'inscripci� pr�via en el Registre de Mediadors per poder exercir com Mediador, i assenyala la incompatibilitat del Corredor per actuar com a delegat d'una asseguradora per tramitar sinistres i ser simult�niament p�rit.

A m�s, la DGSFP publica instruccions sobre la inversi� m�xima d'un Fons de Pensions en actius del promotor d'un PPA.

L'Estat reassegurar� l'asseguran�a de Cr�dit

2009-04-02T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres va aprovar un RD que permet al Consorci de Compensaci� d'Assegurances actuar com reasseguradora l'asseguran�a de cr�dit fins a un m�xim de 205 milions d'euros, per participaci� en quota part (les asseguradores envien al Consorci una part proporcional de les primes) i en p�rdues agregades per la sinistralitat entre el 85% i el 130%. Les previsions del Govern s�n d'assumir un 5% dels ingressos del ram el 2009.

A m�s, el Consorci i Unespa van signar un conveni de reasseguran�a per protegir i impulsar el cr�dit comercial, la cobertura pateix una contracci� per la crisi. Els signants qualifiquen aquesta asseguran�a de "necessaria per al tr�fic comercial entre empreses, fonamentalment PIMES". En 2008, unes 45.000 empreses ho van contractar.

Resultats de AXA, Caser, Aviva, Reale, Cardif i Mutual

2009-04-02T09:00:00+01:00

AXA. Va augmentar un 9,1% el seu benefici net, fins als 168 milions. El resultat operatiu va cr�ixer un 63,4%, fins a 355,2 milions, per la forta millora en No Vida, el rati combinat va caure 7,7 punts, fins al 88,7%. El grup va destinar 217 milions com a provisi� per depreciaci� d'actius. Les primeres van cr�ixer un 3,3%, arribant a 3.597 milions, de m�s de 4 milions de clients i 6,6 milions de p�lisses. Si es sumen les aportacions, el negoci va sobrepassar els 3.723 milions, un 3,1% m�s. No Vida va facturar 2.683 milions, amb una lleu pujada del 0,1%; derivada dels forts impulsos de Salut (11,3%) i multiriscos (6,3%), que van compensar les caigudes en Empreses (-2,1% ) i Autos (-1,2%), per la "guerra de preus" a flotes, malgrat que el ram va aconseguir 100.000 nous clients. Vida va cr�ixer un 14,2%, (914,2 milions), amb provisions de 6.433,6 milions, un 1,3% m�s. En distribuci�, el canal majoritari �s la Mediaci� (87,4% de les primes), seguit de bancassegurances (6,7%) i Direct Assegurances, que, amb els seus 215 milions, suposa el 5,9%. Per Javier de Agust�n, conseller delegat, "Els resultats confirmen la solidesa del model de negoci en un entorn complex, ens permet afrontar amb �xit 2009 " . Tamb� va ressaltar l'obertura de 82 oficines pr�pies (que seran 400 fins 2012), l'�xit de la integraci� de Winterthur en les fases previstes i la seva nova signatura "AXA / reinventant les assegurances", que reflecteix els seus tres actituds: "fiable, atent i disponible ". Per 2009, vol insistir en la fidelitzaci�, fomentar acords de bancassegurances, obrir oficines pr�pies i intensificar la venda d'assegurances tradicionals ".

Caser. Va guanyar 55,4 milions, un 35,6% m�s. Les primeres van cr�ixer un 11,6%, fins als 2.356,5 milions, sobretot per l'impuls de Vida, que va cr�ixer un 30,4%, fins als 1.093,9 milions. La sinistralitat de No Vida va millorar 1,1 punts, fins al 72,6%. Sumant les aportacions i altres negocis, els ingressos van sumar 2.958,6 milions, un 5,7% m�s. Les p�lisses van arribar a 5,1 milions, un 3% m�s. El seu estalvi gestionat va augmentar un 6,2%, fins a 6.331 milions. En el negoci de tercera edat, va facturar 34,8 milions, un 9,6% m�s. Ignacio Eyries, director general, va anunciar que la seva entitat havia signat diversos acords d'exclusivitat en cajaseguros, per� es va negar a revelar les seves caracter�stiques, inversions i el nom de les caixes implicades, ja que "podria ocasionar problemes en el Consell, on es sentin 34 caixes d'estalvi". Tamb� va afirmar que se centraran en productes d'estalvi, que compaginen amb les necessitats de les caixes, i va dir que l'asseguran�a de Depend�ncia "no ha complert amb les expectatives".

Aviva. Va guanyar 119 milions, un 5% menys; ingressar 2.504 milions (1.869 milions en primes i 635 milions en aportacions), un 15% menys, i va tenir un estalvi gestionat de 13.114 milions. L'entitat va destinar 36 milions a provisions per inversions. La filial espanyola es va convertir en 2008 en el primer generador de valor de nou negoci d'Europa (13% m�s, fins als 329 milions), per davant fins i tot de Regne Unit, per primera vegada en la hist�ria del grup. Per David Angulo , President executiu a Espanya, "estem guanyant m�s pes en Aviva Europa. Tenim els marges m�s alts de tot el grup. Som resistents i solvents davant la crisi. En 2008, ens enfoquem a crear valor, millorar l'efici�ncia i refor�ar el model de negoci. Aquest any, primer valor enfront de volum, centrant-nos en Vida Risc i Pensions ". Tamb� va destacar la "total sintonia" amb els seus socis en bancassegurances: "No competim amb els seus propis productes financers d'estalvi", i va anunciar la creaci� amb tots ells d'una AIE de serveis compartits. Aviva Vida i Pensions, que ven a trav�s d'Mediadors, va augmentar les seves primeres un 6%, encara que va caure un 39% de Pensions, "aconseguint el seu millor resultat hist�ric".

Reale. Va guanyar 43,7 milions, un 0,3% m�s. El resultat abans d'impostos va ser de 61,8 milions, un 2,9% m�s. L'entitat provision 9,4 milions per inversions financeres i immobili�ries. Les seves primeres van augmentar un 4,9% fins als 748,4 milions, destacant l'increment del 4,1% en Autos, i del 7,7% a Multirisc. El seu patrimoni net es va incrementar en 64,7 milions, fins als 349,3 milions, i el seu marge de solv�ncia assoleix el 302,6% del m�nim legal, amb exc�s de 229,2 milions. La sinistralitat va millorar 1,5 punts. Els objectius de l'asseguradora per al 2009 se centren en la reducci� de costos, manteniment d'una pol�tica de subscripcions rigorosa i la continu�tat d'accions per satisfer i retenir clients. A m�s, ampliar� canals de distribuci� i l'oferta de productes per afrontar l'actual desacceleraci�. De 2008, destaquen la signatura del nou Conveni Col�lectiu i l'acord amb Caixa Terrassa a No Vida.

Cardif. Va aconseguir el 2008 un volum de negoci de 191 milions d'euros, un 18% m�s. El seu creixement promig de negoci �s del 35% en els darrers 5 anys. L'entitat ja compta amb 34 socis en les m�s de 60 entitats de cr�dit que ofereixen el producte de Protecci� de Pagaments a Espanya, asseguran�a que Cardif considera de gran inter�s en temps de crisi.

Mutual M�dica. Amb m�s de 33.000 metges assegurats, el seu negoci va cr�ixer un 46%, superant els 29 milions. El seu actiu va superar els 184 milions i els fons propis van arribar a 32,8 milions, amb un resultat de 1,2 milions. Les provisions t�cniques van superar els 129 milions i els b�ns aptes per a cobertura van assolir els 152,2 milions. El seu marge de solv�ncia excedeix 17 milions, 3,5 vegades el m�nim exigit.

Fiatc mant� la seva alta rendibilitat en Pensions

2009-04-02T09:00:00+01:00

Malgrat les dificultats dels mercats financers, Fiatc informa que mant� els seus plans de pensions en els primers llocs del r�nquing de rendibilitat elaborat setmanalment pel diari Expansi�n. Destaca el Planfiatc3 que ocupa el primer lloc en la categoria de Renda Fixa a curt termini la rendibilitat supera en m�s del doble la mitjana d'aquesta categoria, amb rendibilitats del 4,41% a un any, 9,17% a tres anys i 11 , 85% a 5 anys. Aix� mateix, la resta de PPI de Fiatc estan entre els 4 primers llocs de les seves classificacions (Renda Fixa Mixta i Renda Variable Mixta).

AXA i Banc Pastor signen un acord en No Vida

2009-04-02T09:00:00+01:00

Javier de Agust�n, conseller delegat de AXA Espanya i Jorge Gost, conseller delegat de Banc Pastor, materialitzar a La Corunya el acord econ�mic i comercial per a distribuir assegurances No Vida d'AXA a trav�s de la xarxa d'oficines del banc els propers 10 anys. Per a aix�, formaran un equip amb personal d'ambdues entitats que personalitzar� els productes de la companyia d'assegurances per a la seva comercialitzaci� en les 662 oficines del banc. AXA es converteix en asseguradora exclusiva per a tots els rams No Vida, per� l'alian�a no afecta Pastor Vida, tot i que contempla la possibilitat d'ampliar-se a Vida en el futur. AXA facilitar� a la xarxa comercial del Banc Pastor formaci� i suport t�cnic-comercial a la venda i gesti� del negoci assegurador durant tota la vida de l'acord. Segons De Agust�n, l'operaci� �s "molt important" en l'estrat�gia multicanal de l'asseguradora, mentre Gost assenyala que "anticipar-se a la sortida de l'actual crisi passa per crear aliances a llarg termini, que generin sin�rgies i potenci�n el negoci de les dues" .

AIPS insisteix en demanar formaci� universit�ria per ser Corredor

2009-04-02T09:00:00+01:00

Una representaci� de AIPS es va reunir recentment amb la c�pula de DGSFP per plantejar les seves reivindicacions per al sector de la Mediaci�, que se centren en dos punts: Sol�licitar la participaci� en les reunions que peri�dicament la DGSFP convoca amb les associacions m�s representatives de Mediadors o en la Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions, "com a associaci� majorit�ria a Espanya de Corredors i Corredories"; per la qual cosa, AIPS va lliurar un document amb la informaci� requerida per la DGSFP a aquest efecte. En segon lloc, va sol�licitar que sigui necess�ria formaci� universit�ria per poder operar com Corredor d'Assegurances. Segons AIPS, Ricardo Lozano va demanar a l'associaci� que li present�s un Pla d'Estudis de Grau Universitari per a Professionals de l'Asseguran�a (Grup A). AIPS ja s'ha posat en contacte amb diverses universitats per desenvolupar aquest pla.

Canvi de posici� mediadora entre un Agent i un Corredor

2009-04-02T09:00:00+01:00

La web de la DGSFP inclou un nou criteri interpretatiu de la Llei de Mediaci� que d�na resposta a la pregunta de a qui li correspon cobrar la comissi� en el cas de canvi de posici� mediadora entre un Agent i un Corredor amb el contracte en vig�ncia. La DGSFP es remet als contractes d'Ag�ncia i a les normes regulades de retribuci� del Corredor, encara que recorda que sempre �s necessari el consentiment del client per canviar la posici� mediadora.

Podeu consultar aqu� el criteri

Estad�stiques en el sector assegurador

2009-03-26T09:00:00+01:00

Publicitat asseguradora. La inversi� del sector a mitjans convencionals va ser de 458 milions d'euros en 2008, un 19% m�s, segons ICEA. Octubre va ser el mes de major intensitat publicit�ria, a causa de l'increment d'inversi� destinada a assegurances d'Autos. Les asseguradores aposten per campanyes de producte, sobretot en Llar i Autos, enfront d'altres anys quant hi va haver m�s publicitat corporativa. Per mitjans, la televisi� continua sent el canal amb major inversi� publicit�ria (73%), per� el major creixement va ser a la r�dio, un 42% m�s que el 2007.

Reparacions. El 74% de les peces danyades en els sinistres de tr�nsit a Espanya es repara en comptes de substituir, segons un estudi de Audatex. La decisi� de reparar o substituir dep�n, principalment, del cost de la operaci�. Aix� , Les peces afectades es canvien nom�s en el 26% dels casos. El "cop de ciutat", conegut col loquialment com "cop d'aparcament" �s l'impacte m�s freq�ent entre els conductors espanyols.

Not�cies institucionals

2009-03-26T09:00:00+01:00

BOE. Publicar la Resoluci� que publicita l'aprovaci� de l'�rgan de control de Regne Unit de la cessi� de cartera de London General Insurance Sucursal a Espanya a favor d'ACE European Group Sucursal a Espanya. A m�s, l'�rgan de control dan�s autoritza la cessi� de cartera d'International Health Insurance Denmark a BUPA; i la fusi� per absorci� a Alemanya d'Generali Versicherung per Volksf�rsorge Deutsche Sachversicherung Aktiengesellschaft, que passa a ser Generali Versicherung Aktiengesellschaft.

DGSFP. L'Ordre 618/2009 de 16 de febrer revoca, extingeix i cancel�la la inscripci� en el registre d'asseguradores de Ibesvico, Mutualitat de Previsi� Social a Prima Fixa.

Congr�s dels Diputats. La seva Comissi� d'Interior va incloure esmenes al Projecte de Llei de Tr�nsit, Circulaci� de Vehicles a Motor i Seguretat Vi�ria. Entre elles, la identificaci� amb adhesiu de l'asseguran�a obligat�ria del vehicle i retirar la sanci� vigent per no portar f�sicament en el vehicle el rebut de l'asseguran�a obligat�ria.

Generalitat de Catalunya. Va adjudicar diverses de les seves assegurances a AXA (Tot Risc Patrimonial per 2,8 milions d'euros); Mapfre Empreses (Tot Risc en Transport i Exposici� d'Obres d'Art per 90.000 euros; Aeris per 247.417); VidaCaixa (Vida Temporal renovable per 200.327; i Accidents per 1,5 milions); Universal (Assist�ncia en Viatge per 94.171 euros); i Mapfre (Interlocut�ries de la Generalitat per 830.040). Els brokers mediadors d'altres cobertures s�n Marsh, Aon, Willis i Ferrer & Ojeda.

Nous productes d'assegurances

2009-03-26T09:00:00+01:00

Estrella Assegurances. Llan�a Transportistes Danys, producte de transport de mercaderies dissenyat per atendre les necessitats dels transportistes per carretera. A m�s de la cobertura b�sica de Danys a mercaderies per accident del vehicle portador, es poden incorporar cobertures com Robatori, Furt, P�rdua o Manca de Lliurament, Robatori de c�rrega per robatori del vehicle portador, Danys a Mercaderia per aigua, Danys a C�rrega / Desc�rrega , Cobertura de Vagues i Danys a b�ns per avaria de l'aparell frigor�fic. Aix� mateix, Estrella informa d'una nova emissi� de Inverestrella a 1 any, amb rendibilitat garantida de fins el 3,26% TAE.

AIG Europe. Llan�a AIG SailGuard, que segons l'entitat �s "la p�lissa d'embarcacions d'esbarjo amb les cobertures m�s �mplies i assist�ncia n�utica completa en viatge i accidents per als ocupants. Entre els seus avantatges estan cobertura tot risc per a les embarcacions, ampliant condicions Espanyoles i Angleses "Institute Yacht Clauses"; indemnitzaci� de valor de nou per a embarcacions fins a 5 anys. Cobertura d'accidents individual pels ocupants, amb capitals i garanties de fins a 90.000 euros per persona, p�lissa d'assist�ncia en viatge que garanteix despeses m�diques a l'estranger, trasllats i repatriacions, �mbit de navegaci� mundial i inclusi� de cobertura de l'embarcaci� auxiliar i el remolc portador. AIG SailGuard inclou una �mplia gamma de serveis i garanties adaptades a les necessitats espec�fiques dels viatges mar�tims, tals com cust�dia de l'embarcaci�, cerca i enviament de peces de recanvi, informaci� i enviament de cartes n�utiques, entre altres.

Vitalicio. Incorpora Assist�ncia Tecnol�gica Integral al seu producte de Llar. Aix�, oferir� Assist�ncia Telef�nica per Equips Inform�tics i dispositius tecnol�gics, Defensa del Consumidor en la compra d'equips i serveis, Cobertura de P�rdua Econ�mica per �s fraudulent de targetes de cr�dit o acc�s a comptes bancaris realitzades per Internet, Cobertura de Recuperaci� de Dades, Defensa Penal per utilitzaci� d'Internet i C�pia de Seguretat de les seves dades. Tamb� oferta fins al 31 de mar� una nova emissi� de Vitalicio Inversi�n a 1 any, amb rendibilitat de fins a un 3,5% TAE a la modalitat Plus; I garanteix una rendibilitat anual bruta del 5,02% en el seu Vitalicio PPA Jubilaci� fins al 30 de juny.

Fiatc va guanyar 8 milions i va recaptar 507 el 2008

2009-03-26T09:00:00+01:00

Fiatc Assegurances tancar 2008 amb un volum de primes de 507,4 milions d'euros, el que va significar un 4,18% d'increment. Per productes, Vida va cr�ixer el 42,51%, Malaltia el 3%, els multiriscos el 13,62%. Per contra, Autos va decr�ixer el 2% mentre que la resta de rams ho va fer en un 4%. El resultat dels comptes t�cnics de Vida i No Vida va ser de 19,4 milions abans d'impostos. El resultat net total, una vegada incl�s el resultat de la compta no t�cnica i aplicat l'impost sobre beneficis va ser de 8,3 milions. La depreciaci� de la cartera de valors de renda variable ha estat la principal causa de la disminuci� en resultats de l'entitat. A m�s va ingressar per aportacions extraordin�ries de mutualistes amb destinaci� a augmentar el fons mutual 11,2 milions. Els fons propis sumen 157 milions.

Detector recupera 550.600 euros en vehicles robats al febrer

2009-03-18T09:00:00+01:00

Detector recuperar al febrer 550.600 euros en vehicles robats, en haver posat en marxa, juntament amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, diversos operatius en diferents punts geogr�fics de la pen�nsula, que situa la mitjana de temps de recuperaci� al voltant de 4 hores. Les recuperacions es van realitzar en la seva majoria a Madrid, Guadalajara, Salamanca, Tarragona, Toledo, Alacant i les marques preferides pels lladres van ser Audi, Land Rover i Mercedes.

Pelayo destina el 99% del resultat a reserves volunt�ries

2009-03-18T09:00:00+01:00

Pelayo va celebrar la seva Assemblea de mutualistes, que va aprovar els comptes de 2008 i una reuni� amb tots els directors i responsables del grup, on Jos� Boada, president, va traslladar les l�nies d'actuaci� per a 2009, centrades en mantenir el marge (per guanyar solv�ncia) i tenir cura de la cartera (principal actiu de l'entitat): "Confiant en el comprom�s i esfor� de tots els empleats, Pelayo aconseguir� bons resultats aquest any, malgrat l'actual duresa del mercat". Tamb� va intervenir Francisco Muro, president de Otto Walter, que va dir que "en crisi cal ser especialment actius per a convertir la situaci� a oportunitat de millora". L'Assemblea va aprovar destinar el 99% del resultat net de 2008 a reserves (15,4 milions d'euros) i l'1% restant (155.949 euros) a les accions solid�ries de Fundaci� Pelayo. Amb aquesta dotaci�, els fons propis arriben a 275,4 milions, amb un super�vit del marge de solv�ncia de 201,2 milions. A m�s, l'Assemblea va reelegir per 3 anys vicepresident del Consell a Juli�n Esteban Llorente; i vocals a Mar Cabdells i Salvador Sanchidri�n.

M�s Agents, per� amb poques primes intermediades

2009-03-18T09:00:00+01:00

El nombre d'Agents Exclusius va cr�ixer el 2008 fins als 87.045, davant els 83.139 computats el 2007, segons ICEA, per� la major part d'ells no es pot dir que visquin de la seva activitat asseguradora, ja que fins un 56% interm�dia menys de 30.000 euros l'any en primes. A l'altre costat de la balan�a, els que capten m�s de 300.000 euros/any s�n nom�s 10.380, �s a dir, prop del 12% del total de codis.

Neix la primera associaci� d'Agents Vinculats

2009-03-18T09:00:00+01:00

El 25 de mar�, es constituir� a Barcelona l'Associaci� Catalana d'Agents Vinculats (Ascavi), la primera que agrupa aquest incipient col�lectiu. Per a la constituci�, estan convocats m�s de 50 Vinculats catalans, la majoria amb autoritzaci� auton�mica, encara que tamb� hi ha autoritzats per la DGAFP. Segons fonts de l'associaci�, els seus objectius s�n crear una �nica veu representativa i defensora dels interessos del col�lectiu, i ser l'interlocutor del col�lectiu amb les Administracions P�bliques, les asseguradores i la resta de Mediadors. Un dels promotors de Ascavi �s l'assessoria de Mediadors Fiscalsegur, des d'on ressalten "les declaracions altisonants d'algunes persones representatives de la Mediaci�, menyspreant i fins i tot vexant la figura de l'Agent Vinculat, Que nom�s demostren la seva falta de visi� de futur. Han arribat a qualificar a la figura, la que m�s ha crescut des la nova Llei, d'Agents exclusius tra�dors, i que la seva repercussi� seria nul�la, arribant a afirmar que no havia d'haver cap �agent multi-contracte� abans de la vigent Llei de Mediaci�. Al costat contrari, totalment a favor del vinculat estan la DGAFP, Administracions Auton�miques, i la immensa majoria de companyies".

L'auxiliar extern no es pot extralimitar en les seves funcions

2009-03-18T09:00:00+01:00

La DGSFP ratifica en un dur criteri publicat a la seva web la seva posici� sobre les escasses funcions que pot desenvolupar un auxiliar extern d'un Corredor. Davant d'una bateria de preguntes sobre la possibilitat de realitzar diverses funcions (obtenir pressupostos d'asseguradores, informar al client a trav�s d'una plataforma inform�tica, traslladar un part de sinistre a l'asseguradora, assessorar al client si est� en possessi� del Grup A, etc. ), l'�rgan de control es remet a la Llei de Mediaci� i respon que "l'auxiliar no podr� realitzar les funcions descrites, encara que tingui acreditada formaci� superior la del Grup C".

Poden veure aqu� criteri de la DGSFP

Normativa i regulaci� en mat�ria asseguradora

2009-03-12T09:00:00+01:00

DGSFP. Informa a trav�s del seu web que ha canviat d'ofici les dades del NIF de les persones jur�diques i entitats sense personalitat jur�dica afectades per l'aplicaci� de l'Ordre EHA/451/2008, amb la finalitat de mantenir actualitzades les dades dels Registres Administratius.

Arag�. El Govern aragon�s va aprovar el nou Reglament d'assegurances de RC per a discoteques i sales de festa, segons el qual les p�lisses contemplaran un capital m�nim assegurat de fins a 150.000 euros per a la cobertura de locals amb aforament inferior a 50 persones; 300.000 euros per aforaments inferiors a 100 persones; 600.000 euros per inferiors a 300 persones, i 900.000 euros per a aquells amb capacitat de fins a 700 persones. Les discoteques, discobars i sales de festa tenen 6 mesos per adaptar les seves p�lisses.

Comunitat Valenciana. La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci� subvencionar� fins al 60% del cost de les assegurances agr�ries, ajuda que s'estendr� fins al 70% en assegurances que afecten a figures de qualitat protegida, com les Indicacions Geogr�fiques Protegides o les Denominacions d'origen.

Auscr�dito defensa els usuaris d'assegurances de Cr�dit

2009-03-12T09:00:00+01:00

Els usuaris d'assegurances de Cr�dit compten amb una nova associaci� per defensar els seus interessos: l'Associaci� d'Usuaris d'Assegurances de Cr�dit, Auscr�dito, sense �nim de lucre, la principal finalitat �s assessorar i proposar solucions a qualsevol problema relacionat amb aquesta asseguran�a i les asseguradores que ofereixen el producte. Segons l'associaci�, Auscr�dito �s totalment independent i reivindica millores en la regulaci� i control de qualsevol aspecte relacionat amb aquesta asseguran�a.

Defensa Jur�dica de DAS per professions liberals

2009-03-12T09:00:00+01:00

DAS Internacional va llan�ar "DAS Professional", una nova asseguran�a de Defensa Jur�dica adre�ada a tot tipus de professionals liberals: metges, arquitectes, enginyers, veterinaris, procuradors, farmac�utics, delineants, etc., Que inclou, a m�s de Defensa Penal i Reclamaci� de Danys, diverses garanties que cobreixen el local, els contractes laborals, serveis i coses mobles, defensa d'altres assegurances i reclamaci� d'honoraris generats en l'exercici de la seva activitat professional. Es gestionar� a trav�s de la plataforma per a la Mediaci�, DAS Directe.

Agrupaci� M�tua es centrar� en el negoci assegurador

2009-03-12T09:00:00+01:00

Agrupaci� M�tua fixa com a objectiu del pla estrat�gic aquest any centrar els seus esfor�os en el negoci assegurador, principalment en Salut, Vida i Pensions, consolidant el negoci actual i augmentant la seva rendibilitat. Per a aix�, implantar� mesures "competitives, eficients i transparents", entre elles, control de despeses i sinistralitat, flexibilitat i desenvolupament de productes innovadors i serveis complementaris estrat�gics. Segons l'entitat, "un factor decisiu per a aquesta aposta, ha estat l'evoluci� del negoci en 2008, que va cr�ixer un 28,3% fins als 240 milions d'euros en primes, amb pujada del 24% en Salut, el seu "negoci prioritari ". No obstant aix�, els resultats van ser negatius, amb un consolidat negatiu de 13,5 milions, enfront dels 30 milions guanyats en 2007. El negoci assegurador va aportar 13 milions al resultat, insuficients per compensar l'impacte negatiu del negoci immobiliari (sobretot de la seva participada AMCI Habitat) i l'evoluci� financera. La m�tua creu important "recuperar el cam� de la normalitat en un entorn convuls".

Groupama llan�a un producte per a iots

2009-03-12T09:00:00+01:00

Groupama llan�a "Groupama Iot", dissenyat especialment per a propietaris i usuaris d'embarcacions d'esbarjo i esportives. Es tracta d'una asseguran�a Multirisc per vaixells de vela i motor, que inclou �mplies cobertures i possibilitat de cl�usules especials per a tot tipus embarcacions. El producte cobreix des del moment de la compra i proporciona a m�s un servei d'assist�ncia n�utica complet. Coincidint amb el llan�ament del producte, Groupama est� present al Sal� N�utic de Madrid fins el 15 de mar�.

AIG aposta per les assegurances per a grans patrimonis

2009-03-12T09:00:00+01:00

Alvaro Mengotti, director general a Espanya i Portugal de AIG Europe, va presentar davant un nodrit grup de Corredors la seva nova l�nia d'assegurances per a grans patrimonis, divisi� que pilotar� Jaime Garc�a-Ant�n. Segons Mengotti, els negocis No Vida de AIG continuen amb un proc�s de transici� per agrupar en un nou holding internacional i no han perdut "la seva capacitat innovadora". Per la seva banda, Garc�a-Ant�n es va mostrar orgull�s que Espanya sigui el 7� pa�s del m�n i el 1er d' l'Europa Continental on AIG posa en marxa un negoci, de "contrastat �xit als EUA". En la seva opini�, "es tracta de solucions per protegir grans patrimonis, equivalents a la banca privada en el sector financer. El gran client necessita un producte a mida que fins ara no s'oferien. Espanya �s un mercat emergent, amb gran quantitat de clients potencials, fins ara molt desat�s, que podrien arribar fins a les 350.000 fam�lies". Garc�a-Ant�n creu que "no ha existit segmentaci� de productes per a aquests clients, pel que molts opten per l'autoasseguran�a. Les seves preocupacions se centren en la protecci� de la seva fam�lia, el seu patrimoni i la seva responsabilitat civil; i en temps de crisi, volen m�s protecci� i seguretat".

Tamb� va insistir en l'excel�l�ncia del servei d'atenci� de sinistres i va dir que busquen clients "rics, honestos i curosos amb el seu patrimoni". AIG ha llan�at per a aquest segment 3 p�lisses: Llar, Art i Vehicles d'Alta Gamma; i preveu llan�ar m�s endavant una altra de Iots. En Llar, ofereix, entre altres garanties, cobertura mundial, danys est�tics il�limitats, reconstrucci�, robatori d'identitat, despeses per segrest, abs�ncia de regla proporcional, 25.000 euros en joies, 5.000 euros en met�l�lic i RC de 6 milions. En Art, valor convingut de l'obra, deteriorament art�stic, t�tol defectu�s i revaloritzaci� del 200% per mort de l'artista. En Vehicles, una p�lissa cobreix tots els vehicles del patrimoni, amb autos assegurats de fins a 1 mili� d'euros.

T� llesta la seva empresa de Mediaci� la Mem�ria Triennal de Formaci�?

2009-03-12T09:00:00+01:00

Molts Mediadors d'Assegurances desconeixen que en nom�s quatre mesos, al mes de juliol, han de tenir preparada la seva Mem�ria Triennal sobre les activitats Formaci� Cont�nua en els Grups B i C. La Resoluci� de Formaci� de la DGSFP, promulgada el 28 de juliol de 2006, recull aquesta exig�ncia en el seu article 8. La mem�ria ha d'estar a disposici� de la DGSFP i ha de recollir els programes de formaci�, la durada dels cursos i les persones que els han realitzat. �s important aclarir que la Mem�ria Triennal no s'ha de trametre a la DGSFP, sin� �nicament estar a la seva disposici� si l'�rgan de control la reclam�s. La Resoluci� indica que els professionals dels Grups B i C han de participar en programes de formaci� cont�nua de 60 i 30 hores, respectivament, en per�odes m�xims de 3 anys.

Pot sol licitar m�s informaci� sobre aquest tema aqu�

El Consorci reasseguran�a l'asseguran�a de Cr�dit

2009-03-05T09:00:00+01:00

Segons va informar Expansi�n, el Consorci de Compensaci� d'Assegurances va aprovar l'operativa de cobertura de reasseguran�a a l'asseguran�a de Cr�dit. Aix�, reassegurar� un percentatge de cada risc, que podria estar en el 50% de la prima.

La DGSFP canvia la forma de pagar la taxa dels Exclusius

2009-03-05T09:00:00+01:00

La DGSFP ha publicat una modificaci� en el procediment de pagament de la taxa per Agents Exclusius. A m�s, el Servei de Reclamacions de la DGSFP ha contestat a quatre preguntes sobre assegurances vinculades a la concessi� de cr�dits hipotecaris i les seves cl�usules, en els rams de Danys, Vida a prima �nica i Cr�dit. En l�nies generals, el Servei indica que no es poden imposar obligat�riament la contractaci� d'aquestes assegurances, per� que l'entitat financera si pot vincular condicions dels cr�dits a la seva subscripci�.

Nova Guia d'autorregulaci� en mat�ria d'Internet

2009-03-05T09:00:00+01:00

Unespa ha elaborat una nova Guia de Autoregulaci�, en aquest cas sobre la pres�ncia a Internet, l'objectiu �s facilitar l'adaptaci� de les entitats a la Llei 56/2007 de Mesures d'Impuls de la Societat de la Informaci�. Com la resta de Guies de Unespa, �s d'adhesi� volunt�ria i adapta els requeriments de la Llei a les especials caracter�stiques del sector assegurador, com la necess�ria neutralitat entre diferents canals de distribuci� i rams, la complexitat t�cnica dels productes, la pertinen�a d'entitats a grups etc. Aix� mateix, perfecciona la relaci� a dist�ncia amb el client, clarifica elements que intervenen en contractaci� electr�nica i informaci� en l�nia; i, en general, les operacions normalment disponibles a Internet. La resta de Guies d'autoregulaci� compten amb un elevat grau d'adhesi�. Aix�, la de Control Intern, Del 74,7% d'entitats; Govern Corporatiu, del 66,7%; Transpar�ncia, del 68,6%; Publicitat, del 68,6%, i Discapacitat (en vigor nom�s fa 3 mesos), del 28%.

Unespa advoca per reduir la cotitzaci� social de les empreses

2009-03-05T09:00:00+01:00

Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta d'Unespa, defensa una reducci� de les cotitzacions socials de les empreses, redistribuint millor les c�rregues socials que comparteix amb els treballadors. En la seva intervenci� en la jornada "L'agenda de l'asseguran�a davant la situaci� econ�mica", organitzada per l'APD, va explicar que hauria de ser un tema a tractar en el debat social i que "evidentment, ajudaria a augmentar les pensions futures". Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, va recomanar adaptar-se a les necessitats dels clients, major rigor en la subscripci� i major contenci� de despeses per disminuir els efectes de la crisi. Per seva banda, Tom�s Muniesa, conseller delegat de Segurcaixa Holding, va defensar un "esfor� col�lectiu no partidista" per desenvolupar el segon pilar de previsi� social; Joaqu�n Capdevila, conseller delegat de Santander Assegurances, va advocar per un "canvi conceptual" per fomentar l'estalvi del ciutad�, amb suport institucional. En multiriscos, Eduardo Samitier, director general de Vitalicio, va recomanar flexibilitzar cobertures i serveis, llan�ar productes "low cost" i desenvolupar la venda creuada; i en Autos, Juan Hormaechea, director general de Mutua Madrile�a, va advertir d'una evoluci� negativa del seu creixement en 2009.

En Salut, Javier Murillo, conseller delegat d'Adeslas, va advocar indispensable la col�laboraci� p�blico-privada en les seves diferents variants per mantenir la sostenibilitat futura dels sistemes sanitaris; I�aki Erena, conseller delegat de Sanitas, va defensar la tasca complement�ria, no substitutiva dels serveis sanitaris privats; i Juan Jos� G�emes, conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, va demanar un "Pacte de Toledo" en Sanitat. Va clausurar la jornada Carlos Montalvo, secretari general del Ceiops, per a qui seria un frac�s col�lectiu no implantar Solv�ncia II: "�s necessari per al sector".

Resultats de Catalana, Adeslas, L�nia Directa, Meridi� i RACC

2009-03-05T09:00:00+01:00

Grup Catalana Occident. Va tancar 2008 amb un resultat de 104,4 milions d'euros, un 55,5% menys, per la "desacceleraci� econ�mica" i la plena incorporaci� al grup de Atradius, els resultats en l'asseguran�a de Cr�dit van llastrar els comptes del grup. Els seus ingressos van ser de 3.855 milions, un 55,2% m�s. El seu negoci de Vida va cr�ixer un 12,4%, i el de Multirisc, un 4,1%, per� Autos va caure un 1,3%. Francisco Arregui, director general, insisteix en la solidesa del negoci tradicional del grup i confia que a el 2on semestre es comencin a notar les mesures de correcci� preses en l'asseguran�a de Cr�dit. Tamb� va recordar que el grup no t� inversions alternatives. Atradius va tenir unes p�rdues de 193,4 milions i un increment de facturaci� del 40%, fins a 1.841,8 milions, derivat principalment de la integraci� de Cr�dit i Cauci�. Segons Isidoro Unda, CEO del grup, "hem estat al costat dels �nostres clients, donant-los cobertura d'asseguran�a al llarg d'aquesta recessi�, malgrat les dures condicions de l'entorn de negocis en alguns mercats on som l�ders".

Adeslas. Va registrar augmentar les seves primes un 9,71% el 2008, fins als 1.190 milions d'euros; creixement superior a la mitjana del ram de Salut, que va ser del 7,7%. En quota de mercat, va guanyar 0,4 punts respecte a 2007, copant ja el 20,3%. El creixement va ser notable en assegurats particulars, amb la meitat de l'increment total de 61 milions i un 11% m�s. Segons ICEA, Adeslas �s la companyia de No Vida que m�s va cr�ixer en primes. Per Javier Murillo, conseller director general, "aquesta evoluci� en primes i quota, significa que la nostra estrat�gia va pel bon cam� i referma el nostre lideratge en assegurances de Salut. Comptem amb la confian�a dels nostres clients, particulars i empreses, que valoren la qualitat del servei que els oferim ".

L�nia Directa. Va obtenir el 2008 un benefici net de 71 milions d'euros, un 15% m�s, i va captar 126.000 nous clients, amb la qual cosa suma 1.560.000 p�lisses, un 9% m�s. Les primes van arribar a 648,5 milions, un 0,7% m�s. En Autos, va cr�ixer fins i tot menys: un 0,1%. Segons l'entitat, t� una quota del 50% entre les companyies de venda directa d'Autos. En Motos, va cr�ixer un 13%, fins a les 222.000 p�lisses; en Flotes per Empreses, t� m�s de 55.000 clients en cartera, i en Llar, 34.000 clients. El seu super�vit del marge de solv�ncia �s de 211,8 milions, un 30% m�s. Per M� Dolores Dancausa, consellera delegada, "ha estat un any positiu i em sento satisfeta amb el resultat, ja que hem crescut en facturaci�, benefici i clients. Malgrat les dificultats del cicle econ�mic, afrontem 2009 amb confian�a".

Assegurances Meridiano. Va presentar els seus resultats de 2008, amb prop de mig mili� d'assegurats, gaireb� 10.000 m�s que en 2007. El negoci va cr�ixer un 10,4%, fins als 29,7 milions, i el EBIT va pujar un 25,4%. L'entitat va obrir oficines a Almeria (El Ejido), M�laga (Alhaur�n el Grande), Sevilla (Dos Hermanas i Estepa) i Alacant (Benidorm, El Campello i Sant Joan), amb la qual cosa suma 60 punts de venda i m�s de 1.200 professionals , amb pres�ncia al 18 prov�ncies espanyoles. Segons �ngel Palomares, director general, el seu objectiu �s "oferir tranquil�litat a les persones al llarg de la seva vida amb productes i serveis d'alta qualitat i amb valors essencials com responsabilitat, honestedat, humilitat, esfor�, respecte i cooperaci�". A m�s, ha obert el seu Centre d'Atenci� Telef�nica 24 hores; va editar la Guia "Suport al Dol", i va crear l'equip de psic�legs titulats GEAS, que ofereix gratis atenci� integral a fam�lies dels assegurats en el moment de la seva p�rdua, i va entrar en Assist�ncia M�dica taxada, RC Ca�adors i assist�ncia integral en Llar.

RACC. Va realitzar 986.452 serveis d'assist�ncia mec�nica en 2008, �s a dir, 2.702 serveis diaris, un 7% m�s que el 2007.

AXA refor�ar� la seva xarxa comercial amb 1.600 llocs en 4 anys

2009-03-05T09:00:00+01:00

AXA crear� m�s de 1.600 llocs de treball en els propers 4 anys, 400 cada any, per refor�ar la seva xarxa comercial a Espanya. Per aix� posar� en marxa, sota l'esl�gan "Creua la l�nia. Treballa amb AXA ", una setmana -del 9 al 15 de mar�- dedicada a potenciar el coneixement de la companyia amb accions com el llan�ament d'una web espec�fica, www.trabajaconaxa.es, jornades de portes obertes a les seves seus territorials i campanyes de publicitat . Segons Juan Manuel Castro, director de distribuci� d'AXA, "el nostre objectiu �s refor�ar la nostra xarxa comercial amb persones que vulguin tenir un pla de carrera a AXA, Siguin ambicioses i desitgin ser el seu propi cap". AXA vol incorporar cinc tipologies de llocs: Executiu Jr (PDP), assessor de protecci� personal, gestor de patrimonis, agent i auxiliar, amb els quals es signaran contractes mercantils.

Tatum diu que la crisi fomentar� l'asseguran�a 'low cost'

2009-02-26T09:00:00+01:00

La consultora Tatum va presentar l'informe "L'asseguran�a en temps de crisi", on constata que les asseguradores han resistit la crisi millor que la resta d'entitats financeres, a causa de la particularitat del seu cicle productiu invers (pagament anticipat de la prima, abans que es produeixin despeses), cosa que limita els seus problemes de liquiditat. Tamb� valora el seu patrimoni per cobrir riscos de clients. Segons la consultora, l'asseguran�a segueix el cicle de l'economia real, per� amb menor amplitud i cert retard, cosa que li permet adaptar-se als canvis. No obstant aix�, preveu que els resultats t�cnics empitjorin pel menor encaixament de primes; l'augment de la sinistralitat, i la caiguda del rendiment d'inversions. Tamb� creu que es desenvoluparan assegurances "low cost", amb els riscs b�sics i sense garanties addicionals de "luxe o comoditat", per a abaratir la prima. Per rams, caur� la prima mitja d'Autos; Llar creixer� molt poc per la frenada immobili�ria; Vida Estalvi i PIAS tindran un fort augment; Salut es mantindr� estable, i Decessos no ser� afectat pel cicle.

Grup Catalana Occident consolida la seva imatge a Internet

2009-02-26T09:00:00+01:00

Grup Catalana Occident va presentar la seva nova web corporativa per "millorar l'experi�ncia en l�nia de l'usuari amb una optimitzaci� de continguts i m�s usabilitat en el maneig de la informaci�". Els continguts estan agrupats en 5 seccions: Grup, Informaci� Corporativa i Financera, Productes i Serveis, Premsa i Fundaci� Jes�s Serra. Aix�, la web serveix d'enlla� a totes les p�gines de les diferents companyies del grup. Com a novetat, el grup destaca la nova p�gina amb informaci� financera, on inversors i accionistes poden consultar en l�nia la cotitzaci� actual de la companyia, segons la CNMV, o temes d'actualitat financera del grup. A m�s, el site est� dissenyat complint els requisits d'accessibilitat segons la normes de nivell AA.

Nous productes de M�tua General, Liberty i Catalana

2009-02-26T09:00:00+01:00

M�tua General d'Assegurances. Per oferir un servei integral al client, completa la seva oferta entrant al ram de Decessos amb el producte "Seguro Profamilia", un producte complet i flexible, la principal garantia del qual �s la prestaci� del servei funerari en cas de defunci� de l'assegurat. A m�s es complementa amb altres cobertures, com a servei d'orientaci� jur�dica telef�nica 365 dies de l'any, per assessorar els familiars sobre successions, contractes d'arrendament, canvis de titularitat i altres gestions necess�ries en el moment de la mort; servei d'assist�ncia personal, que inclou un servei d'orientaci� m�dica telef�nica 24 hores, orientaci� assistencial m�dica per urg�ncies dom�stiques i serveis m�dics a preus preferents, i garanties d'Accidents, que cobreixen defunci�, invalidesa o despeses per assist�ncia sanit�ria.

Liberty Seguros. Llan�a el seu producte "Liberty Mercaderies", que cobreix, entre altres, danys per p�rdua, robatori o avaria de mercaderies transportades per camions, remolcs i tractores. La p�lissa, destinada a ag�ncies de transports i aut�noms amb una flota m�xima en propietat de 20 vehicles, compta amb un l�mit m�xim assegurable de 300.000 euros per vehicle i 3 milions per flota. Cobreix flotes en les que els vehicles transportin el mateix tipus de mercaderia i contractin iguals garanties. Segons l'entitat, es tracta d'una asseguran�a flexible, sense franqu�cia, amb cobertures personalitzades i garanties b�siques ampliables, la contractaci� pot realitzar-se mitjan�ant valor total o primer risc. En cas de p�rdua de mercaderies, la indemnitzaci� es realitza segons el valor de les mateixes en el moment i lloc de c�rrega, les despeses per lliurament del transportista i el preu de l'asseguran�a si caigu�s sobre l'assegurat. Cobreix vehicles que circulin per la UE i Nord d'�frica, i, per tractores, no �s necessari identificar en la p�lissa el remolc que porti associat.

Grup Catalana Occident. Va presentar la seva nova asseguran�a "Salut Universal Or", que reuneix en la mateixa p�lissa una extensa gamma de cobertures, podent ampliar-se a voluntat de l'assegurat. Inclou la possibilitat d'escollir qualsevol metge i hospital a Espanya i arreu del m�n, i de reemborsament de tractaments de medicina preventiva i alternativa. Incorpora t�cniques quir�rgiques i diagn�stiques innovadores i reemborsa el 100% de despeses d'hospitalitzaci� i el 85% de despeses de consultes i diagn�stics. Inclou Tarja MultiSalut, amb Orientaci� M�dica Telef�nica 24 hores, 2n Diagn�stic Metge i Salut Dental, amb descomptes i serveis de m�s de 2.000 especialistes en tot Espanya. Segons Alejandro Borbonet, director gerent de Cosalud, "oferim m�ltiples avantatges, entre les quals destaquen garanties innovadores i significatives, com tractaments preventius i alternatius".

AXA refor�a la seva aposta per l'agent amb el seu 'Club Empreses'

2009-02-26T09:00:00+01:00

AXA refor�a la seva aposta pel canal d'agents amb el llan�ament del "Club Empreses", f�rum on debatran temes d'inter�s del sector i del qual formen part ja m�s d'un centenar d'agents. El club realitzar� reunions peri�diques en les quals tractaran temes d'actualitat vinculats al negoci d'empreses des d'un punt de vista professional i exhaustiu. A m�s, ofereix als seus grans Agents una important oferta de valor centrada en RC, Danys, Industrial, i Col�lectius de Vida, Salut i Accidents. Per Rafael Raya, responsable del canal d'Agents, "el llan�ament del club ens permetr� tenir un contacte encara m�s directe amb els nostres Agents i refor�ar el nostre servei i formaci� en un entorn on nom�s els m�s preparats podran cr�ixer. Amb el club, Potenciem el coneixement i l'especialitzaci� en assegurances per Empreses on el canal Agents t� un ampli recorregut de creixement". Les primeres reunions del club es celebraran a Madrid, Bilbao, Vigo, Barcelona, Val�ncia i Sevilla. La xarxa exclusiva a AXA, amb m�s de 8.000 Agents, aporta m�s de la meitat del negoci de la companyia.

Una Corredoria den�ncia males pr�ctiques al mediar en BBVA

2009-02-26T09:00:00+01:00

La Corredoria Flors i Marticorena Economistes de San Sebastian de los Reyes (Madrid) informa que ha denunciat davant la DGSFP suposades males pr�ctiques en la intermediaci� d'una asseguran�a de Cr�dit. Segons la Corredora, un client seu des de l'any 2000 els va cridar el novembre de 2008 per explicar que en una oficina del BBVA Empreses, al renovar la seva l�nia de descompte d'efectes, li van dir que per renovar la l�nia de cr�dit havia de signar una p�lissa de Cr�dit amb Cesc, asseguran�a que no havia demanat i "en condicions enormement oneroses en prima i pagament obligat anual, quan la pr�ctica �s pagament trimestral". Si no la subscrivia, li retiraven el finan�ament. Va comentar que ja tenia una p�lissa Cr�dit amb Cr�dit i Cauci�, mediada per Flors i Marticorena, i que li semblava un "xantatge".

Segons la denunciant, "BBVA Broker va actuar totalment al marge de la Llei de Mediaci�", en aquests punts: "Abs�ncia d'an�lisi objectiu; coacci� en la mediaci� d'assegurances; manca d'autoritzaci� del client per a realitzaci� del contracte; realitzaci� d'actes prohibits per les normes sobre mediaci�, i pr�ctiques abusives que perjudiquen els drets del prenedor". La Corredoria critica igualment l'actuaci� de Cesc, "qui va emetre la p�lissa sense emetre pr�viament una oferta per a que fos acceptada pel client". A m�s de la den�ncia de la Corredora davant la DGSFP, el client ha presentat una reclamaci� davant el Defensor del Client de BBVA.

La majoria d'Agents no podran ser aut�noms dependents

2009-02-26T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres va aprovar el divendres passat el decret que regula la figura del treballador aut�nom dependent (Trade), que ser� el que capti el 75% dels seus ingressos o m�s d'un sol client. Segons el Govern, podran acollir uns 250.000 aut�noms, "principalment agents comercials, transportistes i Agents d'Assegurances", per� en la pr�ctica la majoria d'aquests Mediadors d'Assegurances no podran ser Trade, per les exig�ncies de la figura. Aix�, un Agent d'Assegurances que compti amb algun auxiliar, empleat o local obert al p�blic, ja no pot ser Trade. A m�s, per acollir-se a la figura haur� de comptar amb el benepl�cit de la companyia d'assegurances per a la qual treballa, a qui haur� de comunicar la seva intenci� de ser Trade. Evidentment, les entitats preferiran triar per Agent a aquells professionals que no siguin Trade, ja que aquests comptaran amb algunes avantatges econ�mics. Per exemple, comptaran amb 18 dies a l'any de vacances pagades.

Unespa havia mostrat la seva preocupaci� per la regulaci� dels Trade (veure asseguran�a n � 117), ja que els Agents d'Assegurances tenen la seva pr�pia normativa espec�fica derivada de la Llei de Mediaci�, cosa que suposaria tenir una doble regulaci�. Segons Unespa, en aquest proc�s els seus objectius han estat "procurar la major seguretat jur�dica possible en la concurr�ncia de les dues normatives i aconseguir que la nova regulaci� plasm�s de la millor manera les peculiaritats dels Agents". Per aix�, es d�na per satisfeta amb el decret: "es pot afirmar que ambd�s objectius apareixen integrats a la nova norma", encara que matisa que "pot haver-hi determinades propostes que no s'han vist plenament reflectides".

La multidistribuci�, motor del sector en �poca de crisi

2009-02-19T09:00:00+01:00

La venda d'assegurances a trav�s d'una varietat de xarxes integrades, la denominada multidistribuci�, �s una poderosa palanca de creixement, especialment en mercats madurs. Aquesta �s la principal conclusi� del III Informe Mundial d'Assegurances, elaborat per Capgemini i l'Associaci� Europea d'Adre�a I M�rqueting Financer. L'informe sost� que, a Espanya, encara no es valoren els beneficis d'aquesta via al nivell de la resta del m�n. L'estudi sost� que el 11% dels distribu�dors espanyols es defineix com "molt entusiasta", mentre que un 19% es mostra "molt reticent" a l'arribada d'aquest sistema. Per a Ricardo Cruz-Estadao, responsable de Serveis Financers de Capgemini, "la multidistribuci� ofer�ix un mitj� per a retenir clients, augmentar l'efici�ncia i reduir costos".

Els PPA es van triplicar en 2008

2009-02-19T09:00:00+01:00

L'asseguran�a de Vida va cr�ixer un 1,8% en 2008, amb un estalvi de 136.133 milions d'euros, segons ICEA. L'estalvi en Individual va cr�ixer un 2,7% i en Col�lectiu tot just es va moure: 0,08%. Les primes d'individual van cr�ixer un 15,4%, el que Unespa atribueix a "l'alta volatilitat de l'estalvi especialment en el quart trimestre". En Risc, l'aturada immobili�ria va determinar una caiguda del 22% en les primes, i Depend�ncia va registrar les seves primeres assegurances (2.622 prenedors i 340.000 euros en primes). Els productes que van sortir m�s ben parats de l'any van ser PPA i PIAS. Els primers es van triplicar, amb un estalvi de 3.355 milions de m�s de 353.000 clients; i els segons van cr�ixer un 101%, acumulant 1.175 milions.

A m�s, les reserves matem�tiques de les asseguradores de Vida es van incrementar en 1.895 milions en 2008, segons ICEA. Les seves primes van ser 22.975 milions i els interessos i revaloracions, 3.965 milions; mentre els rescats van suposar 14.765 milions, i la resta de prestacions es van dur 10.280 milions. Finalment, ICEA va presentar un estudi segons el qual el 80% dels clients de Vida contracten una asseguran�a amb la seva companyia per confian�a i recomanaci�, i nom�s un 25% compara productes abans de contractar.

Arag: Acomiadament i impagament, principals preocupacions legals

2009-02-19T09:00:00+01:00

Arag va rebre el divendres passat m�s de 1.000 consultes de persones que volien accedir al seu servei d'assist�ncia gratu�ta que, de forma puntual, va posar en marxa perqu� els ciutadans coneguessin quins s�n els seus drets i com defensar-los. Els temes relacionats amb la crisi van centrar l'inter�s, sobretot, impagament de lloguers i hipoteques, acomiadaments i condicions de contractes laborals (60% de consultes). Les �rees m�s consultades van ser Habitatge (29%), Laboral (18%) i Civil (14%). La majoria van ser fetes per particulars i no per empresaris. En Habitatge, els dubtes van ser sobre procediment de desnonament; drets i obligacions de propietaris i llogaters; subrogaci� o cancel�laci� d'hipoteques i reclamacions. En Laboral, temes de contractes, empitjorament de condicions laborals i possibles demandes a ocupadors. Segons Arag, l'enquesta destaca que, al marge de la crisi, els espanyols segueixen estant preocupats per temes relatius al Consum (12% de trucades), Familia (8%) i Autom�bil (6%).

Groupama va cr�ixer un 12,2% el 2008

2009-02-19T09:00:00+01:00

Groupama Assegurances va recaptar 976 milions d'euros en 2008, un 12,2% m�s. Assegurances Personals va augmentar un 23%, sobretot en Vida, 30%, i Salut 11,6%. Danys va augmentar un 9,2% i Autos, un 7,3%. Clickseguros, la filial d'directe, va subscriure 17.500 p�lisses, un 288% m�s. El resultat operatiu va ser de 134 milions, un 22% m�s, pel "control de despeses de gesti� i de la sinistralitat, aix� com en la cont�nua millora de processos de gesti�". El resultat net va ser de 86 milions; el marge de solv�ncia consolidat, de 190,4% sobre el m�nim exigit, i la cobertura de provisions t�cniques excedeix 278,3 milions. Aplicades les normes IFRS i de consolidaci�, la filial espanyola incrementa la seva contribuci� al resultat del grup fins als 104 milions, un 7,2%. Groupama Seguros opera amb m�s de 6.000 Mediadors; t� prop de 2 milions de clients, i una plantilla de 973 empleats.

Fiatc cobreix la responsabilitat mediambiental

2009-02-19T09:00:00+01:00

Fiatc llan�a un nou producte que empara de forma expressa la responsabilitat mediambiental de l'empresa front a la nova normativa, "donant un pas m�s en la voluntat estrat�gica de posicionar-se en productes especialitzats". Aix� mateix, la direcci� de l'entitat va expressar davant la seva xarxa comercial pr�pia en la convenci� anual celebrada la setmana passada a Barcelona, la decisi� de continuar apostant per la formaci� per Mediadors, "conven�uts que �s una de les millors formes de col�laboraci� que podem oferir per facilitar el desenvolupament de la Mediaci�". Com saben els nostres lectors, la nova norma de responsabilitat mediambiental obliga les empreses a assumir els costos econ�mics pels danys produ�ts al medi ambient, havent de restituir la situaci� inicial que hi hagu�s abans del succ�s en s�l, aigua, costa, esp�cies i h�bitats protegits.

DKV guanya 24,3 milions i obre l'Hospital de D�nia

2009-02-19T09:00:00+01:00

DKV Seguros va tenir un resultat net de 24,3 milions d'euros en 2008, lleugerament inferior al 2007, "per a la major c�rrega per l'Impost sobre Societats", ja que el seu resultat operatiu va augmentar. Les primes van sumar 436 milions, un 6% m�s, sobretot, per l'impuls del seu ram principal: Assist�ncia Sanit�ria, que va pujar un 10%, fins als 294 milions. Decessos va cr�ixer un 9%, fins als 37 milions; Subsidi es va mantenir en els 41 milions, i Llar, Vida i Accidents-rams no estrat�gics per a l'entitat-decreixen lleugerament. El rati combinat va millorar gaireb� un punt, fins a situar-se en el 94,4%. Les inversions van sumar 474 milions, un 7% m�s, amb plusv�lues latents de 45 milions, 9 milions m�s. El super�vit de provisions t�cniques supera els 178 milions i el marge de solv�ncia �s del 250% sobre el m�nim exigit.

Josep Santacreu, conseller delegat de l'entitat, va qualificar aquests resultats de "molt bons" i, entre les fites de 2008, va destacar l'obertura a finals d'any del nou Hospital de D�nia, gestionat per Marina Salut, participada en un 65% per DKV , que donar� servei a m�s de 200.000 usuaris del Departament 13 l'Ag�ncia Valenciana de Salut en el marc d'una concessi�. La construcci� de l'hospital va suposar una inversi� de m�s de 100 milions. Santacreu va defensar aquest model de gesti� p�blic-privada, assenyalant que "l'efici�ncia d'aquestes iniciatives �s superior entre un 20 i un 25% a la gesti� �nicament p�blica i tamb� �s m�s gran el nivell de satisfacci� dels usuaris i personal m�dic". En 2009, la gesti� d'aquest hospital reportar� al grup uns 86 milions, cosa que permetr� millorar els ingressos de 2008 a un 20%, encara que Santacreu va posar com a objectiu d'aquest any "mantenir el rati combinat".

SegurCaixa Holding incorpora 275 assessors comercials el 2009

2009-02-19T09:00:00+01:00

SegurCaixa Holding (la nova denominaci� de CaiFor) mant� la forta aposta pel creixement d'AgenCaixa, la seva xarxa d'assessors comercials, iniciada el 2008 amb 120 assessors i que avui t� m�s de 400 assessors; incorporar� aquest any 275 assessors, cosa que suposar� superar els 670 professionals en 2009. Segons l'entitat, els seus assessors compten amb elevats coneixements t�cnics en mat�ria asseguradora; productes de SegurCaixa Holding, i aspectes espec�fics del sector (fiscalitat, matem�tiques financeres, etc.) Assessora a clients de VidaCaixa i SegurCaixa, en els seus productes de Vida, Salut, Llar, Autos, Accidents i Pensions. Recentment, es va celebrar a Barcelona la Convenci� d'AgenCaixa, amb participaci� del director general de SegurCaixa Holding, M�rius Berenguer; responsables de les �rees del grup i delegats comercials. En total, m�s de 450 persones van analitzar els ambiciosos reptes comercials de 2009, les noves campanyes i les innovadores eines de gesti� comercial per a la xarxa.

D'altra banda, des del 2 de febrer, CaiFor passa a denominar-se SegurCaixa Holding. Segons el grup , "La nova identitat corporativa reflecteix la visi� global i funci� com holding integrador de les societats que instrumenten el negoci assegurador de "la Caixa", l�der en previsi� social complement�ria". A Internet, nom�s canvia el domini www.caifor.com per www.segurcaixaholding.com.

Neix el Club d'Agents d'Helvetia

2009-02-19T09:00:00+01:00

La seu d'Helvetia a Sevilla va acollir la presentaci� del Club d'Agents d'Helvetia, que neix com a espai d'excel�l�ncia per als millors Agents de l'entitat. En la I Convenci� del Club van participar els 100 Agents Plat�, aix� com directius de l'asseguradora, que durant dos dies van con�ixer els continguts i activitats que nodriran el Club i la seva filosofia, "que no �s altra que enfortir els valors professionals de la xarxa d'agents d'Helvetia i fomentar la seva participaci� en la companyia". La Convenci� va comptar amb Jos� M � Paagman, conseller delegat d'Helvetia, qui va manifestar la seva satisfacci� per "veure Sevilla sembrada dels millors Agents d'Helvetia" i va ponderar la import�ncia en el seu model de negoci de la figura de l'Agent: "El Club �s una cosa molt especial que hem de viure i fomentar dia a dia". Tamb� va intervenir Jos� Garc�a, Director de Vendes de la companyia i president del Club, qui va destacar la import�ncia de l'esdeveniment "ja que permet reunir i compartir experi�ncies amb els millors Agents de la xarxa comercial i amb l'equip directiu de la companyia". A m�s, va presentar 5 v�deos que rendeixen homenatge a 5 hist�ries d'Agents exemplars d'Helvetia.

D'altra banda, Helvetia Assegurances ha renovat la certificaci� dels seus processos d'emissi� i sinistres, implementant els canvis de la norma ISO 9001:2008, que incideixen en aspectes de seguretat i protecci� de dades, aconseguint ser una de les primeres empreses a adaptar. En aquesta mateixa l�nia, ha realitzat una primera autoavaluaci� a trav�s del model EFQM, que servir� per prioritzar oportunitats de millora, plantejant el 2009 abordar el primer nivell del model (Committed to Excellence) de comprom�s amb l'excel�l�ncia.

Estad�stiques en el sector assegurador.

2009-02-12T09:00:00+01:00

Estalvi financer. AL tancament del tercer trimestre de 2008 el saldo acumulat de l'estalvi financer de les fam�lies espanyoles va ascendir a 1,73 bilions d'euros, el 9,6% menys que al terme de 2007, segons Inverco. Les assegurances suposaven el 9% del total, amb 145.535 milions, i els fons de pensions, el 6%, amb 114.687 milions.

Assegurances d'Habitatge. Les seves tarifes van pujar un 3,6% en 2008, 2,2 punts m�s que l'IPC, segons l'INE.

Plans de Pensions. La seva rendibilitat mitja va caure al gener un 5,89%, segons Inverco, llastrada per la caiguda del 34,1% de la Renda Variable.

Endeutament d'empreses. Est� en un nivell del 66%, el que equival a les dues terceres parts del total dels seus actius, segons Iberinform. Les empreses del sector construcci�, agricultura, ramaderia i pesca, i energia van presentar els majors increments d'endeutament financer.

VidaCaixa augmenta un 4% el seu patrimoni en Pensions

2009-02-12T09:00:00+01:00

VidaCaixa va tancar 2008 amb un creixement del 4% en el patrimoni gestionat de Plans de Pensions, fins als 11.548 milions d'euros, amb una quota de mercat del 14,73%. El creixement destaca en PPI, l'estalvi va pujar un 12%, fins als 6.940 milions i una quota del 14,15%. L'entitat explica aquesta pujada a la "captaci� de traspassos de la compet�ncia durant tot l'any, intensificat en la campanya de fi d'any", el volum va sumar 422 milions, un 74% m�s que el 2007. Al tancament de 2008, m�s del 78% del patrimoni gestionat en PPI se situava en el primer o segon quartil de rendibilitat. L'entitat tamb� ressalta la rendibilitat dels garantits, on ha situat 6 fons entre els 10 primers per rendibilitat.

El Rei rep la guia de Grup ERGO i DKV Seguros

2009-02-12T09:00:00+01:00

L'equip directiu d'ERGO i la seva filial DKV Seguros va ser rebut per SM el Rei Juan Carlos I a al Palau de la Zarzuela amb motiu del 10� aniversari de la seva entrada a Espanya i la propera inauguraci� de l'Hospital P�blic de D�nia (Alacant), gestionat per Marina Salut, participada en la seva majoria per DKV. Torsten Oletzky, president d'ERGO, va presentar els projectes del grup a Espanya i Europa. Tamb� van acudir Wolfgang Strassl, de la Junta de Munic Re; Jochen Messem, membre de la Directiva d'ERGO; Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Seguros; Javier Vega, membre del Consell de DKV, i Jos� Luis �lvarez, president de DKV, qui va destacar que "en l'actualitat, DKV ha aconseguit unes fites, tant en all� econ�mic com en lo social, de les quals ens sentim molt orgullosos; en ocupar una posici� de lideratge, estem contribuint notablement a millorar la salut i la seva actitud davant d'ella dels espanyols. El nostre esl�gan 'Viu la salut' resumeix el missatge que aportem a la societat, promovent accions preventives i comportaments saludables".

Nous productes i serveis en el sector assegurador

2009-02-12T09:00:00+01:00

Fiatc. Amplia les cobertures en Salut per a 2009, incidint en 4 �mbits: Conservaci� de c�l�lules mare de cord� umbilical, concertada amb bancs que ofereixen aquest servei, amb copagament de l'assegurat; tractament de degeneraci� macular, amb injecci� intrav�tea i medicaci� a c�rrec de l'assegurat ; pr�tesi intraluminars en cirurgia oncol�gica (es�fag, c�lon i vies biliars), v�lvules endocraneales en pediatria, malles quir�rgiques, incloses les bandes el�stiques (TOT I TVT) en cirurgia d'incontin�ncia; i proves d'estudi tomogr�fiques en oftalmologia (OCT, GDX i HRT), estudi d'alteracions gen�tiques en el diagn�stic d'hemocromatosi i en els trastorns de coagulaci� en l'embar�s.

Zurich. Va presentar el nou producte de Rendes Vital�cies "Zurich Vida Rendes", que ofereix una renda peri�dica per a tota la vida amb qu� complementar la pensi�, a partir d'una aportaci� inicial �nica. Est� pensat per a persones que, properes a la jubilaci�, vulguin convertir els seus estalvis en uns ingressos peri�dics amb rendibilitat garantida a llarg termini. Aix� mateix, t� atractius avantatges fiscals, que permeten l'exempci� en la tributaci� de fins el 92% dels rendiments, segons l'edat de la persona que percep la renda. Altres avantatges s�n la seva liquiditat i la possibilitat d'escollir la cobertura de defunci� d'entre 4 modalitats i preservar per als seus hereus el capital.

M�tua General d'Assegurances. Va llan�ar la seva asseguran�a d'Accidents Individual M�S, amb descompte fins al 31 de mar� del 12% en el preu el primer any a nous assegurats la prima anual superi 150 euros. Est� dissenyat per cobrir a persones no integrades en el r�gim general de la Seguretat Social i les que, per la seva activitat professional, tenen m�s risc de patir un accident. A m�s de les tradicionals garanties de mort i invalidesa per accident, inclou subsidis per invalidesa temporal i hospitalitzaci�, assist�ncia sanit�ria i en viatge; aix� com un nou barem de lesions per invalidesa temporal per accident, que agilitza el tr�mit de prestaci� i permet l'abonament immediat de la indemnitzaci�. T� dues modalitats: Universal M�S, amb m�xima amplitud de cobertures, i Aut�noms M�S, amb protecci� espec�fica per a aquests treballadors.

Liberty. Llan�a Liberty Amortitzaci�, p�lissa flexible que assegura el capital emprat per amortitzar un pr�stec, cobrint el seu pagament en cas de defunci� o invalidesa absoluta i permanent. En el primer cas, es pot renovar fins que l'assegurat compleixi 75 anys i en el segon, fins als 65 anys. Tamb� estableix un capital addicional si l'assegurat mor en accident amb el seu c�njuge i t� fills menors d'edat amb el mateix import al de la mort. En el cas d'exc�s de capital, permet bestretes per liquidaci� d'impostos i despeses de sepeli. T� dues modalitats: capital constant o decreixent. En el primer, el capital roman invariable tota la durada de l'asseguran�a, i en el segon, decreix geom�tricament segons durada i tipus d'inter�s inicial del pr�stec. Ambdues permeten al prenedor modificar la quantitat coberta. Per �ltim, la p�lissa ofereix la possibilitat de realitzar un reconeixement m�dic, amb dos tipus d'examen m�dic, b�sic o especial, en funci� d'edat i capital. Es pot contractar sense reconeixement m�dic, 180.000 euros fins als 45 anys; 130.000 euros, 45 a 60 anys; i 60.000 euros, amb m�s de 60 anys.

CPP. Llan�a una nova modalitat del seu producte CPP Protecci� de Targetes que inclou, a m�s de les cobertures habituals com cancel�laci� immediata de totes les targetes, sense l�mit de nombre i amb una sola trucada, a qualsevol hora i des de qualsevol lloc del m�n, altres serveis, com protecci� de compres i assessorament sobre frau en l�nia en cas de clonaci� o duplicaci� de targetes, amb un Tel�fon d'Orientaci� Telef�nica il�limitada per rebre assessorament d'un professional en aquestes q�estions. Aix� mateix, CPP Protecci� de Targetes Premier afegeix protecci� d'assegurats a l'estranger, amb reposici� de cartera o bossa, per fer front a despeses d'hotel o per poder comprar nous bitllets de tornada, entre d'altres. Tamb� presta servei de reempla�ament de documents d'identitat extraviats; de localitzaci� d'equipatge extraviat; bloqueig de m�bil; canvi de pany; despeses de comunicaci�, entre altres avantatges.

The Mobility Group. Llan�a una aplicaci� tecnol�gica basada en dispositius m�bils per a professionals que permet reduir un ter� dels costos en temps d'espera d'informes pericials i un 80% el servei al client. L'aplicaci�, TMG Claim Management, est� pensada per asseguradores i empreses de peritatge que vulguin agilitzar i abaratir costos, temps de recollida de dades i emissi� dels parts, i reparar danys sinistrats.

Lagun Aro. Va crear una web m�bil, amb la que els seus clients podran accedir a la seva informaci� a trav�s del tel�fon m�bil. Els serveis que ofereix s�n: contacte amb servei d'atenci� telef�nica; llistat de sucursals directes i de Mediaci�; cercador d'oficines de Caixa Laboral i informaci� de productes.

Pelayo va guanyar 15,6 milions el 2008

2009-02-12T09:00:00+01:00

El benefici net de la m�tua Pelayo va ser de 15,6 milions d'euros en 2008, un 30% menys que en 2007, per la caiguda de la prima mitjana i, sobretot, per les provisions constitu�des per les p�rdues de la seva filial immobili�ria. La facturaci� va pujar un 12,6% (despr�s d'integrar Munat), fins als 526,7 milions. La seva sinistralitat va ser del 65,9% i el seu r�tio combinat, del 93,5%, una mica m�s d'un punt menys. Les p�lisses d'Autos van cr�ixer un 2,7%, fins a les 1.096.716. Segons l'entitat, la seva pol�tica de diversificaci� determina que la resta de rams tamb� creixin de manera important, destacant RC, amb un 8,7% i 10.583 p�lisses. En Patrimonials, va pujar un 2,8%, amb 287.808 p�lisses. Igual que en anys precedents, es va incrementar "de manera significativa" la seva capitalitzaci�, amb fons propis de 275,4 milions i un super�vit del marge de solv�ncia de 201,2 milions. La m�tua t� m�s de 1.200 empleats i 350 oficines. Per la seva banda, la seva filial Pelayo Mondiale Vida va registrar p�rdues de 2,2 milions, per les provisions de la seva cartera d'inversions financeres. El seu estalvi gestionat va cr�ixer un 23,2% fins als 152,7 milions. Per aquest any, la m�tua es centrar� en mantenir resultats; millorar l'efici�ncia en gesti� de costos, i fidelitzar al client amb m�s diversificaci�: "Sense perdre de vista, el gran objectiu de posicionar-nos com a l�ders en qualitat percebuda en el sector".

Les inspeccions s'amplien a operadors de bancaseguros vinculats

2009-02-12T09:00:00+01:00

La DGSFP est� ampliant el seu radi de control d'activitat, inicialment centrat en Corredories, i ha comen�at a inspeccionar almenys a tres operadors de bancaseguros vinculats. Es preveu que les inspeccions siguin enguany generalitzades per a tot tipus de Mediadors i que comencin a produir sancions derivades de l'incompliment dels requisits exigits per la Llei de Mediaci� i la Resoluci� de Formaci� de la DGSFP.

El 96% de conductors suspendria el te�ric de conduir

2009-02-05T09:00:00+01:00

Nom�s el 3, 5% dels conductors espanyols aprovaria l'actual examen de conduir te�ric, segons una investigaci� de la Confederaci� Nacional d'Autoescoles, Zurich i la Universitat de Val�ncia. L'estudi, dirigit per Luis Montoro, catedr�tic de Seguretat Vi�ria de la Universitat de Val�ncia i Francisco Martos, catedr�tic de la Universitat de Granada; va simular un examen oficial te�ric de la DGT a 2.034 conductors de tota Espanya, concloent que nom�s el 47% obtindria una nota superior a 5, que seria un suspens, ja que nom�s es pot errar 3 preguntes de les 30 plantejades. Segons Montoro "el temps des que es va obtenir el perm�s, els canvis en la norma, l'aparici� de noves senyals i elements de seguretat vi�ria, poden produir un perill�s deteriorament de coneixements, que s'agreuja en no existir un procediment que asseguri que els conductors puguin accedir a aquests canvis".

La DGSFP vol millor informaci� per al client de Decessos

2009-02-05T09:00:00+01:00

El 9 de febrer se celebra la Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions, on la DGSFP presentar� el Projecte de RD per millorar la informaci� al consumidor en l'asseguran�a de decessos, que reflecteix la futura obligaci� de lliurar al futur client informaci� detallada sobre el producte que va a contractar "redactada de forma clara i precissa". Les entitats hauran d'aclarir i definir la modalitat de Decessos que oferta (prima anivellada, natural o seminatural); i l'evoluci� de la prima i els capitals assegurats en les renovacions. Tamb� s'analitzar� una proposta del seu Servei de Reclamacions sobre l'asseguran�a de Cauci�.

Veure projecte aqu�

D'altra banda, el BOE va publicar aquesta setmana la Resoluci� de la DGSFP que actualitza les indemnitzacions del Barem d'Autos, amb una pujada del 1,4% el 2009; l'anunci de la Generalitat de Catalunya amb el concurs p�blic per adjudicar la seva p�lissa de Responsabilitat Patrimonial i Civil, amb un pressupost base de licitaci� de 3,4 milions d'euros a l'any, i l'anunci del concurs de l'Empresa Malague�a de Transports per les seves assegurances de RC, SOA, Automoci� i Maquin�ria, per 1,5 milions.

Mesures davant el temporal de santaluc�a, Reparalia i Musaap

2009-02-05T09:00:00+01:00

santaluc�a. Ofereix als seus assegurats de Llar afectats pel temporal assist�ncia, ajuda i informaci� necess�ria per a que la seva situaci� es resolgui de forma r�pida i satisfact�ria. Les fortes ratxes de vent van provocar fins ara 5.493 sinistres, la majoria a la costa cant�brica, seguits pels de Llevant. En l'operatiu treballen m�s de 300 persones, m�s de 2.500 reparadors i 300 p�rits. santaluc�a ofereix ajuda en la reparaci� de desperfectes i reemborsament per danys, amb assist�ncia per inhabitabilitat d'habitatges, amb allotjament en hotel o lloguer d'un altre habitatge, a m�s de bestreta en efectiu per fer front a primeres necessitats i ajuda en la gesti� de reclamacions davant el Consorci.

Reparalia. Atendre el passat cap de setmana un 487,41% m�s de trucades, arribant en hores punta a multiplicar per 7. La tend�ncia va continuar el dilluns i dimarts, amb un 221,93% m�s de trucades. Homeserve, la seva empresa de reparacions, va establir un pla de conting�ncia davant les prediccions meteorol�giques, per� les trucades rebudes a primera hora van superar tot pron�stic i van haver de duplicar en menys de 2 hores l'equip de gestors. El dispositiu tamb� va afectar la seva xarxa de professionals, que va incrementar els seus treballs en un 391,54% el cap de setmana i un 184,54% els dos dies posteriors. Les prov�ncies m�s afectades van ser Tarragona, Barcelona, La Corunya, Ast�ries i Balears, i els gremis m�s demandats, cristalleria, teulades, paleta, fusteria, fontaneria i persianes.

MUSSAP. Donar� cobertura a tots els seus assegurats les vivendes dels cuals van patir desperfectes despr�s del temporal. Segons Llu�s Ca�abate, director general, "la situaci� que es va produir �s totalment excepcional, imprevisible i improbable, per la qual cosa es van atendre tots els sinistres en habitatges d'assegurats, ja sigui per la caiguda d'arbres, murs, tanques, etc. "El Consorci indemnitzar� els danys a persones i b�ns que es troben assegurats en aquelles zones amb ratxes de vent de m�s de 135 km/h, �s a dir, nom�s en llocs en qu� es va produir una "tempesta cicl�nica at�pica", fet que tamb� va influir en la decisi� de MUSSAP, que vol donar un missatge de tranquil�litat als seus mutualistes i a la seva xarxa d'Agents i Corredors.

Reale repr�n la seva campanya "Assegurances per a la vida real"

2009-02-05T09:00:00+01:00

Reale iniciar el 2 de febrer la primera onada de 2009 de la seva campanya d'imatge de marca, "Assegurances per a la vida real", que es podr� seguir fins al 30 de febrer a TV, radio, internet i mitjans impresos. L'objectiu de la campanya, iniciada el 2007, �s aconseguir una major notorietat i visibilitat entre clients, Mediadors i p�blic potencial. La campanya es va complementar amb accions especials al Telediario de les 15:00 h. Aix� mateix, Reale col�laborar� amb Antena 3 en la seva campanya de seguretat vi�ria, "Ponle freno".

Plans de Pensions i PPA milloraran la seva liquiditat

2009-02-05T09:00:00+01:00

Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, va avan�ar dues mesures que estudien per fer front a la crisi. La primera �s la possibilitat de dotar a l'asseguran�a de Cr�dit de reasseguran�a p�blica, si hagu�s restriccions en el mercat internacional. La segona t� un caire social: La possibilitat de rescatar sense penalitzaci� Plans de Pensions i PPA aquelles persones que portin m�s de 6 mesos a l'atur, encara que es tractaria d'una mesura temporal, que haur� de ser "coherent" amb la seva filosofia d'estalvi a llarg termini, "veritable ra� de ser d'aquests productes". Segons Lozano, "es tracta de valorar si la liquiditat de productes de previsi� social �s l'adequada en un moment com l'actual". La mesura va ser confirmada per David Vegara, secretari d'Estat d'Economia.

Precisament aquesta setmana Inverco va presentar els resultats dels Fons de Pensions el 2008, el patrimoni va retrocedir un 8,7% (78.408 milions), encara que els comptes de part�cips van augmentar un 2,3% (10.598.591), situant als part�cips en voltant de 7,5 milions. La rendibilitat va caure un 8,07%. Les aportacions brutes van sumar 6.006 milions, un 16% menys, i les prestacions, 4.140 milions, un 7% m�s. Per Mariano Rabad�n, president de Inverco, "aquest any ha de ser millor que 2008 o, almenys, no tan dolent". Per la seva banda, M � Dolores Ybarra, presidenta de l'Agrupaci� de Pensions, considera "molt raonable la mesura que estudia el Govern per flexibilitzar la liquiditat en Pensions".

D'altra banda, BBVA va informar que va refor�ar el 2008 la seva posici� de l�der en Pensions, amb un patrimoni gestionat de 14.644 milions i una quota del 18,68%. Per �ltim, Mercer va calcular que els fons de pensions van tenir una rendibilitat mitjana del -1,8% al gener, amb la qual cosa la rendibilitat mitjana interanual s'estima en el -8,6%.

M�s informaci� sobre Pensions en Asseguranssa febrer

La DGSFP tem que prosperi un recurs contra la Resoluci� de Formaci�

2009-02-05T09:00:00+01:00

La Junta Consultiva d'Assegurances i Pensions analitza el proper dilluns 9 de febrer un informe sobre la Resoluci� de Formaci� de Mediadors de la DGAFP. Segons diverses fonts consultades per aquesta redacci�, la intenci� de l'�rgan de control �s dotar a la Resoluci� de m�s seguretat jur�dica, sol�licitant la seva aprovaci� pel Consell d'Estat, per� en cap cas la direcci� que dirigeix Ricardo Lozano pensa modificar els continguts ni les exig�ncies que inclou la normativa actual. El temor de la DGSFP �s que prosperi un recurs contenci�s administratiu contra la Resoluci� presentat per l'advocat Francisco Javier Tirado, En nom de la associaci� de Corredors AIPS, que per cert, ha sol�licitat a Lozano participar en l'esmentada Junta Consultiva per poder debatre el tema.

Operacions immobili�ries de Mapfre i AXA

2009-01-29T09:00:00+01:00

Mapfre. Expansi�n es va fer ress� de que ha comprat la seu del grup su�s Edipresse Hymsa a Barcelona per convertir l'edifici en un centre Policl�nic amb consultes ambulat�ries i de cirurgia, el que sumaria una inversi� de 12 milions d'euros.

AXA. El Economista va informar que ha contractat a una filial immobili�ria del grup Centrologic perqu� li busqui aquest any 80 locals per a noves oficines, amb el que la xarxa de l'entitat superaria les 1.000 oficines.

La nova imatge de Cr�dit i Cauci�, en les seves sucursals

2009-01-29T09:00:00+01:00

Cr�dit i Cauci� abordar� aquest any l'adaptaci� de la seva xarxa de sucursals a la seva nova imatge corporativa, posant en valor la creixent internacionalitzaci� de la seva activitat despr�s de la seva incorporaci� al Grup Atradius. Aix�, m�s del 90% d'oficines a Espanya, Portugal i Brasil, incorporaran la nova identitat abans de final d'any. La nova imatge corporativa uneix el valor d'una marca amb 80 anys de pres�ncia en el mercat dom�stic i la seva nova dimensi� internacional.

Nous productes i serveis en Adeslas, Caser i Marsh

2009-01-29T09:00:00+01:00

Adeslas. Llan�a "Plus Ginecologia i Pediatria", un producte que complementa les seves p�lisses d'Assist�ncia Sanit�ria i permet als seus assegurats de quadre m�dic concertat, accedir a qualsevol ginec�leg i pediatra a Espanya i a l'estranger amb reembossament de despeses. Les dones assegurades que el contractin podran acudir a qualsevol ginec�leg que tri�n, amb acc�s a proves com amniocentesi, citologia, ecografia i monitoritzats fetals. Inclou preparaci� al part, hospitalitzaci� ginecol�gica, intervencions ginecol�giques i part amb lliure elecci� d'hospital. En Pediatria, els menors de 14 anys tindran acc�s amb reemborsament a qualsevol professional de pediatria i a vacunes del calendari infantil.

Caser. Treballa en el llan�ament d'una nova l�nia de negoci per a la prestaci� de serveis d'assist�ncia dirigida als seus assegurats i a tercers, ja siguin particulars o empreses. L'objectiu �s respondre a les necessitats tant de llars com d'empreses amb els m�xims nivells de qualitat proveint serveis en els sectors financer, el�ctric, energ�tic, de serveis, automoci�, agropecuari, construcci� o institucional, entre d'altres. Per desenvolupar aquesta nova l�nia de negoci, incorpora a Manuel Zapatero com a director de Serveis d'Assist�ncia. Llicenciat en Dret, diplomat en Empresarials, i PDG per IESE, t� una dilatada experi�ncia en el sector bancari i explica que "l'objectiu de Caser �s aprofitar les seves fortaleses actuals com qualitat de processos, serveis de plataformes, tecnologia i xarxa de gremis propis i prove�dors, per donar serveis no nom�s quan s'ha produ�t un sinistre, sin� quan qualsevol particular o empresa ho sol�licitin. En definitiva, una aposta per la diversificaci� i el servei de qualitat ".

Marsh. Ha dissenyat un producte per ajudar a les societats professionals a fer front als riscos que es deriven de la nova Llei de Societats Professions, amb una asseguran�a que cobreixi a la societat, independentment de l'asseguran�a de RC que tinguin individualment. Entre les cobertures estan: perjudici econ�mic a tercers derivat d'activitat professional; danys personals i materials causats a tercers; p�rdua o dany de documents; fiances civils i penals ocasionades per activitat professional; defensa jur�dica i inhabilitaci� professional. Segons Jos� M� Elguero, sotsdirector de Riscos Financers i Professionals, "el 76% dels advocats i assessors desconeixen que si dos o m�s professionals desenvolupen col�lectivament una activitat, aquests responen solid�riament dels deutes socials que es derivin d'actes professionals. La Llei �s molt clara al respecte ".

ARAG marca la seva estrat�gia en 2009 en la seva convenci� anual

2009-01-29T09:00:00+01:00

ARAG va reunir durant dos dies a Aranjuez (Madrid) al seu equip comercial i membres dels serveis centrals per desenvolupar les l�nies estrat�giques comercials de la companyia en 2009. M�s de 80 persones de tots els punts d'Espanya on ARAG t� pres�ncia van fer balan� de l'exercici anterior i van exposar les seves idees sobre futures l�nies d'actuaci�, a m�s de con�ixer els nous productes i serveis legals que ofereix la companyia. La convenci� va estar liderada per Mariano Rigau, conseller delegat d'ARAG Espanya, Qui va recon�ixer que la situaci� actual de l'economia espanyola fa que "aquest any m�s que mai haguem de ser capa�os d'adaptar els nostres productes a les necessitats reals dels ciutadans per donar-los suport quan m�s ho necessiten". La resta de l'any, ARAG t� programades jornades de car�cter local per compartir amb la Mediaci� les idees i solucions de la companyia per a 2009.

Dispositius d'Axa, Zurich, Fiatc i SegurCaixa pel temporal

2009-01-29T09:00:00+01:00

AXA. Va posar en marxa des del passat cap de setmana un dispositiu especial d'emerg�ncia per atendre els clients afectats pel temporal dels darrers dies en diverses zones d'Espanya, especialment a Catalunya, Gal�cia, Pa�s Basc, Cant�bria, Pa�s Valenci�, Balears i Madrid. Fins al moment, l'asseguradora ha tramitat ja m�s de 5.000 expedients i estima que la xifra es pot elevar a 20.000 sinistres. Els clients compten amb dos n�meros de tel�fon habilitats especialment (91 807 23 96 i 902 051 738) per donar part del seu sinistre i puguin ser atesos de la forma m�s r�pida possible. Aix� mateix, la companyia ha ampliat de forma molt significativa els recursos d'atenci� al client, amb 100 persones m�s de forma exclusiva a rebre i gestionar les trucades produ�des pel temporal. Nom�s el dissabte, les seves plataformes d'atenci� al client van registrar unes 6.000 trucades, front a les 450 de mitjana d'un dissabte normal.

Zurich. Activa r�pidament un pla d'acci� especial per a respondre als seus clients perjudicats pel temporal en diverses zones d'Espanya. Segons l'entitat, "a l'espera de con�ixer si el Consorci es far� c�rrec total o parcialment de les indemnitzacions en funci� de la velocitat del vent en les diferents zones, hem activat un pla i adoptat mesures d'emerg�ncia posant a tots els equips a treballar per respondre a assegurats afectats ". Les mesures comprenen l'activaci� de la seva xarxa de Perits, Agents i Corredors, i de tots els equips de sinistres i atenci� al client de la companyia. T� operatiu 24 hores al tel�fon 902 340 430. Fins el dilluns , el grup havia comptabilitzat uns 5.000 sinistres relacionats amb el vent (la meitat a Catalunya) i creu que molt probablement es dupliqui aquesta xifra.

Fiatc. Va dissenyar una operativa especial per als afectats pel temporal. Segons l'entitat, "per tal de resoldre i solucionar la sinistralitat produ�da com a conseq��ncia de la situaci� d'excepcionalitat soferta el passat cap de setmana a tot el pa�s, hem coordinat una operativa especial, assignant mitjans i recursos per resoldre amb la major rapidesa les incid�ncies que puguin haver patit els seus assegurats". Entre altres mesures, l'entitat va habilitar el tel�fon 902 110 120, on tramitats espec�fics atenen qualsevol gesti� telef�nica que es precisi, aix� com l'adre�a de correu electr�nic: siniestros@fiatc.es.

SegurCaixa. Tamb� va posar en marxa des del 24 de gener un dispositiu especial per atendre a tots els clients afectats pel temporal. L'entitat va rebre aquell dia 7.000 trucades al seu tel�fon d'Assist�ncia en Llar, mentre que l'habitual s�n unes 500 trucades. Fins ahir, havia gestionat prop de 10.000 sinistres, per� estima que la xifra arriba fins als 15.000. Per atendre els clients, va refor�ar la seva plataforma telef�nica amb personal addicional i va procedir a iniciar totes les reparacions urgents com danys en vidres, persianes o el�ctrics, encarregant a les seves xarxes pericials refor�ades la taxaci� de llars amb danys de major envergadura, com els afectats per caiguda d'arbres, murs o danys en teulades. Per oferir el m�xim nivell de servei, la companyia s'encarregar� de realitzar tots els tr�mits davant el Consorci, si es don�s el cas. L'entitat t� 750.000 llars assegurades a Espanya, la meitat a Catalunya, comunitat molt afectada pel temporal.

Reale renova la seva web per donar el millor servei al client

2009-01-29T09:00:00+01:00

Reale ha renovat la seva web, www.reale.es, per oferir un millor servei als seus clients. El portal corporatiu ha canviat el seu disseny, continguts i ha incrementat la seva funcionalitat, "guanyant en claredat, comoditat i accessibilitat de cara a l'usuari". Ofereix acc�s directe per al client a serveis d'assist�ncia (Autos, Llar, Jur�dica), recurs de multes i Atenci� al Client, on es poden presentar queixes o reclamacions. Aix� mateix, els assegurats poden consultar la informaci� de la seva asseguran�a, analitzar rebuts al detall o consultar en temps real la tramitaci� de sinistres. Tamb� incorpora una Oficina Virtual Permanent que respon a les demandes d'informaci� i opera des de qualsevol lloc. Des d'aqu�, es podr� realitzar una consulta detallada de la p�lissa i rebuts, sol�licitar informaci� de sinistres i dades de contacte del seu Mediador, o modificar dades.

Una altra novetat important �s la tarificaci� i contractaci� on-line en Autos i Motos. A m�s, inclou un localitzador complet d'oficines, ag�ncies i Agents Exclusius Reale; tallers concertats i formularis de contacte. Segons l'entitat, la web neix amb vocaci� de servei permanent al client, per� tamb� a mitjans de comunicaci� i a la societat. Aix�, inclou informaci� completa sobre la companyia i Fundaci� Reale. En resum, la web s'ha transformat en una web 2.0., Que permet compartir informaci� amb altres portals, continguts multim�dia, i altres elements 2.0. A m�s, amb ella, Reale s'adequa jur�dicament a la Llei de Serveis de la Societat de la Informaci� i la Llei per a l'Impuls de la Societat de la Informaci�.

AIG Europe amplia capital en 680 milions d'euros

2009-01-22T09:00:00+01:00

AIG Europe, entitat francesa de la qual dep�n el negoci de No Vida a Espanya del grup, ha ampliat capital en 680 milions d'euros. L'ampliaci� ha estat finan�ada completament per filials asseguradores d'AIG. Aix�, es transfereixen 480 milions a trav�s d'AIG Europe Holdings Ltd (nova societat instrumental irlandesa) com a pagament de noves accions ordin�ries, i 200 milions m�s de la societat AIUO Ltd. en forma de deute subordinat subjecta a interessos. Per tant, AIG Europe Holdings Ltd. �s ara la titular de la majoria de les accions d'AIG Europe, amb el que a m�s s'ha simplificat l'estructura jur�dica. Segons Julio Portalatin, president i conseller delegat d'AIG Europe, "completem la primera fase del pla de reestructuraci�. A finals de 2008, estimem el nostre �ndex de solv�ncia en aproximadament el 450%, dada que reafirma la nostra solidesa financera ".

D'altra banda, AIG Europe es va adjudicar mitjan�ant concurs la p�lissa d'Accidents per a treballadors de Fraternidad Muprespa. Segons AIG, "el valor afegit de la p�lissa, vigent en 2009 i amb cobertura 24 hores, est� en les millores en la quantia dels capitals de les garanties de Mort per accident i per accident de circulaci�; Assist�ncia Sanit�ria en centres de lliure elecci� i Invalidesa Permanent Total, Absoluta o Gran Invalidesa. Segons Juan Ignacio Camell, subscriptor d'Accidents i Salut, "per AIG Europe �s una not�cia excel�lent aquesta adjudicaci�. Tenir com a client a una de les tres primeres m�tues d'accidents del nostre pa�s �s un signe m�s de confian�a ".

Nous productes i serveis d'assegurances

2009-01-22T09:00:00+01:00

AXA. Refor�a la seva oferta de Salut ampliant cobertures. Entre les novetats, ofereix cobertures com conservaci� de cord� umbilical i el seu manteniment; vacuna del virus del papil�loma fins 18 anys; ingressos per trastorns alimentaris (anor�xia o bul�mia); equiparaci� de cobertures de fills adoptius a la dels nadons, sense l�mits ni mancances; comprom�s de pagament en un m�xim de 15 dies de costos per reemborsament; pagament de 6 mesos de quota per desocupaci�, i no aplicaci� de costos addicionals a la quota. Cal dues modalitats: "Salut �ptima" i "Salut �ptima Plus", comprometent de forma expressa en els contractes a donar una cobertura de per vida. La primera es basa en quadre m�dic concertat de 34.467 professionals i 229 centres i inclou al nad� el primer mes sense l�mits ni mancances, diagn�stics d'esterilitat i protecci� per atur. La segona complementa aquests serveis amb cobertures com medicina complement�ria (acupuntura, homeopatia, osteopatia ...). Per Antonio Jim�nez, director general de Salut d'AXA Espanya , "Els canvis es basen en les demandes dels clients que busquen en les asseguradores de salut serveis m�s complets, adaptats a noves realitats socials i als aven�os tecnol�gics del m�n de la medicina. AXA va concloure 2008 amb un augment d'assegurats del 17,8%, el que suposa oferir cobertura sanit�ria a 217.068 persones.

Mapfre. Ha incorporat vehicles-taller especialitzats en assist�ncia en carretera per a motos a la seva xarxa de prove�dors. Es tracta de furgonetes grua que permeten la reparaci� i remolc del vehicle, i tamb� acc�s a p�rquing subterrani, si �s necessari. Aix�, ofereixen al client un servei i transport especialitzat i m�s protecci� de la moto, evitant danys innecessaris en el vehicle. Actualment, Mapfre disposa de 13 vehicles-taller a Barcelona, Bail�n, Granada, L'Hospitalet, Ja�n, Madrid, M�laga i Val�ncia, i el seu objectiu �s arribar aquest any a totes les capitals de prov�ncia i localitats de m�s de 100.000 habitants. Els vehicles-taller, que el 2008 van realitzar 18.716 intervencions, disposen d'eines espec�fiques per a realitzar determinades reparacions en l'acte

QBE Espanya. Llan�a una p�lissa d'Consellers i Directius (D & O), que cobreix els riscos derivats de les seves gestions de direcci� i administraci� en SA, cotitzades en mercats nacionals o estrangers, SL, cooperatives, AIE i fundacions. A m�s de les cobertures cl�ssiques, ofereix protecci� davant de situacions concursals que puguin afectar a les societats, i inclou cobertures en relaci� a hereus, legataris i c�njuges, pr�ctiques d'ocupaci�, ger�ncia de crisi, despeses de comunicaci�, despeses de defensa per contaminaci�, per�ode informatiu , cobertura despr�s cessament o dimissi�, operacions sobre valors, multes i sancions. Els l�mits poden arribar als 25 milions euros per sinistre, cobrint riscos a tot el m�n. Per Constanza Gallego, director de Negoci de QBE, "�s la p�lissa m�s clara i m�s ben estructurada del mercat, amb una cobertura completa i un l�mit m�s que atractiu per la majoria de clients i un preu molt competitiu. Volem oferir aquest producte tant a empreses grans com a PIMES".

Uni� Alcoyano. Amplia i millora dues noves garanties per als seus productes de llar: Assist�ncia Inform�tica i Assessorament M�dic, Social i Psicol�gic, "que permeten a l'assegurat beneficiar-se d'un producte flexible, actual i complet a trav�s d'un servei d'assessorament personalitzat". Assist�ncia Inform�tica compr�n Assist�ncia Inform�tica Remota i a Domicili d'ordinadors personals i unitats perif�riques; Assist�ncia Tecnol�gica de la Llar; C�pia de Seguretat en l�nia, i Recuperaci� de Dades. L'assegurat podr� realitzar les seves consultes per tel�fon, control remot o el xat de la web de l'entitat. Per la seva banda, Assessorament M�dic, Social i Psicol�gic, ofereix informaci� personalitzada sobre f�rmacs i interaccions, farm�cies de gu�rdia i mitjans sanitaris, diet�tica i nutrici�, centres de dia, suport domiciliari i teleassist�ncia. Segons Carlos Mir�n, Director comercial, "garantim l'assessorament personalitzat en assist�ncia inform�tica i m�dica 24 hores, els 365 dies de l'any. Un grup de professionals estar� al servei de l'assegurat i la seva fam�lia al tel�fon 902 377 378" .

L�nia Directa. Llan�a un servei gratu�t que facilita el manteniment i reparaci� del vehicle del seu client. El servei s'ha afegit al gener de forma autom�tica i sense cost addicional a totes les p�lisses en cartera, i ofereix m�s de 180 tallers de mec�nica, seleccionats i supervisats per l'entitat, per a passar les revisions o reparar avaries. El client nom�s haur� de posar en contacte amb la companyia, que s'encarregar� de gestionar tot el proc�s amb el taller. Segons l'entitat, "gaudiran de tracte prioritari, m�ltiples avantatges i la garantia de qualitat i professionalitat del taller col laborador". Per M � Dolores Dancausa, consellera delegada, "�s una mostra m�s de la nostra preocupaci� per oferir el millor i m�s complet servei, amb l'�nic objectiu de facilitar totes les gestions als nostres clients".

La integraci� d'Atradius dispara la recaptaci� de Catalana

2009-01-22T09:00:00+01:00

Grup Catalana Occident va recaptar 3.392 milions d'euros en 2008, un 62,8% m�s que el 2007. Aquest important augment es deu sobretot a la incorporaci� al grup de les dades d'Atradius, 2n operador mundial de Cr�dit. Les primeres van ser 3.232 milions d'euros, un 58,4% m�s. D'aquests, 1.537 milions van ser en Cr�dit, 262,2% m�s; 661 milions, en Vida, amb un 12,4% m�s; 441 milions, en Autos, amb una caiguda del 1,4%, i 368 milions, en Multirisc , que va cr�ixer un 4%. Les aportacions netes a Fons d'Inversions es van reduir en 19 milions, mentre que les aportacions a Plans de Pensions, amb 81 milions, repeteixen la xifra de 2007.

Nationale Suisse presenta la seva oferta 2009 als Mediadors

2009-01-22T09:00:00+01:00

Nationale Suisse Espanya va presentar la seva nova estrat�gia comercial i gamma de productes 2009 el 14 i 15 de gener a Madrid i Barcelona, respectivament. Ambd�s actes, que van comptar amb una nodrida pres�ncia de Mediadors i de representants de la seva oficina central a Basilea (Su�ssa), van presentar productes d'Autos, Llar, Negocis, Pimes, Embarcacions d'Esbarjo i Accidents. Tamb� es van exposar els productes especialitzats d'Art, Enginyeria i Transport.

La DGSFP deixa clares les limitacions mercantils dels Agents

2009-01-22T09:00:00+01:00

La web de la DGSFP va publicar tres nous criteris sobre Agents Exclusius. En el primer, adverteix que la seva activitat mercantil no encaixa ni en les funcions ni amb la finalitat dels Col�legis Professionals, entitats que no poden realitzar activitats mercantils o industrials. Tamb� diu que un Agent Exclusiu incorrer� en falta molt greu si participa en una Societat d'Ag�ncia Vinculada per realitzar activitat de Mediaci� com Agent Vinculat amb altres asseguradores, a trav�s de persona interposada, per eludir les limitacions dels art. 13 i 14 de la Llei de Mediaci�.

Veure criteri aqu�

En el segon, insisteix que no �s possible que un Agent Exclusiu promogui la contractaci� d'assegurances per compte d'altres Mediadors ni realitzi treballs de captaci� de clients a favor d'aquests i tamb� aclareix q�estions sobre l'asseguran�a de RC.

Veure criteri aqu�

Per �ltim, la DGSFP detalla els requisits de formaci� que s'exigeixen a una Societat d'Ag�ncia Exclusiva, constitu�da per dos socis, que al seu torn constitueixen tot el personal de la societat.

Veure criteri aqu�

Reglament de la Llei de Responsabilitat Mediambiental

2009-01-15T09:00:00+01:00

El BOE va publicar el RD 2090/2008 que aprova el Reglament de Desenvolupament Parcial de la Llei 26/2007 de Responsabilitat Mediambiental, que entra en vigor el 23 d'abril. La norma aclareix com calcular la garantia financera obligat�ria que cobreix la responsabilitat mediambiental, l'an�lisi de risc ha de ratificar per un organisme acreditat. A m�s, fixa les funcions del Fons de Compensaci� de Danys Mediambientals del Consorci de Compensaci� d'Assegurances i el rec�rrec sobre primes que estableix la DGSFP.

Autoritzacions de la DGSFP

2009-01-15T09:00:00+01:00

El BOE del 13 de gener inclou les autoritzacions de la DGSFP a la fusi� per absorci� de Mapfre Agropecuaria per Mapfre Empreses; l'ampliaci� de l'autoritzaci� a M�tua de Tenerife per operar en RC Vehicles Mar�tims, Lacustres i Fluvials; la revocaci� de l'autoritzaci� a Assegurances Generals Rural a Vehicles Ferroviaris, Aeris, Mar�tims, Lacustres i Fluvials. A m�s, recull l'extinci� i cancel�laci� del Registre d'entitats de la Mutualitat de Previsi� Social Ajuda M�tua a l'Orfenesa San Carlos i la Resoluci� de la DGSFP per la qual es fa p�blica l'aprovaci� per l'�rgan de control de Liechtenstein de la cessi� de cartera de Novista Insurance AG a Novista Insurance Limited (Gibraltar).

Europea renova Business Star

2009-01-15T09:00:00+01:00

Europea d'Assegurances va renovar el seu producte Business Star, que cobreix viatges d'empresa, augmentant el capital de despeses m�diques per a viatgers freq�ents i creant un lloc a Internet adre�at a Corredors. Tamb� facilita la contractaci� a col�lectius que viatgen sovint i incorpora cobertures com a despeses per anul�laci� i per interrupci� del viatge iniciat, o accidents a mitj� de transport.

Les Forces Armades continuaran amb Caser

2009-01-15T09:00:00+01:00

El Ministeri de Defensa ha renovat el contracte de Vida i Accidents per als membres de les Forces Armades amb Caser per 9 milions d'euros.

El Pla de Pensions de Telef�nica es persona contra Lehman

2009-01-15T09:00:00+01:00

Segons publica Expansi�n, el Pla de Pensions d'empleats de Telef�nica, gestionat per Fonditel, s'ha personat en el concurs de creditors de Lehman Brothers als EUA. El fons havia invertit 80 milions d'euros en el moment de la fallida del banc el setembre passat, el que suposa el 2 % de la inversi� total del Pla que va ser de 3.669 milions a finals d'aquest mes.

Mapfre inverteix en Pepecar

2009-01-15T09:00:00+01:00

Mapfre, a trav�s de la societat Ibericar que comparteix amb el grup portugu�s Salvador Caetano, prendran el 50% de l'empresa de lloguer de cotxes Pepecar, gr�cies a un acord amb el seu actual propietari el grup tur�stic Globalia. L'operaci� es concretar� a trav�s d'una ampliaci� de capital.

S&P puja les qualificacions de Zurich Espanya

2009-01-15T09:00:00+01:00

Standard & Poor's va incrementar la qualificaci� credit�cia i de fortalesa financera de Zurich Espanya Des d'A + a AA-, amb perspectiva estable. Tamb� fixa l'estatus de la companyia com "core" per Zurich Financial Services. Per Jorge Calbet, CFO de Zurich Espanya, El canvi "confirma l'�xit del nostre esfor� en aconseguir una major fortalesa financera a trav�s de l'excel�l�ncia operativa; diversificaci� de la cartera de riscos i forta disciplina, buscant sempre el creixement rendible".

Nous productes de DKV i Previsi� Mallorquina

2009-01-15T09:00:00+01:00

DKV. Llan�a DKV Renda Dona, asseguran�a pensada per mestresses de casa que cobreix situacions en les quals no poden afrontar les seves tasques quotidianes per malaltia o accident. Aix�, assegura el seu treball a la llar amb una cobertura similar a la d'altres professions. En cas de malaltia o accident, preveu aportaci� econ�mica per a que alg� faci les tasques habituals de la llar. A m�s, la indemnitzaci� es d�na per avan�at, per cobrir econ�micament el seu per�ode d'inactivitat. Contempla invalidesa temporal i inclou assist�ncia m�dica il�limitada per accident, amb cobertures com revisi� ginecol�gica anual gratu�ta i indemnitzacions per cirurgia est�tica reparadora, mort o invalidesa permanent.

A m�s, DKV ha creat el Pla de Protecci� per Aut�noms amb noves assegurances pensades per a les necessitats d'aquest col lectiu. Les noves p�lisses DKV Renda cobreixen per�odes d'interrupci� d'activitat laboral per malaltia o accident, i supleixen la manca de no rebre ingressos habituals en aquell temps, amb indemnitzaci� di�ria per dia d'inactivitat laboral i opci� de triar de manera flexible la quantitat a percebre durant la incapacitat per malaltia, accident, situacions derivades d'embar�s, part i les seves complicacions, avortament, adopci� o hospitalitzaci�. Opcionalment inclou altres garanties. Segons l'entitat, t� condicions molt avantatjoses amb restriccions de vig�ncia molt baixes i cap en cas d'incapacitat per accident. En cas de baixa prolongada, es poden rebre pagaments per avan�at.

Ambd�s productes incorporen el paquet de servei de salut de DKV;� la seva L�nia M�dica 24 hores, 2a opini� m�dica internacional per malaltia greu, cirurgia ocular refractiva l�ser, descompte de fins a un 20% en tractaments d'infertilitat i reproducci� assistida i programa de deshabituaci� tab�quica.

Previsi� Mallorquina. Coincidint amb el seu 40 aniversari en el ram de malaltia, llan�a una nova Asseguran�a de baixa per malalties greus, un producte m�s simple i amb un menor cost amb el que cobreixen infart, c�ncer, trasplantaments, Parkinson i esclerosi m�ltiple, entre d'altres sup�sits. Segons l'entitat "amb aquesta asseguran�a dotem a la Mediaci� d'una alternativa m�s per oferir als seus clients una major gamma dels nostres productes, fruit de la nostra especialitzaci� a un preu m�s ajustat". L'asseguran�a tindr� complements com subsidi per accident per qualsevol causa, per hospitalitzaci� per malaltia greu i per hospitalitzaci� derivada d'accident.

Resultats a 2008 de DAS Internacional i Banesto

2009-01-15T09:00:00+01:00

DAS Internacional. Va obtenir el 2008 un creixement de primes del 10,6%, assegurant a m�s de 2.100.000 clients. Segons l'entitat, la seva especialitzaci� en Defensa i Reclamaci� i el seu lideratge en el producte d'Impagament de Lloguers, li permet continuar amb el seu desenvolupament en el canal de la Mediaci�, que "seguir� sent la seva aposta fonamental en els propers exercicis", aplicant tant la seva "know how" com els seus recursos al desenvolupament de nous productes i a la implantaci� de millores en el seu web per Mediadors "DAS Directe".

Banesto. Els seus ingressos per activitat asseguradora (comissions i serveis) van suposar 108,2 milions d'euros en 2008, el que representa un avan� del 12,9% sobre 2007.

Acord de Bancaja i Groupama en Llar

2009-01-15T09:00:00+01:00

Bancaja i Groupama van signar un acord d'exclusivitat per 10 anys per distribuir assegurances de Llar de Groupama a la xarxa de la caixa. Ambdues companyies col�laboren des de 2001, "el que ha perm�s a Bancaja recaptar 46 milions d'euros en Llar, amb prop de 300.000 p�lisses". Segons Jos� M � Lej�rraga, responsable de Bancaja BancaSeguros, "amb aquest acord avancem en les garanties ofertes al client, optimitzant la qualitat del servei en Llar. Valorem l'estabilitat i solv�ncia d'un soci estrat�gic de la dimensi� de Groupama". Per Jean Fran�ois Lemoux, director general Internacional de Groupama, "estem molt satisfets d'un acord que permet consolidar la relaci� amb una entitat clau del sector bancari espanyol. Suposa un �xit per Groupama que, des de fa anys, presenta un important creixement i �s un pilar principal del nostre creixement internacional". Groupama canalitza el 20% de la seva activitat en bancassegurances.

Extremadura subvenciona amb 14 milions l'Asseguran�a Agr�ria

2009-01-08T09:00:00+01:00

La Comunitat d'Extremadura subvencionar� amb 14 milions d'euros les primes de les Assegurances Agr�ries aquest any, el que suposa un increment del 30% respecte a 2008. Segons el Govern extremeny, "les assegurances agr�ries s�n un instrument fonamental de solidesa econ�mica i social, ja que garanteixen l'estabilitat de les rendes agr�ries i la continu�tat de cultius, reduint incerteses i riscos en el sector�. Les subvencions s�n compatibles amb les de l'Estat.

Zurich destaca la seva forta progressi� en els r�nquings

2009-01-08T09:00:00+01:00

Zurich Espanya ha destacat la seva forta progressi� en els r�nquings asseguradors de ICEA, despr�s d'ascendir en el tercer trimestre a la segona posici� en Vida i a la tercera en el r�nquing general. Segons Lu�s Badrinas, CEO de Zurich Vida, "les adquisicions del 50% de les asseguradores de 3 importants entitats financeres espanyoles -Banc Sabadell, Caixa Sabadell i Caixa Navarresa-; la important transformaci� que la companyia desenvolupa els darrers anys; la diversificaci� de producte; capil�laritat geogr�fica de la xarxa, i constant esfor� per anticipar-se al mercat, han estat determinants per a arribar a aquestes posicions". Per la seva banda, Juli�n Lopez Zaballos, CEO del grup a Espanya, destaca que "l'evoluci� molt positiva de les nostres primes en 2008 i la posici� en els r�nquings, ens reafirma en la nostra estrat�gia de creixement rendible i ens confirma com grup capdavanter del mercat espanyol, demostrant com la nostra matriu aposta fortament per Espanya".

DKV assegura al primer nad� nascut en 2009

2009-01-08T09:00:00+01:00

DKV va fer un regal molt especial a la primera nena de l'any i a la seva mare, cuidant de la seva salut durant tot 2009. Aix�, assegura de forma totalment gratu�ta la salut del primer beb� nascut en 2009 i la seva mare, "amb acc�s als millors especialistes, mitjans complementaris de diagn�stic i tractaments m�dics inclosos en la Xarxa DKV de Serveis Sanitaris, per a viure el primer any de vida del petit amb la tranquil�litat de disposar de la millor assist�ncia m�dica". A m�s, podran gaudir de serveis exclusius com la L�nia M�dica Pedi�trica 24 hores, amb un professional m�dic de confian�a a la seva disposici� tot el dia, o la L�nia M�dica de l'Embar�s, per a resoldre qualsevol dubte de forma c�moda i r�pida. L'entitat ha decidit tamb� regalar a totes les dones embarassades en 2009 el Diari DKV per a Mares, que poden sol�licitar en el 902 499 350 abans del 31 de gener.

Nous productes d'AXA, MGS i Bancaja

2009-01-08T09:00:00+01:00

AXA. Va llan�ar una asseguran�a de RC Contractual per a Transportistes Professionals per a protegir totalment el seu patrimoni davant eventuals reclamacions per deterioraci�, destrucci� o robatori de mercaderies. Amb el producte, el transportista paga nom�s pel que necessita, ja que la p�lissa permet una combinaci� de cobertures en funci� dels riscos que vol cobrir amb un sol contracte. El paquet b�sic inclou RC contractual per danys materials a la mercaderia de la qual el transportista �s civilment responsable per un preu des de 90 euros anuals. El producte permet a m�s optar per altres dues modalitats i diversos paquets de garanties que obren un ventall de possibilitats perqu� els transportistes, especialment aut�noms i micropymes, contin amb protecci� financera completa espec�fica a la seva activitat. Inclou, per exemple, possibles danys causats a tercers, p�rdua econ�mica de mercaderia, reclamacions per retards en lliuraments, danys en c�rregues i desc�rregues, avaries en les m�quines frigor�fiques i altres riscos extraordinaris. Espanya conta amb m�s de 230.000 transportistes aut�noms.

M�tua General d'Assegurances. Va llan�ar Multiauto Comercial, adre�at a l'assegurament de derivats de turisme, furgonetes i camions de menys de 3.500 Kg., independentment de l'�s al que vagin destinats. Segons l'entitat, la seva gran flexibilitat permet ajustar el preu a la realitat de cada risc, amb "importants descomptes per als bons conductors". Tamb� existeixen un ampli ventall de garanties opcionals; possibilitat d'ampliar cobertures amb la contractaci� d'Auto Pack (millora en les cobertures del vehicle: danys per pedra, atropellament d'animals, furt, millora en la valoraci� del vehicle,... ), i Personal Pack (millora en cobertures de persones: protecci� jur�dica, accidents del conductor, cobertures com ciclista o vianant, RC privada, insolv�ncia de tercers...). Finalment, en el marc de l'acord entre la m�tua i Detector, els clients d'aquesta asseguran�a gaudiran de condicions m�s avantatjoses i importants descomptes en la garantia de robatori: "Tot aix� fa del producte una asseguran�a diferenciada i altament competitiva".

Bancaja BancaSeguros. Va llan�ar un producte que garanteix el cobrament d'una indemnitzaci� de fins a 300 euros diaris, en cas de malaltia o accident que impedeixi el desenvolupament de l'activitat professional de forma temporal. Va adre�at a aut�noms que vulguin compensar la totalitat o part de la disminuci� dels seus ingressos per malaltia o accident que no els permeti treballar. Les indemnitzacions s�n les seg�ents: Per malaltia i accident: Des de 25 fins a 300 euros diaris. Per a treballadors per compte ali�: 30 euros diaris; per a aut�noms: 300 euros diaris (en funci� de professi� i franqu�cia). Hi ha 2 opcions de franqu�cia i possibilitat de fraccionar la prima anual, semestral o trimestralment.

Receptes d'AIPS per a superar la crisi

2009-01-08T09:00:00+01:00

En el darrer butllet� d'AIPS, el seu president, V�ctor Surribas, detalla algunes receptes per a sortejar de la millor forma possible la crisi. S�n aquestes:

- Reducci� de costos: "Eliminar despeses sup�rflues en tel�fon, celebracions, etc., si pot ser sense acomiadaments, que nom�s generen m�s crisi".

- Centrar-se en el benefici net i no en volum de primes: "Buscar rendibilitat m�s que volum".

- El cobrament d'honoraris per assessorament i comissions per distribuci�.

- Negociar bons preus amb les entitats: "En �poca de crisi el client busca m�s que mai preu".

- Pol�tica comercial agressiva.

- Ajudes de l'Administraci�, "facilitant finan�ament o amb aportacions a fons perdut o a molt baix inter�s, i no m�s preocupacions (com les inspeccions) que nom�s incrementen la dif�cil situaci� que travessen les Pymes com les nostres, per a aix� seguir generant ocupaci�".

Inverco creu marginal l'impacte en Pensions del cas Madoff

2008-12-23T09:00:00+01:00

Inverco considera que el cas Madoff t� un "impacte marginal" en la situaci� patrimonial dels Fons de Pensions espanyols, ja que nom�s 9 Plans de Pensions (que representen tan sols el 3 per mil dels 2.969 Plans existents) estan contaminats per aquestes inversions. Els actius invertits per aquests Plans en Madoff sumen 36 milions d'euros, el 0,045% del patrimoni total dels Fons a Espanya.

El benefici de l'Asseguran�a cau un 16% fins a setembre

2008-12-23T09:00:00+01:00

ICEA xifra en 2.853 milions d'euros el resultat de l'Asseguran�a fins a setembre, el que suposa un descens del 16% enfront del d'un any abans. La causa est� en els 6.277 milions de provisions de les entitats destinades a cobrir minusvalideses per inversions. Les majors reculades es produ�xen en el benefici de Vida (745 milions) que cau un 30%, i en el d'Autos (806 milions), que baixa un 26%. Per contra, Multirriscos i Salut augmenten el seu benefici gaireb� en un 8%, sumant entre ambd�s 741 milions. La sinistralitat en No Vida va cr�ixer lleugerament per sobre del punt i mig, fins a situar-se en el 70,4% de les primes, encara que en Autos tot just es va moure el percentatge.

Els conductors espanyols no coneixen les regles de tr�fic

2008-12-23T09:00:00+01:00

La majoria dels conductors espanyols no coneix quins s�n els l�mits de velocitat ni d'alcohol perm�s al volant, segons l'avan� de l'I Estudi Internacional del Grup AXA sobre h�bits de conducci�, que recull les impressions 8.000 conductors de 10 pa�sos europeus. Segons l'enquesta, els conductors espanyols s�n els que tenen un coneixement m�s baix sobre la velocitat m�xima a la qual poden circular en carretera convencional amb nom�s el 42% d'encerts. Aix�, 6 de cada 10 conductors espanyols no sap que no pot circular a m�s de 100 km/h en carretera convencional i nom�s 1 de cada 3 encerta en el l�mit legal d'alcohol per a poder conduir. A m�s, els conductors espanyols no consideren comportaments molt perillosos conduir sota els efectes de l'alcohol ni l'exc�s de velocitat; ocupant el 6� i 8� lloc respectivament entre els 10 comportaments considerats m�s perillosos al volant. El comportament m�s perill�s �s l'avan�ament en l�nia cont�nua, seguit de conduir sense respectar la dist�ncia de seguretat i fer-lo sense el cintur� de seguretat

Caser constata una mentalitat poc estalviadora

2008-12-23T09:00:00+01:00

Caser va presentar el seu I Observatori de Pensions, segons el qual la confian�a dels espanyols en el sistema p�blic de pensions, la seva impressi� sobre l'edat adequada per a comen�ar a estalviar i l'endeutament que mantenen, s�n els frens a l'estalvi. Aix�, nom�s el 39% estalvia per a la seva jubilaci�. Del 61% restant, m�s del 55% creu que no �s necessari perqu� "per a aix� existeixen les pensions de la Seguretat Social". No obstant aix�, el 56% dels no estalviadors pensen que aquestes pensions baixaran o fins i tot desapareixeran i que, d'arribar a cobrar-les, la seva quantia ser� baixa o molt baixa. No obstant aix�, tan sols un 11% considera que el Sistema P�blic seguir� igual o millor en el futur. A m�s, el 36% decideix no estalviar per motius d'edat (el 19% es considera massa jove i el 17%, per creure que �s massa major). Els quals no estalvien, prefereixen destinar els diners a l'adquisici� d'altres b�ns.

Detector estalvia al sector 24 milions en indemnitzacions

2008-12-23T09:00:00+01:00

Segons un informe de Detector, al Nadal es roben m�s de 400 vehicles al dia, sent aquestes Festes al costat de l'estiu quan m�s substraccions es produ�xen, "sobretot per l'acumulaci� de vehicles en zones comercials i les neglig�ncies dels conductors, que en aquestes dates es relaxen". Les comunitats m�s afectades s�n Madrid, Catalunya, Val�ncia i Andalusia, i els vehicles preferits pels lladres, BMW, Toyota, Audi i Mercedes. Detector aconsella tancar sempre el vehicle amb la clau i fer menys �s del comandament a dist�ncia; aparcar el cotxe en un garatge en comptes del carrer i, sobretot, no deixar-lo en zones fosques o poc il�luminades. Tamb� aconsellen no deixar gens de valor a la vista. 2008 ha estat un any ple d'�xits per a Detector, ja que ha aconseguit recuperar m�s de 11 milions d'euros en vehicles robats, millorant les xifres de 2007, amb el que les asseguradores s'han estalviat m�s de 24 milions d'euros en indemnitzacions.

Caixa Manresa crea una entitat de No Vida

2008-12-23T09:00:00+01:00

Caixa Manresa ha constitu�t Caixa Manresa Generals Companyia d'Assegurances, amb un capital de 9 milions d'euros, segons va avan�ar Expansi�n. La caixa ja conta amb Caixa Manresa Vida i Caixa Manresa Operador d'Assegurances. Aix� mateix, al juliol va cedir la seva cartera d'assegurances col�lectives de jubilaci� a Caser, ja que la caixa considera que la rendibilitat d'aquest negoci est� lligada a la gesti� d'un volum important de clients.

AXA i Caser s'adjudiquen el programa de Renfe

2008-12-23T09:00:00+01:00

Renfe ha adjudicat el concurs del seu programa assegurador per als pr�xims 4 anys a AXA i Caser, per una prima total de 16,9 milions d'euros. AXA Corporate Solutions Assurance es queda amb RC Patronal, RC de Maquin�ria i RC Professional, per 10,1 milions. Cayetano Ram�rez, director general, es va mostrar satisfet per "la decisi� de Renfe de continuar confiant en la solidesa financera i en la qualitat del nostre servei els pr�xims quatre anys". Per la seva banda, Caser, a trav�s del Negoci Agents i Corredors, cobrir� l'Asseguran�a Obligat�ria de Viatgers per 6,8 milions, que assegura en Accidents a 500 milions de persones a l'any. Aquesta part del programa inclou aquesta vegada la cobertura als professionals del ferrocarril, la de sinistres en les estacions de rodalia, l'actualitzaci� de les indemnitzacions i l'ampliaci� de dies d'assist�ncia sanit�ria. Segons Ignacio Mart�n, director d'Agents i Corredors de Caser, "la nostra experi�ncia en assegurament de viatgers ha perm�s desenvolupar una exclusiva eina tecnol�gica per a la gesti� d'aquestes assegurances".

Fusi� de M�tua General d'Assegurances i Euromutua

2008-12-23T09:00:00+01:00

Els Consells de M�tua General d'Assegurances i de Euromutua han culminat l'acord per a fusionar ambdues entitats, despr�s d'un per�ode d'acostament i negociaci� en el qual van constatar la seva "voluntat de desenvolupar un projecte empresarial com� que els permeti millorar la seva posici� competitiva i avan�ar en la qualitat del servei al mutualista". Segons fonts d'ambdues m�tues, "la plena coincid�ncia en la seva filosofia empresarial i la complementarietat de les seves xarxes de distribuci� facilitaran la r�pida integraci� de les dues organitzacions". L'entitat resultant disposar� d'un patrimoni de m�s de 125 milions d'euros; una xarxa de 160 sucursals i 350 milions d'euros de cartera, el que la situa entre les 30 primeres entitats del sector per facturaci�. A m�s, el seu super�vit de marge de solv�ncia superar� els 300 milions i les plusv�lues t�cites, els 250 milions.

L'operaci� ha de ser ratificada per les assemblees de mutualistes d'ambdues, que es celebraran en el primer semestre de 2009. Els Consells de M�tua General d'Assegurances i Euromutua volen "compartir amb tots les seves mutualistes, col�laboradors, Mediadors i empleats la satisfacci� per l'acord arribat, que ser� benefici�s per a tots i que refor�a la vocaci� d'ambdues de perman�ncia, proximitat i millora cont�nua".

Asseguradores i fons, implicats en l'estafa "Madoff"

2008-12-18T09:00:00+01:00

Pedro Solbes, vicepresident del Govern, va anunciar que, almenys 3 asseguradores espanyoles i 9 fons de pensions, tenen inversions en la descomunal estafa "Madoff", amb un volum exposat d'uns 38 milions d'euros (2 milions les asseguradores i 36 milions els fons). Solbes considera que aquesta exposici� �s "petita" i fins i tot Miguel �ngel Fern�ndez Ord��ez, governador del Banc d'Espanya, la qualifica de "rid�cula". En qualsevol cas, DGSFP, Banc d'Espanya i CNMV tenen tamb� obertes sengles investigacions per si hagu�s m�s afectats.

Tamb� Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta de Unespa, es va referir a l'estafa assenyalant que el risc de la inversi� de productes asseguradors, excepte en Unit-linked, ho suporten les asseguradores, pel que els asseguradors o part�cips en fons no es veuran directament afectats per l'exposici�. A m�s, va matisar que encara no es coneix realment quin tipus d'inversions estan exposades, si s�n de productes o inversions pr�pies de les asseguradores.

AIG Europe llan�a "APAP Protector"

2008-12-18T09:00:00+01:00

AIG Europe va llan�ar "APAP Protector", que ofereix protecci� a autoritats i personal de les administracions p�bliques davant reclamacions de responsabilitat. �s una p�lissa dissenyada per a l'entorn legal espanyol, on les autoritats o personal de l'administraci� (ja siguin funcionaris, empleats, c�rrecs electes o pol�tics) se'ls pot reclamar indemnitzacions de danys i perjudicis per ra� del seu c�rrec, per part de ciutadans o entitats, per la pr�pia Administraci� o fins i tot companys. La p�lissa no nom�s cobreix les despeses de defensa jur�dica i investigaci�, sin� que assumeix les indemnitzacions cobertes i fins i tot els costos d'acudir a professionals de la comunicaci� per a mitigar el dany a la seva imatge. Inclou acc�s a experts advocats del despatx G�mez-Acebo & Pombo. Per a Alvaro Mengotti, director general, "�s el resultat d'un gran treball intern d'innovaci� amb el qual pretenem oferir valor amb solucions a mida. �s un producte revolucionari que ens permet crear un nou espai de mercat".

Surne llan�a la seva campanya "Surnepensi�n EPSV"

2008-12-18T09:00:00+01:00

Surne ha llan�at la seva nova campanya de "Surnepensi�n EPSV", on el missatge t� com objectiu recordar als posse�dors del seu EPSV el cap d'any com data l�mit per a les seves aportacions i, al mateix temps, animar als inversors que busquin bona rendibilitat i seguretat, a m�s d'un important desgravament fiscal a informar-se sobre el producte. Aquest any, la campanya conta amb Txus Vidorreta com a eix central. L'entrenador del Bilbao Basket, un any m�s se suma a la rendibilitat i la seguretat que li ofereix Surnepensi�n. Per altra banda, seguint la l�nia de suport a l'esport, Surne ha patrocinat el I M�ster de Tennis de Bilbao entre el 12 i el 14 de desembre en el Pavell� de La Casella de Bilbao, que va contar amb figures del tennis nacional (Juan Carlos Ferrero, David Ferrer, Fernando Verdasco, Tommy Robredo i Nicol�s Almagro, entre altres) i va reunir a 15.000 persones. El guanyador va ser Verdasco.

DKV posa en funcionament el nou Hospital de D�nia

2008-12-18T09:00:00+01:00

El nou Hospital de D�nia, gestionat per Marina Salut, participada en un 65% per DKV i en un 35% per Ribera Salut (Bancaixa i CAM), va obrir les seves portes per a donar servei al Departament 13 de l'Ag�ncia Valenciana de Salut en el marc d'una concessi� administrativa; comen�ant les seves consultes externes en Radiodiagn�stic i Laboratoris. Poc a poc, s'aniran traslladant tots els serveis de l'antic hospital a les noves instal�lacions, l'adaptaci� de les quals va suposar m�s de 100 milions d'euros. Est� previst que doni servei a m�s de 200.000 usuaris -300.000 a l'estiu-; les seves instal�lacions ocupen 42.500 m� i disposa de 280 llits.

Per altra banda, Fundaci� Empresa i Societat va recon�ixer a DKV per la seva integraci� de persones discapacitades. DKV �s la cinquena millor empresa segons el r�nquing de la Fundaci�, i l'�nica asseguradora que apareix entre les deu primeres per la seva labor en integraci� laboral i en el finan�ament de projectes dirigits a col�lectius desfavorits.

Reale guanya un 27,4% m�s fins a setembre

2008-12-18T09:00:00+01:00

Reale Assegurances Generals va tenir un benefici net de 35,9 milions d'euros fins a setembre, un 27,4% m�s que un any abans. Les primes es van elevar a 551,7 milions, un 5% m�s, amb pujades del 4,7% en Actuacions, fins als 360,9 milions, i del 5,5% en Diversos, fins als 190,8 milions. La sinistralitat es va reduir en 5,4 punts i el r�tio combinat va ser del 91,7%, amb una millora de 3 punts. L'entitat t� una quota de mercat del 2,3% en No Vida; del 3,8% en Actuacions (9� lloc en el R�nquing Actuacions) i del 3,1% en Multiriscos.

Zurich i Pelayo signen un acord en gesti� de sinistres

2008-12-18T09:00:00+01:00

Zurich i Pelayo signen un acord per a solucionar el 100% de reclamacions per danys materials per accidents de tr�fic en els quals estiguin implicats assegurats d'ambdues. Segons les signants, "es tracta d'una iniciativa pionera en el sector, ja que �s el primer acord integral que es signa entre dues asseguradores i suposa una enorme millora en l'atenci� al client en un moment sensible: despr�s de patir un sinistre". L'acord d�na un pas m�s en la gesti� de sinistres amb una resposta en tot el que quedi fora de l'�mbit d'aplicaci� dels convenis sectorials de tramitaci�, CICOS i SDM, o en els casos que queden esgotades les vies de resoluci� de conflictes que preveuen. Zurich i Pelayo sostenen que aquesta simplificaci� de processos de gesti� de sinistres ser� molt beneficiosa per als Mediadors d'ambdues, "reduint tasques administratives i atorgant-los m�s temps per a la gesti� de les necessitats dels seus clients". Aix� mateix, evitar� la judicializaci�n dels accidents en la pr�ctica totalitat de casos, articulant un sistema en el qual prima l'atenci� efica� a l'assegurat i garantint la compensaci� econ�mica entre les companyies signants. L'aplicaci� d'aquest acord nom�s vincula a les entitats i no als assegurats: Si no est� d'acord, podr� acudir a la via judicial.

Les Assegurances Agr�ries comptaran amb 287,9 milions en 2009

2008-12-11T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres del passat divendres va aprovar el Pla d'Assegurances Agr�ries Combinades de 2009, al que el Ministeri de Medi ambient, Mitj� Rural i Mar� destinar� 287,9 milions d'euros, dels quals 280,78 milions seran subvencions a agricultors i ramaders de part de les primes. La subvenci� mitja ser� del 37,4% de les primes, encara que pot augmentar amb subvencions auton�miques complement�ries. Entre les novetats del Pla estan la inclusi� de cobertura de Danys per fauna silvestre; cobertura del cop de calor en produccions tropicals i subtropicals, i la p�lissa combinada d'hortalisses a Can�ries. Tamb� es revisen els criteris de determinaci� de la indemnitzaci� en despeses de salvament per danys a hivernacles i es revisaran els rendiments m�xims asegurables en el olivar. A m�s, estendr� la nova garantia per a vinyers de caracter�stiques espec�fiques al vinyer de Can�ries i inclour� la garantia de compensaci� per danys per influencia aviar i per malaltia de Newcastle en bestiar aviar de carn i posada. Finalment, incorpora la ra�a pura gallega a l'asseguran�a d'explotaci� de bestiar equ� i la millora de les garanties de sanejament ramader en explotaci� de bestiar bov�, ov� i capr�.

Grup Pelayo guanya 12 milions fins a setembre

2008-12-11T09:00:00+01:00

El Grup Pelayo va tenir un benefici net de 11,9 milions d'euros fins a setembre, un 23% menys que un any abans, degut "a la provisi� per p�rdues de la filial immobili�ria Pinesa, donada la negativa evoluci� del mercat immobiliari". El rati combinat del grup va millorar 2,9 punts, fins a situar-se en el 93,6%. La facturaci� del grup va sumar 425 milions, un 0,7% menys, malgrat que les p�lisses d'Autos van cr�ixer un 2,1% i les de Llar, un 6,3%. Segons l'entitat, la lleu caiguda de primes i la pujada de p�lisses es deu a "la caiguda que est� experimentant la prima mitja com a conseq��ncia de la situaci� econ�mica". Per entitats, Pelayo M�tua d'Assegurances va recaptar 394,4 milions, amb un increment del 17,4% que inclou el negoci de Munat ja integrat. Pelayo Mondiale Vida va facturar un 5,1% m�s, fins als 31,3 milions. Segons fonts del grup, la seva estrat�gia, condicionada per la situaci� econ�mica, se centra en "mantenir facturaci� i resultats, diversificar el negoci, millorar l'efici�ncia en gesti� de costos i fidelizar clients. Tot aix�, sense perdre de vista, el gran objectiu de posicionar-nos com l�ders en qualitat percebuda en el sector assegurador".

Liberty i la Federaci� d'Automobilisme renoven el seu acord

2008-12-11T09:00:00+01:00

Jos� M� Dot, president de Liberty i Carlos Gracia, president de la Real Federaci� Espanyola d'Automobilisme (R.F.I. de.), van rubricar l'acord pel qual l'asseguradora cobrir� per vint� segon any totes les competicions de la Federaci� i als seus participants, amb una p�lissa d'Accidents que inclou la Llic�ncia i cobertures superiors a les exigides per la Llei de l'asseguran�a obligat�ria esportiva. A m�s, Liberty seguir� patrocinant les activitats de la R.F.I. d'Aut., i sent la seva Asseguradora Oficial. Gracia va destacar "els grans beneficis que reporta aquesta col�laboraci� als federats, amb un servei integral als esportistes", mentre que Dot va assenyalar que "aquesta renovaci� ens vincula una vegada m�s amb el m�n de l'autom�bil, la nostra l�nia de negoci m�s important".

Cesce donar� suport la internacionalitzaci� de les Pymes catalanes

2008-12-11T09:00:00+01:00

Juan M� Nin, director general de "la Caixa"; Joaqu�n de la Herr�n, director general de Cesce, i Josep Gonz�lez, president de Pimec, van signar un acord per a facilitar la internacionalitzaci� de les Pymes catalanes, impulsant la detecci� de nous mercats on comercialitzar una part significativa de la seva producci�. Gr�cies al conveni, aquestes empreses podran minimitzar els riscos que assumeixen en l'exterior i obtenir millor finan�ament per a aquestes operacions, millorant la seva situaci� de liquiditat i contant amb informaci� m�s completa i actualitzada sobre mercats exteriors. Tamb� contempla la formaci� perqu� les empreses puguin sortir als mercats internacionals amb major probabilitat d'�xit. Segons els signants, en l'acord, ha estat decisiva la participaci� de les tres entitats en la Comissi� Internacional de Pimec, en la qual s'analitzen les necessitats de les Pymes en la seva internacionalitzaci�.

Cesce posa a la disposici� de les Pymes catalanes un servei integral d'assegurament, especialment dissenyat per a les empreses que estan iniciant la seva activitat en mercats exteriors. Per la seva banda, "la Caixa" ofereix condicions preferents en productes i serveis relacionats amb el comer� exterior, i Pimec es compromet a difondre l'acord entre els seus associats.

Nova asseguran�a d'Avaria de Maquin�ria d'Asefa

2008-12-11T09:00:00+01:00

Asefa llan�a l'asseguran�a d'Avaria de Maquin�ria Construcci� amb cobertures adaptades a les necessitats d'empreses constructores i contractistes d'edificaci� i obra civil que desitgin assegurar danys i p�rdues materials soferts per m�quines assegurades com a conseq��ncia immediata i directa de causa accidental, sobtada i imprevisible. Entre les causes cobertes estan internes - curtcircuits, sobretensi�n, autocalentaments, errors de disseny, etc-; incendi per causes internes (inherents al seu funcionament) i externes, com robatori o esdeveniments naturals. L'asseguran�a compta amb Garantia b�sica, que cobreix danys per causes externes, incendi per causes internes i robatori (opcional) i Garantia b�sica plus, que cobreix Danys per causes internes. A m�s, inclou un paquet de garanties opcionals, que es poden contractar per al conjunt de la maquin�ria o per a cadascuna de les m�quines, i inclou garantia de Lloguer d'una m�quina de substituci� i franqu�cia del 5% del sinistre.

Aon i Allianz cobrixen a l'exc�s programes de RC

2008-12-11T09:00:00+01:00

Aon Risk Services i Allianz Global Corporate & Specialty han desenvolupat el producte "Double A Protect", soluci� asseguradora exclusiva que ofereix una capacitat addicional multi-l�nia a l'exc�s de fins a 25 milions d'euros amb un element de protecci� enfront d'insolv�ncies, per a "recuperar la confian�a en l'estabilitat dels programes d'assegurances a l'oferir protecci� enfront d'insolv�ncia d'asseguradores participants en programes d'assegurances de les empreses". El producte est� protegit per Allianz, qualificada amb doble A per Standard & Poor's i actua a l'exc�s dels programes de D&O i RC General de l'empresa podent estendre's retroactivament fins a 5 anys. La cobertura s'ofereix sobre la base de la data de reclamaci� del sinistre i est� disponible per a empreses de tots els sectors domiciliades fora d'EEUU, excepte institucions financeres. Segons Rafael Esteban, conseller delegat de Aon Espanya, "solucions com aquesta ens permeten donar resposta a les necessitats dels clients davant les turbul�ncies financeres". Para Andreas Berger, director general de Market Management i Comunicaci� de Allianz Global, "el nostre profund coneixement del risc ens permet crear una soluci� innovadora que ofereix estabilitat en un moment d'incertesa."

C.S.A.. incorpora a Giessa Corredoria

2008-12-11T09:00:00+01:00

C.S.A. ha incorporat a Giessa Corredoria, amb oficines a Mollerusa i T�rrega (Lleida). Aquesta �s la seva quarta incorporaci� aquest any a l'associaci�, complint el seu objectiu de creixement. C.S.A. valora "molt positivament" l'exercici actual, ja que el negoci gestionat per les seves 18 Corredories actuals es va incrementar un 32% respecte a 2007.

Constitu�da l'Associaci� de Corredors de Balears

2008-12-11T09:00:00+01:00

Palma de Mallorca va acollir el 5 de desembre l'acte protocol�lari de constituci� de l'Associaci� Independent de Corredors d'Assegurances de Balears (Aicab), organitzaci� sense �nim de lucre que integrar� a 17 Corredors i Corredories. Estar� presidida per Pedro Riutort i li acompanyen en l'Executiva Antonio Pascual, vicepresident; Jordi Garau, tresorer; i M�nica Pons i Jos� Vicente Isasa, vocals. L'Associaci� preveu arribar a els 30 membres en 2009 .

Nom�s el 12% dels Agents fa m�s de 100 p�lisses a l'any

2008-12-11T09:00:00+01:00

Els Agents Exclusius van gestionar el 29% del negoci assegurador de 2007, amb una quota del 39% en No Vida i del 16% en Vida, segons una enquesta de ICEA entre entitats que operen amb aquests Mediadors. No obstant aix�, es constata una gran atomitzaci�, ja que un 38% va vendre m�s d'una p�lissa al mes en 2007 i nom�s un 12% va superar les 9 p�lisses mensuals (m�s de 100 a l'any). L'enquesta tamb� constata que els Agents que han seguit un pla de carrera s�n m�s productius que la resta.

Suport del sector a la seguretat vial

2008-12-04T09:00:00+01:00

Unespa. Pilar Gonz�lez de Frutos, presidenta, va presentar el Premi de Seguretat Vial 2009, que va recaure en Aesleme, per les seves campanyes de prevenci� i sensibilitzaci� social "Et pot passar". Segons Antonio Huertas, president de la Comissi� d'Autos, els han concedit 50.000 euros valorant "molt especialment els resultats pr�ctics de la campanya i els seus efectes en la poblaci�". El 2on premi, dotat amb 40.000 euros, va anar per al grup d'investigaci� de Cibersomosaguas (UCM) i Farapi, que elabora un programa web per a interactuar amb els joves en el seu comportament com conductors. A m�s, Unespa va presentar l'estad�stica Taula VI, segons la qual nens i majors de 66 anys dupliquen el risc de sofrir seq�eles greus en accidents de tr�fic.

Apcas. Es va adherir a la plataforma "Posa-li fre", impulsada per Antena 3 TV, donant suport la demanda de senyalitzaci� dels anomenats punts negres de les nostres vies p�bliques. Segons Juan �ngel L�pez Rouco, president, "el servei que prestem a la societat amb aquesta implicaci� en seguretat vial, consisteix en la transmissi� dels nostres coneixements professionals a trav� s d'an�lisi de sinistres".

Lagun Aro. Pablo Mongelos, director general, i Anna M� Campo, presidenta de Stop Accidents, van signar un conveni de tres anys prorrogables pel qual es comprometen a treballar junts per a millorar la situaci� de les fam�lies i v�ctimes d'accidents de tr�fic.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-12-04T09:00:00+01:00

Impost sobre Primes. La recaptaci� de l'Estat a l'octubre va anar de 113 milions d'euros, 6,6% m�s. La recaptaci� acumulada des de gener �s de 1.261 milions, un 2,5% m�s.

Fons de Pensions. Segons Inverco, la seva rendibilitat mitjana va anar del 0,01% al novembre, amb la renda fixa com �nic actiu amb rendibilitat positiva, el 2%. La rendibilitat interanual se situa en el -9,03%, i l'acumulada en el que va d'any cau un 8,8.

Asseguran�a de Salut. Les seves primes van arribar en el tercer trimestre als 4.323 milions d'euros, un 8,4% m�s, segons ICEA. El major creixement es va produir en Reemborsament (11,1%), seguit d'Assist�ncia (8,3%) i Subsidis (5,6%). Els sinistres pagats van suposar 3.383 milions, un 8,5% m�s.

Retenci� en Vida. La retenci� mitja en l'asseguran�a de Vida Individual es va situar en 2007 en el 84%, segons ICEA. La caiguda de cartera fa que el 14% de les primes peri�diques s'anul�lin abans del primer any, percentatge en el qual el 7,5% es deu a rescats i el 4% es produeix per sense efectes i impagaments.

Corredors gallecs i catalans impulsen una plataforma comuna

2008-12-04T09:00:00+01:00

L'Associaci� Catalana de Corredors d'Assegurances (ACCA) i l'Associaci� Gallega de Corredors d'Assegurances (Agacose) van signar un acord per a compartir recursos i coneixement; executar projectes en com�; dissenyar estrat�gies comunes en q�estions que afectin a la professi�, i publicitar aquestes estrat�gies. Segons ambdues associacions; "davant la inexist�ncia d'una instituci� amb adequada representativitat al sector a nivell estatal, aquest Conveni �s la primera contribuci� per a crear una necess�ria agrupaci� d'associacions professionals de Corredors sense �nim de lucre". El Conveni no �s de car�cter tancat i es poden adherir altres associacions territorials.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-11-27T09:00:00+01:00

Asseguran�a d'Autos. Les seves primes van caure al setembre un 0,9% enfront de 2007, i els resultats de les seves inversions es van situar per sota del 5%, segons ICEA. En el primer semestre, el seu rati combinat va ser del 92,2%, enfront del 92% de 2007; i el seu resultat del 10,3%, un 2,1% menys que un any abans.

Venda per internet. Va canalitzar en 2007 aproximadament 294 milions d'euros de primes, un 27,3% m�s que un any abans, representant al voltant del 0,54% del total de primes, segons ICEA. En Nova producci� va arribar els 66 milions, en prop de 146.000 p�lisses. Les assegurances m�s demandades s�n Autos i Llar, amb el 86,5% i 10,5%, respectivament, del negoci per Internet.

Not�cies del Consorci, DGSFP, Enesa i Apcas

2008-11-27T09:00:00+01:00

Consorci. El BOE ha editat la Resoluci� de la DGSFP que aprova els rec�rrecs en favor del Consorci de Compensaci� d'Assegurances en assegurances obligat�ries per riscos extraordinaris, que es rebaixen de mitjana un 15%, depenent de la sinistralitat de cada risc (per exemple en Autos, es rebaixa un 35%). Els percentatges queden aix�: Habitatges i Comunitats 0,08 per mil; Oficines 0,12 per mil; Comer�os, centres comercials i magatzems 0,18 per mil; Ind�stries 0,21 per mil; turismes i vehicles comercials fins a 3.500 kg. 3,5 euros; camions 17,6 euros; vehicles industrials 14,6 euros; tractors i maquin�ria agr�cola i forestal 10 euros; autocars 26,6 euros; remolcs i semirremolques 8,5 euros; ciclomotores 0,6 euros; motos 2,3 euros; autopistes, autovies, carreteres, vies f�rries i conduccions 0,28 per mil; t�nels i explotacions mineres 1,25 per mil; ponts: 1,03 per mil; preses 0,76 per mil; ports esportius 1,63 per mil; altres ports 0,80 per mil, i extraccions d'aig�es subterr�nies 0,80 per mil. A m�s, en ocupants d'Actuacions els capitals garantits de les quals es determinin per aplicaci� del Barem la cosina ser� de 3 euros per assegurat. Tamb� hi ha noves tarifes en P�rdua de Beneficis.

DGSFP. Inclou en la seva web una �mplia contestaci� a aclariments sobre el nou Pla Comptable d'Entitats Asseguradores plantejades per Unespa.

Poden accedir al document aqu�

Assist�ncia Sanit�ria presenta el seu Pla Oncol�gic

2008-11-27T09:00:00+01:00

Assist�ncia Sanit�ria i l'Hospital de Barcelona han fet p�blics els resultats del seu Pla Oncol�gic, que inclou un dels �nics registres de tumors impulsats per entitats privades del pa�s. Des de 2004 ambdues entitats aborden el diagn�stic, tractament i final de la malaltia amb un programa basat en la coordinaci� de tots els professionals implicats.

Les entitats preveuen captar on-line el 6% de les primes en 2010

2008-11-27T09:00:00+01:00

Internet no �s encara un canal de negoci autosuficient en assegurances. Actualment, el 70% de les asseguradores tradicionals confessa que obt� menys del 3% dels seus ingressos per aquest canal, encara que la majoria preveu que aquesta xifra pugi al 6% en 2010, segons el IX Informe sobre el Sector Assegurador en Internet de Capgemini, que vaticina una nova tend�ncia on les asseguradores enfocaran el posicionament dels seus llocs web cap a models que combinin innovaci� i col�laboraci� tant en aspectes de negoci com tecnol�gics. Segons l'estudi, el creixement del negoci on-line estar� impulsat per l'augment d'usuaris d'Internet, la legislaci� vigent i l'adaptaci� a la Web 2.0. Aix�, les primes podrien arribar a 670 milions d'euros. El r�nquing on-line d'asseguradores multi-ram est� encap�alat per Mapfre, Sanitas, santaluc�a, Allianz i M�tua Madrilenya.

Arpem defensa les assegurances nominals en Autos

2008-11-27T09:00:00+01:00

El darrer informe Arpem defensa les "assegurances nominals" en Autos, modalitat per a conductors amb diversos vehicles al seu c�rrec. Aix�, hauria una asseguran�a "nominal" associada a cada conductor amb cobertures que abastessin a tots els seus vehicles, independentment del nombre de vehicles assegurats al seu nom; i una asseguran�a ''individual'' les cobertures de la qual �nicament cobririen a cada vehicle en particular. Aix�, llevat de la RC Obligat�ria, que tot vehicle ha de tenir contractada per Llei, podrien ser cobertures nominals la RC Volunt�ria, Assist�ncia en Viatge, Asseguran�a del Conductor, Llunes, Defensa Jur�dica, Retirada del Carnet i Vehicle de substituci�; mentre Danys Propis, Robatori i Incendi serien cobertures mixtes, per les quals es pagaria un percentatge per cada vehicle a partir del primer segur. Segons Arpem "apart de ser un sistema m�s just, es fidelitzar� al client".

La meitat dels espanyols no estalvia per al futur

2008-11-27T09:00:00+01:00

El 47% dels espanyols d'entre 30 i 55 anys no t� cap tipus d'estalvi a mitj� i llarg termini, ja que "no li queden diners disponibles per a tal fi". Un 12% diu simplement que no estalvia perqu� "no t� costum". No obstant aix�, si augmentessin els seus ingressos, un 26% que no estalvien actualment ho faria en el futur. Aquestes s�n algunes conclusions de l'Estudi d'H�bits d'Estalvi dels Espanyols presentat per ING Nationale-Nederlanden i preparat per TNS Finance. A m�s, entre els quals no estalvien, el 55% s�n dones i el 45% homes, un 21% tenen entre 50 i 55 anys d'edat i un 35% so de classe social baixa i mitjana baixa. A nivell nacional, un 41,5% dels entrevistats destina menys de 200 euros mensuals al seu estalvi personal. Per Comunitats, els habitants de Castella-la Manxa i Gal�cia s�n els m�s estalviadors, mentre que a M�rcia s'estalvia molt menys de la mitjana nacional. L'informe tamb� constata que la majoria d'espanyols estalvia amb productes financers tradicionals, com dip�sits, plans de pensions i assegurances de vida; en les seves modalitats de menor risc.

Caja de Burgos constitueix una companyia de Vida

2008-11-27T09:00:00+01:00

Caja de Burgos ha constitu�t Cajaburgos Vida, una asseguradora de Vida per a potenciar un "servei pr�xim i de qualitat que s'adapti a les necessitats de cada client". Preveu aconseguir 8.000 p�lisses a l'any. L'entitat est� participada en un 20% per Cajastur i ja ha comen�at la seva activitat amb assegurances d'amortitzaci� de pagaments o de defunci� i invalidesa permanent absoluta. Fins ara l'operador de bancaseguros vinculat de la caixa mitjan�ava primes per uns 20 milions d'euros a l'any.

Directius d'Ocaso, imputats en el "caso Guateque"

2008-11-27T09:00:00+01:00

El jutge que instru�x el denominat "caso Guateque", que jutja una presumpta trama municipal de tr�fic il�legal de llic�ncies d'urbanisme, ha citat el 17 desembre com imputats -entre altres empresaris madrilenys- per un presumpte delicte de suborn als directius de l'asseguradora Ocaso Carlos Ruiz, Javier Zumalac�rregui, Ram�n Boticario i M�xim A. Cabanas. La instrucci� constata un suposat canvi d'�s en la seu central de l'entitat en el carrer Princesa de Madrid.

Aviva Vida i Pensions celebra els seus f�rums amb Mediadors

2008-11-27T09:00:00+01:00

Con�ixer els detalls de nous productes i campanyes, intercanviar opinions, debatre q�estions de solv�ncia, i avantatges del sector. Aquests van ser els objectius d'Aviva Vida i Pensions en les seves trobades amb la xarxa de Mediadors celebrats a l'octubre i novembre. M� �ngeles Garralda, Jos� Caturla, Fernando Cos�n, directors de zona i responsables comercials de l'entitat, recolzats pel departament de formaci� comercial, van ser els mestres de cerim�nia de les reunions que van congregar a m�s de 300 Mediadors. Garralda, directora general, va parlar sobre la solv�ncia de les asseguradores, de la de Grup Aviva i Aviva Vida i Pensions; Caturla, director corporatiu d'Inversions, va analitzar la crisi actual i les estrat�gies d'inversi� d'Aviva en aquests moments. Aix� mateix, es va presentar al detall les claus dels nous productes dirigits a atendre la demanda actual: PPA III, Aviva Diners Segurs, Aviva Pla Protecci�, Aviva RFLP Pla de Previsi� EPSV. i els detalls de la campanya de Pensions de final d'any. La companyia valora molt positivament la col�laboraci� en aquests f�rums dels Col�legis de Mediadors de Barcelona, Zaragoza, Vit�ria i Ast�ries.

AXA crea un "Club Empreses" per a grans Corredors

2008-11-27T09:00:00+01:00

AXA ha engegat el seu "Club Empreses", un grup del que formen part m�s de 130 grans Corredors als quals la companyia ofereix una oferta espec�fica, avantatges competitius i informaci� t�cnica a trav�s de trobades peri�diques. El club va debutar amb reunions a Madrid i Barcelona amb l'energia renovable com tema central i assist�ncia d'un centenar de Corredors. Segons Jorge Paricio, responsable del canal corredors de AXA Espanya, el club neix dintre de la filosofia "de refor�ar oferta i servei en tots els nostres canals escoltant inquietuds i donant resposta a les seves demandes. Volem que els Corredors especialitzats en empreses s�piguin que AXA aposta per ells i vam invertir en el seu futur perqu� tamb� �s el nostre". Els Corredors suposen gaireb� un 50% del negoci de AXA. El "Club Empreses" ofereix una oferta de valor centrada en RC, Danys, Assegurances Industrials i col�lectius de Vida, Salut i Accidents.

Per altra banda, CCOO va informar que la setmana passada va celebrar en Los �ngeles de San Rafael (Seg�via), el plenari de fusi� de la seva secci� sindical en Grup AXA, producte de la fusi� dels 65 delegats sindicals de AXA i Winterthur, que va triar com secret�ria general a Paloma S�nchez. Al f�rum, van acudir Ram�n del Caz, director de RRHH; Carmen Corbat�n, directora de Relacions Laborals del Grup AXA, i Jos� M� Mart�nez, secretari general de Comfia.

Els Agents no poden promoure el canvi de cartera

2008-11-27T09:00:00+01:00

La DGSFP ha incl�s en la seva web un nou criteri sobre Agents Exclusius que respon a una consulta sobre un possible canvi de cartera d'un Agent i la seva quantia econ�mica. L'�rgan de control torna a insistir que, segons constata la Llei de Mediaci�, un Agent Exclusiu no pot promoure en cap cas un canvi de la seva cartera.

Poden accedir al criteri aqu�

Estad�stiques de Multirriscos i Vida

2008-11-20T09:00:00+01:00

Multirriscos. Van arribar els 4.400 milions d'euros en primes en el tercer trimestre i una quota de mercat del 17,9% sobre el total, situant-se segons en No vida, darrere d'Actuacions, segons ICEA. Comunitats va obtenir el creixement m�s gran, un 10,6%; i Industrial l'augment m�s elevat en p�lisses, amb un 5,2%. Ambd�s segurs van acaparar les majors pujades en nova producci�.

Reserves matem�tiques en Vida. Segons ICEA, van augmentar en 1.355 milions d'euros fins al tercer trimestre: 433 milions en assegurances amb garantia d'inter�s i 922 milions en assegurances vinculades a actius. L'estalvi gestionat es va elevar en general a 135.471 milions, un 1,4% m�s que un any abans i entorn del 1% m�s que a l'inici de l'any. Les assegurances individuals van cr�ixer un 2,4%, mentre els col�lectius van decr�ixer un 0,6%.

Inade analitza els futurs canvis normatius per a Corredors

2008-11-20T09:00:00+01:00

Mondariz-Balneari (Pontevedra) acull el 27 i 28 de novembre la V Trobada de Corredors d'Assegurances, dues jornades de treball en les quals professors universitaris i especialistes en Dret de l'Asseguran�a i gesti� empresarial analitzaran, debatran i reflexionaran, al costat de personal de l'Administraci�, sobre els diferents processos que s'han de desenvolupar amb clients, prove�dors i empleats per a una correcta gesti� dels seus negocis. Segons Inade, l'Administraci� aprofitar� per a avan�ar les reformes normatives que "contribu�xen a millorar la competitivitat dels Corredors". Aix�, es desenvolupar�, entre altres, la pon�ncia "Drets i Obligacions del Corredor", coordinada pel catedr�tic de la Universitat d'Oviedo, Jos� M� Mu�oz.

Estad�stiques de Vida, Pensions, Industrial i Reasseguran�a

2008-11-13T09:00:00+01:00

Asseguran�a de Vida. Va cr�ixer en primes un 10,4% fins a setembre, amb 19.388 milions d'euros, percentatge una mica engany�s, perqu� l'estalvi gestionat tot just va pujar un 1,4%, fins als 135.471 milions, segons ICEA. Per modalitats, Individual va cr�ixer un 2,4% en provisions, per� Col�lectius va registrar una caiguda del 0,4%. PIAS �s el producte m�s demandat i el seu estalvi arriba a 853 milions, amb 284.438 inversors. Per la seva banda, els PPA creixen un 127%, superant el seu estalvi els 2.004 milions. En Estalvi, els productes vinculats a actius progressen un 5,1%; els de capital diferit retrocedeixen un 3,3% i els quals es cobren en rendes creixen un 0,9%. L'estalvi en PPSE supera ja els 5,5 milions, per� no es reflecteix cap asseguran�a de Depend�ncia. La crisi immobili�ria impacta en Risc, les primes del qual cauen un 0,06%, amb un nombre d'assegurats de 23,5 milions.

Plans de Pensions Individuals. Segons Inverco, la seva rendibilitat a un any va caure a l'octubre un 8,65%.

Assegurances Industrials. Van recaptar 5.280 milions en 2007, un 3,6% m�s, el que suposa el 16,6% de No Vida, segons ICEA. La modalitat de RC va captar el 38% de les primes; seguida per Incendis-Danys, amb el 33,7%. El resultat del seu compte t�cnic va anar del 18,9% de les seves primes imputades de negoci retingut, encara que el comportament per modalitats no va ser homogeni i els millors resultats els van tenir Enginyeria i RC. El r�nquing va estar encap�alat per Mapfre Empreses, AXA Assegurances Generals, Allianz, Zurich i Vitalicio.

Reasseguran�a. Les entitats espanyoles van cedir 2.840 milions fins a juny, un 4% m�s que un any abans, segons ICEA.

Els bucs han de contractar la RC per contaminaci� amb combustible

2008-11-13T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres va aprovar el divendres passat el RD que dicta normes sobre la cobertura de la RC per danys ocasionats per contaminaci� amb el combustible dels bucs, que obliga als propietaris de bucs de m�s de 1.000 tones d'arqueig brut a contractar una asseguran�a o garantia financera que cobreixi la seva responsabilitat per danys que pogu�s causar en abocaments de combustible del seu buc, i tamb� els danys causats per totes les mesures raonables que amb posterioritat a un incident prengui qualsevol persona, a fi d'evitar o reduir al m�nim els danys per la contaminaci�. Entra en vigor el 21 de novembre, a partir d'aquest dia els bucs haurien de dur a bord un certificat expedit per un Estat signant del Conveni internacional que acrediti que conta amb una asseguran�a o garantia financera.

Asefa fa efectiva la compra de Sabadell Asseguradora

2008-11-13T09:00:00+01:00

Asefa va formalitzar la compra de Sabadell Asseguradora i Nova Equitativa despr�s de la celebraci� de les Juntes d'Accionistes d'ambdues el 5 i 6 de novembre. Despr�s de l'autoritzaci� de la DGSFP a l'operaci�, es va formalitzar el nomenament i la presa de possessi� del nou Consell d'ambdues societats, que ser� el mateix que el de Asefa: Emmanuel Edou, president, i Alberto Toledano (director general de Asefa) conseller delegat. Segons fonts de Asefa, "d'aquesta uni� naixer� un nou grup assegurador m�s competitiu, amb una oferta atractiva i diferent, que permetr� satisfer les necessitats dels nostres Mediadors i clients".

Reale renova la seva gamma de Multirriscos

2008-11-13T09:00:00+01:00

Reale ha renovat per complet la seva gamma de Multirriscos, llan�ant Reale Comer�os i Reale Oficines i Despatxos, que oferixen a l'assegurat avantatges espec�fics per a la seva activitat, com cobertura total d'exist�ncies en aparadors (en Comer�os) i robatori d'ordinadors port�tils fora de l'oficina (en Oficines i Despatxos). A m�s, es compromet a retornar la prima si no compleix els terminis de reparaci� establerts en ambdues assegurances. Tamb� llan�a Reale Multirisc Industrial, per a assegurar b�ns i patrimoni de f�briques, magatzems o tallers. Oferix assegurament personalitzat i la possibilitat de contractar les garanties que m�s s'ajusten a un negoci concret. Segons l'entitat, les tres assegurances s�n "a mida", flexibles, econ�miques i molt complertes; oferixen atenci� d'un assessor personal i m�s de 900 professionals que treballen 24 hores al dia, 365 dies de l'any. Amb aquesta gamma, Reale refor�a la seva estrat�gia de negoci, amb major notorietat en el mercat, i consolida la seva imatge entre les seves 1.400.000 clients.

Resultats fins a setembre d'Allianz, M�tua Madrilenya i Santaluc�a

2008-11-13T09:00:00+01:00

Allianz Assegurances. Va tenir un benefici net de 206,5 milions d'euros, un 16,8% m�s. Segons l'entitat, l'efecte de la crisi financera es limita a una perduda de 14,8 milions, dels quals 10,5 milions s�n per exposici� a Lehman Brothers. En primes, va recaptar 2.058,3 milions, un 7,3% m�s; sobretot pel creixement del 34,1% en Vida (388 milions). En No Vida, va pujar un 2,5%, fins als 1.669 milions; amb creixements del 12,9% en Empreses i del 8,3% en Particulars, que compensen la caiguda del 2,6% en Actuacions, per "la guerra de preus i la caiguda en venda de vehicles nous". El r�tio combinat de No Vida millora fins al 90,1% des del 90,7% d'un any abans, per "l'estricte control de costos i una gesti� molt eficient de sinistres". El resultat operatiu de l'entitat creix un 5%, fins als 248,6 milions, i els actius gestionats, un 3,5%, fins als 7.599 milions.
El total del Grup Allianz a Espanya suma 2.270,5 milions, un 7,3%, ja que F�nix Directe va recaptar 46,6 milions, un 8,2% m�s, i Eurovida, 165,7 milions, un 7,7% m�s. El benefici net del grup va anar de 230,4 milions, un 14,5% m�s. Per a Vicente Tard�, president i conseller delegat d'Allianz Assegurances, "mantenim la nostra tradicional traject�ria de creixement rendible, superant el creixement del mercat en primes i assentant el 2� lloc en el r�nquing d'entitats. Aquests bons resultats s�n fruit d'un comprom�s de servei al client, recolzat en les persones -Empleats i Mediadors-; innovaci� tecnol�gica, i �mplia i moderna gamma de productes i serveis. Conv� recalcar que la crisi financera ha tingut un impacte molt limitat en Allianz Assegurances, gr�cies a una pol�tica de gesti� d'actius basada en la prud�ncia, amb inversions molt redu�des en renda variable".

M�tua Madrilenya. Els seus ingressos per primes de No Vida es van veure afectats per la disminuci� en la venda d'autom�bils nous (un 22% menys fins a setembre), arribant a els 830 milions d'euros, un 6,1% menys que un any abans. El resultat net va anar de 146 milions, sensiblement inferior al de fa un any. Segons l'entitat, recull els ajustaments a valor de mercat de la cartera d'inversions estrat�giques, despr�s de l'evoluci� desfavorable dels mercats financers en 2008. Per contra, l'entitat continua sent la m�s solvent del sector, amb un marge de solv�ncia de No Vida del 1.954%, 37 punts m�s que fa un any. Els fons propis, a valor comptable, ascendeixen a 3.151 milions, un 4,4% m�s, i el r�tio de fons propis sobre el passiu �s del 65%, 54 punts m�s que la mitjana del sector.
A m�s, la m�tua va llan�ar fins a cap d'any la campanya "Fins a Nadal paga la meitat en l'asseguran�a del teu cotxe", dirigida a familiars de mutualistes i bons conductors, per la qual els nous assegurats comptaran amb descomptes del 50% en l'asseguran�a volunt�ria.

Santaluc�a. Va ingressar m�s de 788 milions d'euros, un 8,75% m�s. En No Vida, va facturar 686 milions (Decessos i Assist�ncia van arribar els 497 milions; i Multirrisc de la Llar, 137 milions, amb m�s d'un mili� de llars assegurades). En Vida, les primes de la qual suposen el 12,94% del negoci, va facturar 102 milions. Segons Jes�s Priego, director general, "estem molt satisfets amb aquests resultats, donada l'actual conjuntura econ�mica. Confiem mantenir aquest ritme de creixement fins a final d'any i poder presentar uns resultats similars als de 2007".

Adicae alerta sobre pr�ctiques il�legals en Autos

2008-11-06T09:00:00+01:00

Adicae alerta de "la poca fiabilitat" de la informaci� sobre assegurances d'Autos que es difon en anuncis i webs, aix� com de pr�ctiques deslleials en la seva comercialitzaci�. Despr�s d'analitzar el comportament de diverses entitats, sost� que no es compleixen amb les bones pr�ctiques exigides per la DGSFP. Entre les pr�ctiques il�l�cites m�s habituals, cita a vendre com caracter�stica exclusiva del producte el que en realitat �s un dret que protegeix al consumidor, per exemple, que la companyia es comprometi a retornar els diners en els 15 primers dies de rebre la nova p�lissa si el client no est� satisfet, ja que aquesta devoluci� �s obligat�ria. Adicae tamb� ressalta que les asseguradores demanen dades personals als usuaris per a oferir informaci� comercial i fan negoci venent-se-la a terceres parts, el que �s il�legal.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-11-06T09:00:00+01:00

Estalvi familiar. Segons Inverco, el Banc d'Espanya va xifrar en 1,8 bilions el saldo de l'estalvi financer de les fam�lies espanyoles fins a juny, un 2,1% menys que al mar�. L'estalvi en Assegurances va suposar el 8% i el materialitzat en Pensions, el 6%.

Impostos sobre Primes d'Asseguran�a. L'Estat va ingressar sota aquest concepte 253 milions al setembre, igual que un any abans. En l'acumulat fins a aquest mes, figuren 1.148 milions, un 2,1% m�s.

Asseguran�a de Frontera. Segons Ofesauto, va recaptar 358.182 euros en el segon quadrimestre.

Fons de Pensions. Van obtenir a l'octubre una rendibilitat mitjana del -3,4%. La rendibilitat acumulada en l'any �s del -9,2% i la interanual, del -10,5%, segons Mercer.

Marge de solv�ncia. Es va situar en 2,45 vegades la quantia m�nima legal en el primer semestre, segons ICEA. En Vida, es va situar en el 179% sobre el m�nim, mentre que en No vida, en el 323%.

L'Estat holand�s injecta 3.000 milions en Aegon

2008-10-30T09:00:00+01:00

L'Estat holand�s ha injectat 3.000 milions d'euros en l'asseguradora Aegon, a trav�s del seu principal accionista, Vereniging Aegon. S'intenta aix� refor�ar el r�tio de solv�ncia del grup. Aegon emetr� 750 milions de t�tols sense dret de vot a 4 Euros per t�tol para Verenigning Aegon. En paral�lel, aquesta rebr� els fons del Govern Holand�s amb pacte de recompra. Aegon espera que la transacci� es tanqui abans de final de novembre. Segons fonts de Aegon, "donada l'actual situaci� d'incertesa en l'entorn econ�mic i financer, �s prudent refor�ar la disposici� de capital a un nivell folgadament per sobre del requisit necessari per a mantenir el rating AA de fortalesa financera". A m�s, el grup susp�n el pagament del dividend final de 2008. El Govern holand�s nomenar� dos representants en el Consell de Supervisi� d'Aegon. Segons Alex Wynaendts, CEO d'Aegon, "vam celebrar aquesta disponibilitat de fons del Govern holand�s en moments d'incertesa econ�mica sense precedents. Juntament amb els passos que estem donant per a alliberar capital i reduir risc, ens permetr� entrar al 2009 amb una refor�ada posici� de capital i centrar-nos en dur a terme la nostra estrat�gia. No ha d'haver cap dubte sobre la capacitat d' Aegon d'afrontar les seves obligacions a llarg termini. Salvaguardar la confian�a dels nostres accionistes, clients i empleats continua sent la nostra prioritat."

Aegon espera unes p�rdues netes de 350 milions d'euros en el tercer trimestre. A m�s, va recon�ixer al setembre una exposici� d'uns 500 milions d'euros en AIG i d'altres 265 milions en Lehman Brothers.

Per altra banda, el Govern belga ha aportat 3.500 milions d'euros al grup bancoasegurador KBC.

Campanyes de publicitat de Zurich i de G�nesi

2008-10-30T09:00:00+01:00

Zurich. La seva campanya "De l'oficina al green", desenvolupada per l'agencia Shackleton para promocionar la "Zurich Golf Cup", ha estat premiada amb un Echo Award de plata, el m�s prestigi�s guard� del m�rqueting directe mundial concedit per la Direct M�rqueting Association. La campanya plantejava de manera creativa i sorprenent un pla d'incentius anual dirigit als Agents de l'entitat, que presentava com una competici�: la "Zurich Golf Cup".

G�nesi. Va presentar ahir la seva nova campanya de publicitat. Mantenint la "Crida de l'estalvi" com concepte global, recull un nou estil de publicitat, on la informaci� flu�x al llarg dels spots alineant-se amb una m�sica trencadora i imatges impactants. La campanya, desenvolupada per l'agencia Young & Rubicam, consta de 7 spots que cobreixen 7 situacions quotidianes cobertes per la p�lissa d'Actuacions de G�nesis. Per a Pablo Robles, director de M�rqueting del Grup Liberty, "aquesta campanya �s una nova aposta de la companyia per realitzar un tipus de publicitat diferent, basada en la creativitat i l'originalitat".

Autos: De la guerra per la producci� a la guerra per la cartera

2008-10-30T09:00:00+01:00

Arpem ha presentat les seves previsions per a 2009 en l'asseguran�a d'Autos. Al seu judici, "qui m�s i qui menys en 2008 ja s'ha enxampat les mans, els objectius estan lluny de complir-se. Ja no es pot cr�ixer a dos d�gits, potser solament a un d�git i donant gr�cies". Per a 2009, adverteix sobre la influ�ncia del canvi en el Barem, la major compet�ncia, i, sobretot, de la crisi econ�mica. Segons Arpem, "fins a ara hem assistit a una guerra per la nova producci�. Una mica l�gic, ja que en 4 anys s'han venut uns 6 milions de cotxes nous. En 2009, canviar� el signe. El m�s important ser� la renovaci�: La guerra per la cartera. El proper any haur� molt moviment de cartera, m�s enll� de la renegociaci� del preu". Tamb� preveu una major incid�ncia en Actuacions de la bancaseguros.

Coface afronta el deteriorament del risc de cr�dit

2008-10-30T09:00:00+01:00
Coface ha pres les mesures per a controlar els seus riscos, mantenint el suport als seus clients, enfront del deteriorament de la qualitat dels riscos de cr�dit. Segons l'entitat, aquestes mesures, que incideixen en major mesura sobre els riscos pitjor qualificats, no han suposat una disminuci� del volum de riscos assegurats, ni tan sols en els sectors pitjor tractats per la crisi. Aix�, el seu risc total garantit a nivell mundial des del 1 de gener ha arribat a 400.000 milions d'euros, 23.000 milions m�s que en 2007. A Coface Ib�rica, els capitals assegurats han augmentat globalment un 21% fins a setembre. Les declaracions de factures impagades presentades a Coface pels seus clients han augmentat un 80% en el tercer trimestre.

Mapfre avan�a pagaments pel sinistre de l'avi� de Spanair

2008-10-30T09:00:00+01:00

Segons va publicar aquesta setmana La Gaceta de los Negocios, Mapfre, asseguradora directa de l'avi� de Spanair sinistrat a l'agost a Barajas, en el qual van morir 154 persones, ha avan�at indemnitzacions a m�s de 120 v�ctimes, per un import superior als 70.000 euros per v�ctima, el que suma m�s de 8 milions d'euros. Es tracta de pagaments al marge de la responsabilitat penal i civil que puguin correspondre a la l�nia a�ria. Mapfre ja havia anunciat que els seus riscos en aquest sinistre estan reassegurats en la seva major part.

Nous productes de AXA i de Barclays

2008-10-30T09:00:00+01:00

AXA. Llan�a una oferta espec�fica i global d'Energies "Verdes" adre�ada a empreses que necessiten cobertura en muntatges d'instal�lacions, RC, danys i transport de mercaderia. El seu objectiu �s refor�ar la seva oferta de forma completa, integral i espec�fica per a un n�nxol de mercat en clara expansi� com l'energia solar fotovoltaica i e�lica. Per Kristof Vanooteghem, responsable d'Empreses d'AXA Espanya, "�s important que les asseguradores adaptin la seva oferta a les necessitats de clients l'activitat dels quals es concentra en un negoci molt espec�fic, com les energies verdes. Les empreses espanyoles s�n una part activa de la promoci� d'aquest tipus d'energies i la fabricaci� de panells fotovoltaics i aerogeneradors genera necessitats asseguradores". L'oferta d'AXA constitueix una f�rmula completa amb protecci� al client des de l'inici del muntatge, transport o explotaci� amb p�lisses per a cada etapa.

Barclays. Llan�a l'asseguran�a de Vida Estalvi "Rendes Mixtes", amb rendibilitat garantida i avantatges fiscals, que permet al client obtenir una renda trimestral vital�cia supeditada a l'evoluci� de l'Euribor a 3 mesos. A m�s, la cobertura de defunci� permet triar entre preservar la totalitat del capital invertit m�s un 2%, o un percentatge del capital. A igual tipus d'inter�s, �s possible incrementar l'import de renda trimestral a percebre, depenent del capital de defunci� desitjada. Segons l'entitat, es tracta d'un producte �ptim per a persones que vulguin vincular part de la seva inversi� dels tipus a curt termini amb una rendibilitat garantida evitant fluctuacions. Es tracta d'un producte a prima �nica de 10.000 euros i les aportacions posteriors es realitzen en un nou contracte. Es pot efectuar el rescat total a partir del primer any. Segons Enrique Titos, director de Tresoreria i Asseguraces de Barclays Espanya, "la flexibilitat d'aquest producte permet deixar la totalitat o part del capital invertit per als beneficiaris que hagi designat. De manera que �s un producte altament recomanat per a clients de perfil de risc baix i majors de 55 anys, per les excel�lents condicions fiscals associades".

AXA s'adjudica el contracte de Vida i Accidents d'Aena

2008-10-23T09:00:00+01:00

AXA s'ha adjudicat el contracte de Vida i Accidents d'Aena, pel qual prestar� cobertura a m�s de 12.000 empleats en els dos rams. La prima total �s de m�s de 2,5 milions d'euros - 2,04 milions per a Vida i 514.000 euros per a Accidents- i la durada del contracte �s d'un any, prorrogable a un altre. Segons Luis M� S�ez de J�uregui, director de Vida, Pensions i Serveis Financers de AXA, "el negoci col�lectiu �s, sens dubte, un dels nostres principals eixos de desenvolupament a futur".

AMA torna a carregar contra la DGSFP: 'Estem semi-intervinguts'

2008-10-23T09:00:00+01:00

El president d'AMA, Diego Murillo, ha tornat a carregar contra la DGSFP: "La presumpci� d'innoc�ncia i la proporcionalitat de penes s�n principis essencials de l'Estat de Dret. S�n valors que exigeixen cautela i rigor als supervisors p�blics, perqu� la seva actuaci� pot ocasionar perjudicis econ�mics i d'imatge de dif�cil o impossible reparaci�". Sost� que a causa de l'actuaci� de la DGSFP, "en la pr�ctica, estem parcialment intervinguts, sense poder gestionar i disposar dels seus actius al marge de les obligacions contractuals ja signades. Es tracta d'una mesura excepcionalment greu, que la Llei nom�s autoritza quan l'entitat t� un risc cert d'insolv�ncia". Sobre la suposada percepci� indeguda de dietes pel consell els �ltims 4 anys, Murillo diu que "l'import mig per membre entre 2004 i 2007 va anar d'uns 53.000 euros bruts anuals. �s probable que en la DGSFP es practiqui un sentit espart� d'assist�ncies, viatges i manutencions. �s previsible que aix� succeeixi, per exemple, quan un director general �s a m�s membre del Consell de l'Institut de Cr�dit Oficial o del Consorci de Compensaci� d'Assegurances. Ara b�, el que ser� summament dif�cil �s que en aquests casos s'arribi a la frugalidad heroica que s'exigeix als altres".

L'asseguran�a continua creixent a bon ritme: 6,3% fins a setembre

2008-10-23T09:00:00+01:00

Els ingressos per primes de l'asseguran�a espanyola es van situar en el tercer trimestre en 44.044 milions d'euros, un 6,3% m�s que un any abans, segons ICEA. Aquest creixement es deu, b�sicament, al creixement de dos d�gits de les primes de Vida: 10,9%, percentatge una mica engany�s, perqu� l'estalvi gestionat tot just puja: Nom�s un 1,7% (135.955 milions). No Vida va cr�ixer un 2,9%, fins als 24.509 milions, impulsat per la pujada del 8,6% en Salut i del 8% en Multiriscos, perqu� Autos va tenir un decreixement de primes del 0,9%. La resta de rams de No Vida tamb� van reduir el seu increment a un esc�s 1,9%.

Una entitat no pot prohibir a un Vinculat treballar amb una altra

2008-10-23T09:00:00+01:00

DGSFP ha em�s nous criteris interpretatius de la Llei de Mediaci�. En un sobre Agents Vinculats, nega a una entitat la possibilitat de limitar el nombre d'entitats amb el qual pot operar un Vinculat, abans d'atorgar la seva autoritzaci� inicial.

Per a Agents Exclusius, l'�rgan de control insisteix que les entitats seran responsables dels seus actes; recalca que quan un Agent vol passar a Corredor els drets de la seva cartera passen a l'entitat i no podran canviar-la sense el seu consentiment expr�s; admet la possibilitat que diversos Agents Exclusius comparteixin un establiment obert al p�blic, "sempre que mantinguin la seva independ�ncia de criteri, adre�a i decisi�"; insisteix que no existeix incompatibilitat en el fet que exerceixin l'activitat de mediaci� els socis d'una societat civil amb personalitat jur�dica pr�pia, sempre que no ostentin el c�rrec d'administradors de la societat civil si aquesta, �s al seu torn Agent Exclusiu; confirma que una comunitat de b�ns no pot actuar com Agent Exclusiu al no tenir personalitat jur�dica; prohibeix que un Exclusiu realitzi tasques de tramitaci� de sinistres per una altra companyia que no sigui la seva, i admet que un soci d'una societat pugui exercir a t�tol individual com Agent Exclusiu.

MBI: 'La sinistralitat de la RC de Corredors no arriba al 10%'

2008-10-23T09:00:00+01:00

MBI Subscripci� de Riscos, ag�ncia de Lloyd's Espanya, ha presentat les seves xifres de sinistralitat en RC Corredor des de l'any 2000, que va comen�ar a comercialitzar aquest producte. Segons les seves dades, cap any, la sinistralitat ha superat el 20% sobre primes, amb una mitjana del 5,32%. Per a MBI, "es tracta d'un col�lectiu professional d'alt nivell, amb sinistralitat molt baixa, que est� pagant primes abusives en un producte que es comercialitza sense massa alternatives en el mercat. Hem aconseguit que els Corredors espanyols paguin un preu just, estalviant sobre la seva prima actual un 30% m�nim, i compleixin el que marca la Llei amb un producte desenvolupat i ajustat a les seves necessitats". MBI ha actualitzat la seva p�lissa per a aquesta campanya segons l'art. 2 de la Disposici� Transit�ria Tercera de la Llei de Mediaci�. El capital assegurat de la p�lissa de 2008 era de 3 milions d'euros, "import que pr�cticament multiplica per dos el m�nim exigit per Llei".

Estad�stiques de Decessos, M�tues i Pensions

2008-10-16T09:00:00+01:00

Decessos. Va obtenir, segons ICEA, un compte t�cnic del 10,2% de les seves primes imputades (per al negoci retingut) en el primer semestre, gaireb� 5 punts menys que en 2007. Les seves primes van arribar als 1.519 milions d'euros, un 4,7% m�s, situant-se com 6� ram de No Vida.

S.A. i M�tues. El negoci de les societats an�nimes va suposar una mica m�s del 93% del sector en el primer trimestre, segons ICEA (47% del negoci aconseguit en Vida). Per la seva banda, les m�tues, que representen el 7% restant, (57% del negoci en Actuacions). Les S.A. t� millors resultats en Multiriscos i Salut, mentre les m�tues destaquen en Vida i Actuacions.

Plans de Pensions. Segons Inverco, la seva rendibilitat mitja al setembre va anar del -6,13% respecte al mateix per�ode de l'any anterior. La major caiguda va anar en renda variable, un -26,5% i l'�nic valor positiu va ser per a la renda fixa a curt termini, del 1,42%.

DAS celebra els seus 50 anys a Espanya

2008-10-16T09:00:00+01:00

DAS Internacional va celebrar a Barcelona el seu 50 aniversari en el mercat assegurador espanyol, amb un sopar que va reunir a m�s de 150 persones, entre directius, empleats i col�laboradors de tota Espanya. Tamb� van assistir els m�xims directius de la seu central a Alemanya.

Estrella d�na servei en sinistres a trav�s de SMS

2008-10-16T09:00:00+01:00

Estrella Seguros compta amb un nou servei d'enviaments de SMS a clients amb sinistre. Amb l'objectiu d'optimitzar la comunicaci� amb els clients i incrementar la qualitat del servei ofert, el client rebr� en temps real la situaci� del sinistre, des de l'inici fins a la seva finalitzaci�.

La DGSFP respondr� en 90 dies en compres significatives en Corredories

2008-10-16T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres del passat divendres va analitzar l'Avantprojecte de Llei de Regulaci� de Participacions Significatives en Entitats Asseguradores i de Mediaci� d'Assegurances i de Reassegurances, que va ser rem�s al Consell d'Estat per al seu preceptiu dictamen. El text modifica articles de la LOSSP i de la Llei de Mediaci�, amb l'objectiu de clarificar criteris i procediments perqu� la DGSFP avalu� les participacions significatives en aquestes entitats, elevant la seguretat jur�dica. L'Avantprojecte recull aquests punts:
- Notificaci� a la DGSFP d'adquisicions que arribin a el 10% de les citades entitats.
- Notificaci� a la DGSFP quan la participaci� en el capital o drets de vot depassin el 20%, 30 i 50%.
- Notificaci� a la DGSFP de participacions en asseguradores que, no sent significatives, arribin a o superin el 5%.
- Criteris prudencials clars i taxats que la DGSFP valorar� per a avaluar la idone�tat del potencial adquirent, com honorabilitat i solv�ncia; honorabilitat de futurs administradors; capacitat de l'entitat de complir amb obligacions normatives i indicis racionals de la realitzaci� de blanqueig de capitals o finan�ament del terrorisme.
- Termini m�xim perqu� el supervisor finalitzi la seva avaluaci� i notifiqui si s'oposa o no a la compra d'una participaci� significativa ser� de 60 dies h�bils i es mant� el silenci administratiu positiu. Per a Corredories el termini �s de 90 dies. Per a evitar dilacions, no es permet m�s que una �nica suspensi� del termini per a sol�licitud addicional d'informaci�.
- Refor� de la cooperaci� entre el supervisor de l'entitat adquirent i el de l'adquirida, a nivell nacional i de la UE.

Fortaleses i debilitats dels canals davant la crisi

2008-10-09T09:00:00+01:00

Los principales canales de distribuci�n de seguros en Espa�a son los Mediadores, la bancaseguros y las l�neas directas. Los tres canales muestran sus fortalezas y debilidades frente a la actual crisis econ�mica. Estas son algunas reflexiones:

- Mediadores. Su principal baza es su proactividad con el cliente. Es un canal activo, que si quiere tener resultados debe moverse, por lo que incluso puede incrementar su actividad comercial en busca de nueva producci�n si la crisis empieza a afectar a su cartera. El servicio post-venta es otra de sus bazas, sobre todo, para los clientes que ya han tenido un siniestro y han quedado satisfechos con la atenci�n del Mediador. En el lado negativo, sufrir�n el ataque en No Vida de la bancaseguros y continuar� la ofensiva en precio de las l�neas directas.

- Bancaseguros. En el lado positivo, tiene su desembarco en No Vida, donde tiene gran potencial, tras controlar ampliamente el ramo de Vida, y los recientes acuerdos con aseguradoras que les proporcionar�n un know how asegurador importante. En el negativo, el "par�n" que sufre el cr�dito en Espa�a (y que tiene visos de durar bastante) reduce sus posibilidades en comercializaci�n de productos ligados a pr�stamos (Vida, Hogar, Protecci�n de Pagos, Autos...). Otro inconveniente es que el seguro no es su "core business" y a los empleados de bancos y cajas les falta todav�a bastante formaci�n aseguradora, algo que demanda un cliente cada vez m�s informado.

- L�neas Directas. Su gran atractivo contin�a siendo el precio, pero toda la proactividad del canal se la proporciona una publicidad cada vez m�s cara. Deber� mantener una alta inversi�n para crecer. Adem�s, el gran n�mero de entidades que han desembarcado en este canal hace que se hagan la competencia entre ellas, por lo que todas tendr�n que recuperar esa cartera con m�s esfuerzo.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-10-09T09:00:00+01:00

Salut. Segons ICEA, va recaptar en el primer semestre 2.907 milions d'euros, un 8,3% m�s. Subsidis va augmentar el 5,8%; Assist�ncia Sanit�ria, un 8,5%; i Reemborsament, un 8,2%. Els sinistres van suposar 2.321 milions, un 8% m�s.

Pensions. Van tenir una rendibilitat del -2,3% al setembre, segons Mercer. L'acumulada en l'any se situa en el -5,7%, i la interanual, en el -5,9%. A m�s, segons ICEA, el seu patrimoni va arribar en 2007 els 86.573 milions d'euros: El 61% prov� de plans individuals, gaireb� un 4% m�s que un any abans; els d'ocupaci� suposen gaireb� un 38%, i els associats mantenen el seu pes entorn del 1%.

Insolv�ncies judicials. Segons Cr�dit i Cauci�, han augmentat un 202,2% en el tercer trimestre respecte al mateix per�ode de l'any anterior: 678 enfront de 224 nous processos concursals.

TE-SIS Seguros al Col�legi de Mediadors de Lleida

2008-10-06T09:00:00+01:00

El proper dijous, 9 d'octubre a les 17 hores. TE-SIS Solucions presentar� el paquet de gesti� integral per a Corredories i Mediadors TE-SIS Seguros al Col�legi de Mediadors de Lleida. Es faran oficials les darreres funcionalitats del producte, com per exemple l'�ltima versi� de la plataforma "Corredoria OnLine" o l'�rea privada de Clients al portal d'Internet de TE-SIS Seguros, aix� com les novetats que arribaran properament, com la multitarificaci� integrada en temps real o l'enviament automatitzat de missatges SMS -fins i tot certificats-.

Albion llan�a el primer Decenal sense OCT

2008-10-02T09:00:00+01:00

L'ag�ncia de subscripci� Albion Global Insurance i SeguroDecenal.com van presentar la primera asseguran�a Decenal per construcci� que podr� contractar-se sense necessitat d'un Organisme de Control T�cnic (OCT). Albion ha acordat amb alguns sindicats del Lloyd's una capacitat autom�tica de subscripci� de fins a 15 milions d'euros per p�lissa. Segons Albion, "el mercat exigiria als promotors contractar un OCT, sense que el requeriment estigu�s contemplat per la legislaci� vigent. Amb aquest Decenal sense OCT, s'elimina aquesta trava per a promotors, constructors i arquitectes, que podran estalviar-se gaireb� un 30% de despeses en aquest segur". L'objectiu de Albion i SeguroDecenal.com �s arribar a en 3 anys un 15% d'aquest mercat, que en 2007 va recaptar 365 milions d'euros. Pot sol�licitar-se en la web SeguroDecenal.com que, amb Albion i els seus departaments t�cnics avaluaran la documentaci� sobre l'obra, per a comprovar que complix la normativa i definir el risc asegurable.

Segons Miguel �ngel Cristo, director general t�cnic de Albion, "l'especialitzaci� en mercats asseguradors emergents resideix en la rapidesa de les ag�ncies de subscripci�. Amb aquest producte, pretenem satisfer les necessitats i demandes que la construcci� venia plantejant des de fa temps". Per a Adri�n S�nchez, gerent de SeguroDecenal.com, "la nostra dilatada experi�ncia en el sector de la construcci� ens permet con�ixer a fons els requeriments de la seva normativa".

Un operador no pot ser auxiliar d'una Corredoria

2008-10-02T09:00:00+01:00

La DGSFP ha editat 4 nous criteris d'interpretaci� que afecten a la Mediaci�. Dues sobre formaci�: El primer reitera que l'antic Diploma de Mediador de Segurs Titulat es convalida autom�ticament amb l'actual Grup A; i el segon insisteix en la necessitat del Grup A per a ser director t�cnic d'un operador de bancaseguros vinculat. Altre criteri fixa que es necessita el consentiment expr�s del prenedor per a modificar la p�lissa en la seva posici� mediadora i que l'asseguradora tingui coneixement expr�s d'aquest consentiment. Finalment, altre criteri prohibeix a les xarxa �s d'un operador de bancaseguros a operar simult�niament com auxiliar extern d'una Corredoria.

Aix� mateix, Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, va desvetllar en la VIII Convenci� Amaef que el Punt �nic d'Informaci� de Mediadors s'enlla�ar� pr�ximament amb els Registres de Mediadors de les Comunitats Aut�nomes amb compet�ncies en aquesta mat�ria, facilitant aix� l'accessibilitat a la informaci� del sector. L'objectiu �s "dotar a l'asseguran�a d'un mecanisme d'informaci� immediata i �til, i ahondar en la transpar�ncia".

A m�s, la DGSFP va habilitar un centre d'atenci� per a consultes sobre Agents Exclusius i Vinculats, que funcionar� en el 91 339 71 26 i el BOE del dimarts va publicar la Resoluci� de la DGSPF que actualitza les quanties de RC i de Cauci� dels Corredors.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-09-18T09:00:00+01:00

Fons de Pensions. Segons Inverco, la seva rendibilitat mitja va caure a l'agost un 3,86%, llastrada per la caiguda del 19% de la renda variable, seguida de la renda variable mixta, que va caure un 10%.

No Vida. Va cr�ixer un 3,7% fins a juny, dos punts menys que un any abans, segons ICEA. Autos no creix; Multiriscos puja un 8,3%; i Salut creix un 8,6%. Les primes s'estimen en 17.067 milions d'euros (38% en Autos; 18% en Multiriscos; 17% en Salut, i 27% en la resta de rams).

Modalitats Multiriscos. Comunitats �s la qual m�s creix en el 2� trimestre: un 10,6%, segons ICEA. En p�lisses, el creixement m�s elevat �s en Industrial: un 4,7%. La nova producci� presenta un comportament invers: majors increments s�n Industrial i de p�lisses, en Comunitats. La sinistralitat va oscil�lar entre el 51% i el 58%. Llar va presentar una freq��ncia siniestral del 24,7% i Comunitats, del 124,7%.

Augmenta la pres�ncia de Vida com compensaci� en l'empresa

2008-09-18T09:00:00+01:00

Els sous pujaran un 4,6% en 2009, un 5% menys que un any abans, segons l'Estudi General de Compensaci� Total 2008 de Mercer, encara que "la pujada pot arribar el 5% si l'any es tanca amb una inflaci� del 4,9%", segons Rafael Barrilero, soci de Mercer, encara que va matisar que aquestes valoracions responen a dades aportades al maig, sense tenir en compte la realitat econ�mica actual. El 46% de les empreses que han estudieu o oferix un pla d'incentius a llarg termini als seus empleats i el 84%, asseguran�a de Vida a algun grup d'empleats, un 16% m�s que un any abans. Entre les cobertures que m�s oferixen les empreses als seus empleats estan Accidents (81%); Viatge (77%) i Salut (55%). La majoria d'aquestes assegurances cobreix nom�s a l'empleat; el 1% inclou al c�njuge i el 9% a tota la fam�lia. Altres mesures de compensaci� s�n autom�bil d'empresa (84%); formaci� (83%); ajuda a menjar (80%); ajuda a guarderia (20%) i retribuci� flexible (16%).

L'asseguran�a catalana destaca en Salut i en Vida

2008-09-18T09:00:00+01:00

Francisco Arregui, president de Uceac, va presentar ahir a Barcelona la Mem�ria Social de l'Asseguran�a a Catalunya 2007, que destaca la forta penetraci� de les assegurances de Salut, que factura una mica m�s de 1.200 milions d'euros a l'any i suposa el 20% del total nacional; i de Vida, amb gaireb� 2,8 milions de persones que t� n contractada una p�lissa de Vida Risc. Per contra, Decessos representa menys del 10% del total nacional. L'asseguran�a representa a Catalunya el 5,4% del PIB, amb una grand�ria benvolguda de 10.632 milions, pr�cticament els mateix que un any abans "a causa de l'atonia general de l'asseguran�a de Vida". Cada catal� es gasta anualment 1.483 euros en assegurances: el 47,6% en Vida, el 11,4% en Salut i el 19,4% en Autos. Arregui va presentar tamb� una enquesta realitzada als catalans davant la prevenci� de la vellesa, segons la qual el 68,5% est� en desacord amb la filosofia del "carpe diem" i els quals tenen rendes m�s altes exhibeixen m�s consci�ncia de prevenci�. El 40% va afirmar tenir asseguran�a de Decessos, i el 49%, de Vida. A m�s, gaireb� tots els catalans t� consci�ncia que �s necessari estalvia per a la jubilaci�, encara que nom�s el 39,5% tamb� ho fa. El 30% dels jubilats va estalviar privadament per a la jubilaci� i el 45% s'hauria preocupat per estalvia m�s d'haver sabut el que saben ara.

El Govern considera la cobertura en Autos 'pr�cticament il�limitada'

2008-09-18T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres del passat divendres va aprovar el nou Reglament de l'asseguran�a obligat�ria d'Autos, que substitu�x al de 2001, despr�s de les modificacions que la Llei de 11 de juliol de 2007 va introduir en el text ref�s de la Llei sobre RC i asseguran�a de circulaci� de vehicles a motor. Entre les novetats estan:

1. Millor definici� de vehicle obligat a subscriure l'asseguran�a obligat�ria i de RC: Tots aquells que requereixin autoritzaci� administrativa per a circular. Millora de determinaci� d'accident cobert i exclusions per activitats agr�coles, industrials o en recintes tancats, que han de tenir la seva pr�pia asseguran�a de RC d'explotaci�.

2. Augment en el l�mit d'indemnitzaci� de danys personals fins a 70 milions d'euros i 15 milions en danys materials, per sinistre. Podran traspassar-se ambdues indemnitzacions en cas que els danys superin una d'elles, el que suposa una "cobertura pr�cticament il�limitada".

3. Agilizaci�n de tramitaci� de sinistre i pagament d'indemnitzaci�. Quan l'entitat no pugui concretar la indemnitzaci�, haur� d'indicar els pagaments parcials que vagi efectuant, comprometre's a realitzar una oferta motivada d'indemnitzaci� i informar al perjudicat cada 2 mesos.

4. Actualitzaci� i simplificaci� de la consulta en el FIVA, eliminant-se l'aportaci� del DNI per a consultar-lo.

5. Per a comprovar la vig�ncia de l'asseguran�a obligat�ria, els agents de tr�fic haurien de consultar el FIVA. Nom�s en cas de no ser possible, es demanar� presentar el rebut de l'asseguran�a.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-09-11T09:00:00+01:00

RC. va representar el 6,3% de No Vida en 2007, amb primes de 2.009 milions d'euros, un 5,7% m�s que un any abans, segons ICEA. Construcci� i Instal�ladors representen gaireb� un 46% de les primes i Empresa i Comer�, un 23%.

Reserves matem�tiques. Les d'asseguradores de Vida van augmentar en 1.119 milions d'euros entre gener i juny, segons ICEA. D'ells, 288 milions corresponen a assegurances amb garantia d'inter�s i 831 milions, a assegurances vinculades a actius.

Els PIAS, un dels productes de Vida m�s demandats

2008-09-11T09:00:00+01:00

Unespa informa que l'estalvi en assegurances de Vida va cr�ixer un 1,7% en el primer semestre, fins als 135.197 milions d'euros. En Individual, va cr�ixer un 2,8%, per� Col�lectius va registrar una caiguda del 0,4%. Segons la patronal asseguradora, el PIAS continua sent un dels productes m�s demandats, arribant a un estalvi de 835 milions fins a juny, de prop de 250.000 inversors. Per la seva banda, els PPA creixen gaireb� un 90% des de juny de 2007, superant el seu estalvi els 1.400 milions. A m�s en Estalvi, els productes vinculats a actius progressen un 7,5%; els de capital diferit retrocedeixen un 1,7% i els quals es cobren en rendes creixen un 0,6%. L'estalvi en PPSE supera ja els 5 milions, per� la patronal no reflecteix la venda de cap asseguran�a de Depend�ncia.

Unespa constata en Risc el reflex de la desacceleraci� del mercat de l'habitatge, el que duu a una caiguda de primes de gaireb� un 1,3%, compensat per la pujada en les primes del 12,72% del conjunt de productes d'estalvi, el que duu a un creixement total del ram del 10,27%. El nombre d'assegurats sobrepassa els 32 milions, un 3,43% mes. El r�nquing no t� moltes sorpreses. En estalvi gestionat, els grups Caifor, Mapfre i Santander segueixen dalt; i en primes, les primeres entitats s�n Santander, Mapfre Vida i Bansabadell Vida.

RBS ajorna la venda del 50% de L�nia Directa

2008-09-11T09:00:00+01:00

Royal Bank of Scotland (RBS) ha decidit ajornar la venda del 50% que posse�x en l'asseguradora espanyola L�nea Directa per falta d'ofertes, segons va publicar ahir L'Economista. No obstant aix�, al juliol, Jaime Echegoyen, conseller delegat de Bankinter, propietari de l'altre 50%, va recon�ixer l'inter�s del seu banc per la compra del citat 50%.

El repte de Bancaseguros �s fidelitzar als seus nous clients

2008-09-11T09:00:00+01:00

Francisco J. Elvira, conseller delegat de la consultora de m�rqueting DRM, constata l'�xit de Bancaseguros en la venda de Vida i No Vida, per� creu que el repte ara per a les entitats financeres �s el de fidelizar la cartera que estan adquirint. En la seva opini�, "despr�s de 2 anys de vig�ncia de la Llei de Mediaci�, Bancaseguros ha consolidat el seu lideratge com canal de distribuci�. Despr�s de la seva provada capacitat en Vida, ara tamb� en No Vida demostra un potent m�scul comercial, capa� de col�locar-la en les primeres posicions, a causa de la seva proximitat i molt alta interacci� amb el client". No obstant aix�, creu que "estant la rendibilitat en la cartera, en la seva perman�ncia, sustentada per la satisfacci� de l'assegurat, est� la clau de l'�xit. L'entitat financera haur� de gestionar la seva cartera si vol anar mes all� de vendre assegurances vinculades als seus productes. Precisar� monitorizar els moments de la veritat en la vida dels seus clients. A m�s, en No Vida, es trobar� amb sinistres freq�ents i de gran c�rrega emocional que posaran a prova la seva relaci� amb clients i empleats".

DRM proposa "sensibilitzaci�, capacitaci�, motivaci� i suport als empleats de l'entitat, i el desenvolupament d'un Pla de Gesti� de Clients Assegurats, amb especial atenci� als aspectes de comunicaci�, desenvolupament de producte, oferta de valor; satisfacci�; totes propostes basades en l'experi�ncia de Third Party M�rqueting d'Assegurances".

Reale recapta un 5,2% m�s en el primer semestre

2008-09-11T09:00:00+01:00

Reale va tenir un benefici net de 24,8 milions d'euros en el primer semestre, amb un volum de facturaci� de 382,8 milions d'euros, el que suposa un increment del 5,2%. Reale conta amb 346 oficines, 890 empleats i m�s de 2.800 Mediadors, que donen cobertura a m�s de 1.400.000 clients.

A m�s, l'entitat consolida la seva pres�ncia a Andalusia amb la inauguraci� d'una oficina a Huelva, en l'Av. Vila de Madrid, 9 Local 10-11. L'acte s'enquadra en els plans d'expansi� de Reale i a la seva forta aposta pel mercat andal�s, on consolida aix� la seva xarxa de distribuci�, oferint un servei m�s proper i personalitzat a clients i Mediadors. Per altra banda, Reale va reprendre el 3 de setembre la tercera onada de la seva campanya d'imatge de marca, iniciada al mar� de 2007. Durar� fins al 30 d'aquest mes i se centrar� en televisi� i publicitat exterior, amb la intenci� d'aconseguir una major notorietat i visibilitat en el sector.

Allianz guanya un 21,8% m�s en el primer semestre

2008-09-11T09:00:00+01:00

El resultat net del Grup Allianz a Espanya va anar de 167,6 milions d'euros, un 21,8% m�s, dels quals Allianz Seguros s'apunta 152,7 milions (+22,9%); F�nix Directe, un mili�, amb una caiguda del 60,1%; Eurovida: 10 milions, un 8,7% m�s, i Mondial Assistance, 3,9 milions, un 125,2% m�s. Les primes del grup van sumar 1.682,5 milions, un 8,5% m�s (3,3% en No Vida i 28,4% en Vida). Per entitats, Allianz Seguros va recaptar 1.468,4 milions, un 7,3% m�s; F�nix Directe, 31,2 milions, un 10,6% m�s; Eurovida, 133,6 milions, un 11,7%, i Mondial Assistance, 49,3 milions, un 42,4% m�s. Per rams, les primes d'Autos (726,2 milions) van caure un 3%; Altres Particulars (191,8 milions) va cr�ixer un 15,6%; Empreses (348,2 milions) va pujar un 11,9%, i Vida (416,3 milions), un 28,4%. Les p�lisses van cr�ixer un 3,1%, superant les 4,6 milions de gaireb� 3 milions de clients, un 2,1% m�s. El r�tio combinat No Vida va millorar fins a de el 89,9%, enfront del 90,4% d'un any abans, "gr�cies a la bona evoluci� de sinistralitat i despeses".

Per a Vicente Tard�o, president i conseller delegat, "aquests resultats s�n molt positius i marquen la continu�tat del nostre creixement rendible a Espanya, a pesar de la tremenda competitivitat del mercat, accentuada ara per una evoluci� econ�mica desfavorable. Hem llan�at nous productes i prestacions que han demostrat el nostre comprom�s amb la innovaci� i el servei; i la confian�a dels nostres clients, el nombre dels quals segueix creixent, �s un factor de satisfacci� per a tots, empleats i Mediadors".

Willis i Mapfre ofereixen avantatges als advocats de Balears

2008-09-11T09:00:00+01:00

El Col�legi d'Advocats de Balears ha subscrit un acord amb Mapfre i Willis, pel qual els advocats col�legiats i els seus familiars podran beneficiar-se d'unes condicions molt avantatjoses al subscriure la seva asseguran�a d'Assist�ncia Sanit�ria. El conveni va ser signat al juliol per Joan M. Font, deg� del Col�legi; Te�filo Dom�nguez, gerent de Mapfre Balears, i Juan Carlos T�rraga, director de Willis Balears.

La RC del Corredor augmentar� a 1,12 milions per sinistre

2008-09-11T09:00:00+01:00

Segons informa el Consell General, la DGSFP ha elaborat un Projecte de Resoluci� que actualitza les quanties de les assegurances de RC Professional i Cauci� que la Llei de Mediaci� exigeix a Corredors i Corredories. Les noves quantitats seran de 1.120.200 euros per sinistre i 1.680.300 euros per a tots els sinistres d'un any en RC i de 16.803 euros per a la capacitat financera. La pujada s'ha fixat tenint en compte l'augment de l'IPC europeu des del 15 de gener de 2003 al 15 de gener de 2008. S'espera que la Resoluci� sigui aprovada aquest mes, despr�s del seu pas per la Junta Consultiva, i tingui efecte retroactiu des del 15 de gener de 2008.

Not�cies internacionals

2008-09-04T09:00:00+01:00

Allianz. Ven la seva participaci� en Dresdner Bank a Commerzbank, per 9.800 milions d'euros.

AXA. Ha analitzat a 11 pa�sos en el seu estudi sobre 'Necessitats i Realitats de les Assegurances de Vida', del que es despr�n que els espanyols, encara que conscients dels riscos, no temen el futur i opten poc per les assegurances de protecci�: El 53% van subscriure el segur de Vida amb la hipoteca i un 97% manca d'una protecci� privada davant l'atur de llarga durada. Salut, futur dels fills, casa en propietat, �s el que m�s els preocupa; i malalties, accidents de cotxe i terrorisme, els seus principals temors.

BBVA. Refor�a el seu lideratge en Pensions a Llatinoam�rica, amb un estalvi gestionat de 63.489 milions de d�lars fins a juny, un 9% m�s, el que suposa el 23% de l'estalvi en la zona.

Norwich Union. Ha anul�lat el seu projecte 'Pagament per �s' per a usuaris privats, davant la previsi� que seria dif�cil de vendre al ser nom�s un segur a tercers i de la incertesa que genera el possible �s que es pogu�s donar a la informaci� obtinguda. El manteniment tamb� representava un cost molt alt, segons l'entitat.

April Group. Ha adquirit el 100% del capital del broker on-line Medibroker, de Newcastle (Regne Unit), dintre de la seva estrat�gia d'ampliar el seu negoci en Salut. Medibroker comercialitza els seus productes en 70 pa�sos, amb ingressos per comissions de 850.000 euros en 2007.

Aon Corporation. Comprar� Benfield Group per 3,5 lliures esterlines per acci� en efectiu, assumint els seus 91 milions de lliures de deute net, el que suposa valorar a Benfield en 935 milions de lliures en base dilu�da. Aon preveu incorporar Benfield a Aon Re Global i dirigir la divisi� de forma global sota la denominaci� Aon Benfield Re. Segons Greg Casi, president de Aon, 'amb aquesta compra, continuarem treballant per a augmentar el creixement org�nic, incrementar marges i aportar valor a l'accionista'. D'altra banda, Aon va augmentar els seus ingressos un 6% en el segon trimestre, fins als 1.355 milions d'euros, un 2% m�s. D'ells, 1.127 milions s�n per intermediaci� de riscos i segurs, un 8% m�s. El seu benefici net va anar de 745 milions, incloent 679 milions de benefici net per la venda de Combined Insurance i Sterling Life.

Grup Marsh & McLennan. Els seus ingressos creixen un 9% en el segon trimestre, fins als 3.000 milions de d�lars, mentre que el seu benefici net �s de 65 milions. Segons Brian Duperreault, president i CEO, 'aquest creixement ve impulsat per la millora del rendiment operatiu de Marsh i el fort creixement d'ingressos en Mercer i Kroll. El nostre rendiment seguir� incrementant-se'. KPMG. La seva pr�ctica global d'Assegurances va ser premiada com 'Millor Signatura Comptable 2008', per Reactions. Segons Antonio Enciam, soci director d'Assegurances a Espanya, 'aquest guard� �s especialment gratificant perqu� protegeix l'enorme esfor� i gran treball realitzat'.

Coface. Segons el seu estudi 'CEE Sector Risk Analysis 2007', construcci�, transport i comer� s�n el 'Tal� d'Aquil�les' a Europa Central i Oriental, encara que les insolv�ncies en la zona van retrocedir en 2007.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-09-04T09:00:00+01:00

Estalvi financer. Les fam�lies van comptabilitzar 1,81 bilions d'euros en actius financers fins a mar�, un 5,8% menys sobre final de 2007, segons Inverco. L'actiu financer net es va elevar a 0,86 bilions. L'estalvi en assegurances va suposar el 8% i en Pensions, el 6%.

AEB. Va xifrar en 5.852 milions d'euros les primes captades pels bancs fins a juny, un 4,35% m�s. Per contra, els ingressos financers de la seva activitat asseguradora van caure un 12%, fins a 1.025 milions.

Fons de Pensions. Segons Mercer, van tenir una rendibilitat mitjana del 1,1% a l'agost, mentre que l'acumulada en l'any se situa en el -3,6% i la interanual, en el -3,4%.

Inversions. Les asseguradores van invertir 169.000 milions en 2007, dels quals el 77,6% van correspondre a Vida, segons ICEA. La Renda Fixa segueix copant el 61,4% de la inversi�.

Lluita contra el frau. Segons ICEA, per cada euro invertit en 2007 en investigaci� de presumptes fraus a l'asseguran�a, es va aconseguir un estalvi de 42 euros en reclamacions presumptament fraudulentes.

Mapfre, asseguradora de l'avi� sinistrat a Barajas

2008-09-04T09:00:00+01:00

L'avi� MD-82 de Spanair que es va estavellar el 20 d'agost a Barajas, amb el tr�gic balan� de 154 morts, estava assegurat de directe per Mapfre, segons va informar el grup a la CNMV. Les cobertures abasten la p�lissa d'Aviaci� de la companyia a�ria, defunci� i lesions dels seus empleats. A m�s, Mapfre cobreix RC, Danys i P�rdua de Beneficis d'Aena. No obstant aix�, Mapfre va informar que el sinistre est� �mpliament reassegurat i, per tant, tindr� esc�s impacte en els seus comptes.

Per altra banda, el Consorci de Compensaci� d'Assegurances pagar� finalment a AENA 26,7 milions d'euros com indemnitzaci� pels danys materials originats per l'atemptat en la T4 de Barajas. Nom�s queda per quantificar la indemnitzaci� del lucre cessant derivat de l'atemptat, per a aix�, el Consorci ja ha provisionat 2,8 milions. A m�s, ja va pagar 12 milions als propietaris de vehicles afectats, pel que el sinistre li costar� en total 41,5 milions.

Agrupaci� M�tua compra la Corredoria Gescobert

2008-09-04T09:00:00+01:00

Agrupaci� M�tua ha comprat el 100% de la Corredoria Gescobert, a trav�s de la seva participada Cartersalud Gestora. Gescobert, fundada en 1986, comercialitza segurs de Salut, Vida, Estalvi i Assist�ncia, i estava controlada en un 78% per Vicente Garc�a. Fins a juny, va mitjan�ar 16 milions d'euros en primes. L'operaci� es va realitzar abans de la sortida de Jordi Conejos com a conseller delegat.

Resultats en el sector assegurador

2008-09-04T09:00:00+01:00

CaiFor. Va obtenir fins a juny un resultat net de 89 milions d'euros, un 17% m�s, amb 3,1 milions de clients individuals, un 5% m�s, i 32.000 empreses i col�lectius assegurats, amb un creixement del 54%. Les primes i aportacions van sumar 1.429 milions, un 15% m�s. Risc recapta 366 milions (242 milions en Vida Risc i Accidents, amb un creixement del 7%; Llar, 76 milions i un creixement del 6%, i Salut, 29 milions, un 69% m�s). El grup destaca la seva positiva evoluci� en Autos, on conta ja amb 66.000 p�lisses i 20 milions en primes. Aix� mateix, Previsi� Social ingressa 1.063 milions, un 15% m�s. L'estalvi gestionat va superar els 28.000 milions, un 3% m�s, dels quals 678 milions provenen dels Plans de Pensions adquirits a Morgan Stanley. En Estalvi, el grup va cr�ixer sobretot en Pensions, un 18%, ja que Vida nom�s va pujar un 1%. La divisi� d'empreses, VidaCaixa Previsi� Social, va cr�ixer un 29% en primes i aportacions, amb 11.000 nous clients corporatius. El seu negoci d'estalvi va augmentar un 34%, amb ingressos de 341 milions, i els seus recursos gestionats arriben a 13.400 milions, amb un lleuger decreixement. No Vida per a empreses va cr�ixer un 17%, fins als 139 milions en primes.

BBVA Seguros. Va arribar fins a juny un benefici atribu�t de 132,9 milions, un 19% m�s, amb 3,2 milions de p�lisses, 224.712 m�s que un any abans (7% m�s); repartides en 2 milions de Vida Risc; 869.202 de Llar; 214.000 d'Estalvi, i 79.902 de la resta de rams. Les primes de Llar van cr�ixer un 15,3%, fins als 83,7 milions. En Risc, va facturar 247,2 milions i en el conjunt de No Vida, 116 milions. Els recursos gestionats superen els 8.729 milions i l'entitat ha millorat de nou la seva r�tio d'efici�ncia, que arriba a altre m�nim hist�ric consecutiu del 5,99%. En el primer semestre, la companyia ha renovat la seva oferta de productes, llan�ant 'Cotxe BBVA', que inclou bonificacions fins a de el 53% en la contractaci� i del 63% en renovacions; assist�ncia des del Km. 0; no aplica franqu�cies en robatori, incendi o sinistre total, i indemnitza al 100% del valor de nou els dos primers anys. Tamb� va llan�ar 'PIAS BBVA', amb rendibilitat garantida als contractes signats a l'agost del 4,7%; i va renovar la seva gamma d'Accidents, amb 'Protecci� Familiar BBVA' i 'M�s Cobertura Professional BBVA'.

Grup Catalana Occident. Va registrar fins a juny un resultat consolidat de 152,6 milions, un 2,8% m�s. D'ells, 129,8 milions provenen de la societat dominant, amb un augment del 8%. El grup destaca l'evoluci� desfavorable del ram de Cr�dit, el resultat del qual cau un 33%, fins als 35,4 milions. Els ingressos arriben a els 1.783,2 milions, un 62,8% m�s, degut sobretot a la incorporaci� de les dades de Atradius, que fa que el ram de Cr�dit ingressi un 258% m�s, fins als 795 milions. En Vida, el grup creix un 13%, fins als 308 milions; en Autos puja nom�s un 0,4%, fins a 232 milions, i en Multiriscos augmenta un 1,5%, fins als 202 milions.

Generali Espanya. Va recaptar 1.597,1 milions en primes fins a juny, un 7,9% m�s. En No Vida, els ingressos sumen 902,3 milions, un 5,1% m�s, gr�cies l'augment del 7,2% tant en Llar com en Personals, i a la pujada del 11,1% en Empreses. En Autos, les p�lisses augmenten un 2,9%, per� les primes cauen un 2,4%, 'per l'evoluci� del mix de producci�, m�s concentrat en turismes, i per la tend�ncia a la congelaci�-reducci� de preus'. En Vida, les primes sumen 694,8 milions, un 11,7% m�s, impulsades per la pujada del 32,1% en Estalvi Individual, el desenvolupament dels PPA i en l'enfortiment de la bancaseguros en Cajamar. En Vida Risc, creix un 7,3%. L'estalvi gestionat en Vida i Pensions va augmentar un 1,4%, fins a 8.962 milions. El benefici net arriba a els 108,8 milions, un 8,8% m�s (Estrella guanya 54,2 milions, Vitalici, 54,9 milions, i Cajamar Vida, 6,4 milions).

M�tua Madrilenya. El seu resultat net fins a juny �s de 271 milions, recollint ajustaments a valor de mercat de la cartera d'inversions. Les primes de No Vida cauen 5%, que s'explica per la 'congelaci� de tarifes d'Autos als mutualistes; la forta disminuci� del 17,6% en la venda d'autom�bils nous, i l'elevada compet�ncia en el sector'. La caiguda de primes determina un augment de 3,1 punts en el r�tio combinat de No Vida, fins al 82,7%. Els fons propis ascendeixen a 3.276 milions, un 18,1% m�s, i el de fons propis sobre passiu puja 2,4 punts fins al 65,3%, el que 'evidencia la s�lida capitalitzaci� i solv�ncia de la m�tua'. El marge de solv�ncia de No Vida se situa en 2.051%, 61 punts m�s.

Grup Pelayo. Va recaptar 292 milions en primes fins a juny, amb una lleugera disminuci� del 1%, a causa de la caiguda de la prima mitja per la situaci� econ�mica, ja que les p�lisses creixen, tant en Autos (2,5%) com en Llar (7,6%). Pelayo Mondiale Vida va tenir un benefici net de 734.800 euros, amb un augment del 256%; les seves primes van superar els 23,6 milions, un 9,8% m�s, i les seves provisions van arribar als 151 milions, amb un creixement del 24,5%. El benefici del grup s'ha vist afectat per resultats negatius en activitats immobili�ries, que s'han compensat amb una millor sinistralitat en assegurances, pel que el benefici net creix un 7,8%, fins als 11,5 milions. La m�tua centra la seva estrat�gia en el creixement rendible, diversificaci�, millora de l'efici�ncia en costos i fidelizaci�n de clients: 'Tot aix�, sense perdre de vista el gran objectiu de ser capdavanters en qualitat percebuda'.

Per altra banda, despr�s de la vict�ria de la selecci� espanyola en la Eurocopa, Pelayo repartir� 96.000 euros entre els m�s de 200 encertants del seu Europorra, que van apostar per la vict�ria d'Espanya amb 12 gols a favor. Prop de 25.000 afeccionats van participar en la porra, que premiava amb 8.000 euros cada gol d'Espanya.

El Corte Ingl�s. La seva Corredoria va facturar 47,27 milions en 2007, el que suposa un 13,4% m�s. El benefici net va cr�ixer un 16,3%, fins als 16,55 milions.

Divina Pastora adquireix Cisne

2008-09-04T09:00:00+01:00

La mutualitat valenciana Divina Pastora ha comprat Cisne Aseguradora per una quantitat que no s'ha donat a con�ixer. La primera controlar� el 92,8% de la segona, despr�s de comprar el 44,9% que tenia Tiruvan i el 47,9% en mans de Santaluc�a. L'operaci� compta amb el vistiplau de la DGSFP i situar� a Divina Pastora entre les 5 primeres mutualitats, amb un creixement esperat en 2008 del 20%; 430.000 assegurats i una facturaci� prevista de 170 milions d'euros. L'entitat valenciana opera en tot el pa�s a trav�s d'unes 50 oficines. Per la seva banda, Cisne conta amb 200 treballadors, 200 Agents, 75.000 assegurats i uns 30 milions en primes. Segons Armando Nieto, president de Divina Pastora, 'els objectius que perseguim amb aquesta compra s�n refor�ar encara m�s la nostra posici� com a primera mutualitat en nombre d'assegurats, alhora que assolim incrementar l'oferta de productes destinats a l'entorn nacional'.

Asefa compra Sabadell Aseguradora

2008-09-04T09:00:00+01:00

Asefa compra Sabadell Asseguradora, per a 'refor�ar la posici� en el mercat espanyol partint del seu lideratge en Construcci�'. El Consell de Sabadell Asseguradora va acceptar a l'agost l'oferta de Asefa pel 100% de les accions perqu�, havent tingut altres alternatives, ent�n que el projecte empresarial presentat per Asefa �s el millor i el que millor s'adapta al futur de Sabadell Asseguradora. Per a l'operaci�, Asefa va comptar amb l'assessorament de Lovells, i Sabadell Asseguradora, d'Idees i I&I. Segons Asefa, la compra s'emmarca en la seva estrat�gia d'accelerar el seu proc�s de creixement i diversificaci� de productes, aprofitant sinergies d'activitat: 'Mediadors i clients, seguiran sent part�cips dels principis i valors compartits per ambdues entitats: servei personalitzat, pr�xim i accessible, m�xima qualitat en els processos i rigor t�cnic'. Emmanuel Edou i Joan Corominas, presidents respectius de Asefa i Sabadell Asseguradora, es congratulen de l'operaci� i esperen que es materialitzi en pocs mesos, una vegada obtingudes les autoritzacions de la DGSFP i de la Junta de Sabadell Asseguradora.

Decessos s'enfronta a la crisi amb innovaci�

2008-09-04T09:00:00+01:00

El n� de setembre d'Aseguranza passa revista al ram de Decessos, que s'ha renovat en els �ltims anys, 'per a donar resposta a necessitats emergents'. Segons el dossier, el component servei, la ra� d'�sser d'aquestes p�lisses, continuar� creixent en el futur, per� hi ha coses que es mantenen: la distribuci� segueix en mans de la Mediaci�, encara que hi ha un increment de vendes en el canal bancari, sobretot entre poblaci� estrangera. Els immigrants s'han convertit en un n�nxol cada vegada m�s important del ram. Els especialistes consultats creuen que l'actual crisi econ�mica impacta menys en Decessos que en altres rams. El reportatge inclou opinions de directius de Fiatc, Santaluc�a, Previsora Bilbaina, Mapfre, Almudena, Nortehispana i DKV.

La crisi redobla l'inter�s per Cr�dit a l'Exportaci�

2008-08-01T09:00:00+01:00

El n� de juliol de la revista Aseguranza inclou un article de Felipe Buhigas, director de Cr�dit de Mapfre Cauci�n & Cr�dito, i Mar�a Lucini, s�cia de everis, en el qual constaten la import�ncia de l'asseguran�a de Cr�dit a l'Exportaci�, que cobreix impagament i insolv�ncia en l'exterior, sobretot en aquests moments de crisi i incertesa econ�mica, que fan preveure un major risc d'impagament de les empreses en l'entorn internacional.

Fiatc guanya 9,9 milions en el primer semestre, un 3,43% m�s

2008-08-01T09:00:00+01:00

Fiatc ha obtingut un benefici de 9,9 milions d'euros en el segon semestre, un 3,43% m�s que un any abans, gr�cies al 'bon comportament de tots els rams, excepte Multiriscos Industrials'. Les seves primes van rondar els 326,9 milions, un 6,06% m�s. Per rams, Vida va cr�ixer un 5,63%; Malaltia, un 5,32%; Autos, un 6,16%; Multiriscos, el 13,32%, i la resta de rams, un 1,58%.

Aseval entra en Salut de la m� d'Adeslas

2008-08-01T09:00:00+01:00

Aseval, la divisi� de bancaseguros d'Aviva, entra en el ram de Salut despr�s de l'acord arribat amb Adeslas per a oferir als clients de la xarxa de vendes de Bancaja l'oferta que millor s'adapti a les seves necessitats: una asseguran�a d'assist�ncia sanit�ria amb modalitat de quadre m�dic, que permet triar entre 33.000 professionals sanitaris i m�s de 1.000 centres d'atenci� m�dic-assistencial. L'asseguran�a inclou una cobertura integral en totes les �rees i avantatges addicionals gratu�tes, com una asseguran�a de Protecci� de pagaments, segona opini� m�dica, o assist�ncia en viatge, entre uns altres. De forma opcional, poden contractar-se dos m�duls complementaris: un dental, que permet estalviar fins a un 60% en tractaments bucodentals i el de la Cl�nica Universit�ria de Navarra.

Nous productes i campanyes asseguradores

2008-08-01T09:00:00+01:00

Zurich Global Corporate Spain: La unitat de Zurich Financial Services Group prove�dora de serveis financers d'assegurances a Grans Empreses i Administracions P�bliques a Espanya i Portugal llan�a Responsabilitat Mediambiental, nova soluci� asseguradora alineada amb els requisits de la Llei de Responsabilitat Mediambiental 26/2007. El producte 'd�na resposta tant a la responsabilitat mediambiental com a la RC per contaminaci�; tancant aix� les dues possibles vies de reclamaci� a les quals estan exposades les diferents entitats a causa d'un sinistre per contaminaci�', segons l'entitat. Ofereix gran flexibilitat en la seva confecci� i s'adapta a les necessitats de totes les empreses susceptibles d'afrontar aquest tipus de riscos (qu�miques, farmac�utiques, transports o distribuci� d'aigua entre altres).

AXA: Llan�a la campanya AXA Viu Eco, amb la qual els vehicles ecol�gics, nous o amb una antiguitat de fins a dos anys, obtindran un descompte del 15% en les cobertures de RC i Danys en les assegurances a Tot Risc amb franqu�cia, i del 10% en les p�lisses a Tot Risc sense franqu�cia, rebaixant el preu final de l'asseguran�a un 13% i 9%, respectivament. La campanya va ser llan�ada coincidint amb la posada en marxa del Plan Vive del Govern per a subvencionar la compra de vehicles ecol�gics. Segons afirmen des de l'asseguradora, 'amb aquesta nova campanya, AXA es continua afegint, com empresa responsable, a les iniciatives p�bliques per al foment de l'�s de mitjans de transport m�s respectuosos amb el medi ambient'.
PSN: Llan�a dues noves assegurances d'estalvi. Inver PSN Capital garanteix el cobrament d'un capital �nic amb un inter�s de fins a un 4,82% TAE, depenent de l'edat en la qual es contracti. T� una durada de 15 anys i tributa al tipus fix del 18%. Per la seva banda, Inver PSN Renta garanteix el cobrament d'una renda anual al llarg de tot el per�ode de vig�ncia de la p�lissa m�s el cobrament de la prima inicialment dipositada. El seu inter�s garantit pot arribar al 4,65% TAE i est� lliure d'impostos en un 80%. Ambd�s productes inclouen cobertura per defunci� i possibilitat de rescat i bestreta. Segons l'entitat, 'pretenen donar resposta a les necessitats de professionals universitaris amb perfil econ�mic mitj�/alt, que aspiren a obtenir major rendibilitat d'una manera sostinguda en el temps'.

CajaSur: Llan�a el dip�sit Borsa Segura, una asseguran�a de Vida-estalvi dirigit a estalviadors interessats a obtenir les rendibilitats pr�pies dels mercats borsaris sense posar en risc el seu patrimoni. Es tracta d'un producte estructurat i assegurat per Seguros CajaSur la rendibilitat dels quals est� lligada a l'evoluci� en els pr�xims tres anys de l'�ndex Eurostoxx 50. El producte, que pot es contractar en qualsevol de les seves oficines fins al 11 d'agost a partir de 3.000 euros i sense l�mit de quantitat, permet cancel�lar anticipadament la inversi� 18 mesos despr�s de la seva contractaci�. Arribat el venciment, assegura l'obtenci� de benefici: El client obtindr� la variaci� �ntegra de l'�ndex durant aquest per�ode, tant si �s a l'al�a com a la baixa, amb un l�mit del 40%. Superada aquesta barrera, la rendibilitat prendria com a refer�ncia la inflaci� de la zona euro, fins al 200% de la variaci� de l'�ndex de preus durant el per�ode contractat.

Sa Nostra: Llan�a una asseguran�a de Depend�ncia que garanteix una renda vital�cia de 500, 1.000 i 1.500 euros, en cas d'arribar a un estat de gran depend�ncia o depend�ncia severa. La prima mensual variar� en funci� de la renda que es desitgi obtenir i de l'edat que tingui l'assegurat en el moment de la contractaci�. Les primes aportades seran dedu�bles de la base imposable durant el per�ode d'aportaci�. El producte est� avalat per CNP Assurances.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-08-01T09:00:00+01:00

Fons de Pensions: Les aportacions netes van ascendir a 89 milions d'euros en el primer semestre: 97 milions a Plans Individuals (48 milions a renda mixta variable; 29 milions a renda variable i 20 milions a garantits), mentre que les aportacions a Plans d'Ocupaci� van totalitzar 61 milions, segons Inverco. Per sistemes, Individual va gestionar 50.920 milions, un 0,9% menys; Ocupaci�, 30.097 milions, un 3,1% menys; i Associat, amb 1.122 milions, va caure un 5%. La rendibilitat mitja va caure un 5,64%.

Concentraci� en No vida: En el primer semestre, Multirisc va ser el ram amb menor �ndex de concentraci� per a les 5 primeres entitats, amb el 40% de les primes, mentre que en Salut aquestes van acaparar el 63% de les primes, segons ICEA. En Actuacions, les 15 primeres entitats van aglutinar el 86% de les primes.

Salut: Les seves primes van ascendir en el primer trimestre a gaireb� 1.537 milions d'euros, un 8,9% m�s que un any abans, segons ICEA. Reemborsament de despeses va ser la modalitat que m�s va cr�ixer, un 10,6%, mentre Assist�ncia Sanit�ria i Subsidis i Indemnitzacions van cr�ixer un 8,7% cadascuna. Els sinistres pagats van arribar a 1.170 milions, un 8,6% m�s.

Primes per Comunitats Aut�nomes: Segons ICEA, les Ciutats Aut�nomes de Ceuta i Melilla, La Rioja, Andalusia, M�rcia i Can�ries, van ser les regions que van augmentar m�s el seu negoci en 2007, exercici en el qual les primes van cr�ixer un 3,7%, principalment gr�cies als rams No vida.

L'asseguran�a desafia a la crisi amb un creixement del 6,1%

2008-07-24T09:00:00+01:00

L'asseguran�a espanyola va ingressar 30.743 milions d'euros en primes en el primer semestre, un 6,1% m�s, segons informa Unespa. Aquest fort augment �s d�na a causa de l'increment en les primes de Vida, que pugen un 9,2%, fins als 13.675 milions. No obstant, l'estalvi gestionat nom�s puja un 1,8%, fins als 135.831 milions. No Vida va recaptar 17.067 milions, un 3,7% m�s; especialment per l'augment del 8,6% en Salut i del 8,3% en Multiriscos. Per contra, la recaptaci� d'Autos va caure un 0,1%, fins als 6.473 milions; descens que Unespa atribueix a "la forta compet�ncia i a l'efecte de la crisi en el sector de l'autom�bil". La resta de No Vida va cr�ixer un 3,5%.

Per altra banda, l'Impost sobre Primes d'Asseguran�a va recaptar 763 milions en el primer semestre, un 3,2% m�s que un any abans, malgrat la caiguda del 0,8% en la recaptaci� de l'impost al juny.

El 31 de Juliol finalitza el per�ode de presentaci� de la DEC 2007

2008-07-21T09:00:00+01:00

El pr�xim dijous 31 de Juliol de 2.008, finalitza el per�ode de presentaci� de la DEC (Declaraci� Estad�stic Comptable) de Corredors i Corredories d'Assegurances de l'exercici 2007. La novetat aquest any ha estat en que en el cas de la presentaci� davant la DGSFP, aquesta haur� de ser per via telem�tica amb el que es necessari disposar d'un certificat digital. En el cas de presentaci� davant l'organisme de la Comunitat Aut�noma que correspongui, dependr� en tot moment del model que aquesta ens detalli.

Nova versi� 1.5.2 de TE-SIS Seguros i TE-SIS Agenda disponible

2008-06-27T09:00:00+01:00

Els nostres clients amb contracte de manteniment ja poden treballar amb la nova versi� de TE-SIS Seguros que inclou, com a millores m�s destacables, l'actualitzaci� al nou format d'enlla� amb l'aplicaci� per la Declaraci� Estad�stic-Comptable 2007 de la DGS, aix� com els enlla�os corresponents als diferents sistemes de confecci� d'algunes comunitats aut�nomes, Geolocalitzaci� a trav�s de Google Maps per tots els camps de tipus adre�a, nous enlla�os comptables amb la gesti� del Grup Castilla, actualitzaci� de formats de cartera per Aeg�n, M�tua de Propietaris, Previsi� Mallorquina, etc.
Faci clic aqu� per obtenir una llista detallada dels canvis i millores incorporades en aquesta nova versi�.

Tel�fon de la DGSFP per dubtes sobre la DEC de Corredors

2008-06-19T09:00:00+01:00

La DGSFP ha habilitat, fins al 31 de juliol, un Centre d'Atenci� a Usuaris de les DEC de Corredors d'Assegurances i Reassegurances per a resoldre dubtes i consultes, exclusivament relacionades amb la DEC 2007, aix� com per servir de suport i assist�ncia t�cnica en la instal�laci� i execuci� de l'aplicaci� inform�tica per a confeccionar-la. Es poden resoldre dubtes en el 91 339 72 11 i en incidenciasdeccorredores@meh.es

Nova versi� 1.4.1 de TE-SIS Seguros i TE-SIS Agenda disponible

2008-04-01T09:00:00+01:00

Despr�s de durs mesos de treball per fi veu la llum la versi� 1.4.1 de TE-SIS Seguros, que incorpora algunes correccions en la interf�cie d'usuari i molt�ssimes millores sol�licitades pels nostres clients.

Faci clic aqu� per obtenir una llista detallada dels canvis i millores incorporades en aquesta nova versi�.