Not�cies TE-SIS Solucions

Estad�stiques de Vida, Pensions, Industrial i Reasseguran�a

2008-11-13T09:00:00+01:00

Asseguran�a de Vida. Va cr�ixer en primes un 10,4% fins a setembre, amb 19.388 milions d'euros, percentatge una mica engany�s, perqu� l'estalvi gestionat tot just va pujar un 1,4%, fins als 135.471 milions, segons ICEA. Per modalitats, Individual va cr�ixer un 2,4% en provisions, per� Col�lectius va registrar una caiguda del 0,4%. PIAS �s el producte m�s demandat i el seu estalvi arriba a 853 milions, amb 284.438 inversors. Per la seva banda, els PPA creixen un 127%, superant el seu estalvi els 2.004 milions. En Estalvi, els productes vinculats a actius progressen un 5,1%; els de capital diferit retrocedeixen un 3,3% i els quals es cobren en rendes creixen un 0,9%. L'estalvi en PPSE supera ja els 5,5 milions, per� no es reflecteix cap asseguran�a de Depend�ncia. La crisi immobili�ria impacta en Risc, les primes del qual cauen un 0,06%, amb un nombre d'assegurats de 23,5 milions.

Plans de Pensions Individuals. Segons Inverco, la seva rendibilitat a un any va caure a l'octubre un 8,65%.

Assegurances Industrials. Van recaptar 5.280 milions en 2007, un 3,6% m�s, el que suposa el 16,6% de No Vida, segons ICEA. La modalitat de RC va captar el 38% de les primes; seguida per Incendis-Danys, amb el 33,7%. El resultat del seu compte t�cnic va anar del 18,9% de les seves primes imputades de negoci retingut, encara que el comportament per modalitats no va ser homogeni i els millors resultats els van tenir Enginyeria i RC. El r�nquing va estar encap�alat per Mapfre Empreses, AXA Assegurances Generals, Allianz, Zurich i Vitalicio.

Reasseguran�a. Les entitats espanyoles van cedir 2.840 milions fins a juny, un 4% m�s que un any abans, segons ICEA.

Els bucs han de contractar la RC per contaminaci� amb combustible

2008-11-13T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres va aprovar el divendres passat el RD que dicta normes sobre la cobertura de la RC per danys ocasionats per contaminaci� amb el combustible dels bucs, que obliga als propietaris de bucs de m�s de 1.000 tones d'arqueig brut a contractar una asseguran�a o garantia financera que cobreixi la seva responsabilitat per danys que pogu�s causar en abocaments de combustible del seu buc, i tamb� els danys causats per totes les mesures raonables que amb posterioritat a un incident prengui qualsevol persona, a fi d'evitar o reduir al m�nim els danys per la contaminaci�. Entra en vigor el 21 de novembre, a partir d'aquest dia els bucs haurien de dur a bord un certificat expedit per un Estat signant del Conveni internacional que acrediti que conta amb una asseguran�a o garantia financera.

Asefa fa efectiva la compra de Sabadell Asseguradora

2008-11-13T09:00:00+01:00

Asefa va formalitzar la compra de Sabadell Asseguradora i Nova Equitativa despr�s de la celebraci� de les Juntes d'Accionistes d'ambdues el 5 i 6 de novembre. Despr�s de l'autoritzaci� de la DGSFP a l'operaci�, es va formalitzar el nomenament i la presa de possessi� del nou Consell d'ambdues societats, que ser� el mateix que el de Asefa: Emmanuel Edou, president, i Alberto Toledano (director general de Asefa) conseller delegat. Segons fonts de Asefa, "d'aquesta uni� naixer� un nou grup assegurador m�s competitiu, amb una oferta atractiva i diferent, que permetr� satisfer les necessitats dels nostres Mediadors i clients".

Reale renova la seva gamma de Multirriscos

2008-11-13T09:00:00+01:00

Reale ha renovat per complet la seva gamma de Multirriscos, llan�ant Reale Comer�os i Reale Oficines i Despatxos, que oferixen a l'assegurat avantatges espec�fics per a la seva activitat, com cobertura total d'exist�ncies en aparadors (en Comer�os) i robatori d'ordinadors port�tils fora de l'oficina (en Oficines i Despatxos). A m�s, es compromet a retornar la prima si no compleix els terminis de reparaci� establerts en ambdues assegurances. Tamb� llan�a Reale Multirisc Industrial, per a assegurar b�ns i patrimoni de f�briques, magatzems o tallers. Oferix assegurament personalitzat i la possibilitat de contractar les garanties que m�s s'ajusten a un negoci concret. Segons l'entitat, les tres assegurances s�n "a mida", flexibles, econ�miques i molt complertes; oferixen atenci� d'un assessor personal i m�s de 900 professionals que treballen 24 hores al dia, 365 dies de l'any. Amb aquesta gamma, Reale refor�a la seva estrat�gia de negoci, amb major notorietat en el mercat, i consolida la seva imatge entre les seves 1.400.000 clients.

Resultats fins a setembre d'Allianz, M�tua Madrilenya i Santaluc�a

2008-11-13T09:00:00+01:00

Allianz Assegurances. Va tenir un benefici net de 206,5 milions d'euros, un 16,8% m�s. Segons l'entitat, l'efecte de la crisi financera es limita a una perduda de 14,8 milions, dels quals 10,5 milions s�n per exposici� a Lehman Brothers. En primes, va recaptar 2.058,3 milions, un 7,3% m�s; sobretot pel creixement del 34,1% en Vida (388 milions). En No Vida, va pujar un 2,5%, fins als 1.669 milions; amb creixements del 12,9% en Empreses i del 8,3% en Particulars, que compensen la caiguda del 2,6% en Actuacions, per "la guerra de preus i la caiguda en venda de vehicles nous". El r�tio combinat de No Vida millora fins al 90,1% des del 90,7% d'un any abans, per "l'estricte control de costos i una gesti� molt eficient de sinistres". El resultat operatiu de l'entitat creix un 5%, fins als 248,6 milions, i els actius gestionats, un 3,5%, fins als 7.599 milions.
El total del Grup Allianz a Espanya suma 2.270,5 milions, un 7,3%, ja que F�nix Directe va recaptar 46,6 milions, un 8,2% m�s, i Eurovida, 165,7 milions, un 7,7% m�s. El benefici net del grup va anar de 230,4 milions, un 14,5% m�s. Per a Vicente Tard�, president i conseller delegat d'Allianz Assegurances, "mantenim la nostra tradicional traject�ria de creixement rendible, superant el creixement del mercat en primes i assentant el 2� lloc en el r�nquing d'entitats. Aquests bons resultats s�n fruit d'un comprom�s de servei al client, recolzat en les persones -Empleats i Mediadors-; innovaci� tecnol�gica, i �mplia i moderna gamma de productes i serveis. Conv� recalcar que la crisi financera ha tingut un impacte molt limitat en Allianz Assegurances, gr�cies a una pol�tica de gesti� d'actius basada en la prud�ncia, amb inversions molt redu�des en renda variable".

M�tua Madrilenya. Els seus ingressos per primes de No Vida es van veure afectats per la disminuci� en la venda d'autom�bils nous (un 22% menys fins a setembre), arribant a els 830 milions d'euros, un 6,1% menys que un any abans. El resultat net va anar de 146 milions, sensiblement inferior al de fa un any. Segons l'entitat, recull els ajustaments a valor de mercat de la cartera d'inversions estrat�giques, despr�s de l'evoluci� desfavorable dels mercats financers en 2008. Per contra, l'entitat continua sent la m�s solvent del sector, amb un marge de solv�ncia de No Vida del 1.954%, 37 punts m�s que fa un any. Els fons propis, a valor comptable, ascendeixen a 3.151 milions, un 4,4% m�s, i el r�tio de fons propis sobre el passiu �s del 65%, 54 punts m�s que la mitjana del sector.
A m�s, la m�tua va llan�ar fins a cap d'any la campanya "Fins a Nadal paga la meitat en l'asseguran�a del teu cotxe", dirigida a familiars de mutualistes i bons conductors, per la qual els nous assegurats comptaran amb descomptes del 50% en l'asseguran�a volunt�ria.

Santaluc�a. Va ingressar m�s de 788 milions d'euros, un 8,75% m�s. En No Vida, va facturar 686 milions (Decessos i Assist�ncia van arribar els 497 milions; i Multirrisc de la Llar, 137 milions, amb m�s d'un mili� de llars assegurades). En Vida, les primes de la qual suposen el 12,94% del negoci, va facturar 102 milions. Segons Jes�s Priego, director general, "estem molt satisfets amb aquests resultats, donada l'actual conjuntura econ�mica. Confiem mantenir aquest ritme de creixement fins a final d'any i poder presentar uns resultats similars als de 2007".

Adicae alerta sobre pr�ctiques il�legals en Autos

2008-11-06T09:00:00+01:00

Adicae alerta de "la poca fiabilitat" de la informaci� sobre assegurances d'Autos que es difon en anuncis i webs, aix� com de pr�ctiques deslleials en la seva comercialitzaci�. Despr�s d'analitzar el comportament de diverses entitats, sost� que no es compleixen amb les bones pr�ctiques exigides per la DGSFP. Entre les pr�ctiques il�l�cites m�s habituals, cita a vendre com caracter�stica exclusiva del producte el que en realitat �s un dret que protegeix al consumidor, per exemple, que la companyia es comprometi a retornar els diners en els 15 primers dies de rebre la nova p�lissa si el client no est� satisfet, ja que aquesta devoluci� �s obligat�ria. Adicae tamb� ressalta que les asseguradores demanen dades personals als usuaris per a oferir informaci� comercial i fan negoci venent-se-la a terceres parts, el que �s il�legal.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-11-06T09:00:00+01:00

Estalvi familiar. Segons Inverco, el Banc d'Espanya va xifrar en 1,8 bilions el saldo de l'estalvi financer de les fam�lies espanyoles fins a juny, un 2,1% menys que al mar�. L'estalvi en Assegurances va suposar el 8% i el materialitzat en Pensions, el 6%.

Impostos sobre Primes d'Asseguran�a. L'Estat va ingressar sota aquest concepte 253 milions al setembre, igual que un any abans. En l'acumulat fins a aquest mes, figuren 1.148 milions, un 2,1% m�s.

Asseguran�a de Frontera. Segons Ofesauto, va recaptar 358.182 euros en el segon quadrimestre.

Fons de Pensions. Van obtenir a l'octubre una rendibilitat mitjana del -3,4%. La rendibilitat acumulada en l'any �s del -9,2% i la interanual, del -10,5%, segons Mercer.

Marge de solv�ncia. Es va situar en 2,45 vegades la quantia m�nima legal en el primer semestre, segons ICEA. En Vida, es va situar en el 179% sobre el m�nim, mentre que en No vida, en el 323%.

L'Estat holand�s injecta 3.000 milions en Aegon

2008-10-30T09:00:00+01:00

L'Estat holand�s ha injectat 3.000 milions d'euros en l'asseguradora Aegon, a trav�s del seu principal accionista, Vereniging Aegon. S'intenta aix� refor�ar el r�tio de solv�ncia del grup. Aegon emetr� 750 milions de t�tols sense dret de vot a 4 Euros per t�tol para Verenigning Aegon. En paral�lel, aquesta rebr� els fons del Govern Holand�s amb pacte de recompra. Aegon espera que la transacci� es tanqui abans de final de novembre. Segons fonts de Aegon, "donada l'actual situaci� d'incertesa en l'entorn econ�mic i financer, �s prudent refor�ar la disposici� de capital a un nivell folgadament per sobre del requisit necessari per a mantenir el rating AA de fortalesa financera". A m�s, el grup susp�n el pagament del dividend final de 2008. El Govern holand�s nomenar� dos representants en el Consell de Supervisi� d'Aegon. Segons Alex Wynaendts, CEO d'Aegon, "vam celebrar aquesta disponibilitat de fons del Govern holand�s en moments d'incertesa econ�mica sense precedents. Juntament amb els passos que estem donant per a alliberar capital i reduir risc, ens permetr� entrar al 2009 amb una refor�ada posici� de capital i centrar-nos en dur a terme la nostra estrat�gia. No ha d'haver cap dubte sobre la capacitat d' Aegon d'afrontar les seves obligacions a llarg termini. Salvaguardar la confian�a dels nostres accionistes, clients i empleats continua sent la nostra prioritat."

Aegon espera unes p�rdues netes de 350 milions d'euros en el tercer trimestre. A m�s, va recon�ixer al setembre una exposici� d'uns 500 milions d'euros en AIG i d'altres 265 milions en Lehman Brothers.

Per altra banda, el Govern belga ha aportat 3.500 milions d'euros al grup bancoasegurador KBC.

Campanyes de publicitat de Zurich i de G�nesi

2008-10-30T09:00:00+01:00

Zurich. La seva campanya "De l'oficina al green", desenvolupada per l'agencia Shackleton para promocionar la "Zurich Golf Cup", ha estat premiada amb un Echo Award de plata, el m�s prestigi�s guard� del m�rqueting directe mundial concedit per la Direct M�rqueting Association. La campanya plantejava de manera creativa i sorprenent un pla d'incentius anual dirigit als Agents de l'entitat, que presentava com una competici�: la "Zurich Golf Cup".

G�nesi. Va presentar ahir la seva nova campanya de publicitat. Mantenint la "Crida de l'estalvi" com concepte global, recull un nou estil de publicitat, on la informaci� flu�x al llarg dels spots alineant-se amb una m�sica trencadora i imatges impactants. La campanya, desenvolupada per l'agencia Young & Rubicam, consta de 7 spots que cobreixen 7 situacions quotidianes cobertes per la p�lissa d'Actuacions de G�nesis. Per a Pablo Robles, director de M�rqueting del Grup Liberty, "aquesta campanya �s una nova aposta de la companyia per realitzar un tipus de publicitat diferent, basada en la creativitat i l'originalitat".

Autos: De la guerra per la producci� a la guerra per la cartera

2008-10-30T09:00:00+01:00

Arpem ha presentat les seves previsions per a 2009 en l'asseguran�a d'Autos. Al seu judici, "qui m�s i qui menys en 2008 ja s'ha enxampat les mans, els objectius estan lluny de complir-se. Ja no es pot cr�ixer a dos d�gits, potser solament a un d�git i donant gr�cies". Per a 2009, adverteix sobre la influ�ncia del canvi en el Barem, la major compet�ncia, i, sobretot, de la crisi econ�mica. Segons Arpem, "fins a ara hem assistit a una guerra per la nova producci�. Una mica l�gic, ja que en 4 anys s'han venut uns 6 milions de cotxes nous. En 2009, canviar� el signe. El m�s important ser� la renovaci�: La guerra per la cartera. El proper any haur� molt moviment de cartera, m�s enll� de la renegociaci� del preu". Tamb� preveu una major incid�ncia en Actuacions de la bancaseguros.

Coface afronta el deteriorament del risc de cr�dit

2008-10-30T09:00:00+01:00

Coface ha pres les mesures per a controlar els seus riscos, mantenint el suport als seus clients, enfront del deteriorament de la qualitat dels riscos de cr�dit. Segons l'entitat, aquestes mesures, que incideixen en major mesura sobre els riscos pitjor qualificats, no han suposat una disminuci� del volum de riscos assegurats, ni tan sols en els sectors pitjor tractats per la crisi. Aix�, el seu risc total garantit a nivell mundial des del 1 de gener ha arribat a 400.000 milions d'euros, 23.000 milions m�s que en 2007. A Coface Ib�rica, els capitals assegurats han augmentat globalment un 21% fins a setembre. Les declaracions de factures impagades presentades a Coface pels seus clients han augmentat un 80% en el tercer trimestre.

Mapfre avan�a pagaments pel sinistre de l'avi� de Spanair

2008-10-30T09:00:00+01:00

Segons va publicar aquesta setmana La Gaceta de los Negocios, Mapfre, asseguradora directa de l'avi� de Spanair sinistrat a l'agost a Barajas, en el qual van morir 154 persones, ha avan�at indemnitzacions a m�s de 120 v�ctimes, per un import superior als 70.000 euros per v�ctima, el que suma m�s de 8 milions d'euros. Es tracta de pagaments al marge de la responsabilitat penal i civil que puguin correspondre a la l�nia a�ria. Mapfre ja havia anunciat que els seus riscos en aquest sinistre estan reassegurats en la seva major part.

Nous productes de AXA i de Barclays

2008-10-30T09:00:00+01:00

AXA. Llan�a una oferta espec�fica i global d'Energies "Verdes" adre�ada a empreses que necessiten cobertura en muntatges d'instal�lacions, RC, danys i transport de mercaderia. El seu objectiu �s refor�ar la seva oferta de forma completa, integral i espec�fica per a un n�nxol de mercat en clara expansi� com l'energia solar fotovoltaica i e�lica. Per Kristof Vanooteghem, responsable d'Empreses d'AXA Espanya, "�s important que les asseguradores adaptin la seva oferta a les necessitats de clients l'activitat dels quals es concentra en un negoci molt espec�fic, com les energies verdes. Les empreses espanyoles s�n una part activa de la promoci� d'aquest tipus d'energies i la fabricaci� de panells fotovoltaics i aerogeneradors genera necessitats asseguradores". L'oferta d'AXA constitueix una f�rmula completa amb protecci� al client des de l'inici del muntatge, transport o explotaci� amb p�lisses per a cada etapa.

Barclays. Llan�a l'asseguran�a de Vida Estalvi "Rendes Mixtes", amb rendibilitat garantida i avantatges fiscals, que permet al client obtenir una renda trimestral vital�cia supeditada a l'evoluci� de l'Euribor a 3 mesos. A m�s, la cobertura de defunci� permet triar entre preservar la totalitat del capital invertit m�s un 2%, o un percentatge del capital. A igual tipus d'inter�s, �s possible incrementar l'import de renda trimestral a percebre, depenent del capital de defunci� desitjada. Segons l'entitat, es tracta d'un producte �ptim per a persones que vulguin vincular part de la seva inversi� dels tipus a curt termini amb una rendibilitat garantida evitant fluctuacions. Es tracta d'un producte a prima �nica de 10.000 euros i les aportacions posteriors es realitzen en un nou contracte. Es pot efectuar el rescat total a partir del primer any. Segons Enrique Titos, director de Tresoreria i Asseguraces de Barclays Espanya, "la flexibilitat d'aquest producte permet deixar la totalitat o part del capital invertit per als beneficiaris que hagi designat. De manera que �s un producte altament recomanat per a clients de perfil de risc baix i majors de 55 anys, per les excel�lents condicions fiscals associades".

AXA s'adjudica el contracte de Vida i Accidents d'Aena

2008-10-23T09:00:00+01:00

AXA s'ha adjudicat el contracte de Vida i Accidents d'Aena, pel qual prestar� cobertura a m�s de 12.000 empleats en els dos rams. La prima total �s de m�s de 2,5 milions d'euros - 2,04 milions per a Vida i 514.000 euros per a Accidents- i la durada del contracte �s d'un any, prorrogable a un altre. Segons Luis M� S�ez de J�uregui, director de Vida, Pensions i Serveis Financers de AXA, "el negoci col�lectiu �s, sens dubte, un dels nostres principals eixos de desenvolupament a futur".

AMA torna a carregar contra la DGSFP: 'Estem semi-intervinguts'

2008-10-23T09:00:00+01:00

El president d'AMA, Diego Murillo, ha tornat a carregar contra la DGSFP: "La presumpci� d'innoc�ncia i la proporcionalitat de penes s�n principis essencials de l'Estat de Dret. S�n valors que exigeixen cautela i rigor als supervisors p�blics, perqu� la seva actuaci� pot ocasionar perjudicis econ�mics i d'imatge de dif�cil o impossible reparaci�". Sost� que a causa de l'actuaci� de la DGSFP, "en la pr�ctica, estem parcialment intervinguts, sense poder gestionar i disposar dels seus actius al marge de les obligacions contractuals ja signades. Es tracta d'una mesura excepcionalment greu, que la Llei nom�s autoritza quan l'entitat t� un risc cert d'insolv�ncia". Sobre la suposada percepci� indeguda de dietes pel consell els �ltims 4 anys, Murillo diu que "l'import mig per membre entre 2004 i 2007 va anar d'uns 53.000 euros bruts anuals. �s probable que en la DGSFP es practiqui un sentit espart� d'assist�ncies, viatges i manutencions. �s previsible que aix� succeeixi, per exemple, quan un director general �s a m�s membre del Consell de l'Institut de Cr�dit Oficial o del Consorci de Compensaci� d'Assegurances. Ara b�, el que ser� summament dif�cil �s que en aquests casos s'arribi a la frugalidad heroica que s'exigeix als altres".

L'asseguran�a continua creixent a bon ritme: 6,3% fins a setembre

2008-10-23T09:00:00+01:00

Els ingressos per primes de l'asseguran�a espanyola es van situar en el tercer trimestre en 44.044 milions d'euros, un 6,3% m�s que un any abans, segons ICEA. Aquest creixement es deu, b�sicament, al creixement de dos d�gits de les primes de Vida: 10,9%, percentatge una mica engany�s, perqu� l'estalvi gestionat tot just puja: Nom�s un 1,7% (135.955 milions). No Vida va cr�ixer un 2,9%, fins als 24.509 milions, impulsat per la pujada del 8,6% en Salut i del 8% en Multiriscos, perqu� Autos va tenir un decreixement de primes del 0,9%. La resta de rams de No Vida tamb� van reduir el seu increment a un esc�s 1,9%.

Una entitat no pot prohibir a un Vinculat treballar amb una altra

2008-10-23T09:00:00+01:00

DGSFP ha em�s nous criteris interpretatius de la Llei de Mediaci�. En un sobre Agents Vinculats, nega a una entitat la possibilitat de limitar el nombre d'entitats amb el qual pot operar un Vinculat, abans d'atorgar la seva autoritzaci� inicial.

Per a Agents Exclusius, l'�rgan de control insisteix que les entitats seran responsables dels seus actes; recalca que quan un Agent vol passar a Corredor els drets de la seva cartera passen a l'entitat i no podran canviar-la sense el seu consentiment expr�s; admet la possibilitat que diversos Agents Exclusius comparteixin un establiment obert al p�blic, "sempre que mantinguin la seva independ�ncia de criteri, adre�a i decisi�"; insisteix que no existeix incompatibilitat en el fet que exerceixin l'activitat de mediaci� els socis d'una societat civil amb personalitat jur�dica pr�pia, sempre que no ostentin el c�rrec d'administradors de la societat civil si aquesta, �s al seu torn Agent Exclusiu; confirma que una comunitat de b�ns no pot actuar com Agent Exclusiu al no tenir personalitat jur�dica; prohibeix que un Exclusiu realitzi tasques de tramitaci� de sinistres per una altra companyia que no sigui la seva, i admet que un soci d'una societat pugui exercir a t�tol individual com Agent Exclusiu.

MBI: 'La sinistralitat de la RC de Corredors no arriba al 10%'

2008-10-23T09:00:00+01:00

MBI Subscripci� de Riscos, ag�ncia de Lloyd's Espanya, ha presentat les seves xifres de sinistralitat en RC Corredor des de l'any 2000, que va comen�ar a comercialitzar aquest producte. Segons les seves dades, cap any, la sinistralitat ha superat el 20% sobre primes, amb una mitjana del 5,32%. Per a MBI, "es tracta d'un col�lectiu professional d'alt nivell, amb sinistralitat molt baixa, que est� pagant primes abusives en un producte que es comercialitza sense massa alternatives en el mercat. Hem aconseguit que els Corredors espanyols paguin un preu just, estalviant sobre la seva prima actual un 30% m�nim, i compleixin el que marca la Llei amb un producte desenvolupat i ajustat a les seves necessitats". MBI ha actualitzat la seva p�lissa per a aquesta campanya segons l'art. 2 de la Disposici� Transit�ria Tercera de la Llei de Mediaci�. El capital assegurat de la p�lissa de 2008 era de 3 milions d'euros, "import que pr�cticament multiplica per dos el m�nim exigit per Llei".

Estad�stiques de Decessos, M�tues i Pensions

2008-10-16T09:00:00+01:00

Decessos. Va obtenir, segons ICEA, un compte t�cnic del 10,2% de les seves primes imputades (per al negoci retingut) en el primer semestre, gaireb� 5 punts menys que en 2007. Les seves primes van arribar als 1.519 milions d'euros, un 4,7% m�s, situant-se com 6� ram de No Vida.

S.A. i M�tues. El negoci de les societats an�nimes va suposar una mica m�s del 93% del sector en el primer trimestre, segons ICEA (47% del negoci aconseguit en Vida). Per la seva banda, les m�tues, que representen el 7% restant, (57% del negoci en Actuacions). Les S.A. t� millors resultats en Multiriscos i Salut, mentre les m�tues destaquen en Vida i Actuacions.

Plans de Pensions. Segons Inverco, la seva rendibilitat mitja al setembre va anar del -6,13% respecte al mateix per�ode de l'any anterior. La major caiguda va anar en renda variable, un -26,5% i l'�nic valor positiu va ser per a la renda fixa a curt termini, del 1,42%.

DAS celebra els seus 50 anys a Espanya

2008-10-16T09:00:00+01:00

DAS Internacional va celebrar a Barcelona el seu 50 aniversari en el mercat assegurador espanyol, amb un sopar que va reunir a m�s de 150 persones, entre directius, empleats i col�laboradors de tota Espanya. Tamb� van assistir els m�xims directius de la seu central a Alemanya.

Estrella d�na servei en sinistres a trav�s de SMS

2008-10-16T09:00:00+01:00

Estrella Seguros compta amb un nou servei d'enviaments de SMS a clients amb sinistre. Amb l'objectiu d'optimitzar la comunicaci� amb els clients i incrementar la qualitat del servei ofert, el client rebr� en temps real la situaci� del sinistre, des de l'inici fins a la seva finalitzaci�.

La DGSFP respondr� en 90 dies en compres significatives en Corredories

2008-10-16T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres del passat divendres va analitzar l'Avantprojecte de Llei de Regulaci� de Participacions Significatives en Entitats Asseguradores i de Mediaci� d'Assegurances i de Reassegurances, que va ser rem�s al Consell d'Estat per al seu preceptiu dictamen. El text modifica articles de la LOSSP i de la Llei de Mediaci�, amb l'objectiu de clarificar criteris i procediments perqu� la DGSFP avalu� les participacions significatives en aquestes entitats, elevant la seguretat jur�dica. L'Avantprojecte recull aquests punts:
- Notificaci� a la DGSFP d'adquisicions que arribin a el 10% de les citades entitats.
- Notificaci� a la DGSFP quan la participaci� en el capital o drets de vot depassin el 20%, 30 i 50%.
- Notificaci� a la DGSFP de participacions en asseguradores que, no sent significatives, arribin a o superin el 5%.
- Criteris prudencials clars i taxats que la DGSFP valorar� per a avaluar la idone�tat del potencial adquirent, com honorabilitat i solv�ncia; honorabilitat de futurs administradors; capacitat de l'entitat de complir amb obligacions normatives i indicis racionals de la realitzaci� de blanqueig de capitals o finan�ament del terrorisme.
- Termini m�xim perqu� el supervisor finalitzi la seva avaluaci� i notifiqui si s'oposa o no a la compra d'una participaci� significativa ser� de 60 dies h�bils i es mant� el silenci administratiu positiu. Per a Corredories el termini �s de 90 dies. Per a evitar dilacions, no es permet m�s que una �nica suspensi� del termini per a sol�licitud addicional d'informaci�.
- Refor� de la cooperaci� entre el supervisor de l'entitat adquirent i el de l'adquirida, a nivell nacional i de la UE.

Fortaleses i debilitats dels canals davant la crisi

2008-10-09T09:00:00+01:00

Los principales canales de distribuci�n de seguros en Espa�a son los Mediadores, la bancaseguros y las l�neas directas. Los tres canales muestran sus fortalezas y debilidades frente a la actual crisis econ�mica. Estas son algunas reflexiones:

- Mediadores. Su principal baza es su proactividad con el cliente. Es un canal activo, que si quiere tener resultados debe moverse, por lo que incluso puede incrementar su actividad comercial en busca de nueva producci�n si la crisis empieza a afectar a su cartera. El servicio post-venta es otra de sus bazas, sobre todo, para los clientes que ya han tenido un siniestro y han quedado satisfechos con la atenci�n del Mediador. En el lado negativo, sufrir�n el ataque en No Vida de la bancaseguros y continuar� la ofensiva en precio de las l�neas directas.

- Bancaseguros. En el lado positivo, tiene su desembarco en No Vida, donde tiene gran potencial, tras controlar ampliamente el ramo de Vida, y los recientes acuerdos con aseguradoras que les proporcionar�n un know how asegurador importante. En el negativo, el "par�n" que sufre el cr�dito en Espa�a (y que tiene visos de durar bastante) reduce sus posibilidades en comercializaci�n de productos ligados a pr�stamos (Vida, Hogar, Protecci�n de Pagos, Autos...). Otro inconveniente es que el seguro no es su "core business" y a los empleados de bancos y cajas les falta todav�a bastante formaci�n aseguradora, algo que demanda un cliente cada vez m�s informado.

- L�neas Directas. Su gran atractivo contin�a siendo el precio, pero toda la proactividad del canal se la proporciona una publicidad cada vez m�s cara. Deber� mantener una alta inversi�n para crecer. Adem�s, el gran n�mero de entidades que han desembarcado en este canal hace que se hagan la competencia entre ellas, por lo que todas tendr�n que recuperar esa cartera con m�s esfuerzo.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-10-09T09:00:00+01:00

Salut. Segons ICEA, va recaptar en el primer semestre 2.907 milions d'euros, un 8,3% m�s. Subsidis va augmentar el 5,8%; Assist�ncia Sanit�ria, un 8,5%; i Reemborsament, un 8,2%. Els sinistres van suposar 2.321 milions, un 8% m�s.

Pensions. Van tenir una rendibilitat del -2,3% al setembre, segons Mercer. L'acumulada en l'any se situa en el -5,7%, i la interanual, en el -5,9%. A m�s, segons ICEA, el seu patrimoni va arribar en 2007 els 86.573 milions d'euros: El 61% prov� de plans individuals, gaireb� un 4% m�s que un any abans; els d'ocupaci� suposen gaireb� un 38%, i els associats mantenen el seu pes entorn del 1%.

Insolv�ncies judicials. Segons Cr�dit i Cauci�, han augmentat un 202,2% en el tercer trimestre respecte al mateix per�ode de l'any anterior: 678 enfront de 224 nous processos concursals.

TE-SIS Seguros al Col�legi de Mediadors de Lleida

2008-10-06T09:00:00+01:00

El proper dijous, 9 d'octubre a les 17 hores. TE-SIS Solucions presentar� el paquet de gesti� integral per a Corredories i Mediadors TE-SIS Seguros al Col�legi de Mediadors de Lleida. Es faran oficials les darreres funcionalitats del producte, com per exemple l'�ltima versi� de la plataforma "Corredoria OnLine" o l'�rea privada de Clients al portal d'Internet de TE-SIS Seguros, aix� com les novetats que arribaran properament, com la multitarificaci� integrada en temps real o l'enviament automatitzat de missatges SMS -fins i tot certificats-.

Albion llan�a el primer Decenal sense OCT

2008-10-02T09:00:00+01:00

L'ag�ncia de subscripci� Albion Global Insurance i SeguroDecenal.com van presentar la primera asseguran�a Decenal per construcci� que podr� contractar-se sense necessitat d'un Organisme de Control T�cnic (OCT). Albion ha acordat amb alguns sindicats del Lloyd's una capacitat autom�tica de subscripci� de fins a 15 milions d'euros per p�lissa. Segons Albion, "el mercat exigiria als promotors contractar un OCT, sense que el requeriment estigu�s contemplat per la legislaci� vigent. Amb aquest Decenal sense OCT, s'elimina aquesta trava per a promotors, constructors i arquitectes, que podran estalviar-se gaireb� un 30% de despeses en aquest segur". L'objectiu de Albion i SeguroDecenal.com �s arribar a en 3 anys un 15% d'aquest mercat, que en 2007 va recaptar 365 milions d'euros. Pot sol�licitar-se en la web SeguroDecenal.com que, amb Albion i els seus departaments t�cnics avaluaran la documentaci� sobre l'obra, per a comprovar que complix la normativa i definir el risc asegurable.

Segons Miguel �ngel Cristo, director general t�cnic de Albion, "l'especialitzaci� en mercats asseguradors emergents resideix en la rapidesa de les ag�ncies de subscripci�. Amb aquest producte, pretenem satisfer les necessitats i demandes que la construcci� venia plantejant des de fa temps". Per a Adri�n S�nchez, gerent de SeguroDecenal.com, "la nostra dilatada experi�ncia en el sector de la construcci� ens permet con�ixer a fons els requeriments de la seva normativa".

Un operador no pot ser auxiliar d'una Corredoria

2008-10-02T09:00:00+01:00

La DGSFP ha editat 4 nous criteris d'interpretaci� que afecten a la Mediaci�. Dues sobre formaci�: El primer reitera que l'antic Diploma de Mediador de Segurs Titulat es convalida autom�ticament amb l'actual Grup A; i el segon insisteix en la necessitat del Grup A per a ser director t�cnic d'un operador de bancaseguros vinculat. Altre criteri fixa que es necessita el consentiment expr�s del prenedor per a modificar la p�lissa en la seva posici� mediadora i que l'asseguradora tingui coneixement expr�s d'aquest consentiment. Finalment, altre criteri prohibeix a les xarxa �s d'un operador de bancaseguros a operar simult�niament com auxiliar extern d'una Corredoria.

Aix� mateix, Ricardo Lozano, titular de la DGSFP, va desvetllar en la VIII Convenci� Amaef que el Punt �nic d'Informaci� de Mediadors s'enlla�ar� pr�ximament amb els Registres de Mediadors de les Comunitats Aut�nomes amb compet�ncies en aquesta mat�ria, facilitant aix� l'accessibilitat a la informaci� del sector. L'objectiu �s "dotar a l'asseguran�a d'un mecanisme d'informaci� immediata i �til, i ahondar en la transpar�ncia".

A m�s, la DGSFP va habilitar un centre d'atenci� per a consultes sobre Agents Exclusius i Vinculats, que funcionar� en el 91 339 71 26 i el BOE del dimarts va publicar la Resoluci� de la DGSPF que actualitza les quanties de RC i de Cauci� dels Corredors.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-09-18T09:00:00+01:00

Fons de Pensions. Segons Inverco, la seva rendibilitat mitja va caure a l'agost un 3,86%, llastrada per la caiguda del 19% de la renda variable, seguida de la renda variable mixta, que va caure un 10%.

No Vida. Va cr�ixer un 3,7% fins a juny, dos punts menys que un any abans, segons ICEA. Autos no creix; Multiriscos puja un 8,3%; i Salut creix un 8,6%. Les primes s'estimen en 17.067 milions d'euros (38% en Autos; 18% en Multiriscos; 17% en Salut, i 27% en la resta de rams).

Modalitats Multiriscos. Comunitats �s la qual m�s creix en el 2� trimestre: un 10,6%, segons ICEA. En p�lisses, el creixement m�s elevat �s en Industrial: un 4,7%. La nova producci� presenta un comportament invers: majors increments s�n Industrial i de p�lisses, en Comunitats. La sinistralitat va oscil�lar entre el 51% i el 58%. Llar va presentar una freq��ncia siniestral del 24,7% i Comunitats, del 124,7%.

Augmenta la pres�ncia de Vida com compensaci� en l'empresa

2008-09-18T09:00:00+01:00

Els sous pujaran un 4,6% en 2009, un 5% menys que un any abans, segons l'Estudi General de Compensaci� Total 2008 de Mercer, encara que "la pujada pot arribar el 5% si l'any es tanca amb una inflaci� del 4,9%", segons Rafael Barrilero, soci de Mercer, encara que va matisar que aquestes valoracions responen a dades aportades al maig, sense tenir en compte la realitat econ�mica actual. El 46% de les empreses que han estudieu o oferix un pla d'incentius a llarg termini als seus empleats i el 84%, asseguran�a de Vida a algun grup d'empleats, un 16% m�s que un any abans. Entre les cobertures que m�s oferixen les empreses als seus empleats estan Accidents (81%); Viatge (77%) i Salut (55%). La majoria d'aquestes assegurances cobreix nom�s a l'empleat; el 1% inclou al c�njuge i el 9% a tota la fam�lia. Altres mesures de compensaci� s�n autom�bil d'empresa (84%); formaci� (83%); ajuda a menjar (80%); ajuda a guarderia (20%) i retribuci� flexible (16%).

L'asseguran�a catalana destaca en Salut i en Vida

2008-09-18T09:00:00+01:00

Francisco Arregui, president de Uceac, va presentar ahir a Barcelona la Mem�ria Social de l'Asseguran�a a Catalunya 2007, que destaca la forta penetraci� de les assegurances de Salut, que factura una mica m�s de 1.200 milions d'euros a l'any i suposa el 20% del total nacional; i de Vida, amb gaireb� 2,8 milions de persones que t� n contractada una p�lissa de Vida Risc. Per contra, Decessos representa menys del 10% del total nacional. L'asseguran�a representa a Catalunya el 5,4% del PIB, amb una grand�ria benvolguda de 10.632 milions, pr�cticament els mateix que un any abans "a causa de l'atonia general de l'asseguran�a de Vida". Cada catal� es gasta anualment 1.483 euros en assegurances: el 47,6% en Vida, el 11,4% en Salut i el 19,4% en Autos. Arregui va presentar tamb� una enquesta realitzada als catalans davant la prevenci� de la vellesa, segons la qual el 68,5% est� en desacord amb la filosofia del "carpe diem" i els quals tenen rendes m�s altes exhibeixen m�s consci�ncia de prevenci�. El 40% va afirmar tenir asseguran�a de Decessos, i el 49%, de Vida. A m�s, gaireb� tots els catalans t� consci�ncia que �s necessari estalvia per a la jubilaci�, encara que nom�s el 39,5% tamb� ho fa. El 30% dels jubilats va estalviar privadament per a la jubilaci� i el 45% s'hauria preocupat per estalvia m�s d'haver sabut el que saben ara.

El Govern considera la cobertura en Autos 'pr�cticament il�limitada'

2008-09-18T09:00:00+01:00

El Consell de Ministres del passat divendres va aprovar el nou Reglament de l'asseguran�a obligat�ria d'Autos, que substitu�x al de 2001, despr�s de les modificacions que la Llei de 11 de juliol de 2007 va introduir en el text ref�s de la Llei sobre RC i asseguran�a de circulaci� de vehicles a motor. Entre les novetats estan:

1. Millor definici� de vehicle obligat a subscriure l'asseguran�a obligat�ria i de RC: Tots aquells que requereixin autoritzaci� administrativa per a circular. Millora de determinaci� d'accident cobert i exclusions per activitats agr�coles, industrials o en recintes tancats, que han de tenir la seva pr�pia asseguran�a de RC d'explotaci�.

2. Augment en el l�mit d'indemnitzaci� de danys personals fins a 70 milions d'euros i 15 milions en danys materials, per sinistre. Podran traspassar-se ambdues indemnitzacions en cas que els danys superin una d'elles, el que suposa una "cobertura pr�cticament il�limitada".

3. Agilizaci�n de tramitaci� de sinistre i pagament d'indemnitzaci�. Quan l'entitat no pugui concretar la indemnitzaci�, haur� d'indicar els pagaments parcials que vagi efectuant, comprometre's a realitzar una oferta motivada d'indemnitzaci� i informar al perjudicat cada 2 mesos.

4. Actualitzaci� i simplificaci� de la consulta en el FIVA, eliminant-se l'aportaci� del DNI per a consultar-lo.

5. Per a comprovar la vig�ncia de l'asseguran�a obligat�ria, els agents de tr�fic haurien de consultar el FIVA. Nom�s en cas de no ser possible, es demanar� presentar el rebut de l'asseguran�a.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-09-11T09:00:00+01:00

RC. va representar el 6,3% de No Vida en 2007, amb primes de 2.009 milions d'euros, un 5,7% m�s que un any abans, segons ICEA. Construcci� i Instal�ladors representen gaireb� un 46% de les primes i Empresa i Comer�, un 23%.

Reserves matem�tiques. Les d'asseguradores de Vida van augmentar en 1.119 milions d'euros entre gener i juny, segons ICEA. D'ells, 288 milions corresponen a assegurances amb garantia d'inter�s i 831 milions, a assegurances vinculades a actius.

Els PIAS, un dels productes de Vida m�s demandats

2008-09-11T09:00:00+01:00

Unespa informa que l'estalvi en assegurances de Vida va cr�ixer un 1,7% en el primer semestre, fins als 135.197 milions d'euros. En Individual, va cr�ixer un 2,8%, per� Col�lectius va registrar una caiguda del 0,4%. Segons la patronal asseguradora, el PIAS continua sent un dels productes m�s demandats, arribant a un estalvi de 835 milions fins a juny, de prop de 250.000 inversors. Per la seva banda, els PPA creixen gaireb� un 90% des de juny de 2007, superant el seu estalvi els 1.400 milions. A m�s en Estalvi, els productes vinculats a actius progressen un 7,5%; els de capital diferit retrocedeixen un 1,7% i els quals es cobren en rendes creixen un 0,6%. L'estalvi en PPSE supera ja els 5 milions, per� la patronal no reflecteix la venda de cap asseguran�a de Depend�ncia.

Unespa constata en Risc el reflex de la desacceleraci� del mercat de l'habitatge, el que duu a una caiguda de primes de gaireb� un 1,3%, compensat per la pujada en les primes del 12,72% del conjunt de productes d'estalvi, el que duu a un creixement total del ram del 10,27%. El nombre d'assegurats sobrepassa els 32 milions, un 3,43% mes. El r�nquing no t� moltes sorpreses. En estalvi gestionat, els grups Caifor, Mapfre i Santander segueixen dalt; i en primes, les primeres entitats s�n Santander, Mapfre Vida i Bansabadell Vida.

RBS ajorna la venda del 50% de L�nia Directa

2008-09-11T09:00:00+01:00

Royal Bank of Scotland (RBS) ha decidit ajornar la venda del 50% que posse�x en l'asseguradora espanyola L�nea Directa per falta d'ofertes, segons va publicar ahir L'Economista. No obstant aix�, al juliol, Jaime Echegoyen, conseller delegat de Bankinter, propietari de l'altre 50%, va recon�ixer l'inter�s del seu banc per la compra del citat 50%.

El repte de Bancaseguros �s fidelitzar als seus nous clients

2008-09-11T09:00:00+01:00

Francisco J. Elvira, conseller delegat de la consultora de m�rqueting DRM, constata l'�xit de Bancaseguros en la venda de Vida i No Vida, per� creu que el repte ara per a les entitats financeres �s el de fidelizar la cartera que estan adquirint. En la seva opini�, "despr�s de 2 anys de vig�ncia de la Llei de Mediaci�, Bancaseguros ha consolidat el seu lideratge com canal de distribuci�. Despr�s de la seva provada capacitat en Vida, ara tamb� en No Vida demostra un potent m�scul comercial, capa� de col�locar-la en les primeres posicions, a causa de la seva proximitat i molt alta interacci� amb el client". No obstant aix�, creu que "estant la rendibilitat en la cartera, en la seva perman�ncia, sustentada per la satisfacci� de l'assegurat, est� la clau de l'�xit. L'entitat financera haur� de gestionar la seva cartera si vol anar mes all� de vendre assegurances vinculades als seus productes. Precisar� monitorizar els moments de la veritat en la vida dels seus clients. A m�s, en No Vida, es trobar� amb sinistres freq�ents i de gran c�rrega emocional que posaran a prova la seva relaci� amb clients i empleats".

DRM proposa "sensibilitzaci�, capacitaci�, motivaci� i suport als empleats de l'entitat, i el desenvolupament d'un Pla de Gesti� de Clients Assegurats, amb especial atenci� als aspectes de comunicaci�, desenvolupament de producte, oferta de valor; satisfacci�; totes propostes basades en l'experi�ncia de Third Party M�rqueting d'Assegurances".

Reale recapta un 5,2% m�s en el primer semestre

2008-09-11T09:00:00+01:00

Reale va tenir un benefici net de 24,8 milions d'euros en el primer semestre, amb un volum de facturaci� de 382,8 milions d'euros, el que suposa un increment del 5,2%. Reale conta amb 346 oficines, 890 empleats i m�s de 2.800 Mediadors, que donen cobertura a m�s de 1.400.000 clients.

A m�s, l'entitat consolida la seva pres�ncia a Andalusia amb la inauguraci� d'una oficina a Huelva, en l'Av. Vila de Madrid, 9 Local 10-11. L'acte s'enquadra en els plans d'expansi� de Reale i a la seva forta aposta pel mercat andal�s, on consolida aix� la seva xarxa de distribuci�, oferint un servei m�s proper i personalitzat a clients i Mediadors. Per altra banda, Reale va reprendre el 3 de setembre la tercera onada de la seva campanya d'imatge de marca, iniciada al mar� de 2007. Durar� fins al 30 d'aquest mes i se centrar� en televisi� i publicitat exterior, amb la intenci� d'aconseguir una major notorietat i visibilitat en el sector.

Allianz guanya un 21,8% m�s en el primer semestre

2008-09-11T09:00:00+01:00

El resultat net del Grup Allianz a Espanya va anar de 167,6 milions d'euros, un 21,8% m�s, dels quals Allianz Seguros s'apunta 152,7 milions (+22,9%); F�nix Directe, un mili�, amb una caiguda del 60,1%; Eurovida: 10 milions, un 8,7% m�s, i Mondial Assistance, 3,9 milions, un 125,2% m�s. Les primes del grup van sumar 1.682,5 milions, un 8,5% m�s (3,3% en No Vida i 28,4% en Vida). Per entitats, Allianz Seguros va recaptar 1.468,4 milions, un 7,3% m�s; F�nix Directe, 31,2 milions, un 10,6% m�s; Eurovida, 133,6 milions, un 11,7%, i Mondial Assistance, 49,3 milions, un 42,4% m�s. Per rams, les primes d'Autos (726,2 milions) van caure un 3%; Altres Particulars (191,8 milions) va cr�ixer un 15,6%; Empreses (348,2 milions) va pujar un 11,9%, i Vida (416,3 milions), un 28,4%. Les p�lisses van cr�ixer un 3,1%, superant les 4,6 milions de gaireb� 3 milions de clients, un 2,1% m�s. El r�tio combinat No Vida va millorar fins a de el 89,9%, enfront del 90,4% d'un any abans, "gr�cies a la bona evoluci� de sinistralitat i despeses".

Per a Vicente Tard�o, president i conseller delegat, "aquests resultats s�n molt positius i marquen la continu�tat del nostre creixement rendible a Espanya, a pesar de la tremenda competitivitat del mercat, accentuada ara per una evoluci� econ�mica desfavorable. Hem llan�at nous productes i prestacions que han demostrat el nostre comprom�s amb la innovaci� i el servei; i la confian�a dels nostres clients, el nombre dels quals segueix creixent, �s un factor de satisfacci� per a tots, empleats i Mediadors".

Willis i Mapfre ofereixen avantatges als advocats de Balears

2008-09-11T09:00:00+01:00

El Col�legi d'Advocats de Balears ha subscrit un acord amb Mapfre i Willis, pel qual els advocats col�legiats i els seus familiars podran beneficiar-se d'unes condicions molt avantatjoses al subscriure la seva asseguran�a d'Assist�ncia Sanit�ria. El conveni va ser signat al juliol per Joan M. Font, deg� del Col�legi; Te�filo Dom�nguez, gerent de Mapfre Balears, i Juan Carlos T�rraga, director de Willis Balears.

La RC del Corredor augmentar� a 1,12 milions per sinistre

2008-09-11T09:00:00+01:00

Segons informa el Consell General, la DGSFP ha elaborat un Projecte de Resoluci� que actualitza les quanties de les assegurances de RC Professional i Cauci� que la Llei de Mediaci� exigeix a Corredors i Corredories. Les noves quantitats seran de 1.120.200 euros per sinistre i 1.680.300 euros per a tots els sinistres d'un any en RC i de 16.803 euros per a la capacitat financera. La pujada s'ha fixat tenint en compte l'augment de l'IPC europeu des del 15 de gener de 2003 al 15 de gener de 2008. S'espera que la Resoluci� sigui aprovada aquest mes, despr�s del seu pas per la Junta Consultiva, i tingui efecte retroactiu des del 15 de gener de 2008.

Not�cies internacionals

2008-09-04T09:00:00+01:00

Allianz. Ven la seva participaci� en Dresdner Bank a Commerzbank, per 9.800 milions d'euros.

AXA. Ha analitzat a 11 pa�sos en el seu estudi sobre 'Necessitats i Realitats de les Assegurances de Vida', del que es despr�n que els espanyols, encara que conscients dels riscos, no temen el futur i opten poc per les assegurances de protecci�: El 53% van subscriure el segur de Vida amb la hipoteca i un 97% manca d'una protecci� privada davant l'atur de llarga durada. Salut, futur dels fills, casa en propietat, �s el que m�s els preocupa; i malalties, accidents de cotxe i terrorisme, els seus principals temors.

BBVA. Refor�a el seu lideratge en Pensions a Llatinoam�rica, amb un estalvi gestionat de 63.489 milions de d�lars fins a juny, un 9% m�s, el que suposa el 23% de l'estalvi en la zona.

Norwich Union. Ha anul�lat el seu projecte 'Pagament per �s' per a usuaris privats, davant la previsi� que seria dif�cil de vendre al ser nom�s un segur a tercers i de la incertesa que genera el possible �s que es pogu�s donar a la informaci� obtinguda. El manteniment tamb� representava un cost molt alt, segons l'entitat.

April Group. Ha adquirit el 100% del capital del broker on-line Medibroker, de Newcastle (Regne Unit), dintre de la seva estrat�gia d'ampliar el seu negoci en Salut. Medibroker comercialitza els seus productes en 70 pa�sos, amb ingressos per comissions de 850.000 euros en 2007.

Aon Corporation. Comprar� Benfield Group per 3,5 lliures esterlines per acci� en efectiu, assumint els seus 91 milions de lliures de deute net, el que suposa valorar a Benfield en 935 milions de lliures en base dilu�da. Aon preveu incorporar Benfield a Aon Re Global i dirigir la divisi� de forma global sota la denominaci� Aon Benfield Re. Segons Greg Casi, president de Aon, 'amb aquesta compra, continuarem treballant per a augmentar el creixement org�nic, incrementar marges i aportar valor a l'accionista'. D'altra banda, Aon va augmentar els seus ingressos un 6% en el segon trimestre, fins als 1.355 milions d'euros, un 2% m�s. D'ells, 1.127 milions s�n per intermediaci� de riscos i segurs, un 8% m�s. El seu benefici net va anar de 745 milions, incloent 679 milions de benefici net per la venda de Combined Insurance i Sterling Life.

Grup Marsh & McLennan. Els seus ingressos creixen un 9% en el segon trimestre, fins als 3.000 milions de d�lars, mentre que el seu benefici net �s de 65 milions. Segons Brian Duperreault, president i CEO, 'aquest creixement ve impulsat per la millora del rendiment operatiu de Marsh i el fort creixement d'ingressos en Mercer i Kroll. El nostre rendiment seguir� incrementant-se'. KPMG. La seva pr�ctica global d'Assegurances va ser premiada com 'Millor Signatura Comptable 2008', per Reactions. Segons Antonio Enciam, soci director d'Assegurances a Espanya, 'aquest guard� �s especialment gratificant perqu� protegeix l'enorme esfor� i gran treball realitzat'.

Coface. Segons el seu estudi 'CEE Sector Risk Analysis 2007', construcci�, transport i comer� s�n el 'Tal� d'Aquil�les' a Europa Central i Oriental, encara que les insolv�ncies en la zona van retrocedir en 2007.

Estad�stiques en el sector assegurador

2008-09-04T09:00:00+01:00

Estalvi financer. Les fam�lies van comptabilitzar 1,81 bilions d'euros en actius financers fins a mar�, un 5,8% menys sobre final de 2007, segons Inverco. L'actiu financer net es va elevar a 0,86 bilions. L'estalvi en assegurances va suposar el 8% i en Pensions, el 6%.

AEB. Va xifrar en 5.852 milions d'euros les primes captades pels bancs fins a juny, un 4,35% m�s. Per contra, els ingressos financers de la seva activitat asseguradora van caure un 12%, fins a 1.025 milions.

Fons de Pensions. Segons Mercer, van tenir una rendibilitat mitjana del 1,1% a l'agost, mentre que l'acumulada en l'any se situa en el -3,6% i la interanual, en el -3,4%.

Inversions. Les asseguradores van invertir 169.000 milions en 2007, dels quals el 77,6% van correspondre a Vida, segons ICEA. La Renda Fixa segueix copant el 61,4% de la inversi�.

Lluita contra el frau. Segons ICEA, per cada euro invertit en 2007 en investigaci� de presumptes fraus a l'asseguran�a, es va aconseguir un estalvi de 42 euros en reclamacions presumptament fraudulentes.

Mapfre, asseguradora de l'avi� sinistrat a Barajas

2008-09-04T09:00:00+01:00

L'avi� MD-82 de Spanair que es va estavellar el 20 d'agost a Barajas, amb el tr�gic balan� de 154 morts, estava assegurat de directe per Mapfre, segons va informar el grup a la CNMV. Les cobertures abasten la p�lissa d'Aviaci� de la companyia a�ria, defunci� i lesions dels seus empleats. A m�s, Mapfre cobreix RC, Danys i P�rdua de Beneficis d'Aena. No obstant aix�, Mapfre va informar que el sinistre est� �mpliament reassegurat i, per tant, tindr� esc�s impacte en els seus comptes.

Per altra banda, el Consorci de Compensaci� d'Assegurances pagar� finalment a AENA 26,7 milions d'euros com indemnitzaci� pels danys materials originats per l'atemptat en la T4 de Barajas. Nom�s queda per quantificar la indemnitzaci� del lucre cessant derivat de l'atemptat, per a aix�, el Consorci ja ha provisionat 2,8 milions. A m�s, ja va pagar 12 milions als propietaris de vehicles afectats, pel que el sinistre li costar� en total 41,5 milions.

Agrupaci� M�tua compra la Corredoria Gescobert

2008-09-04T09:00:00+01:00

Agrupaci� M�tua ha comprat el 100% de la Corredoria Gescobert, a trav�s de la seva participada Cartersalud Gestora. Gescobert, fundada en 1986, comercialitza segurs de Salut, Vida, Estalvi i Assist�ncia, i estava controlada en un 78% per Vicente Garc�a. Fins a juny, va mitjan�ar 16 milions d'euros en primes. L'operaci� es va realitzar abans de la sortida de Jordi Conejos com a conseller delegat.

Resultats en el sector assegurador

2008-09-04T09:00:00+01:00

CaiFor. Va obtenir fins a juny un resultat net de 89 milions d'euros, un 17% m�s, amb 3,1 milions de clients individuals, un 5% m�s, i 32.000 empreses i col�lectius assegurats, amb un creixement del 54%. Les primes i aportacions van sumar 1.429 milions, un 15% m�s. Risc recapta 366 milions (242 milions en Vida Risc i Accidents, amb un creixement del 7%; Llar, 76 milions i un creixement del 6%, i Salut, 29 milions, un 69% m�s). El grup destaca la seva positiva evoluci� en Autos, on conta ja amb 66.000 p�lisses i 20 milions en primes. Aix� mateix, Previsi� Social ingressa 1.063 milions, un 15% m�s. L'estalvi gestionat va superar els 28.000 milions, un 3% m�s, dels quals 678 milions provenen dels Plans de Pensions adquirits a Morgan Stanley. En Estalvi, el grup va cr�ixer sobretot en Pensions, un 18%, ja que Vida nom�s va pujar un 1%. La divisi� d'empreses, VidaCaixa Previsi� Social, va cr�ixer un 29% en primes i aportacions, amb 11.000 nous clients corporatius. El seu negoci d'estalvi va augmentar un 34%, amb ingressos de 341 milions, i els seus recursos gestionats arriben a 13.400 milions, amb un lleuger decreixement. No Vida per a empreses va cr�ixer un 17%, fins als 139 milions en primes.

BBVA Seguros. Va arribar fins a juny un benefici atribu�t de 132,9 milions, un 19% m�s, amb 3,2 milions de p�lisses, 224.712 m�s que un any abans (7% m�s); repartides en 2 milions de Vida Risc; 869.202 de Llar; 214.000 d'Estalvi, i 79.902 de la resta de rams. Les primes de Llar van cr�ixer un 15,3%, fins als 83,7 milions. En Risc, va facturar 247,2 milions i en el conjunt de No Vida, 116 milions. Els recursos gestionats superen els 8.729 milions i l'entitat ha millorat de nou la seva r�tio d'efici�ncia, que arriba a altre m�nim hist�ric consecutiu del 5,99%. En el primer semestre, la companyia ha renovat la seva oferta de productes, llan�ant 'Cotxe BBVA', que inclou bonificacions fins a de el 53% en la contractaci� i del 63% en renovacions; assist�ncia des del Km. 0; no aplica franqu�cies en robatori, incendi o sinistre total, i indemnitza al 100% del valor de nou els dos primers anys. Tamb� va llan�ar 'PIAS BBVA', amb rendibilitat garantida als contractes signats a l'agost del 4,7%; i va renovar la seva gamma d'Accidents, amb 'Protecci� Familiar BBVA' i 'M�s Cobertura Professional BBVA'.

Grup Catalana Occident. Va registrar fins a juny un resultat consolidat de 152,6 milions, un 2,8% m�s. D'ells, 129,8 milions provenen de la societat dominant, amb un augment del 8%. El grup destaca l'evoluci� desfavorable del ram de Cr�dit, el resultat del qual cau un 33%, fins als 35,4 milions. Els ingressos arriben a els 1.783,2 milions, un 62,8% m�s, degut sobretot a la incorporaci� de les dades de Atradius, que fa que el ram de Cr�dit ingressi un 258% m�s, fins als 795 milions. En Vida, el grup creix un 13%, fins als 308 milions; en Autos puja nom�s un 0,4%, fins a 232 milions, i en Multiriscos augmenta un 1,5%, fins als 202 milions.

Generali Espanya. Va recaptar 1.597,1 milions en primes fins a juny, un 7,9% m�s. En No Vida, els ingressos sumen 902,3 milions, un 5,1% m�s, gr�cies l'augment del 7,2% tant en Llar com en Personals, i a la pujada del 11,1% en Empreses. En Autos, les p�lisses augmenten un 2,9%, per� les primes cauen un 2,4%, 'per l'evoluci� del mix de producci�, m�s concentrat en turismes, i per la tend�ncia a la congelaci�-reducci� de preus'. En Vida, les primes sumen 694,8 milions, un 11,7% m�s, impulsades per la pujada del 32,1% en Estalvi Individual, el desenvolupament dels PPA i en l'enfortiment de la bancaseguros en Cajamar. En Vida Risc, creix un 7,3%. L'estalvi gestionat en Vida i Pensions va augmentar un 1,4%, fins a 8.962 milions. El benefici net arriba a els 108,8 milions, un 8,8% m�s (Estrella guanya 54,2 milions, Vitalici, 54,9 milions, i Cajamar Vida, 6,4 milions).

M�tua Madrilenya. El seu resultat net fins a juny �s de 271 milions, recollint ajustaments a valor de mercat de la cartera d'inversions. Les primes de No Vida cauen 5%, que s'explica per la 'congelaci� de tarifes d'Autos als mutualistes; la forta disminuci� del 17,6% en la venda d'autom�bils nous, i l'elevada compet�ncia en el sector'. La caiguda de primes determina un augment de 3,1 punts en el r�tio combinat de No Vida, fins al 82,7%. Els fons propis ascendeixen a 3.276 milions, un 18,1% m�s, i el de fons propis sobre passiu puja 2,4 punts fins al 65,3%, el que 'evidencia la s�lida capitalitzaci� i solv�ncia de la m�tua'. El marge de solv�ncia de No Vida se situa en 2.051%, 61 punts m�s.

Grup Pelayo. Va recaptar 292 milions en primes fins a juny, amb una lleugera disminuci� del 1%, a causa de la caiguda de la prima mitja per la situaci� econ�mica, ja que les p�lisses creixen, tant en Autos (2,5%) com en Llar (7,6%). Pelayo Mondiale Vida va tenir un benefici net de 734.800 euros, amb un augment del 256%; les seves primes van superar els 23,6 milions, un 9,8% m�s, i les seves provisions van arribar als 151 milions, amb un creixement del 24,5%. El benefici del grup s'ha vist afectat per resultats negatius en activitats immobili�ries, que s'han compensat amb una millor sinistralitat en assegurances, pel que el benefici net creix un 7,8%, fins als 11,5 milions. La m�tua centra la seva estrat�gia en el creixement rendible, diversificaci�, millora de l'efici�ncia en costos i fidelizaci�n de clients: 'Tot aix�, sense perdre de vista el gran objectiu de ser capdavanters en qualitat percebuda'.

Per altra banda, despr�s de la vict�ria de la selecci� espanyola en la Eurocopa, Pelayo repartir� 96.000 euros entre els m�s de 200 encertants del seu Europorra, que van apostar per la vict�ria d'Espanya amb 12 gols a favor. Prop de 25.000 afeccionats van participar en la porra, que premiava amb 8.000 euros cada gol d'Espanya.

El Corte Ingl�s. La seva Corredoria va facturar 47,27 milions en 2007, el que suposa un 13,4% m�s. El benefici net va cr�ixer un 16,3%, fins als 16,55 milions.

Divina Pastora adquireix Cisne

2008-09-04T09:00:00+01:00

La mutualitat valenciana Divina Pastora ha comprat Cisne Aseguradora per una quantitat que no s'ha donat a con�ixer. La primera controlar� el 92,8% de la segona, despr�s de comprar el 44,9% que tenia Tiruvan i el 47,9% en mans de Santaluc�a. L'operaci� compta amb el vistiplau de la DGSFP i situar� a Divina Pastora entre les 5 primeres mutualitats, amb un creixement esperat en 2008 del 20%; 430.000 assegurats i una facturaci� prevista de 170 milions d'euros. L'entitat valenciana opera en tot el pa�s a trav�s d'unes 50 oficines. Per la seva banda, Cisne conta amb 200 treballadors, 200 Agents, 75.000 assegurats i uns 30 milions en primes. Segons Armando Nieto, president de Divina Pastora, 'els objectius que perseguim amb aquesta compra s�n refor�ar encara m�s la nostra posici� com a primera mutualitat en nombre d'assegurats, alhora que assolim incrementar l'oferta de productes destinats a l'entorn nacional'.

Asefa compra Sabadell Aseguradora

2008-09-04T09:00:00+01:00

Asefa compra Sabadell Asseguradora, per a 'refor�ar la posici� en el mercat espanyol partint del seu lideratge en Construcci�'. El Consell de Sabadell Asseguradora va acceptar a l'agost l'oferta de Asefa pel 100% de les accions perqu�, havent tingut altres alternatives, ent�n que el projecte empresarial presentat per Asefa �s el millor i el que millor s'adapta al futur de Sabadell Asseguradora. Per a l'operaci�, Asefa va comptar amb l'assessorament de Lovells, i Sabadell Asseguradora, d'Idees i I&I. Segons Asefa, la compra s'emmarca en la seva estrat�gia d'accelerar el seu proc�s de creixement i diversificaci� de productes, aprofitant sinergies d'activitat: 'Mediadors i clients, seguiran sent part�cips dels principis i valors compartits per ambdues entitats: servei personalitzat, pr�xim i accessible, m�xima qualitat en els processos i rigor t�cnic'. Emmanuel Edou i Joan Corominas, presidents respectius de Asefa i Sabadell Asseguradora, es congratulen de l'operaci� i esperen que es materialitzi en pocs mesos, una vegada obtingudes les autoritzacions de la DGSFP i de la Junta de Sabadell Asseguradora.

Decessos s'enfronta a la crisi amb innovaci�

2008-09-04T09:00:00+01:00

El n� de setembre d'Aseguranza passa revista al ram de Decessos, que s'ha renovat en els �ltims anys, 'per a donar resposta a necessitats emergents'. Segons el dossier, el component servei, la ra� d'�sser d'aquestes p�lisses, continuar� creixent en el futur, per� hi ha coses que es mantenen: la distribuci� segueix en mans de la Mediaci�, encara que hi ha un increment de vendes en el canal bancari, sobretot entre poblaci� estrangera. Els immigrants s'han convertit en un n�nxol cada vegada m�s important del ram. Els especialistes consultats creuen que l'actual crisi econ�mica impacta menys en Decessos que en altres rams. El reportatge inclou opinions de directius de Fiatc, Santaluc�a, Previsora Bilbaina, Mapfre, Almudena, Nortehispana i DKV.

La crisi redobla l'inter�s per Cr�dit a l'Exportaci�

2008-08-01T09:00:00+01:00

El n� de juliol de la revista Aseguranza inclou un article de Felipe Buhigas, director de Cr�dit de Mapfre Cauci�n & Cr�dito, i Mar�a Lucini, s�cia de everis, en el qual constaten la import�ncia de l'asseguran�a de Cr�dit a l'Exportaci�, que cobreix impagament i insolv�ncia en l'exterior, sobretot en aquests moments de crisi i incertesa econ�mica, que fan preveure un major risc d'impagament de les empreses en l'entorn internacional.

Fiatc guanya 9,9 milions en el primer semestre, un 3,43% m�s

2008-08-01T09:00:00+01:00

Fiatc ha obtingut un benefici de 9,9 milions d'euros en el segon semestre, un 3,43% m�s que un any abans, gr�cies al 'bon comportament de tots els rams, excepte Multiriscos Industrials'. Les seves primes van rondar els 326,9 milions, un 6,06% m�s. Per rams, Vida va cr�ixer un 5,63%; Malaltia, un 5,32%; Autos, un 6,16%; Multiriscos, el 13,32%, i la resta de rams, un 1,58%.

Aseval entra en Salut de la m� d'Adeslas

2008-08-01T09:00:00+01:00

Aseval, la divisi� de bancaseguros d'Aviva, entra en el ram de Salut despr�s de l'acord arribat amb Adeslas per a oferir als clients de la xarxa de vendes de Bancaja l'oferta que millor s'adapti a les seves necessitats: una asseguran�a d'assist�ncia sanit�ria amb modalitat de quadre m�dic, que permet triar entre 33.000 professionals sanitaris i m�s de 1.000 centres d'atenci� m�dic-assistencial. L'asseguran�a inclou una cobertura integral en totes les �rees i avantatges addicionals gratu�tes, com una asseguran�a de Protecci� de pagaments, segona opini� m�dica, o assist�ncia en viatge, entre uns altres. De forma opcional, poden contractar-se dos m�duls complementaris: un dental, que permet estalviar fins a un 60% en tractaments bucodentals i el de la Cl�nica Universit�ria de Navarra.

Nous productes i campanyes asseguradores

2008-08-01T09:00:00+01:00

Zurich Global Corporate Spain: La unitat de Zurich Financial Services Group prove�dora de serveis financers d'assegurances a Grans Empreses i Administracions P�bliques a Espanya i Portugal llan�a Responsabilitat Mediambiental, nova soluci� asseguradora alineada amb els requisits de la Llei de Responsabilitat Mediambiental 26/2007. El producte 'd�na resposta tant a la responsabilitat mediambiental com a la RC per contaminaci�; tancant aix� les dues possibles vies de reclamaci� a les quals estan exposades les diferents entitats a causa d'un sinistre per contaminaci�', segons l'entitat. Ofereix gran flexibilitat en la seva confecci� i s'adapta a les necessitats de totes les empreses susceptibles d'afrontar aquest tipus de riscos (qu�miques, farmac�utiques, transports o distribuci� d'aigua entre altres).

AXA: Llan�a la campanya AXA Viu Eco, amb la qual els vehicles ecol�gics, nous o amb una antiguitat de fins a dos anys, obtindran un descompte del 15% en les cobertures de RC i Danys en les assegurances a Tot Risc amb franqu�cia, i del 10% en les p�lisses a Tot Risc sense franqu�cia, rebaixant el preu final de l'asseguran�a un 13% i 9%, respectivament. La campanya va ser llan�ada coincidint amb la posada en marxa del Plan Vive del Govern per a subvencionar la compra de vehicles ecol�gics. Segons afirmen des de l'asseguradora, 'amb aquesta nova campanya, AXA es continua afegint, com empresa responsable, a les iniciatives p�bliques per al foment de l'�s de mitjans de transport m�s respectuosos amb el medi ambient'.

PSN: Llan�a dues noves assegurances d'estalvi. Inver PSN Capital garanteix el cobrament d'un capital �nic amb un inter�s de fins a un 4,82% TAE, depenent de l'edat en la qual es contracti. T� una durada de 15 anys i tributa al tipus fix del 18%. Per la seva banda, Inver PSN Renta garanteix el cobrament d'una renda anual al llarg de tot el per�ode de vig�ncia de la p�lissa m�s el cobrament de la prima inicialment dipositada. El seu inter�s garantit pot arribar al 4,65% TAE i est� lliure d'impostos en un 80%. Ambd�s productes inclouen cobertura per defunci� i possibilitat de rescat i bestreta. Segons l'entitat, 'pretenen donar resposta a les necessitats de professionals universitaris amb perfil econ�mic mitj�/alt, que aspiren a obtenir major rendibilitat d'una manera sostinguda en el temps'.

CajaSur: Llan�a el dip�sit Borsa Segura, una asseguran�a de Vida-estalvi dirigit a estalviadors interessats a obtenir les rendibilitats pr�pies dels mercats borsaris sense posar en risc el seu patrimoni. Es tracta d'un producte estructurat i assegurat per Seguros CajaSur la rendibilitat dels quals est� lligada a l'evoluci� en els pr�xims tres anys de l'�ndex Eurostoxx 50. El producte, que pot es contractar en qualsevol de les seves oficines fins al 11 d'agost a partir de 3.000 euros i sense l�mit de quantitat, permet cancel�lar anticipadament la inversi� 18 mesos despr�s de la seva contractaci�. Arribat el venciment, assegura l'obtenci� de benefici: El client obtindr� la variaci� �ntegra de l'�ndex durant aquest per�ode, tant si �s a l'al�a com a la baixa, amb un l�mit del 40%. Superada aquesta barrera, la rendibilitat prendria com a refer�ncia la inflaci� de la zona euro, fins al 200% de la variaci� de l'�ndex de preus durant el per�ode contractat.

Sa Nostra: Llan�a una asseguran�a de Depend�ncia que garanteix una renda vital�cia de 500, 1.000 i 1.500 euros, en cas d'arribar a un estat de gran depend�ncia o depend�ncia severa. La prima mensual variar� en funci� de la renda que es desitgi obtenir i de l'edat que tingui l'assegurat en el moment de la contractaci�. Les primes aportades seran dedu�bles de la base imposable durant el per�ode d'aportaci�. El producte est� avalat per CNP Assurances.

Estad�stiques del sector assegurador

2008-08-01T09:00:00+01:00

Fons de Pensions: Les aportacions netes van ascendir a 89 milions d'euros en el primer semestre: 97 milions a Plans Individuals (48 milions a renda mixta variable; 29 milions a renda variable i 20 milions a garantits), mentre que les aportacions a Plans d'Ocupaci� van totalitzar 61 milions, segons Inverco. Per sistemes, Individual va gestionar 50.920 milions, un 0,9% menys; Ocupaci�, 30.097 milions, un 3,1% menys; i Associat, amb 1.122 milions, va caure un 5%. La rendibilitat mitja va caure un 5,64%.

Concentraci� en No vida: En el primer semestre, Multirisc va ser el ram amb menor �ndex de concentraci� per a les 5 primeres entitats, amb el 40% de les primes, mentre que en Salut aquestes van acaparar el 63% de les primes, segons ICEA. En Actuacions, les 15 primeres entitats van aglutinar el 86% de les primes.

Salut: Les seves primes van ascendir en el primer trimestre a gaireb� 1.537 milions d'euros, un 8,9% m�s que un any abans, segons ICEA. Reemborsament de despeses va ser la modalitat que m�s va cr�ixer, un 10,6%, mentre Assist�ncia Sanit�ria i Subsidis i Indemnitzacions van cr�ixer un 8,7% cadascuna. Els sinistres pagats van arribar a 1.170 milions, un 8,6% m�s.

Primes per Comunitats Aut�nomes: Segons ICEA, les Ciutats Aut�nomes de Ceuta i Melilla, La Rioja, Andalusia, M�rcia i Can�ries, van ser les regions que van augmentar m�s el seu negoci en 2007, exercici en el qual les primes van cr�ixer un 3,7%, principalment gr�cies als rams No vida.

L'asseguran�a desafia a la crisi amb un creixement del 6,1%

2008-07-24T09:00:00+01:00

L'asseguran�a espanyola va ingressar 30.743 milions d'euros en primes en el primer semestre, un 6,1% m�s, segons informa Unespa. Aquest fort augment �s d�na a causa de l'increment en les primes de Vida, que pugen un 9,2%, fins als 13.675 milions. No obstant, l'estalvi gestionat nom�s puja un 1,8%, fins als 135.831 milions. No Vida va recaptar 17.067 milions, un 3,7% m�s; especialment per l'augment del 8,6% en Salut i del 8,3% en Multiriscos. Per contra, la recaptaci� d'Autos va caure un 0,1%, fins als 6.473 milions; descens que Unespa atribueix a "la forta compet�ncia i a l'efecte de la crisi en el sector de l'autom�bil". La resta de No Vida va cr�ixer un 3,5%.

Per altra banda, l'Impost sobre Primes d'Asseguran�a va recaptar 763 milions en el primer semestre, un 3,2% m�s que un any abans, malgrat la caiguda del 0,8% en la recaptaci� de l'impost al juny.

El 31 de Juliol finalitza el per�ode de presentaci� de la DEC 2007

2008-07-21T09:00:00+01:00

El pr�xim dijous 31 de Juliol de 2.008, finalitza el per�ode de presentaci� de la DEC (Declaraci� Estad�stic Comptable) de Corredors i Corredories d'Assegurances de l'exercici 2007. La novetat aquest any ha estat en que en el cas de la presentaci� davant la DGSFP, aquesta haur� de ser per via telem�tica amb el que es necessari disposar d'un certificat digital. En el cas de presentaci� davant l'organisme de la Comunitat Aut�noma que correspongui, dependr� en tot moment del model que aquesta ens detalli.

Nova versi� 1.5.2 de TE-SIS Seguros i TE-SIS Agenda disponible

2008-06-27T09:00:00+01:00

Els nostres clients amb contracte de manteniment ja poden treballar amb la nova versi� de TE-SIS Seguros que inclou, com a millores m�s destacables, l'actualitzaci� al nou format d'enlla� amb l'aplicaci� per la Declaraci� Estad�stic-Comptable 2007 de la DGS, aix� com els enlla�os corresponents als diferents sistemes de confecci� d'algunes comunitats aut�nomes, Geolocalitzaci� a trav�s de Google Maps per tots els camps de tipus adre�a, nous enlla�os comptables amb la gesti� del Grup Castilla, actualitzaci� de formats de cartera per Aeg�n, M�tua de Propietaris, Previsi� Mallorquina, etc.

Faci clic aqu� per obtenir una llista detallada dels canvis i millores incorporades en aquesta nova versi�.

Tel�fon de la DGSFP per dubtes sobre la DEC de Corredors

2008-06-19T09:00:00+01:00

La DGSFP ha habilitat, fins al 31 de juliol, un Centre d'Atenci� a Usuaris de les DEC de Corredors d'Assegurances i Reassegurances per a resoldre dubtes i consultes, exclusivament relacionades amb la DEC 2007, aix� com per servir de suport i assist�ncia t�cnica en la instal�laci� i execuci� de l'aplicaci� inform�tica per a confeccionar-la. Es poden resoldre dubtes en el 91 339 72 11 i en incidenciasdeccorredores@meh.es

Nova versi� 1.4.1 de TE-SIS Seguros i TE-SIS Agenda disponible

2008-04-01T09:00:00+01:00

Despr�s de durs mesos de treball per fi veu la llum la versi� 1.4.1 de TE-SIS Seguros, que incorpora algunes correccions en la interf�cie d'usuari i molt�ssimes millores sol�licitades pels nostres clients.

Faci clic aqu� per obtenir una llista detallada dels canvis i millores incorporades en aquesta nova versi�.